More topic actions...Edit   Attach

Monografies

Aurores polars:

Les aurores polars sˇn coneguts fen˛mens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contÝnuament.

Pluges d'estels:

Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Per˛, que sˇn aquests "estels"? quina explicaciˇ donen els astr˛noms d'aquests fen˛mens?

Missions espacials

La missiˇ Gaia:

La missiˇ de la ESA que cartografiarÓ prop de mil milions d'estrelles de la Via LÓctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.

New Horizons

Aquesta missiˇ de la NASA va ser dissenyada per ajudar-nos entendre els mons de la frontera del Sistema Solar mitjanšant el que serÓ el primer reconeixement de Plutˇ i les seves llunes, Caront, Nix i Hydra. La missiˇ visitarÓ desprÚs un o mÚs objectes del cinturˇ de Kuiper.

Rosetta

Missˇ internacional que consta d'un un orbitador i i un aterrador per a revelar els secrets dels misteriosos "mini" planetes de gel: els cometes

Curiosity

Amb el seu rover Curiosity la missiˇ Mars Science Laboratory Ús part del “Mars Exploration Program” de la NASA, un esforš a llarg termini de l'exploraciˇ rob˛tica del planeta vermell.

La mesura del temps:

La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, per˛, hi ha molts segles d'hist˛ria, mŔtodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la fÝsica que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.


Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi:

L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit cientÝfic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Per˛ Galileo no Ús nomÚs famˇs pels seus descobriments cientÝfics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo Ús tambÚ, i potser principalment, conegut pel judici al que l'EsglÚsia el va sotmetre per haver difˇs les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

Gravetat i colĚlisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?:

En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No nomÚs hi ha els altres planetes i els satŔl.lits, sinˇ que tambÚ hi trobem asteroides, cometes i milions de partÝcules de pols, cada u seguint el seu camÝ entorn del Sol. La Terra en la seva traject˛ria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material c˛smic i col.lisiona amb aquests cossos i material.

L'Estel de Nadal:

AnÓlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofÝsic Mark R. Kidger, dels possibles fen˛mens astron˛mics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya apariciˇ d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guiÓ els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.

CÓlcul de la distÓncia Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasiˇ d'un trÓnsit de Venus:

Al llarg de bona part de la hist˛ria de l'astronomia moderna, les observacions dels trÓnsits de Venus, uns dels fen˛mens mÚs extraordinaris - per poc freqŘents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distÓncia que ens separa del Sol. Per aquesta raˇ, els pa´sos occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mŔtodes possibles per a efectuar aquest cÓlcul, amb les simplificacions necessÓries per tal que pugui Ússer entŔs pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bÓsics de trigonometria i geometria.

Hist˛ria dels trÓnsits:

Article sobre com van Ússer descoberts els trÓnsits planetaris i sobre com els astr˛noms han aconseguit obtenir informaciˇ a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.

El calendari cristiÓ o occidental:

Article sobre l'evoluciˇ del calendari que es fa servir actualment en el mˇn occidental, el calendari gregoriÓ. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantÝssima reforma que suposÓ el calendari juliÓ.

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl