Persèids 2019

Introducció

Avui per avui els Persèids són, sense cap mena de dubte, la pluja d'estels més famosa entre la població. No hem d'estranyar-nos d'aquest fet, ja que existeixen raons poderoses que ho expliquen a la perfecció: en primer lloc, ens visiten cada any en ple mes d'agost, quan molta gent està gaudint de les seves vacances estivals lluny de les grans ciutats. És doncs un moment perfecte per a abandonar-se a aquesta mena d'espectacles: relaxació, llibertat horària i temperatures agradables per a les activitats nocturnes a l'aire lliure ens predisposen a fer-ho.

Els Persèids reben aquest nom perquè semblen sortir de la constel·lació de Perseu on es situa el seu radiant, que és el punt d'intersecció amb l’esfera celest de les projeccions cap enrere de les trajectòries dels meteors que componen la pluja.

Cal recordar que una pluja d'estels consisteix en l'entrada de meteoroides a l'atmosfera terrestre procedents de l'espai. Els meteoroides en general poden tenir des de mides de grans de pols fins a fragments rocosos de grans dimensions. Constantment se n'introdueixen a l'atmosfera terrestre però hi ha algunes dates concretes en les quals aquest nombre augmenta considerablement i diem que es produeix una pluja d'estels. Aquests meteoroides, en entrar a l'atmosfera terrestre, s'escalfen de manera sobtada pel fregament i es cremen donant lloc a les vistoses traces característiques, els meteors. La majoria de les pluges d'estels tenen el seu origen en els cometes. Aquests astres estan composats de gel i pols (sovint es diu que són boles de neu bruta) i quan s'aproximen al Sol, la part gelada s'evapora parcialment i s'allibera pols que pot quedar-se atrapada en la mateixa òrbita que el cometa. Aquesta pols no es reparteix de manera equitativa al llarg de l'òrbita. Pel cas de els Persèids, el cometa que les genera és el Swift-Tuttle que té un període de 130 anys. Quan aquest cometa passa a prop del Sol, allibera el material i pobla considerablement aquell sector de la seva òrbita de partícules.

Al voltant del 12 d'agost de cada any, la posició de la Terra intercepta l'òrbita del cometa Swift-Tuttle i, per tant, entren els fragments alliberats pel cometa a la nostra atmosfera configurant una pluja d'estels. Si aquesta intercepció es realitza després de què el cometa hagi transitat per aquella posició (un cop cada 130 anys) llavors la pluja és molt intensa i és el que anomenem 'tempesta', podent observar alguns milers d'estels fugaços per hora. El cometa Swift-Tuttle va fer la seva darrera visita per la part interna del Sistema Solar l'any 1992. El fet de produir-se a l'estiu de l'hemisferi nord convida els observadors boreals a seguir les evolucions d'aquests episodis.

Com serà la pluja i com l'hem d'observar?

L'índex ZHR (zenithal hourly rate) ens dona una idea de la quantitat de meteors que en condicions ideals d'observació es poden veure per hora en el màxim d'una pluja d'estels, i amb el radiant al zenit. Segons la International Meteor Organization ( IMO) per els Persèids 2019 el ZHR estarà sobre els 110. Però s'ha de tenir en compte que al variar el lloc d'observació radiant es situa a diferent alçada sobre l'horitzó i canvia la visibilitat dels meteors, per Catalunya es calcula pel 2019 un ZHR bastant inferior, al voltant de 30 meteors per hora.

El pic màxim d'activitat d'aquest any s'espera cap a les quatre de la matinada hora oficial del 13 d'agost.

Recordeu però que la pluja es considera activa no només el dia que senyalem si no també uns dies abans i després (més o menys entre el 17 de juliol i el 24 d'agost), i encara fora del màxim el nombre de meteors no sigui tan elevat les condicions d'observació poden ser més favorables. Aquest any el màxim de la pluja es donarà molt a prop del dia de lluna plena (15 d'agost) i assolirà aquell dia un 94,2% d'il·luminació que dificultarà molt la visió dels meteors. Els dies anteriors, en canvi, la lluna estarà menys il·luminada i es pondrà més aviat, afavorint l'observació de la pluja. La fase i hora de posta es pot consultar aquí.

La millor zona del cel cap on mirar per veure els meteors concentrats deixant uns bons traços és al voltant del radiant, d'on sembla que surtin, tot i que es poden veure dispersats per qualsevol part de cel. En el cas dels Persèids el radiant es troba a a la constel·lació de Perseu (A.R.: 03:12, D:+57.6°). Per trobar-lo cal encarar-se cap al nord i aleshores mirar una mica cap a l'est (mapa). Cap a mitja nit per aquestes dates ja està elevat a uns 23º sobre l'horitzó, tot i que com més avançada la nit i més a prop del trenc d'alba, més meteors es poden veure.

Per veure les pluges no cal cap aparell òptic, es poden observar a ull nu. Cal anar a un punt allunyat de fonts de llum i és aconsellable portar una estora per jeure al terra còmodament i roba d'abric per si esteu una estona llarga.

Alguns enllaços on trobareu zones favorables a l'observació, amb poca contaminació lumínica i on podreu mesurar la qualitat del vostre cel:

Mapa de contaminació lumínica
Pèrdua de la nit, aplicació Android per mesurar la contaminació lumínica i participar en un projecte de ciència ciutadana.
Dark Sky Meter, aplicació ios que dóna informació instantània sobre la qualitat del cel nocturn i contribueix a crear un mapa global de la foscor del cel.

mapa on podeu veure situat el radiant per a Barcelona a les 00:00 hora oficial del 13/08/2019 (Stellarium)

Envian's fotografies

Si fas fotografies als Persèids i ens les vols enviar te les publicarem Serviastro. Només cal que ens enviis la fotografia amb les característiques tècniques del dispositiu que has utilitzat, el teu nom i el lloc, data i hora des d'on estan fetes.

Envia-les a: divulgacio@fqa.ub.edu