More topic actionsEdit   Attach

Comença la ciència amb Gaia!

Plana de Gaia a ServiAstro

NoticiesDestacades

Exposició "Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles"

màxim L’Agència Espacial Europea (ESA) el 25 d’abril ha fet públic el segon arxiu de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. Aquest segon catàleg, a més de les posicions de 1.700 milions d'estrelles, inclou dades sobre la distància, el moviment i el color de més de 1.300 milions d'estrelles de la Via Làctia i de galàxies properes.

En l’elaboració del catàleg ha participat un equip de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), adscrit a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Aquest equip lidera el grup que treballa en l’elaboració de l’arxiu de la missió. D’altra banda, Barcelona és la seu d’un dels cinc centres de processament de dades de la missió Gaia, en el qual hi ha el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC). El BSC proporciona els recursos per executar part de les operacions durant tota la missió i actualment té també una còpia de seguretat de totes les dades del satèl·lit Gaia.

Per presentar el catàleg, l’Aula Magna Enric Casassas de la Facultat de física ha acollit un acte presidit pel rector de la UB, Joan Elias, en el qual han intervingut Marina Villegas, directora de l'Agència Estatal d’Investigació; el director de l’ICCUB, Lluís Garrido, i el director de l’IEEC, Ignasi Ribas. Tot seguit, membres de la missió Gaia de l'ICCUB han explicat els darrers resultats del projecte: Carme Jordi, professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica, ha fet una introducció a la missió Gaia; Jordi Portell, cap de l'equip d'enginyeria del Grup Gaia-Barcelona, ha fet una ponència titulada «L'arxiu de Gaia: l'inici d'una nova era», i Teresa Antoja, investigadora postdoctoral Marie Curie a l'ICCUB, ha intervingut amb «La galàxia que ens descobreix Gaia: primers resultats».

El catàleg s'ha elaborat amb les dades obtingudes pel satèl·lit durant els primers vint-i-dos mesos de missió. L’arxiu d’aquestes dades ha quedat en accés obert a l’abast de la comunitat científica, els astrònoms aficionats i el públic general. Respecte al primer catàleg, publicat el setembre del 2016, aquest d’ara incorpora dades de moviments i de paral·laxi, la qual cosa permet, per exemple, disposar per primera vegada d’un mapa tridimensional de la galàxia, analitzar el moviment de l’1 % de les estrelles que la formen o estudiar l'estructura i el moviment dels braços i les galàxies espirals que l’envolten.

Notícies UB

web de l'ESA sobre la missió Gaia

El mapa més precís de l’univers en moviment

Aquest segon catàleg conté les posicions de 1.700 milions d'estrelles, com també la paral·laxi —que permet de calcular-ne la distància—, els moviments propis i la fotometria —brillantor i color— de més de 1.300 milions d'estrelles.

A més, inclou més de set milions d'estrelles amb mesures de la seva velocitat radial (la velocitat a la qual l'estrella s'acosta o s'allunya) i 550.000 corbes de llum d'estrelles variables, que permetran una revisió crítica de l’escala de distàncies de l’Univers. Així mateix, conté les mesures astromètriques i fotomètriques de 14.000 asteroides, i les temperatures de 160 milions d'estrelles. El satèl·lit Gaia també ha observat la posició d’objectes extragalàctics com ara quàsars i galàxies llunyanes.

El mapa obtingut té una precisió de 40 microsegons d'arc per a les estrelles més brillants, i de 700 microsegons d'arc per a les més febles. D’aquesta manera, es converteix en el mapa més precís que s’ha obtingut mai de l’Univers.

El potencial de Gaia per a la recerca científica

A més, els investigadors del consorci Gaia publiquen avui sis articles científics a la revista Astronomy & Astrophysics que fan servir les dades d’aquest segon catàleg. Aquests articles mostren el potencial de les noves dades per a la recerca científica. Gaia obre noves finestres per als estudis de la física estel·lar i els mecanismes de formació i d’evolució de les estrelles, de la Via Làctia i de les galàxies satèl·lit que ens envolten. Permeten, per exemple, estudiar la rotació dels Núvols de Magalhães, dues petites galàxies que orbiten la Via Làctia, i també les galàxies properes d’Andròmeda o del Triangle. L’anàlisi del moviment de les estrelles de la Via Làctia facilitarà d’establir la distribució de matèria fosca a la nostra galàxia, una peça essencial per avançar en el coneixement de la seva naturalesa. Una altra de les aplicacions del mapa generat amb les dades de Gaia és que permetrà millorar les prediccions d’observació de fenòmens astronòmics, com ara l’eclipsi d’una estrella per algun dels petits planetes o asteroides del sistema solar.

Missió Gaia

El satèl·lit Gaia, enviat a l'espai el desembre del 2013 per l’Agència Espacial Europea (ESA), està destinat a crear el mapa més precís de la Via Làctia. Amb mesures exactes de les posicions i els moviments de les estrelles, respondrà a moltes de les preguntes sobre els orígens i l’evolució de la nostra galàxia. El satèl·lit es troba situat a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. La missió, amb una durada inicial de cinc anys, s’ha prorrogat recentment fins a l'any 2020. Actualment, ja s'han fet més d'un bilió de mesures astromètriques.

L’arxiu central de la missió es gestiona al Centre d’Astronomia Espacial Europeu (ESAC), ubicat a Madrid.

Participació de l’equip de Barcelona

L’equip de l’ICCUB (UB-IEEC), dirigit pel catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica Jordi Torra, i pels professors titulars Xavier Luri, Carme Jordi i Francesca Figueras, ha participat en la missió Gaia des dels inicis, amb un paper molt destacat: contribuir al disseny científic i tecnològic del projecte, així com al prototip del sistema de tractament de les dades astromètriques, i ha liderat la producció de dades simulades durant la fase de preparació de la missió.

Pel que fa a les dades que ara es presenten, l’equip de Barcelona lidera el grup que treballa en l’elaboració de l’arxiu de la missió. També s’encarrega d’executar el procés inicial de tractament de les dades que arriben diàriament del satèl·lit, primer pas per obtenir resultats d’ús científic com els que s'han fet públics. El grup és responsable del procés d’emparellament de les diverses observacions d’una mateixa estrella, col·labora en el calibratge de les lluminositats de les estrelles i participa de ple en l’explotació científica de les dades.

L’equip Gaia de l’ICCUB (UB-IEEC), format per una vintena de científics i enginyers, va ser guardonat l'any 2013 amb el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Experimentals i Tecnologia. Està integrat en el Consorci per al Processament i l’Anàlisi de Dades (DPAC, per les seves sigles en anglès), que integra més de 400 persones d’una vintena de països europeus, i lidera la creació de l’arxiu. Alguns dels seus membres formen part del Gaia Science Team (GST), l’òrgan científic assessor de l’ESA.

Més informació al web de l'ESA sobre la missió Gaia.

Activitats relacionades

imgbf227db05ffead70ae82c1147bc50499.jpg
Acte:
"Mil milions d'estrelles en moviment”
Facultat de Física de la UB
25/04/2018

img66739d6c4835e3f3c150d08c4916be45.jpg
Exposició:
"Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles”
Facultat de Física de la UB
del d'23 abril al 4 de maig 2018

img495d11a92d10a8a115450c17478fbbbb.jpg
Notícia:
"El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril”

img495d11a92d10a8a115450c17478fbbbb.jpg
Xerrada:
"El mapa més precís de la nostra galàxia”
C. Jordi, Seu Social d'Aster (Barcelona) (19/04/2018)
 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl