More topic actionsEdit   Attach

Venus en màxima elongació est:

Tornar

(29 de març de 2004)

Per Salvador J. Ribas i Francesc Vilardell

El planeta

Venus és un dels planetes inferiors del Sistema Solar. Això vol dir que es troba més a prop del Sol que la Terra, a l'igual que el planeta Mercuri. Doncs bé, aquest tipus de planetes descriuen uns moviments aparents en el cel força peculiars degut a la combinació del moviment al llarg de la seva òrbita i del moviment del nostre planeta, per tant del nostre punt d'observació de l'Univers.

Planetes inferiors
Fig.1: Configuracions planetàries per als planetes inferiors.

Com es veu en la figura, hi ha 4 posicions especialment rellevants en aquest joc d'òrbites:

  • Conjunció inferior (1): Es dóna quan el Sol, el planeta i la Terra es troben alineats. Donat que les òrbites dels planetes tenen orientacions lleugerament diferents, només veiem passar els planetes per davant del Sol en algunes ocasions. En aquests casos diem que té lloc un trànsit. En els casos que el planeta no passa per davant del Sol és gairebé impossible veure'l, ja que des de la Terra veiem el costat fosc del planeta.
  • Conjunció superior (2): Es dóna quan el planeta, el Sol i la Terra es troben alineats. En els casos que el planeta es situa darrera el Sol diem que té lloc una ocultació. Les ocultacions solars normalment no s'observen, ja que el Sol és massa brillant per veure el planeta, fins i tot tenint en compte que el disc sencer del planeta es troba il·luminat.
  • Màximes elongacions (3 i 4): Parlem d'elongació per referir-nos a l'angle que formen el Sol i el planeta que observem (Θ a la Fig.1). Els instants de les màximes elongacions són els moments més propicis per observar els dos planetes inferiors, ja que la llum solar no molesta. De tota manera, segons on es trobi el planeta, hi ha unes hores durant les quals l'observació és més propícia. Quan el planeta es troba en el punt d'elongació occidental o oest (3), el moment més propici per observar-lo és a la matinada, poc abans que surti el Sol. En aquesta configuració, el planeta es pot veure en direcció est (E a la Fig. 2). Per altra banda, quan el planeta es troba en el punt d'elongació oriental o est (4), el moment més propici per observar-lo és al vespre, poc després que es pongui el Sol (O a la Fig.2).

Elongació
Fig.2: Visió de l'òrbita en els punts de màxima elongació oriental i occidental.

Doncs el dia 29 de març es produeix una màxima elongació oriental o elongació est del planeta Venus. Aquesta configuració fa que Venus sigui visible durant molta estona durant i després de la posta del Sol cap a la direcció oest del cel. Aquest fenomen no és molt excepcional ja que es produeix cíclicament segons la combinació dels períodes de translació de la Terra i de Venus, que s'anomena període sinòdic (583.92 dies).

Carta de Venus
Fig. 3. Mapa estel·lar generat mitjançant The Sky i Corel Draw per Salvador Ribas

Venus es situarà en màxima elongació est, concretament a 46º del Sol. En el cel és localitzable fàcilment per la seva extremada brillantor. Aquests dies es troba en la constel·lació d'Àries i s'introduirà a la de Taurus els dies de màxima elongació situant-se molt a prop de les Plèiades.

L'excepcionalitat d'aquesta màxima elongació radica en què després Venus començarà a apropar-se aparentment al Sol fins a arribar a passar per davant del seu disc en el Trànsit de Venus del proper dia 8 de juny, un dels fenòmens més excepcionals de l'astronomia.

Tornar

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl