More topic actions...Edit   Attach

Monografies

La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d’història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.

Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l'Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la via làctia.

Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl