More topic actionsEdit   Attach

Històric de notícies destacades

Tornar a notícies

2018

desembre 2018

màxim
Notícia destacada:
LIGO i Virgo anuncien quatre noves deteccions d'ones gravitacionals

novembre 2018

màxim
Notícia destacada:
"Servipartícules, un nou portal de divulgació de l'ICCUB"

rolando-ligustri-46P 181128 FB 1543430132 CUT.jpg
Notícia:
Cometa 46P/Wirtanen
visible a ull nu al desembre

SC18 Slider FundacioRecerca FCRi.jpg
Notícies destacades:
La setmana de la ciència 2018 a l'Institut de Ciències del Cosmos
(06/11/2018)

octubre 2018

FFigueras USostenible.jpg
Notícies destacades:
F. Figueras participa en el novè programa d’«Universo sostenible» TVE
(29/10/2018)

màxim
Notícies destacades:
Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov (10/10/2018)

setembre 2018

màxim
Notícies destacades:
Gaia detecta una sacsejada de la Via Làctia (19/09/2018)

màxim
Notícies destacades:
RedIRIS col·labora amb Gaia i destaca el paper de l'ICCUB en la missió (18/09/2018)

màxim
Notícies destacades:
Jordi Torra i Licia Verde rebran la medalla i la placa Narcis Monturiol per les seves contribucions científiques (17/09/2018)

Agost 2018

màxim
Astronomia a la ràdio:
"Dos asteroides de grans dimensions creuaran dimecres l'òrbita de la Terra",
C. Jordi,
Catalunya Migdia, Catalunya Ràdio, (28/08/2018)

màxim
Astronomia a la ràdio:
"Gaia App",
F. Figueras
JELO en verano, Onda Cero, (19/08/2018)

Perseids2018 DouesAosta 1 EMasana.jpg }%
Efemèrides:
"Persèids 2018"

Eclipsi2 ca.png
Astronomia a la premsa:
"L'aplicació "Eclipsi 2.0" recomanada la premsa espanyola"


(27/08/2018)

Juliol 2018

màxim
Astronomia a la premsa:
"Desmontando el 'hoax' marciano: Marte no se verá tan grande como la luna"
E. Masana
" El Periódico(30/07/2018)
"Diario Astronómico"

S F0A2800.R.jpg
Astronomia a la premsa:
"Do aliens feel the beat? Music sent into space for extraterrestrials to decode"

J. Portell
IT Iberia (10/07/2018)

màxim
Notícies:
Eclipsi total de Lluna pel 27 de juliol

màxim
"Descobert un gran llac d'aigua líquida a Mart sota el gel del pol sud del planeta"
J.M. Carrasco
Catalunya Migdia, Catalunya Ràdio, (25/07/2018)

màxim
Notícies:
L'ICCUB passa a formar part de la col·laboració Virgo
(12/07/2018)

màxim
Notícies:
Els telescopis MAGIC identifiquen l’origen d’un neutrí còsmic
(12/07/2018)

260 260 image 449.jpg
Notícies:
Una explosió estel·lar condiciona l’habitabilitat de l’exoplaneta més proper a la Terra
(02/07/2018)

Juny 2018

carta2018 40N ca.png
Agenda astronòmica:
Nou calendari d'efemèrides i carta de visibilitat a l'agenda astronòmica de Serviastro
(20/06/2018)

màxim
Notícies:
La missió Gaia al RECERCAT"
(20/06/2018)

màxim
Notícies:
Eclipsi total de lluna visible des de Catalunya el 27 de juliol

màxim
Notícies:
"En busca del número que explica el universo"
Miralda, J.; Luri, X.
La Vanguardia (09/06/2018)

img266af172f91cd04da0af716fdea55ea5.jpg
Notícies:
Andreu Faro entrevista J.M. Carrasco sobre la missió Gaia
05/06/2018

img3560e19cc3e94ad03ae06c61067a03c4.jpg
Notícies:
Nit temàtica sobre l'Univers: "La vida a l'univers","Sónar Calling", "Cocoon" i "Terrícoles"
05/06/2018

maig 2018

imga7ffacb7ba370170ca7e6985edf0dcba.jpg
Noticies:
Investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos en el Sónar 2018
14/05/2018

màxim
"IV Festa de la Ciència de la UB, 2018",
11/05/2018
Edifici històric de la Universitat de Barcelona

abril 2018

Univers-Gaia-Esa.jpg Comença la ciència amb Gaia, 25/04/2018

imgbf227db05ffead70ae82c1147bc50499.jpg Gaia: mil milions d'estrelles en moviment,04/2018
Acte de presentació del segon catàleg de la missió.

febrer

img6ae0f14894308710b79a7565011c45c7.jpg

Detecció del senyal provinent de les primeres estrelles de l'univers, 28/02/2018,

La Vanguardia, amb comentaris a càrrec de Jordi Miralda, investigador ICREA a l'Institut de Ciències del Cosmos, ICCUB [IEEC-UB], expert en cosmologia.

img91358d8464352d02ddad9d146e416d82.jpg Activitats ICCUB-FQA pel Dia internacional de la dona i la nena a la Ciència , 11/02/2018

img06a88c5c1e24ba68d77f4e8677308006.jpg Es publica el llibre "Iluminando el lado oscuro del universo" de Roberto Emparan, 02/02/2018
El descobriment de les ones gravitatòries -el peculiar so de dos forats negres que xoquen i es fonen un amb altre- canviarà la nostra manera d'imaginar l'univers: a partir d'ara escoltarem la seva banda sonora.
Què significa aquesta troballa històrica, i com hem arribat fins a ella?
Aquest és el relat d'una fascinant odissea que va començar fa més de cent anys amb un jove anomenat Albert Einstein. Roberto Emparan, un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i la teoria de supercordes, ha composat una història de ciència en acció, que ens convida a recórrer en companyia dels seus protagonistes, amb els seus defectes i les seves emocions, a la recerca de respostes a preguntes fonamentals.
Una guia de viatge accessible, estimulant i fiable cap a les sorprenents idees sobre el temps i l'espai que fa un segle es van imaginar i avui per fi hem aconseguit demostrar.
Preparem-nos per il·luminar el costat fosc de l'univers i gaudir així de l'extraordinària música de la foscor còsmica.

gener 2018

img495d11a92d10a8a115450c17478fbbbb.jpg El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril, 07/12/2017
El 25 d'abril de 2018, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques el segon catàleg de dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia.

2017

desembre 2017

img495d11a92d10a8a115450c17478fbbbb.jpg El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril, 07/12/2017
El 25 d'abril de 2018, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques el segon catàleg de dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia.

Artist s impression of Gaia-300x234.jpg Gaia, una de les 5 missions liderades per l'ESA prorrogades fins el 2020 , 07/12/2017
Gaia ha estat una de les 5 missions liderades per l'ESA que han estat prorrogades fins el 2020. La vida de Gaia, la missió espacial que està cartografiant la nostra Galàxia, es va ampliar amb divuit mesos, del 25 de juliol de 2019 al 31 de desembre de 2020. Aquesta és la primera vegada que Gaia, que es va iniciar el 2013 i va ser finançada originalment com a una missió de cinc anys, ha estat subjecta al procés de pròrroga.

novembre 2017

59821 Gaia selected asteroids 2014-16 565.jpg Es publica una selecció dels asteroides detectats per Gaia entre agost 2014 i maig 2016, 30/11/2017
Mentre escaneja el cel, la missió Gaia d'ESA no només cartografia el contingut estel·lar de la nostra Galàxia, sinó també la població d'asteroides del Sistema Solar.
Aquesta visualització mostra la detecció feta per Gaia (representada pel punt blau pàl·lid) de més de 13 000 asteroides, mentre escanejava el cel entre el mes d'agost de 2014 i el maig de 2016. Es tracta d'un subconjunt del nombre total d'asteroides que Gaia va veure: els asteroides brillants que s'han detectat més de deu vegades durant aquest període. Les dades corresponents a la posició en el cel de cada detecció de cada asteroide s'inclouran en la segona publicació de dades de Gaia, la segona publicació intermèdia de dades de la missió, prevista per a l'abril de 2018.

a2017 u1 v2a.jpg Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar, 07/11/2017
El Sistema Solar acull un gran nombre d’asteroides. La majoria orbiten entre les òrbites de Mart i Júpiter. El primer asteroide va ser descobert el 1801; el 1900 ja se’n coneixien prop de 500, i actualment les tècniques modernes per cartografiar l’espai han permès descobrir-ne centenars de milers. Un dels telescopis que s’ocupa d’explorar el cel, prenent imatges d’àrees extenses de forma freqüent i buscant el rastre lluminós que deixa un asteroide en moviment, és el PANSTARRS 1, situat a Hawaii. El 20 d’octubre el PANSTARRS va detectar un dels molts asteroides que es descobreixen cada dia, però aquest concretament presentava un comportament molt peculiar i diferent de tots els altres: a mesura que s’obtenien observacions per determinar-ne l’òrbita, quedava clar que el nou asteroide es movia molt més de pressa que qualsevol altre objecte conegut del Sistema Solar. Aquest moviment tan ràpid significava que aquest nou asteroide, anomenat A/2017 U1, no era un objecte del Sistema Solar, sinó que venia d’una altra estrella.

octubre 2017

eso1733a.jpg Primer esdeveniment còsmic observat amb ones gravitacionals i radiació electromagnètica, 16/10/2017
Astrònoms de diferents col·laboracions van anunciar dilluns 16 d'octubre la detecció de dues estrelles de neutrons en col·lisió pels observatoris d'ona gravitacional LIGO i Verge i també per altres 70 observatoris d'ones electromagnètiques. Aquesta és la primera vegada que els científics han detectat ones gravitacionals alhora que la llum emesa pel mateix esdeveniment còsmic, obrint una nova finestra a l'astronomia d'observació, l'astronomia 'multi-missatger'.

setembre 2017

màxim La fi de Cassini, 15/09/2017
Cassini acaba el seu viatge de 13 anys pel sistema de Saturn amb una caiguda intencional cap al planeta per assegurar que les llunes de Saturn (en particular Encèlad, amb el seu oceà subterrani i indicis d'activitat hidrotermal) segueixen verges per exploracions futures.

juliol 2017

màxim Galàxies llunyanes revelen el final de l'edat fosca còsmica, 12/07/2017
National Optical Astronomy Observatory / Astrophysical Journal Letters

Un equip d'astrònoms que estudia l'Univers llunyà ha descobert que les galàxies petites amb formació d'estrelles eren abundants a l'Univers quan aquest tenia només 800 milions d'anys d'edat, un percentatge molt petit de la seva edat actual. Els resultats suggereixen que les galàxies més primerenques, que van il·luminar i ionitzar l'univers, es van formar en èpoques encara més anteriors.

màxim Un estrany planeta en òrbita al voltant d'una estrella que gira ràpidament no encaixa en els models existents de formació de planetes, 12/07/2017
Max Planck Institute for Astronomy / Astronomy & Astrophysics

Un equip d'astrònoms ha descobert un estrany planeta massiu similar a Júpiter, calent, en òrbita al voltant d'una estrella que està girant extremadament ràpid. El descobriment ha generat preguntes sobre la formació de planetes ja que els models actuals no expliquen ni la relativament petita massa del planeta ni la gran distància a la seva estrella progenitora.

màxim Una gran taca solar de cara a la Terra,, 11/07/2017
SpaceWeather

Cinc dies després de la seva primera aparició, AR2665 ha girat finalment en una posició geoefectiva. L'enorme taca solar està directament enfront de la Terra. AR2665 és de lluny la més gran taca solar de 2017, amb una mida de més de 120.000 km d'extrem a extrem. A més, té un camp magnètic beta-gamma inestable que alberga energia per explosions de classe M.
Feu clic a la imatge per veure una animació de la taca solar des de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA.

juny 2017

màxim El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra,, 30/06/2017
L’asteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal d’asteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de l’Observatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).

màxim III Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica,, 30/06/2017
El 3r Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica s'ha celebrat del 27 al 30 de juny de 2017 a Cellers (Lleida). Hi han participat 80 experts en la mesura, modelització i estudi de la contaminació lumínica provinents de 20 països d'arreu del món. El congrés ha estat organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec (PAM), la Universitat Comenius de Bratislava, l'Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia i el Cégep de Sherbrooke de Quebec al Canadà.

màxim Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia.

màxim No hi ha univers sense Big Bang, 15/06/2017
Segons la teoria de la relativitat d'Einstein, la curvatura de l'espai-temps era infinita al Big-Bang. De fet, en aquest punt totes les eines matemàtiques fallen i la teoria es trenca. Però exisitia la idea de que potser el principi de l'univers pogués ésser tractat d'una manera senzilla i que els infinits del Big Bang poguessin ésser evitats. Científics del Max Planck Institute for Gravitational Physics (Albert Einstein Institute/AEI) a Potsdam (Alemania) i del Perimeter Institute a Canadà, han estat capaços d'utilitzar mètodes matemàtics millors per a demostrar que aquestes idees no poden funcionar.

maig 2017

màxim Descoberta una súper-Terra propera a la zona d'habitabilitat d'una estrella freda, 30/05/2017
Un equip internacional liderat per investigadors de l'IAC descobreix amb la tècnica de la velocitat radial un planeta possiblement rocós al voltant d'una zona habitable d'una nana roja. Només es coneixen unes desenes de sistemes planetaris d'aquest tipus la seva detecció ha estat possible amb l'espectrògraf HARPS-N del Telescopi Nazionale Galileo (TNG), instal·lat a l' Observatorio del Roque de Los Muchachos, aLa Palma.

màxim Creen el mapa més gran de l'univers, 18/05/2017
Els astrònoms del projecte Sloan Digital Sky Survey (SDSS) han creat el primer mapa de l'estructura de gran escala de l'univers basant-se completament en les posicions de quàsars. Els quàsars són punts de llum increïblement brillants i llunyans alimentats per forats negres supermassius.

abril 2017

màxim Els exoplanetes podrien tenir oceans com els de la Terra?,, 21/04/2017
Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua, es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. En el conjunt de planetes amb aigua, cada una d’aquestes quantitats pot variar considerablement. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press), l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model estadístic —basat en l’estadística bayesiana— per predir la divisió entre terra i aigua en exoplanetes habitables.

màxim L'Asteroide 2014 JO25 passa prop de la Terra,, 10/04/2017
El proper 19 d'abril l'asteroide 2014 J025, descobert el 2014 amb 650 metres de diàmetre, passarà a una distància unes 4,6 vegades la distància Terra-Lluna. És remarcable el fet de que un asteroide d'aquesta mida s'apropi tant a la Terra.

febrer 2017

màxim Eclipsi anular de Sol a l'hemisferi sud,, 26/02/2017
Durant el matí del 26 de febrer es va produir un eclipsi de Lluna a l'hemisferi sud. El pas de l'eclipsi travessava l'extrem sud de Xile i Argentina, s'estengué a través de l'Atlàntic a Angola, la República Democràtica del Congo i Zàmbia. L'eclipsi només va cobrir el 99% del disc solar. ( Vídeo il·lustratiu del pas de l'eclipsi.)
La imatge de l'eclipsi la va fer Enzo De Bernardini a Facundo, Chubut, Argentina.

màxim Noves dades de dos asteroides llunyans senyalen un possible "planeta Nou",, 22/02/2017
Després d'observar-los per primer cop espectroscòpicament amb el Gran Telescopi de Canàries, les propietats dinàmiques d'aquest parell d'asteroides suggereixen un possible origen comú i apunten a l'existència d'un planeta més enllà de Plutó, l'anomenat "Planeta nou".

màxim Nous avenços en l'investigació dels Halos de Matèria Fosca,, 14/02/2017
Durant els últims vint anys, s'ha tractat de corroborar els efectes predits dels halos de matèria fosca en les barres de les galàxies barrades. La idea bàsica és que d'acord amb els models de simulació que inclouen els halos, aquests havien d'haver actuat com un fre gravitacional i alentit la rotació de les barres durant la vida dels discs galàctics.

màxim El Dia de la dona i la nena a la ciència es celebra amb exposicions, 11/02/2017

màxim Dones amb passió per les estrelles, 11/02/2017

gener 2017

màxim Tot esperant la tempesta solar,l, 17/01/2017
Les tempestes solars estan passant a ser avui dia un fenomen de risc donada la gran dependència social de l'electricitat i les comunicacions.

màxim Nova teoria per a l'origen de la Lluna,, 11/01/2017
Una nova teoria afirma que l'origen de la Lluna és degut a una multiplicitat de petits impactes, en contra de la teoria majoritàriament acceptada fins ara d'un únic impacte gegant.

màxim Gaia es converteix en caçadora d'asteroides, 24/01/2017
Encara que és famosa pels seus sondejos d'estrelles i per cartografiar la Via Làctia en tres dimensions, la missió Gaia de l'ESA té més facetes amagades. Entre elles, la seva contribució a l'estudi dels asteroides dispersos pel Sistema Solar. Ara, per primer cop, Gaia no només està proporcionant informació crucial per entendre asteroides coneguts, també ha començat a buscar nous, fins ara desconeguts pels astrònoms.

màxim ALMA comença a observar el Sol, 17/01/2017
Noves imatges obtingudes amb ALMA (Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array), instal·lat a Xile, han revelat detalls del nostre Sol abans invisibles, incloent una nova visió del fosc i contorsionat centre d'una taca solar que té gairebé dues vegades el diàmetre de la Terra . Els resultats suposen una important ampliació de la gamma d'observacions que poden utilitzar-se per estudiar la física de la nostra estrella més propera.

màxim El Hubble detecta "exocometes" caient cap una estrella jove,12/01/2017
El telescopi espacial Hubble ha descobert estels que estan caient cap a l'estrella HD 172555, que és una joveneta de 23 milions d'anys d'edat, situada a 95 anys-llum de la Terra. Els exocometes (estels que no pertanyen al nostre Sistema Solar) no han estat observats directament al voltant de l'estrella però la seva presència ha estat deduïda per la detecció de gas que probablement siguin les restes vaporitzades dels seus nuclis gelats. HD 172555 representa el tercer sistema extrasolar on els astrònoms han detectat cometes esgarriats. Tots aquests sistemes són joves, de menys de 40 milions d'anys.

màxim VLT buscarà planetes al sistema Alfa Centauri, 09/01/2017
ESO ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives per adaptar la instrumentació del VLT (Very Large Telescope), a Xile, amb la finalitat de realitzar una cerca de planetes en el sistema estel·lar proper a Alfa Centauri. Aquests planetes podrien ser els objectius d'un eventual llançament de sondes en miniatura per part de la iniciativa Breakthrough Starshot.

2016

desembre 2016

màxim Un esdeveniment superlluminós explicat per un forat negre en rotació ràpida que ha devorat a una estrella, 12/12/2016
Fins fa poc, es creia que ASAAAN-15lh, un punt de llum en una galàxia llunyana extraordinàriament lluminós, era la supernova més brillant mai vista. Però ara, noves observacions de diversos observatoris, incloent ESO, han posat en dubte aquesta classificació. En el seu lloc, un grup d'astrònoms proposa que la font va ser un esdeveniment més extrem i molt excepcional: un forat negre en veloç rotació destrossant a una estrella que va passar massa a prop.

màxim Prevenció de tempestes solars, 12/12/2016
El catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona Blai Sanahuja, expert en meteorologia espacial, parla al diari Ara sobre la meteorologia espacial.

màxim La matèria fosca podria ser més uniforme del que es pensava, 07/12/2016
Després d'analitzar les dades d'un nou i immens sondeig de galàxies amb el telescopi de rastreig del VLT de l'ESO, a Xile, els resultats suggereixen que la matèria fosca pot ser menys densa i estar distribuïda de forma més uniforme en l'espai del que es pensava.

novembre 2016

màxim Els telescopis MAGIC detecten l’emissió de raigs gamma més distant a data d’avui, 11/11/2016
El quàsar QSO B0218 + 357 va ser observat gràcies a la lent gravitatòria que va produir una galàxia ubicada entre l’objecte i la Terra, un fenomen predit per la teoria de la Relativitat General d’Einstein.

màxim Esculpint sistemes solars, 11/11/2016
L'instrument SPHERE, d'ESO, revela discos protoplanetaris als que donen forma planetes recien nascuts

màxim L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa, 07/11/2016
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia.

màxim Gaia espia dues estrelles temporalment intensificadess, 03/11/2016
Mentre explora el cel per mesurar la posició de més de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat dos exemples rars d'estrelles la llum de les quals va ser temporalment intensificada per altres objectes celestes que creuaven per la seva línia visual. Una d'aquestes estrelles s'espera que torni a incrementar aviat la seva brillantor. Les mesures de Gaia seran importants per conèixer més sobre aquestes "lents" còsmiques.

octubre 2016

màxim

Exomars arriba a Mart, 19/10/2016

Plana especial Exomars a Serviastro

màxim 3r Festival de Astronomia del Montsec, 30/09/2016 -09/10/2016

setembre 2016

màxim Signat l'acord per instal·lar l'observatori CTA del nord a La Palma, 19/09/2016

màxim Gaia presenta el mapa més precís de l’Univers, 14/09/2016

màxim RoseTTa acaba la missió el 30 de setembre, 06/09/2016
Consulta la nostra plana amb les últimes notícies de Rosetta

màxim Gaia publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre, 07/09/2016
El satèl·lit astromètric Gaia, llançat el 19 de desembre de 2013 i operatiu des del 25 de juliol de 2014, oferirà les primeres dades de la missió el 14 de setembre de 2016.

màxim RoseTTa acaba la missió el 30 de setembre, 06/09/2016
El proper 30 de setembre, Rosetta, completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del seu cometa
Aquest final es degut a la distància cada cop més gran entre la sonda i el Sol i la Terra. A mesura que s'apropa a l'òrbita de Júpiter, l'energia solar que alimenta la sonda i els seus instruments és cada cop més petita, així com també ho és l'ample de banda per a la transmissió de dades científiques.

màxim Apareix Philae, 06/09/2016
A menys d'un mes de finalitzar la seva missió, la càmera d'alta resolució de Rosetta ha descobert el mòdul d'aterratge Philae, encaixat en una escletxa del 67P/Churyumov–Gerasimenko.

agost 2016

màxim Rosetta captura una gran emisión del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per per un esllaviçament de terra que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel.

màxim Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar.

juliol2016

màxim 2016 tindrà un segon de més, 6/07/2016,
El Servei Internacional de Rotació i Sistemes de Referència Terrestre (IERS), ha anunciat que el 31 de desembre de 2016 s'afegirà un segon de més al temps dels nostres rellotges (TUC) per tal d'ajustar-lo al temps solar (TU). Aquests desajusts corresponen a la variabilitat de la rotació terrestre.
/twiki/pub/ServiAstro/WebMonografies/Mesura_del_Temps_vprot.pdf

màxim Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).

Página especial Juno

màxim Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre.

juny 2016

màxim La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.

Plana especial Juno

màxim Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents.

màxim Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida.

màxim Escolten el so de les estrelles més antigues de la nostra Galàxia, 08/06/2015
Un equip d'investigadors de la Universidad de Birmingham ha anunciat la detecció d'oscil·lacions acústiques ressonants d'estrellas a M4, el cúmul d'estrelles més vell conegut a la Galàxia, d'uns 13 mil milions d'anys.
Per escoltar el so de les estrelles envoltades per un cercle groc, s'ha de passar el cursor per sobre de la imatge que es troba a la plana original de la notícia

maig 2016

màxim La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida.

màxim El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN.

global-mosaic-of-pluto-in-true-color.jpg La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol.

Magic Eye Mercury large.jpg L'ull màgic de Mercuri ,05/05/2016,
Aquesta imatge ens ofereix una suggerent vista del cràter Kertész de Mercuri, captada per la sonda Messenger de la NASA..

starspot-images-give-insights-into-early-sun-zet-2011-orig-20160504.jpg Imatges de taques estel·lars proporcionen dades sobre el Sol primitiu ,05/05/2016,
Astrònoms de la Universitat de Michigan han pres imatges detallades d'una estrella propera que mostra taques estel·lars, anàlogues a les taques solars del nostre sol. Els investigadors han emprat una tècnica d'interferometria per construir essencialment la primera seqüència en lapse de temps de l'estrella zeta Andromedae durant les seves rotacions de 18 dies.

abril 2016

FESTACIENCIAUB.jpg Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol.

març 2016

salo2016.jpg Activitat sobre distàncies còsmiques al Saló de l'ensenyament

TSE2016globe1v.jpg Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic

febrer 2016

màxim Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai.

01 TelescopiCatala Introi baixa.JPG Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita.

màxim LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant.

màxim Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO

màxim Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia.

màxim Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment.

gener 2016

màxim La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc.

màxim Noves roques volcàniques a la Lluna, 12 de gener de 2016
Un rover xinés troba roques volcàniques a la Lluna diferents de les aconseguides per les missions Apollo i Lluna.

màxim Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia.

2015

desembre 2015

màxim Chandra descobreix un espectacular llaç galàctic desplegat, 21 de desembre 2015
Un equip d'astrònoms han descobert un extraordinari llaç de gas calent en l'estela que deixa una galàxia en dades de l'observatori de raigs X Chandra de NASA. El bucle o cua de raigs X és creat per gas arrencat a la galàxia mentre aquesta travessa un enorme núvol de gas intergalàctic. Amb una longitud d'almenys 250 mil anys llum es tracta probablement de la cua d'aquest tipus més llarga que hagi estat detectada

màxim Cervantes ja és una estrella, 15 de desembre 2015
semblava una empresa quixotesca, però ho hem aconseguit! Des d'avui Cervantes ja dóna nom a un estel, i Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea als quatre planetes que la orbiten. La proposta cervantina ha resultat clarament vencedora en el concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el qual s'han votat propostes de tot el món per nomenar 20 nous sistemes planetaris descoberts en els últims anys.

màxim Llançada amb èxit la missió LISA Pathfinder, 3 de desembre 2015

màxim SOHO, 20 anys explicant el Sol, 2 de desembre 2015
Molt del que sabem del Sol l'hi devem a SOHO. Una part molt important dels últims descobriments sobre el funcionament de la nostra estrella procedeix de l'estudi ininterromput a càrrec del satèl·lit SOHO, llançat a l'espai el 2 de desembre de 1995.

novembre 2015

màxim Tot a punt per a LISA Pathfinder, la missió de l’ESA amb important participació de l’ICE (IEEC-CSIC), 20 de novembre 2015
El llançament està previst per a les 5.30h del dia 2 de desembre.
Des de l’ICE (IEEC-CSIC) es farà un seguiment especial en directe i activitats durant tot el dia, amb retransmissions en diferit, visites als laboratoris i la sala de control des d’on es seguirà el desenvolupament de la missió. Per participar és necessari registrar-se prèviament.
LISA Pathfinder posa a prova la tecnologia que permetrà detectar les ones gravitacionals. Aquesta missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) compta amb una destacada participació espanyola, especialment a través del grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), que ha creat l’ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d’altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control d’ambdós.

màxim Una estrella gegant enxampada mentre s'aprimava, 15 de novembre 2015
Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms ha captat les imatges més detallades de l'estrella hipergegant VY Canis Majoris. Aquestes observacions mostren com la mida inesperadament gran de les partícules de pols que envolten a l'estrella li permeten perdre una enorme quantitat de massa a mesura que comença el procés de la seva mort. Aquest procés, entès ara per primera vegada, és necessari per preparar aquestes estrelles gegantines davant el seu explosiu final com supernoves.

màxim Un forat negre supermassiu en acció, 16 de novembre 2015
Els científics solen combinar el poder d'observació de diferents telescopis per a desvetllar els secrets de l'univers. Aquesta imatge és un magnífic exemple del que es pot arribar a aconseguir amb aquesta tècnica.

màxim L'halo brillant d'una estrella zombie, 11de novembre 2015
Un equip internacional d'astrònoms ha estudiat per primera vegada i amb gran detall, les restes de la interacció fatal entre una estrella morta i el seu sopar d'asteroides.

màxim Vídeos finalistes de la beca SEA per al campament organitzat per l'ESO, 11 de novembre de 2015
Carme Homs Pons és l'estudiant guanyadora de la beca que ofereix la Societat Espanyola d'Astronomia per assistir al campament d'astronomia d'ESO. La beca de la SEA cobreix el cost complet del campament, incloent el transport. El campament es realitzarà del 26 de desembre de 2015 al 1 gener 2016 a l'Observatori Astronòmic de la Regió Autònoma de la Vall d'Aosta, està situat a Saint-Barthelemy, Nus (Itàlia). Podien participar estudiants d'entre 16 i 18 anys que van realitzar un vídeo en anglès amb una durada màxima de tres minuts sobre el tema "El meu objecte / fenomen astronòmic favorit". En total han participat 30 estudiants a Espanya. A més de Carmen Homs Pons, van resultar finalistes els vídeos de Sonali Mayani, Maria Civit Solé, Francesc Xavier Ruché Álvarez i Laia de la Torre.

màxim Imatges de radar proporcionen nous detalls sobre l'asteroide 2015 TB145, 5 de novembre de 2015
El radiotelescopi de l'Observatori d'Arecibo ha pres les imatges de radar de més alta resolució de l'asteroide 2015 TB145, que va passar prop de la Terra el 31 d'octubre. Els científics de la NASA van fer rebotar senyals de radar contra l'asteroide quan passava prop de la Terra el 3 d'octubre, a una distància de 1,3 vegades la distància de la Terra a la Lluna. L'asteroide te forma esfèrica, d'uns 600 metres de diàmetre

màxim 631 418 votss per als 20 sistemes planetarisEn poques setmanes tindrem els resultats finals

octubre

Pas de l’asteroide 2015TB145 (NEO de Haloween)
Succesió de 40 imatges preses el 31/10/2015 entre les 00:12 i les 00:53 (UTC) des de l’Observatori Fabra

màxim 2015 TB145, un objecte potencialment perillós, 28 d'octubre
Notícia a l'ESA>,
Observat des del Montsec

màxim VISTA descobreix un nou component de la Galàxia, 28 d'octubre
Cartografiant la presència d'un tipus d'estrelles que varien de brillantor, anomenades Cefeides, s'ha descobert un disc d'estrelles joves ocultes rere densos núvols de pols en la protuberància central.

màxim A la matinada, Venus, Júpiter i Mart ben junts, 27 d'octubre
Encara que qualsevol matí a finals d'octubre és un bon moment per mirar als planetes, del 24 d'octubre al 29 és millor degut a que durant aquests dies, el triangle dels planetes es reduirà fins que està a menys de cinc graus d'ample. En acabar octubre es començarà a trencar el triangle planetari però encara hi ha dues dates d'especial interès, el 6 de novembre i el 7. En aquestes matinades hivernals, la Lluna creixent es llançar-se en picat entre els planetes en dispersió. El dia 6 serà prop de Júpiter i el 7 haurà passat Mart i Venus.

màxim El petó final de dues estrelles: directe a la catàstrofe, 21 d'octubre
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert l'estrella doble més calenta i massiva les omponents de la qual estan tan a prop una de l'altra que es toquen. Les dos estrelles, situades al sistema extrem VFTS 352, podrien dirigir-se cap a un final dramàtic, durant el qual les dues estrelles es fondrien per a crear una sola estrella gegant o acabaran formant un forat negre binari.

màxim Troben la relació entre les pluges de cometes i asteroides i les extincions en massa, 21 d'octubre
Les extincions en massa que s'han produit durant els últims 260 milions d'anys van ser probablement provocades per pluges de cometes i asteroides, segons conclouen els científics en un nou estudi publicat a la revista Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.

màxim Saturn i Dione, 20 d'octubre
Saturn té nombroses i variades llunes- fins ara se n'han descobert més de 60- .La sonda espacial Cassini va captar una de les llunes més grans, Dione, mentre es desplaçava per davant de Saturn.

màxim Creixement comú entre els objectes estel·lars joves, les nanes blanques, els forats negres i els forats negres supermassius, 16 d'octubre
Un equip internacional d'astrònoms han proposat una relació, desconeguda fins el moment, entre la forma en que les estrelles joves, les nanes blanques i els forats negres creixen alimentant-se dels seus voltants.

màxim Un sac de carbó còsmic, 14 d'octubre
En aquesta imatge les taques fosques gairebé bloquegen la llum d'un ric camp d'estrelles. Les àrees de color són petites parts d'una enorme nebulosa fosca coneguda com Sac de Carbó, un dels objectes més destacats d'aquest tipus, visible a simple vista.

màxim Comunicacions làser a través del buit, 13 d'octubre
les comunicacions làser tornarien els resultats científics més ràpid que els senyals de ràdio estàndard.

màxim Canvis a la gran taca roja de Júpiter, 13 d'octubre
Els reculls anuals d'imatge ajudarà els científics actuals i futurs a veure com aquests mons gegants canvien amb el temps. Les observacions estan dissenyades per capturar una àmplia gamma de característiques, incloent vents, núvols, tempestes i química atmosfèrica.

màxim Explosions d'una estrella acabada de nèixer, 13 d'octubre
L'objecte es troba en la constel·lació d'Orió (el caçador) en una densa regió molecular de formació estel·lar, a prop de la famosa nebulosa Cap de Cavall. En regions com aquesta, els núvols de pols i gas col·lapsen sota la força de la gravetat, giren més ràpid i s'escalfen cada vegada més, fins que una jove estrella s'encén al centre del núvol. Qualsevol material sobrant s'arremolina al voltant de la protoestrella nounada, formant un disc d'acreció que, sota determinades circumstàncies, evolucionarà per formar el material bàsic per a la creació de planetes, asteroides i cometes.

màxim Cassini comença a sobrevolar la lluna de Saturn Enceladus, 13 d'octubre
La nau espacial Cassini conclourà la seva activitat en la regió de les grans llunes gelades de Saturn, amb una sèrie de tres aproximacions a Enceladus a partir de dimecres, 14 d'octubre. Les imatges començaran a arribar un o dos dies després del sobrevol, que proporcionarà la primera oportunitat per a un primer pla de la regió polar nord d'Enceladus.

màxim Primera pedra del prototip del LST (Large Size Telescope) , 8 d'octubre,
El divendres 9 d'octubre, a les 5 de la tarda, es celebrarà la cerimònia de la primera pedra del telescopi Cherenkov de l'hemisferi nord, el prototip del LST (Large Size Telescope), de 23 metres de diàmetre, a l'Observatori del Roque de los Muchachos (ORM), a l'illa de La Palma.

màxim Ones misterioses fent curses en un disc de formació de planetes, 8 doctubre,
Per mitjà del VLT i del Hubble els astrònoms han descobert estructures mai vistes abans en un disc de pols al voltant d'una estrella propera. Les ràpides formes u ones detectades al disc de l'estrella AU Microscopii, no s'assemblen a res que s'hagi vist, o predit, amb anterioritat.

màxim Caront, la lluna més gran de Plutó revela una història violenta , 1 d'octubre
La nau New Horizons ha enviat les millors imatges, amb la millor resolució i color, obtingudes fins ara de la lluna més gran de Plutó.

setembre 2015

màxim La NASA confirma que actualment l'aigua líquida flueix a Mart, 29 de setembre
Noves troballes de la Mars Reconnaissance Orbiter (MRO) aporten probes contundents de que l'aigua líquida flueix intermitentment a Mart.

màxim Eclipsi total de Lluna, 28 de setembre
Consulta la informació i les imatges de l'esdeveniment.

màxim

Il·lusions òptiques a l'Óssa Major, 21 de setembre
Algunes de les imatges més espectaculars de l'Univers deuen la seva bellesa a un joc de perspectives, com és el cas d'aquesta imatge presa pel telescopi espacial Hubble.

màxim Una tímida galaxia veïna, 16 de setembre
La galàxia nana de l'Escultor, captada en aquesta nova imatge per la càmera Wide Field Imager, instal·lada en el telescopi MPG / ESO de 2,2 metres a l'Observatori La Silla, és una veïna propera a la nostra galàxia, la Via Làctia . Malgrat la seva proximitat, les dues galàxies tenen històries i personalitats molt diferents. Aquesta galàxia és molt més petita i vella que la Via Làctia, el que la converteix en un objecte d'estudi molt valuós per estudiar la formació tant d'estrelles com de galàxies en l'univers primerenc. No obstant això, a causa que és molt tènue, estudiar aquest objecte no és tasca fàcil.

màxim

Retransmissió en directe des de ServiAstro.

Consulta la informació de l'esdeveniment

màxim

2n festival d'astronomia del Montsec. 10-11 d'octubre

Cosulta el programa .

màxim

Campanya Estrella Cervantes

per anomenar "Cervantes" a μ Arae .

màxim Tornen els campaments de l'ESO als Alps per a estudiants.

màxim

Concurs CHEOPS per a nens entre 8 i 14 anys.

Envia el teu dibuix a l'espai!

agost 2015

màxim Gaia celebra el seu primer any d'observacions científiques 26 d'agost 2015

màxim Castellterçol Star Party, 12 agost 2015
A càrrec d'astrònoms del DAM.
28/08/2015 a les 21:30 sortida des de la Plaça Nova de Castellterçol, observació des de la Creueta. Activitat gratuïta

màxim Persèids 2015, 12 agost 2015
¿Com observar-los? Envia'ns les teves fotos i les publicarem a ServiAstro

Màxim Traçant la lenta mort de l'Univers, 10 agost,
Un equip internacional d'astrònoms, estudiant més de 200.000 galàxies, ha mesurat l'energia generada dins d'una enorme zona de l'espai amb una precisió mai abans aconseguida. Es tracta de l'avaluació més completa de l'emissió d'energia de l'univers proper. L'equip confirma que l'energia produïda avui en una secció de l'Univers és només la meitat del que era fa dos mil milions d'anys i ha revelat que aquesta disminució té lloc en totes les longituds d'ona, des de l'ultraviolat fins a l'infraroig llunyà. L'Univers està morint lentament.

juliol 2015

màxim Ciència a la superfície d'un cometa, 31 de juliol 2015
Molècules complexes que podrien se els elements claus per a la vida, les pujades i baixades diaries de temperatura , i un anàlisi de les propietats de la superfície i de l'estructura interna del cometa són alguns dels treballs presentats en el primer anàlisi científic de les dades enviades per Philae.

màxim La missió Kepler descobreix Bigger, un antic cosí de la Terra, 23 de juliol 2015
La missió Kepler ha confirmat el primer planeta de mida semblant a la Terra a la "zona habitable" al voltant d'una estrella semblant al Sol. El descobriment i la introducció de 11 nous planetes candidats de la zona habitable marquen una altra fita en la cerca d'una altra "Terra" .

màxim La New Horizons arriba a Plutó (Josep Manel Carrasco a les Notícies de les 10 de BTV), 16 de juliol 2015
El passat dimarts 14 de juliol de 2015 la sonda de la NASA New Horizons va arribar a Plutó després de 9 anys de viatge pel Sistema Solar. En Josep Manel Carrasco, astrònom del Departament d'astronomia i meteorologia de la UB, explica com és Plutó.

màxim Múltiples descobriments de la missió New Horizons, 16 de juliol 2015
Muntanyes gelades a Plutó i una nova i una vista més nítida de Caront, la seva lluna més gran, són alguns dels descobriments anunciats el dimecres per l'equip de la missió, només un dia després de que la missió arribés a Plutó.

màxim Jupiter Twin Discovered Around Solar Twinhttp://www.eso.org/public/spain/news/eso1529/, 15 de juliol 2015
Un equip internacional d'astrònoms ha utilitzat el telescopi de 3.6 metros de 'ESO per a identificar un planeta igual a Júpiter orbitant a la mateixa distància d'una estrella com el Sol, denominada HIP 11915. Segons les teories actuals, la formació de planetes amb masses semblants a Júpiter juga un paper important en la configuració de l'arquitectura dels sistemes planetaris. L'existència d'un planeta amb massa i òrbites similars a Júpiter, al voltant d'una estrella com el nostre Sol, obre la possibilitat de que el sistema de planetes al voltant d'aquesta estrella, pogués ser similar al nostre propi Sistema Solar. HIP 11915 te aproximadament la mateixa edat que el nostre Sol i a més, la similitud de la seva composició suggereix que podria haver-hi planetes rocosos orbitant més a prop de l'estrella.

màxim Plutó i Caront: El duo dinàmic de New Horizons, 9 de juliol 2015
Són una parella fascinant: dos mons gelats, girant al voltant del seu centre comú de gravetat com un parell de patinadors agafats de la mà. Els científics creuen que es van formar en una col·lisió còsmica mils de milions d'anys enrere, i no obstant això, en molts aspectes, semblen més estranys que germans.

màxim Rosetta es prepara per al periheli, 13 de juliol 2015
Les investigacions de Rosetta continuen i l'equip de la missió segueix amb el compte enrere cap al periheli - el punt més proper al Sol de l'òrbita del cometa- on l'activitat s'espera que estigui en el seu punt màxim.

màxim Les explosions més grans de l'Univers, alimentades pels imant més potents, 8 de juliol 2015
Observacions fetes des dels observatoris La Silla i Paranal d'ESO, a Xile, han demostrat, per primer cop, l'existència d'un vincle entre una explosió de raigs gamma de molt llarga durada i una explosió d'una supernova inusualment brillant. Els resultats mostren que l'explosió de la supernova no va ser provocada per la decaiguda radioactiva, com s'esperava, sinó que va ser generada pels camps magnètics súperforts en decaïment que envolten a un objecte exòtic anomenat magnetar.

màxim Tempesta geomagnètica el 4 de juliol, 4 de juliol 2015
Durant les últimes hores del 4 de juliol, es va enregistrar una tempesta geomagnètica moderada-forta. Les aurores van acompanyar els focs artificials a latituds ben baixes de nord-Amèrica.

màxim Contant estrelles amb Gaia, 3 de juliol 2015
Aquesta imatge, basada en dades de manteniment del satèl·lit Gaia, de l'ESA, no és una forma habitual de representar el cel. La imatge mostra la silueta de la nostra Galàxia, i dels veïns Núvols de Magallanes, i ha estat obtinguda d'una forma bastant inusual.

màxim A Rosetta hi ha pous que generen raigs de pols, 3 de juliol 2015
Alguns dels raigs de pols que emergeixen del cometa de Rosetta poden associar-se a pous actius que es van formar probablement per un col·lapse sobtat de la superfície. Aquests forats permeten entreveure el caòtic i divers interior del cometa.

màxim New Horizons detecta metà a Plutó, 1 de juliol 2015
Sí, hi ha metà a Plutó, i no, no ve de les vaques. El espectròmetre d'infraroigs de la nau espacial New Horizons de la NASA ha detectat metà congelat a la superfície de Plutó. Astrònoms des de la Terra van observar primer aquest compost químic a Plutó el 1976.

juny 2015

màxim Un gran forat negre es desperta després d'anys de calma, 26 de juny 2015
Durant la passada setmana el satèl·lit de l'ESA Integral ha estat observant una excepcional explosió de radiació d'alta energia produïda per un forat negre que devora material del seu company de massa estelar

màxim Entrevista a Carme Jordi "Gaia ja ha cobert el cel complet" en el marc d'EWASS 2015, 23 de juny 2015

màxim Detectats a Venus fluxos de lava calenta, 18 de juny
La nau de l'ESA Venus Express ha trobat la millor evidència fins ara de la presència de vulcanisme actiu al planeta veí de la Terra. Veure la superfície del planeta és extremadament difícil a causa del gruix de la seva atmosfera, però els radars de missions precedents han revelat que Venus és un món cobert de volcans i antigues llengües de lava.

màxim El telescopi Hubble detecta en un planeta llunyà una capa "filtre solar" ,12 de juny
El telescopi espacial Hubble ha detectat una estratosfera, una de las capes primàries de la atmosfera de la Terra, en un exoplaneta massiu i molt calent conegut com WASP-33b.
La presència de l'estratosfera pot donar claus sobre la composició del planeta i sobre com es va formar. Aquesta capa atmosfèrica conté molècules que absorbeixen la radiació ultraviolada i la llum visible, actuant com un filtre solar per a l'entorn. Fins ara els científics dubtaven sobre la possibilitat de trobar aquestes molècules en atmosferes de planetes extremadament calents d'altres sistemes estel·lars.

màxim Una papallona celeste surt de la seva crisàlide,10 de juny
Per primer cop, algunes de les imatges més nítides mai preses per el Very Large Telescope d'ESO revelen el que sembla ser una estrella envellida creant una nebulosa planetària en forma de papallona. Aquestes observacions de l'estrella gegant vermella L2 Puppis, obtingudes amb el mode ZIMPOL de l'instrument SPHERE, acabat d'instal·lar, també van mostrar clarament l'existència d'una companya propera. Si les etapes de la mort de les estrelles segueixen plantejant als astrònoms molts enigmes, l'origen de les nebuloses bipolars d'aquest tipus, amb les seves formes de rellotges de sorra, resulta doblement enigmàtic.

màxim Pluja de meteors a plena llum del dia,5 juny
La Terra està entrant al riu de restes d'un cometa desconegut i això està provocant una de les pluges de meteors més intenses de tot l'any. De forma irònica val a dir que la majoria d'observadors del cel no podran observar-la perquè la pluja té el seu màxim a ple dia. La pluja ha estat detectada mitjançant un radar que recull els ecus de meteoroides que travessen el cel. Els astrònoms l'han anomenat "Ariètides" perquè el seu focus és a la constel·lació d'Àries, no molt allunyada del Sol de juny.

màxim El Hubble troba les llunes de Plutó rodant sense ordre ni concert , 4 de juny
Si vosté visqués ingués dificultats per a determinar quan o des de quina direcció sortiria el Sol cada dia. Un anàlisis de les dades del Hubble mostra que dos de les llunes de Plutó, Nix i Hidra, es bambolegen impredectiblement.

màxim Un estudi amb ultraviolats revela sorpreses a la cua del cometa , 2 de juny
Rosetta continuant el seu exhaustiu estudi del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko ha revelat un inesperat procés en actiu, que provoca la ruptura de les molècules d'aigua i de diòxid de carboni expulsades per la superfície del cometa.

maig 2015

màxim Proposta d'acció: Tallers amb el paquet educatiu "Llum còsmica", 29 de maig
La IAU ofereix als professors el paquet educatiu de Llum Còsmica per tal que muntin tallers sobre la ciència de la llum. El paquet comprèn moltes activitats, eines i altres recursos sobre el tema de la ciència de la llum. Les sol·lcituds es poden fer fins el 15 de juny
màxim La terrible bellesa de Medusa, 21 de maig
Utilitzant el Very Large Telescope d'ESO, a Xile, un equip d'astrònoms ha enregistrat la imatge més detallada presa fins ara de la nebulosa Medusa. Les estrelles que es troben al cor d'aquesta nebulosa ja van iniciar la seva transició cap a la jubilació, expulsant les seves capes externes cap a l'espai i formant aquest núvol. La imatge augura el destí final del Sol, el qual, finalment, també es convertirà en un objecte d'aquest tipus.

màxim

El 22 de maig de 2015, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat.
Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació.

Web

màxim El costat fosc dels cúmuls d'estrelles, 13 de maig
Observacions dutes a terme amb el Very Large Telescope de l'ESO a Xile han descobert una classe nova de cúmuls globulars "foscos" d'estrelles al voltaant de la galàxia gegant Centaurus A. Aquests objectes misteriosos s'assemblen als cúmuls normals, però, contenen molta més massa i poden contenir quantitats inesperades de matèria fosca, o forats negres massius- cosa inesperada i inexplicable en qualsevol de les dues opcions.
 

màxim Conferència divulgació: "Forats negres silenciosos amagats en sistemes binaris" ,
Conferenciant: Marc Ribó
Dia/Hora: dimecres 13 de maig a les 20:00
Lloc: Seu de l'Agrupació Astronòmica Sabadell, C/ Prat de la Riba, s/n (Parc Catalunya), Sabadell
Entrada lliure i gratuita
Resum: http://www.am.ub.edu/ca/node/967

màxim Evidencies de com l'agua arriba a la Terra a les restes dels asteroides , 8 de maig
Segons noves investigacions l'enviament d'aigua via asteroides o cometes ocorre en altres sistemes planetaris de la mateixa manera que en la Terra. Les troballes donen suport a la possibilitat de que l'aigua pugui ser enviada als exoplanetes similars a la Terra per mitjà aquests cossos i així crear un ambient propici per a la formació de vida.

màxim L'activitat de la lluna de Saturn podria ser 'cortines d'erupcions', 7 de maig
Noves investigacions fetes amb les dades de la missió Cassini suggereixen que la majoria de les erupcions de la lluna de Saturn, Enceladus, poden ser cortines difoses més que jets.

abril 2015

màxim New Horizons detecta possibles casquets polars a Plutó, 30 d'abril
Per primer cop les imatges de la nau New Horizons revelen regions brillants i fosques en la superfície de Plutó.

màxim Hiperió, la lluna esponjosa de Saturn, 29 d'abril
El subjecte d'aquesta imatge sembla una esponja de mar surant en les profunditats. De fet, l'entorn hostil del mar no és molt diferent de l'espai profund, l'escenari d'aquesta fotografia, en la que es pot veure una de les llunes exteriors de Saturn, Hiperió, amb un increïble nivell de detall.

màxim 20 exoplanetes disponibles per a ser nombrats, 27 d'abril
El concurs NameExoWorlds, organitzt per l'IAU i Zooniverse, està entrant en un nou estadi. Els 20 ExoPlanetes més populars estan disponibles per a les propostes de noms que han fet les associacions sense ànim de lucre i els clubs registrats.

màxim Els tresors del Hubble es custodien a ESAC, 24 d'abril
Avui es compleixen 25 anys del llançament del telescopi espacial Hubble de la NASA i l'ESA, el telescopi més productiu de la història de l'astronomia i el que millor ha mostrat al públic la immensitat del cosmos. Els astrònoms del Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC), a Madrid, van desitjar ahir llarga vida al Hubble i van explicar que més de la meitat dels descobriments actuals amb aquest telescopi es basen en les observacions emmagatzemades precisament a la biblioteca astronòmica d'ESAC.

màxim Primeros asteroides propers a la Terra descoberts des de La Palma, 15 April
en 2014 el Telescopi Isaac Newton es va convertir en el primer telescopi a La Palma per descobrir i assegurar 5 asteroides propers a la Terra (NEAs) com a part del projecte EURONEAR

màxim Dark Energy survey: publiquen el mapa més gran de matèria fosca de l’Univers, 15 d'abril 2015
Científics del projecte Dark Energy Survey (DES) publiquen el primer d’un seguit de mapes de la matèria fosca de l’Univers. Aquests mapes, elaborats amb una de les càmeres digitals més potents del món, són les cartografies de la matèria fosca més grans i més detallades que s’han fet fins ara. L’estudi dels mapes permetrà entendre millor el paper que juga la matèria fosca en el procés de formació de galàxies i ens apropa a l’objectiu últim del projecte DES que és l’estudi de la naturalesa de l'energia fosca.

màxim Primers signes d'interacció de la matèria fosca amb ella mateixa?,
Per primer cop podria haver-se observat matèria fosca interaccionant amb una altra matèria fosca de una manera diferent a la que genera la pròpia força de la gravetat. Mitjançant l'observació de galàxies e col·lisió amb el VLT (Very Large Telescope) d'ESO i amb el Telescopi Espacial Hubble de NASA/ESA, s'han captat els primers indicis sobre la natura d'aquest misteriós component de l'Univers.

màxim Es busquen fotògrafs!,
En motiu del llançament del Sentinel-2A, l'ESA et convida a participar al concurs de fotografia amb ‘la visió en color’ com a tema. Podràs guanyar un viatge al centre d'operacions de l'ESA a Alemanya per a seguir en directe l'esdeveniment del llançament d'aquest satèl·lit.

màxim Sessió informativa de la NASA sobre la missió cap a Plutó,
NASA Television retransmetrà rodes de premsa a les 5 pm i 7:30 pm del dimarts, 14 d'abril, per discutir els plans i les activitats futures relacionades amb la històrica nau que sobrevolarà Plutó aquest estiu, New Horizons.
Els informadors descriuran els objectius de la missió, els objectius científics i els plans de trobada, incloent els tipus d'imatges i altres dades que es poden esperar i quan.

màxim Descobertes molècules orgàniques complexes en un sistema estelar jove,
Per primer cop, un equip d'astrònoms ha detectat la presència de molècules orgàniques complexes (els components essencials per a la construcció de la vida) en un disc protoplanetari al voltant d'una estrella jove. El descobriment reafirma que les condicions que van donar lloc al naixement de la Terra i el Sol no són úniques a l'Univers.

màxim Campanya pública per a donar nom a les característiques de Plutó,
El públic té fins el 24 d'abril per ajudar a donar nom a les noves característiques de Plutó i dels seus satèl·lits descobertes per la missió New Horizons.

màxim Eclipsi total de lluna 4 d'abril,
A les 12 horas TU es va produir un eclipsi total de lluna visible des d'Àsia, Austràlia, Pacífic, Amèrica.

màxim Hershel i Planck troben l'enllaç perdut de l'evolució dels cúmuls de galàxies 1 d'abril,
la combinació de les observacions de l'univers primitiu, realitzades amb els observatoris espacials Hershel i Planck de l'ESA ha permès descobrir els que podrien ser els precursors dels grans cúmuls de galàxies que veiem a l'actualitat.

març 2015

màxim Segueix en directe el llançament de Galileo 27 de març,
El desplegament de la constel·lació europea de navegació per satèl·lit es rependrà el divendres 27 de març, amb el llançament dels satèl·lits número 7 i 8. L'enlairament és programat per a les 21:46:18 GMT (22:46:18 CET, 18:46:18 hora local) d'aquesta nit, a lloms d'un vehice Soyuz ST-B que sortirà des del Port Espacial Europeu a la Guayana Francesa. La retransmissió del llançament començarà a les 21:24 GMT (22:24 CET).
Segueix el llançament en directe des d'aquí

màxim El vent dels forats negres pot aturar la formació d'estrelles 26 de març,
Gràcies a l'observatori espacial Herschel de l'ESA, els astrònoms han descobert que el vent generat per un forat negre està escombrant la galàxia on es troba, emportant-se la matèria primera necessària per a formar noves estrelles
màxim Una col·lisió d'estrelles per a una enigmàtica explosió ocorreguda al segle XVII 23 de març,
Noves observacions portades a terme amb l'APEX i d'altres telescopis, revelen que l'estrella que els astrònoms europeus van veure aparèixer al cel al 1670 no era una nova, sinó un tipus de col·lisió estelar molt més excepcional i violenta. Va ser prou espectacular com per a veure's fàcilment a ull nu durant la seva primera explosió, però els rastres que va deixar eren tan dèbils que ha estat necessari utilitzar telescopis submil·limètrics per a fer l'anàlisi que , finalment, pogués desvetllar el misteri més de 340 anys després

màxim Una col·lisió d'estrelles per a una enigmàtica explosió ocorreguda al segle XVII 23 de març,
Noves observacions portades a terme amb l'APEX i d'altres telescopis, revelen que l'estrella que els astrònoms europeus van veure aparèixer al cel al 1670 no era una nova, sinó un tipus de col·lisió estelar molt més excepcional i violenta. Va ser prou espectacular com per a veure's fàcilment a ull nu durant la seva primera explosió, però els rastres que va deixar eren tan dèbils que ha estat necessari utilitzar telescopis submil·limètrics per a fer l'anàlisi que , finalment, pogués desvetllar el misteri més de 340 anys després

màxim Els mini satèl·lits de la ESA observaran l'eclipsi de sol de divendres 16 de març,
El proper divendres pel matí es produirà un eclipsi de sol. Encara que des d'Europa continental només es pugui veure un eclipsi parcial, el mini satèl·lit de l'agència per a l'estudi del Sol, Proba-2, observarà dos períodes d'eclipsi total durant una dotzena de segons des de la seva òrbita a 820 kilòmetres d'altitud.

màxim Indicis d'activitat hidrotermal en el llit marí d'una lluna gelada 12 de març,
Uns diminuts grans de roca detectats per la sonda internacional Cassini, en òrbita a Saturn, indiquen la presència de processos hidrotermals al fons del mar d'una de les seves llunes gelades.

màxim Mart: el planeta que que va perdre un gran oceà 5 de març,
Mart tenia un oceà primitiu que contenia més aigua que l'oceà Àrtic de la Terra, i cobria una porció de la superfície del planeta més gran que la que cobreix l'oceà Atlàntic a la Terra, d'acord amb els resultats publicats avui. Un equip internacional de científics han utilitzat el Very Large Telescope d'ESO, conjuntament amb els instruments de l'observatori WM Keck i el telescopi d'infrarojos de la NASA, per monitoritzar l'atmosfera del planeta i fer un esquema de les propietats de l'aigua en les diferents parts de l'atmosfera de Mart en un període de sis anys.

màxim L'observatori Chandra de la NASA relaciona les pluges còsmiques amb la desacceleració del creixement de les galàxies 4 de març,
Utilitzant l'observatori Chandra de raigs X, els astrònoms han detectat que el creixement de les galàxies que contenen forats negres supermassius pot ser desaccelerat per un fenomen relacionat amb les precipitacions còsmiques. Una precipitació còsmica és un mecanisme que permet que un gas calent produeixi núvols de gas fred que precipiten sobre la galàxia.

febrer 2015

màxim L'univers profund en 3D, MUSE va més enllà del Hubble, 26 de febrer,
L'instrument MUSE, del Very Large Telescope d'ESO, ha proporcionat als astrònoms la millor visió tridimensional de l'univers profund aconseguida fins al moment. Després d'observar detingudament la regió sud del Camp profund del Hubble durant només 27 hores, les noves observacions revelen les distàncies, els moviments i altres propietats de moltes més galàxies de les que fins ara s'havien vist amb el Hubble i revela la presència d'objectes que no s'havien vist fins ara.

màxim Hershel i Spitzer explora els colors del Petit Núvol de Magallanes, 24 de febrer,
L'observatori espacial Herschel de l'ESA i el telescopi espacial Spitzer de la NASA mostren el Petit Núvol de Magallanes

màxim Aster organitza una observació a Barcelona per l'eclipsi del 20 de març. , 23 de febrer,
Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, posarà un punt d'observació de l'eclipsi al Passeig Marítim, davant del Parc de la Barceloneta, una mica al sud de l'Hospital del Mar.
S'invitarà a observar l'eclipsi, prestant-los ulleres de protecció, a les persones que els vulguin visitar. I a més es farà una observació reservada a grups d'alumnes de centres escolars de la zona.
S'invitarà als estudiants a dibuixar l'aparença del Sol en el moment de fer la seva observació. En acabar el fenomen, cada escola, a partir dels dibuixos fets pels alumnes en diferents moments de l'eclipsi, hauria de poder fer un pòster o mural amb la seqüència complerta de l'eclipsi, que pot quedar com a recurs pedagògic del centre.
Des de Barcelona no tindrem ocasió de veure cap eclipsi de Sol de certa entitat fins a l'agost de 2026.
Tothom està invitat.

màxim Un cometa inusual de dret cap al Sol, 20 de febrer,
Els astrònoms estan desconcertats per un cometa que va passar increïblement proper al Sol el 19 de febrer. La primera impressió era que un objecte tan petit s'havia de desintegrar al passar vora el Sol amb la seva temperatura. Per contra va sorgir aparentment intacte i està brillant al allunyar-se del Sol. Extraoficialment, el cometa ha estat anomenat"SOHO-2875," perquè és el 2875a descobriment de cometes del SOHO.

màxim Sorprenent alineació de quàsars a través de milions d'anys llum, 19 de febrer,
Noves observacions del telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, a Xile, han revelat l'existència d'alineacions de les estructures més grans mai descobertes a l'univers. Un equip europeu d'investigació ha descobert que els eixos de rotació dels forats negres supermassius centrals, en una mostra de quàsars, són paral·lels entre si a distàncies de mils milions d'anys llum. L'equip també a descobert que els eixos de rotació d'aquests quàsars tendeixen a alinear-se amb les vastes estructures de la xarxa còsmica en la que resideixen.

màxim Un misteriós plomall a Mart desconcerta els científics , 17 de febrer,
L'observació d'un núvol de gran altitud sobre la superfície de Mart està causant un gran enrenou entre els científics que estudien l'atmosfera del Planeta vermell.

màxim Planck revela que les primeres estrelles van nàixer tard, 05 de febrer,
Els nous mapes de la llum polaritzada que omple tot el cel, fets pel satèl·lit Planck de la ESA, han revelat que les estrelles es van formar molt més tard del que es creia.

màxim Rosetta descendeix per apropar-se a la superfície del cometa, 04 de febrer,
Rosetta està preparant-se per un major apropament al seu cometa el 14 de febrer. Passarà a tan sols 6 km de la seva superfície.
Plana de Rosetta a Serviastro

màxim El fantasma de Júpiter vist per el XMM-Newton i el Hubble, 03 de febrer,
Els objectes astronòmics solen tenir noms ambigus, especialment quan la seva denominació històrica va ser encunyada abans de que fos compresa la seva naturalesa i està basada simplement en la seva aparença física..
Un cas de nomenclatura especialment confusa és el de les nebuloses planetàries, les restes d'estrelles de poca massa o intermèdia.

gener 2015

màxim Vista panoràmica d'alta definició de la galàxia d'Andròmeda, 30 de gener,
Aquesta impressionant vista d'una part de la galàxia d'Andròmeda (M31) és la imatge composta més nítida mai presa del nostre veí galàctic. S'ha fet amb el Telescopi Espacial Hubble. Tot i que la galàxia és a més de 2 milions d'anys-llum de distància, el telescopi Hubble és prou potent com per a resoldre les estrelles individualment en una llarga secció del disc de la galàxia de 61.000 anys llum. És com fotografiar una platja i poder resoldre els grans de sorra.

màxim La boca de la bèstia, 28 de gener,
Com la boca oberta d'una criatura celestial gegantina, el glòbul cometari CG4 brilla de forma amenaçadora en aquesta imatge de l'ESO Very Large Telescope. Encara que en aquesta imatge sembla ser gran i brillant, realment és una nebulosa dèbil, molt difícil de localitzar per als astrònoms amateurs. La natura exacta de CG4 continua sent un misteri.

màxim Grans de pols que es fracturen, 28 de gener,
La nau Rosetta, de la ESA, està aportant informació especial per a entendre el cicle de pols a la superfície d'un cometa, a mesura que observa de quina manera el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko es desfà de la coberta de pols que ha acumulat al llarg dels últims quatre anys.

màxim El asteroide que va sobrevolar la Terra te una lluna pròpia, 27 de gener,
Les primeres imatges de radar de l'asteroide 2004 BL86, que va fer la seva aproximació més propera a la Terra el 26 de gener de 2014 a les 08:19 a.m. PST (11:19 a.m. EST) a una distància de prop de 1.2 milions de kilòmetres, o 3.1 cops la distància de la Terra a la Lluna, revelen que té la seva pròpia lluna.

màxim màxim

Lovejoy al “máximo”, 22 de gener de 2015,
El cometa Lovejoy segueix el camí cap al periheli de la seva òrbita, que es produirà el proper 30 de gener. Encara que en aquests moments s'està allunyant de la Terra, segueix essent un objecte visible a ull nu (magnitud al voltant de 4) per la seva alta activitat.

Des d'una perspectiva astronòmica aquests dies estem vivint els moments més espectaculars que pot oferir-nos el cometa. Passant de l'estat d' hibernació a una frenètica activitat deguda a l'augment de radiació solar. Aquesta activitat es manifesta tan a la coma como a la cua. * + info: Artícle "cometa Lovejoy" de l'astrofísic del IAC Miquel Serra Ricart al blog Vía Láctea s/n.


*Enllaços*:

màxim

màxim

màxim

màxim

màxim 2015 tindrà un segon de més, 21 de gener,
El Servei Internacional de Rotació i Sistemes de Referència Terrestre (IERS), ha anunciat que el 30 de juny s'afegirà un segon de més al temps dels nostres rellotges (TUC) per tal d'ajustar-lo al temps solar (TU). Aquests desajustos corresponen a la variav¡bilitat de la rotació terestre.
/twiki/pub/ServiAstro/WebMonografies/Mesura_del_Temps_vprot.pdf

màxim Conèixer el cometa de Rosseta, 22 de gener,
Rosetta revela el seu cometa amfitrió amb una notable varietat de característiques a la superfície i amb molts processos que contribueixen a la seva activitat, pintant un quadre complex de la seva evolució.
Plana de serviastro dedicada a Rosetta

màxim Un asteroide passarà prop de la Terra el proper 26 de Gener, 15 de gener,
Un asteroide, anomenat 2004 BL86, passarà a tres cops la distància que separa la Terra de la Lluna el proper 26 de gener. Per la seva brillantor reflexada, els astrònoms calculen que te mig quilòmetre de diàmetre. El sobrevol de 2004 BL86 serà el més proper realitzat per una roca espacial coneguda d'aquesta mida fins que l'asteroide 1999 AN10 passi per el veïnatge de la Terra al 2027.

màxim On han anat totes les estrelles?, 7 de gener,
En aquesta nova imatge de l'ESO, sembla que hi falten algunes estrelles. El buit negre en aquest camp d'estrelles tan brillant no és ua bretxa, sinó més aviat una regió de l'espai obstruida per gas i pols. Aquest núvol fosc s'anomena LDN 483 (por les sigles Lynds Dark Nebula 483). Aquests núvols són els llocs on neixen les futures estrelles.

màxim Falles i foses tectòniques a Mart, 7 de gener,
Encara que Mart sigui un planeta molt diferent al nostre, la seva geologia ens pot resultar sorprenentment familiar, Aquesta imatge de la sonda europea Mars Express mostra una regió del Planeta Vermell plena de penya-segats, foses, falles, altiplans i volcans.

màxim La missió Kepler fa el seu 1000 descobriment d'exoplanetes, troba més planetes petits en zones habitables, 6 de gener,
Dels més de 1000 planetes que ha trobat el telescopi espacial Kepler, vuit són més petits que dues vegades la mida de la Terra i estan situats en zones habitables. Els vuit orbiten estrelles més fredes i petites que el Sol. La cerca de planetes de la mida de la Terra en zones habitables al voltant d'estrelles com el Sol continua.

màxim El Chandra observa una explosió record del forat negre de la Galàxia, 5 de gener,
S'ha observat la flamarada de raigs X més gran detectada fins ara provinent del forat negre supermassiu del centre de la Galàxia. Aquest esdeveniment, detectat per l'observatori de raigs X Chandra de la NASA, augmenta les qüestions sobre el comportament d'aquest forat negre gegant o del seu entorn.

2014

desembre 2014

màxim


màxim

El cometa Lovejoy brilla, 28 de desembre,
El cometa Lovejoy (C/2014 Q2) ha estat un objecte visible a ull nu per els observadors de l'hemisferi sud. Els últims dies s'ha pogut veure des de les latituds més baixes de l'hemisferi nord. Aviat, podrà veure's ben alt als cels del nord!

En el mapa es pot veure el camí que segueix el cometa

màxim
màxim
Premis del concurs d’imatges de física «Any Internacional de la Llum»
El Jurat del concurs fotogràfic de L’“Any Internacional de la Llum 2015” organitzat per la Societat Catalana de Física dona la llista de les fotos que han obtingut els 6 premis

màxim New Horizons desperta a les portes de Plutó, 7 de desembre,
Després d'un viatge de prop de nou anys i d'uns cinc mil milions de quilòmetres, la distància més gran mai recorreguda per una nau espacial abans d'arribar al seu objectiu primari, la missió espacial de la NASA New Horizons el 6 de desembre va sortir del seu període d'hibernació per a realitzar la seva .
màxim

Activitats divulgatives dins el congrés internacional "The Milky Way unravelled by Gaia"
Ens plau convidar-vos a les següents activitats de divulgació que l'equip Gaia de la Universitat de Barcelona ha organitzat per estudiants de secundària, batxillerat i públic en general pel dia 2 de desembre entre les 18:00 i les 19:30 a l'edifici històric de la UB.

  • Visita guiada de l'exposició" Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles".
    • *Lloc*: planta baixa del patí de ciències de l'edifici històric de la UB.
    • Estudiants pre-doctorals i post-doctorals del equip Gaia UB explicaran en grups reduïts (8-10 persones) el repte tecnològic que conjuntament amb l’Agència Espacial Europea (ESA) estem portant a terme per a conèixer l’origen, formació i evolució de la nostra Galàxia, La Via Làctia. Sens dubte aquesta missió obre les portes al coneixement científic de les generacions futures. Les visites guiades poden ser en català, castellà o en anglès. Contacte: divulgacio@am.ub.es
  • Xerrada: "Gaia i l'odissea galàctica".
    • Lloc: Paranimf de l'edifici Històric.
    • A càrrec dels professors i enginyers del departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB que hem estat treballant en aquesta missió en els darrers 15 anys. La plana web de l'equip Gaia Barcelona és http://gaia.ub.edu


Les activitats s'emmarquen dins el congrés internacional " The Milky Way unravelled by Gaia" que es celebrarà del 1 al 5 de desembre a l'edifici històric.

En aquesta carta es troben més detalls de les activitats que es realitzaran.


Reserves: divulgacio@am.ub.es

màxim Pluja d'estrelles de les Gemínides, 1 de desembre,
La Terra s'està endinsant a l'estela de desfetes de pols provinents del cometa rocós 3200 Phaethon, font de la pluja anual d'estrelles de les Gemínides. La nit del 30 de novembre a l'u de desembre la xarxa de càmeres de la NASA va detectar 3 bòlids a Estats Units (imatge). L'observació de meteors es veurà incrementada les properes nits a mesura que la Terra s'endinsi més profundament a l'estela de pols. Les prediccions esperen el pic d'activitat per la nit del 13 al 14 de desembre, quan els observadors d'ambdós hemisferis podran veure uns 120 meteors per hora.

novembre 2014

màxim Les últimes notícies de la missió Rosetta

màxim Les missions espacials a Mart revelen els efectes del cometa a l'atmosfera del planeta, 7 de novembre,
Dos naus espacials de la NASA i una missió europea que van obtenir les primeres imatges in situ del vol d'un cometa a Mart el 19 d'octubre, han recollit nova informació sobre les propietats bàsiques del nucli del cometa i han detectat directament els seus efectes sobre l'atmosfera marciana.

màxim Tempesta de raigs gamma en el forat negre, 6 de novembre,
Els telescopis MAGIC de la Palma han registrat les flamarades de raigs gamma més ràpides vistes fins ara, produïdes en les rodalies d'un forat negre supermassiu. Els científics expliquen aquest fenomen mitjançant un mecanisme similar al que produeix els llampecs en una tempesta. Aquest resultat, amb una important participació espanyola, apareix publicat avui a la revista Science.

màxim Imatges revolucionàries revelen una gènesi planetària, 6 de novembre,
Aquesta nova imatge del, el Atacama Large Millimeter/submillimeter Array, revela detalls extraordinaris que no s'havien vist fins ara en un disc de formació de planetes al voltant d'una estrella jove. Aquestes són les primeres observacions que ha utilitzat el ALMA en la seva configuració gairebé complerta, i les imatges més precises fetes mai a longituds d'ona mil·limètriques. Els nous resultats són un enorme pas endavant en l'observació de com es desenvolupen els discs protoplanetaris i de com es formen els planetes.

màxim Un Univers més brillant del que pensàvem, 6 de novembre,
Un experiment amb coet sonda de la NASA ha detectat un sorprenent superàvit de llum infraroja a l'espai fosc entre galàxies. Un resplendor que sembla que pertany a estrelles orfes llançades fora de les galàxies.

màxim El VLTI detecta llum exozodiacal, 3 de novembre,
Utilitzant tota la capacitat del VLTI (Very Large Telescope Interferometer), un equip internacional d'astrònoms ha descobert llum exozodiacal prop de les zones habitables de nou estrelles properes. Es tracta de llum estel·lar reflectida pel pols creat en les col·lisions d'asteroides i l'evaporació de cometes. En el futur la presència de quantitats tan abundants de pols en les regions que envolten algunes estrelles, podria representar un obstacle a l'hora d'obtenir imatges directes de planetes com la Terra.

octubre 2014

màxim Descobert un “salvavides” per a la formació de planetes en un sistema binari d'estrelles, 30 d'octubre,
Utilitzant ALMA, els astrònoms han detectat, per primer cop, una serpentina de pols i gas que flueix des d'un disc extern massiu cap a l'interior d'un sistema d'estrelles binaries. Aquesta forma, que fins ara no s'havia vist mai, pot ser la responsable de mantenir un segon disc de formació planetària, més petit que, de no estar en aquestes condicions, hauria desaparegut feia fa molt de temps. La meitat de les estrelles de tipus solar neixen en sistemes binaris, cosa que significa que aquestes troballes tindran conseqüències importants en la cerca d'exoplanetes.

màxim Descobertes dos famílies de cometes prop d'una estrella propera, 23 d'octubre,
L'instrument HARPS, ques es troba a l'Observatori La Silla de l'ESO a Xile, s'ha utilitzat per a fer el cens més complet elaborat fins al moment dels cometes que hi ha al voltant d'una altra estrella. Un equip d'astrònoms francesos ha estudiat quasi 500 cometes individuals orbitant l'estrella Beta Pictoris i ha descobert que pertanyen a dues famílies diferents d'exocometa: exocometes vells que han passat moltes vegades prop de l'estrella propera i exocometes més joves que, probablement, provenien e la ruptura recent de un o mé objectes més grans.

màxim Eclipsi parcial de Sol, 22 d'octubre,
El dijous 23 d'octubre la Lluna passarà per davant del Sol produint un eclipsi parcial de Sol visible des de gairebé tota Nord Amèrica. El màxim de l'eclipsi es donarà a les 21:44:31 HorariCivil amb magnitud 0.811. Aleshores eixos de l'ombra de la Lluna passaran a uns 675 km sobre la superfície terrestre. L'eclipsi començarà prop de la península de Kamxatka a l'est de Sibèria i a mesura que es mogui cap a l'est la major part de Nord Amèrica podrà veure un eclipsi parcial. El màxim ocorrerà sobre el Territori Nonavut de Canadà, prop de l'Illa de Gales.

màxim

Una taca solar enorme!, 21 d'octubre,

La taca solar més gran de l'actual cicle solar està girant cap a la Terra. L'amplada de la taca és de 125.000 km quasi tan gran com Júpiter. Fa pocs dies AR2192 va produir una fulguració de tipus X1. Des d'aleshores la taca gairebé ha doblat la seva mida i ha desenvolupat un camp magnètic molt inestable. Tot fa pensar que als propers dies es produiran de nou fortes fulguracions.

màxim El nucli del cometa C/2013 A1 Siding Spring és petit, 20 d'octubre,
La càmera de l'experiment científic d'imatges d'alta resolució ( HiRISE) de l'orbitador de Mart va capturar imatges del cometa C/2013 A1 Siding Spring, mentre aquest passava a Mart el diumenge 19 d'octubre, facilitant informació sobre el seu nucli

màxim Hubble troba una galàxia extremadament distant a través dels augments d'una lent còsmica, 16 d'octubre,
Al mirar a través d'una lent còsmica gegant, el telescopi espacial Hubble ha detectat una petita i dèbil galàxia, una de les més llunyanes mai vistes. El petit objecte s'ha estimat que pugui estar a més de 13 mil milions d'anys llum d'aquí.

/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/Quatriptic.pdf 1r Festival d'astronomia del Montsec,
El Centre d'Observació de l'Univers (COU) del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), organitza el 1r Festival d'Astronomia del Montsec, que inclou un ampli ventall d’activitats adreçades al públic general i als infants en què ciència, astronomia i turisme permetran als visitants gaudir del cel del Montsec.

màxim Campament d'astronomia ESO 2014,
Torna el campament d'astronomia organitzat cada any per (Observatori Europeu del Sud) al Vall d'Aosta (Itàlia). Les dates d'aquest any van del 26 de desembre a l'u de gener de 2015, i els estudiants als que va dirigits són aquells que van nèixer al 1996, 1997 i 1998.

L'ESO i la SEA ofereixen una beca per a participar-hi!

PDF de la convocatòria

Web del campament ESO 2014 i formulari d'inscripció

màxim IRIS proporciona nova informació sobre l'atmosfera solar, 16 d'octubre,
L'IRIS (Interface Region Imaging Spectrograph) ha proporcionat als científics cinc noves troballes sobre com l'atmosfera solar, o corona, és molt més calenta que la seva superfície fent que hi hagi un flux constant de partícules, el vent solar. I també sobre els mecanismes que acceleren les partícules de les erupcions solars.

màxim El telescopi Hubble de la NASA troba dos nous objectius potencials per a la missió Horizons al cinturó de Kuiper, 15 d'octubre,
Aquesta és una imatge artística d'un objecte del cinturó de Kuiper (KBO), situat als límits del Sistema Solar. Un estudi ha descobert tres KBOs que són potencialment abastables per la missió Horizons després de que aquesta sobrevoli Plutó a mitjans del 2015.

màxim Llum verda al aterratge de Philae al lloc J, 15 d'octubre,
L'ESA ha donat llum verda a l'aterratge de la sonda Philae, de la missió Rosetta, al punt seleccionat com a primera opció a la superfície del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko el proper 12 de novembre. Aquest esdeveniment constituirà el primer intent de descens controlat a un cometa.

màxim Els secrets de la construcció d'una metròpoli galàctica, 15 d'octubre,
Un equip d'astrònoms han utilitzat el telescopi APEX per a sondejar el immens cúmul de galàxies que s'està formant a l'Univers primitiu. Aquest estudi revela que gran part de la formació d'estrelles que s'està donant no només està oculta dins la pols sinó que s'està desenvolupant en llocs inesperats. És el primer cop que s'ha pogut dur a terme un cens complet de la formació estel·lar en un objecte d'aquest tipus.

màxim Atmosferes en col·lisió: Mart Versus el Cometa Siding Springr, 9 d'octubre de 2014,
El 19 d'octubre de 2014, el cometa Siding Spring passarà a uns 132.000 quilòmetres de distància de Mart. Això equivaldria a que un cometa passés al voltant d'un terç de la distància que hi ha entre la Lluna i la Terra. El nucli del cometa no colpejarà a Mart, però podria haver-hi una classe de col·lisió diferent. "Esperem presenciar la col·lisió de dos atmosferes", explica David Brain, del Laboratori de Física Atmosfèrica i Espacial de la Universitat de Colorado.

màxim Eclipsi de lluna, 8 d'octubre
El 8 d'octubre a les 10h 54 minuts de TU es va produir un eclipsi total de lluna no visible des de Catalunya. El millor lloc per a veure'l va ser l'Oceà Pacífic i les regions limítrofes. L'eclipsi es va donar en el node descendent de la lluna a la part sud de Peixos, dos dies després del perigeu, cosa que va fer que la Lluna es veiés 5,3% més gran que en l'anterior eclipsi total del 15 d'abril (32,7 minuts d'arc).

Galeria d'imatges de l'eclipsi a la pàgina spaceweather

Imatge presa per Morris Maduro des de Califòrnia

màxim Hackathó astronòmic: Un univers de dades, el hackathó astronòmic està dedicat a la astronomia i a les dades. Un univers de dades que ens mostren el nostre univers tal i com el coneixem, com una col·lecció de dades fascinants. Quants planetes coneixem? Quants d’aquests podrien tenir vida o fins i tot ser habitables? Quines són les seves característiques i a on es troben? Què ens expliquen les dades electromagnètiques? Convidem a tots els aficionats i professionals de l’astronomia i de les dades a participar durant tot el dissabte 11 d’Octubre al laboratori de l’exposició Big Bang Data.
Amb la introducció i assessorament presencial de l’astrònom Xavier Luri (Doctor i professor titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB i investigador de l’ICCUB/IEEC.)
  • Projecte: Hackathó astronòmic Tipologia: Hackató
  • Organitza: ZZZINC i Outliers
  • Data: Dissabte 11 d’octubre de 11h a 20h Inscripcions, aquí.
Imatge: xkcd, CC BY-NC

màxim Setmana mundial de l'espai a Catalunya, 4 d'octubre 2014,
World Space Week és la celebració internacional de la ciència i la tecnologia de l'Espai com a contribució per a la millora de la humanitat.
Programa d'activitats a Barcelona
Programa d'activitats a Castelldefels

màxim Una missió de la NASA senyala l'origen de l'Oceà de les Tempestes de la superfície lunar, 1 d'octubre 2014,
Les teories anteriors suggerien que el contorn abrupte de la regió de la Lluna coneguda com Oceanus Procellarum, o Oceà de les Tempestes, provenia de l'impacte d'un asteroide. Segons l'estudi de les dades de la missió GRAIL aquesta hagués estat la col·lisió més gran que un asteroide hauria fet mai a la Lluna. Els investigadors diuen que un impacte d'aquesta magnitud hauria deixat completament al descobert l'escorça original al costat visible de la Lluna. L'escorça que més tard es va formar allí a partir de la roca fosa producte d'aquests xocs seria molt diferent de la del costat ocult, cosa que explicaria perquè les dues mitats són tan diferents.

màxim Per què les estrelles germanes s'assemblen?, 1 d'octubre 2014,
La mescla primerenca, ràpida i turbulenta del gas a l'interior dels núvols moleculars gegants - els llocs de naixements de les estrelles- fa que totes les estrelles que es formen en un mateix núvol portin la mateixa identificació química o "empremta d'ADN", segon els astrònoms computacionals de la Universitat de Califòrnia, Santa Cruz.

màxim Els ànecs salvatges aixequen el vol al cúmul obert 1 d'octubre 2014,
L'instrument Wide Field Imager, instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres, a l'Observatori La Silla de ESO, a Xile, ha captat aquesta imatge d'un dels cúmuls oberts més ric en estrelles: esquitxat d'estrelles blaves, Messier 11 també és conegut com NGC 6705 o com el Cúmul de l'Ànec Salvatge.

setembre 2014

màxim ALMA demostra els orígens violents de les galàxies de disc 17 de setembre de 2014,
Els científics durant dècades havien cregut que les fusions de galàxies solien esdevenir galàxies el·líptiques. Ara, per primera vegada, els investigadors, utilitzant el ALMA i un gran nombre de radiotelescopis, han trobat evidències directes de que la fusió de galàxies pot produir galàxies de disc, i que de fet, aquest resultat és bastant comú. Això podria explicar perquè hi ha tantes galàxies espirals com la nostra Galàxia a l'univers.

màxim Hubble ajuda a trobar la galàxia més petita que conté un forat negre supermassiu 17 de setembre 2014,
Els astrònoms utilitzant dades del telescopi espacial Hubble i informació terrestre han trobat un objecte inversemblant en un lloc improbable -- un forat negre monstruós ocult en una de les galàxies més minúscules que es coneixen.

màxim Es publica el catàleg més detallat de la Galàxia visible 17 de setembre 2014,
Un nou catàleg de l'espectre visible de la part nord de la nostra Galàxia, la Via Làctia, inclou no menys de 219 milions d'estrelles. Geert Barentsen de la Universitat de Hertfordshire ha dirigit un equip que va elaborar el catàleg amb un programa de 10 anys de durada utilitzant el telescopi Isaac Newton (INT) a La Palma a es illes Canàries.

màxim L'observatori Chandra de raigs X de la NASA ha trobat un planeta que indueix a la seva estrella a actuar 16 de setembre 2014,
Un planeta podria ser la causa de que l'estrella a la que orbita actués com si fos molt mes vella de lo que realment és. Aquest descobriment mostra com un planeta massiu pot afectar el comportament de la seva estrella.

màxim La missió Gaia descobreix la seva primera supernova, 12 de setembre,
mentre mesurava posicions i distàncies d'estrelles situades en la nostra Galàxia, Gaia ha descobert una supernova, que ha estat anomenada Gaia14aaa, situada en una galàxia a 500 milions d'anys llum de la nostra.
L'augment sobtat de la brillantor d'una galàxia, detectat entre una observació feta el 30 d'agost i una altra enregistrada un mes abans, va indicar la possibilitat de la supernova. Aquesta galàxia va mostrar un canvi de factor 6 en la seva brillantor.
Per corroborar la hipòtesi que es tractava d'una supernova i no, per exemple, un fenomen induït pel forat negre supermassiu del centre de la galàxia, es van fer mesures de la seva posició. Aquestes mesures la situaven desplaçada del centre i això descartava l'opció del forat negre. També es va analitzar l'espectre de la seva llum, on es van identificar elements característics de les supernoves, i es van fer observacions complementàries amb telescopis terrestres, com el Isaac Newton i el Liverpool, ambdos situats a l'illa de La Palma. Tota la informació confirmava que es tractava d’una supernova i, a més, indicava que era una supernova de tipus “Ia”, corresponent a l’explosió d’una nana blanca que formava part d’un sistema binari.

Aquest és el primer descobriment d'una sèrie que aniran venint durant els 5 anys de la missió.

Per a més informació´sobre la supernova
Grup GaiaUB
Gaia a l'ESA
Segueix la missió amb la GaiaApp

La missió espacial Gaia (de l'Agència Espacial Europea) té com a objectiu cartografiar mil millions d'estrelles de la nostra Galàxia amb una precisió sense precedents. Es va llançar el passat 19 de desembre.
En aquesta missió, hi ha una important contribució del grup Gaia de la Universitat de Barcelona - Institut de Ciències del Cosmos - Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.

màxim Un satèl·lit de mil ulls de l'ESA per a detectar asteroides perillosos 10 de setembre de 2014,
Detectar els asteroides que amenacen la Terra és difícil en part per que l'Univers és molt gran. Però els insectes ofereixen una solució perquè ells van descobrir fa molts anys com mirar en moltes direccions a la vegada.

màxim Hubble troba una companya d'una supernova després de buscar-la durant dos dècades 9 de setembre de 2014,
Utilitzant el Telescopi Espacial Hubble els astrònoms han descobert una estrella companya d'un tipus estrany de supernova. El descobriment confirma la teoria de que la supernova, dubbed SN 1993J, es va donar dins del que es diu un sistema binari, on dues estrelles interaccionants causen una explosió còsmica.

màxim El cometa Rosetta vist des de la Terra 8 de setembre de 2014,
Des de principis d'agost la sonda Rosetta de la ESA es troba a primera fila per a estudiar el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. Mentres, els astrònoms estan seguint al cometa des de la Terra amb els seus telescopis. Com que Rosetta ja es troba immersa en l'atmosfera del cometa- el dia 6 d'agost es trobava a 100 quilòmetres del seu nucli, i des d'aleshores ha continuat apropant-s'hi- l'única manera d'observar el cometa en la seva totalitat és agafant perspectiva des del nostre planeta.

màxim Previsió “meteorològica” còsmica: els núvols foscos donaran pas al sol 3 de setembre 2014,
En aquesta nova imatge tan intrigant veiem com Lupus 4, una bombolla de gas i pols amb forma d'aranya, oculta les estrelles de fons com ho faria un núvol gris en una nit sense lluna. Encara que ara es vegi encapotat, és en aquestes bombolles de matèria denses, que es troben a l'interior de núvols com Lupus 4, on es formaran noves estrelles i on, més tard, naixeran radiants. La imatge ha estat captada per l'instrument Wide Field Imager, instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de ESO, a l'Observatori La Silla, a Xile.

màxim Gaia a la la teva butxaca - Cartografiar la Galàxia amb Gaia App 1 de setembre de 2014,
Seguir el progrés de la missió Gaia é possible gràcies a una aplicació per a dispositius mòbils creada per a la Universitat de Barcelona. Segueix a Gaia via iPhone, iPad o iPod. Les estrelles mai havien estat tan aprop!

màxim XI Reunió Científica de la Societat Espanyola d'Astronomia 1 de setembre 2014,
La Societat Espanyola d'Astronomia (SEA) organitza la seva XI Reunió Científica a Terol els dies del 8 al 12 de setembre de 2014.
De la mateixa manera que en ocasions anteriors, la idea que sustenta aquesta reunió és la de crear un forus de discusió científica, on l'Astronomia espanyola i els seus invitats puguin presentar i debatre els seus treballs més recents, promoure noves linies de col·laboració i organitzar-se per abordar futurs reptes. Es planteja aquesta reunió com un lloc de trobada on qualsevol astrònom hi tingui cabuda i on els membres joves de la nostra societat puguin avançar en la seva carrera investigadora.

màxim Dos estrelles de neutrons contraposades 1 de setembre de 2014,
Les estrelles massives acaben els seus dies amb una explosió en forma de supernova on alliberen grans quantitats d'energia i matèria. D'elles només queda un petit romanent extremadament dens: una estrella de neutrons o un forat negre. Aquesta imatge mostra dues estrelles de neutrons molt diferents que van ser observades a la mateixa regió del cel amb el XMM-Newton. La bombolla rosa i verda que predomina en aquesta imatge és Kesteven 79, el romanent és d'una supernova localitzada a uns 23.000 anys llum de nosaltres.

agost 2014

màxim Així arriba Rosetta al seu cometa 2 agost 2014,
El satèl·lit es va llançar el 19 de desembre de 2013, i està orbitant una ubicació virtual a l'espai 1.500.000 quilòmetres de la Terra.Desprès de recórrer quasi bé 6.400 milions de quilòmetres a través del Sistema Solar, la sonda Rosetta, de l'ESA, s'està apropant al seu objectiu, però, com s'arriba a una cometa?

juliol 2014

màxim Gaia fa ciència 30 juliol 2014,
Després de la posada en marxa en òrbita i de diversos desafiaments inesperats, el satèl·lit de l'ESA, Gaia, ara està a punt per començar la seva missió científica.
El satèl·lit va ser llançat el 19 de desembre de 2013, i està orbitant un emplaçament virtual en l'espai 1.500.000 quilòmetres de la Terra.

màxim Formació d'estrelles a la galàxia M33 28 juliol 2014,
La galàxia espiral M33, també coneguda com la Galàxia del Triangle, és un dels nostres veïns còsmics més propers, a tan sols tres milions d'anys llum del nostre planeta. Aquesta galàxia alberga uns 40.000 milions d'estrelles i és la tercera en grandària del Grup Local de galàxies, després de la Galàxia d'Andròmeda (M31) i la nostra pròpia Via Làctia.
Aquesta imatge, presa per l'observatori espacial Herschel de l'ESA , mostra a M33 a la banda de l'infraroig llunyà, desvetllant la brillantor de la pols còsmica present en el medi interestel·lar que inunda la galàxia. L'estructura dispersa i desorganitzada dels seus braços espirals recorda un floc de llana, de manera que els astrònoms l'han classificat com una galàxia espiral floculenta.

màxim Hubble troba tres exoplanetes sorprenentment secs 24 juliol 2014,
Un equip d'astrònoms ha buscat amb el telescopi espacial Hubble de NASA, vapor d'aigua en les atmosferes de tres planetes en òrbita al voltant d'estrelles similars al Sol, i que han resultat estar gairebé secs.
Els tres planetes HD 189733b, HD 209458b, i WASP-12b, es troben a entre 60 i 900 anys-llum de distància. Aquests mons gegants gasosos són tan calents, amb temperatures entre els 815 º C i 2204 º C, que eren candidats ideals per detectar vapor d'aigua en les seves atmosferes.

màxim La vida i mort d'estrelles germanes 23 juliol 2014,
en aquesta nova i sorprenent imatge captada a l'Observatori La Silla de l'ESO a Xile, joves estrelles es congreguen sobre un fons de núvols de gas resplendent i franges de pols. El cúmul estel·lar, conegut com NGC 3293, hauria estat una simple núvol de gas i pols fa uns deu milions d'anys, però, a mesura que estrelles van començar a poblar, es va convertir en el brillant conjunt que observem aquí. Els cúmuls d'aquest tipus són laboratoris celestes que permeten als astrònoms aprendre més sobre l'evolució de les estrelles.

màxim Una rara explosió propera imita les estrelles més antigues de l'Univers 11 de Juliol 2014,
L'observatori XMM-Newton de l'ESA ha ajudat a descobrir com les primeres estrelles de l'Univers van acabar les seves vides amb explosions gegantines.
Els astrònoms van estudiar l'esclat de raigs gamma GRB130925A - una espurna de radiació molt energètica que flueix d'una estrella en una galàxia distant 5,6 milions d'anys llum de la Terra - usant observatoris terrestres i espacials.

màxim Una nau espacial de la NASA observa evidències de gel sec a Mart 10 de Juliol 2014,
Repetides observacions d'alta resolució fetes pel MRO indiquen que els barrancs de la superfície de Mart estan formats primordialment per la congelació temporal de diòxid de carboni i no d'aigua líquida.
màxim NameExoWorlds: Un concurs mundial de la IAU per donar nom a exoplanetes i les seves estrelles , 9 de juliol de 2014,
Per primera vegada, en resposta al creixent interès del públic en ser part dels descobriments en l'astronomia, la Unió Astronòmica Internacional (IAU) organitza un concurs mundial per donar noms populars a exoplanetes seleccionats juntament amb les seves estrelles. Els noms proposats seran presentats pels clubs d'astronomia i per les organitzacions sense ànim de lucre interessades en astronomia, i els vots seran emesos pel públic de tot el món a través de la plataforma web NameExoWorlds.
Blog en castellà

màxim VLT aclareix un misteri tèrbol 9 de juliol 2014,
Un grup d'astrònoms va aconseguir seguir en temps real la formació de pols interestel·lar (durant es moments posteriors a l'explosió d'una supernova). Per primer cop és possible demostrar que aquestes fàbriques de pols còsmica generen les seves partícules en un procés que compren dues etapes, que s'inicia poc després de l'explosió, però que continua molt temps després.

màxim ¡Fins aviat Lutetia! 7 de juliol 2014,
aquesta fantasmagòrica imatge mostra una impressionant secció d'un dels grans asteroides del cinturó principal, Lutetia, vist des de la sonda Rosetta de la ESA quan va passar prop d'ell en el seu viatge de 10 anys cap al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko.

màxim L'oceà d'una lluna de Saturn pot ser tan salat com el mar Mort 2 juliol 2014]] 2 de juliol 2014,
científics analitzant dades de la missió Cassini de la NASA han trobat fortes evidències que l'oceà de la lluna de Saturn, Tità, ha de ser tan salat com del mateix Mar Mort.

màxim La violenta història dels sols joves resol un misteri sobre meteorits 1 de juliol 2014,
els astrònoms que usen l'observatori espacial Herschel de l'ESA per investigar els inicis turbulents d'una estrella similar al Sol han trobat evidències, en el nostre propi veïnat, de poderosos vents estel·lars que podrien resoldre un misteri desconcertant dels meteorits.

màxim Científica europea guardonada per resoldre un enigma magnètic 1 Juliol
2014, El Comitè sobre la Investigació Espacial (COSPAR) i l'Academia de las Ciències Russa han concedit a Nanda Rea, professora de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) de Barcelona i de l'Institut Antón Pannekoek (API) de la Universitat d'Amsterdam, la prestigiosa Medalla Zeldovich.

màxim Discovery of Near Earth Asteroid 2014 LU14 with the Isaac Newton Telescope 1 July
2014 LU14 is the first Near Earth Asteroid (NEA) discovered using the Isaac Newton Telescope and the first ever from La Palma. Having an absolute magnitude of H=18.6, the discovered NEA has an estimated size of about half a kilometer (assuming a mean albedo of 0.2), and will become better visible in July 2014 (estimated magnitude V=20). Descobriment de de l'asteroide proper a la Terra 2014 LU14 amb el telescopi Isaac Newton]]
1 juliol 2014 LU14 és el primer asteroide proper a la Terra (NEA) descobert utilitzant el Telescopi Isaac Newton i el primer de la Palma. Té una magnitud absoluta H = 18,6, i una mida estimada de prop de mig quilòmetre (suposant un albedo mitjà de 0.2). Serà més visible al juliol de 2014 ( magnitud estimada V = 20).

juny 2014

màxim Uns enigmàtics Raigs X podrien venir de la matèria fosca 17 de juny
Gràcies als observatoris d'alta energia de la ESA i de la NASA, els astrònoms han descobert una prometedora pista que podria estar relacionada amb un dels ingredients més enigmàtics del nostre univers: la matèria fosca.

màxim Noves molècules al voltant d'estrellles velles 17 de juny
Utilitzant l'observatori espacial Herschel de l'ESA, els astrònoms han descobert que existeix una molècula vital per a la creació d'aigua a les brases de les estrelles moriundes similars al Sol.

màxim Explosiones gigantes enterradas en polvo 14 de juny
Per primer cop, observacions fetes amb el ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) han permés establir de forma directa com són les proporcions de gas molecular i pols que se troben en una galàxia que alberga explosions de raigs gamma (GRB) — les explosiones més grans que es donen a l'Univers.

màxim Els forats negres, bateries dels blazars 3 de juny
Els astrònoms en estudiar dues classes de galàxies alimentades per un forat negre, mitjançant el Fermi Gamma-ray Space Telescope de la NASA, han trobat evidències que representen costats diferents de la mateixa moneda còsmica. En aclarir com es distribueixen aquests objectes, anomenats blazars, per tot l'univers, els científics suggereixen que les propietats aparentment distintives que definirien cada classe reflecteixen, més probablement, un canvi en la forma en què les galàxies extreuen l'energia dels seus forats negres centrals.

màxim Els astrònoms confosos per un planeta rocós massiu 2 de juny
Els astrònoms han descobert un planeta rocós quete una massa 17 vegades més gran que la de la Terra i que te més del doble de volum. Aquest descobriment ha desafiat als teòrics de la formació de planetes a explicar com pot haver-se format un planeta com aquest.

maig 2014

màxim El Pol lunar farcit de cràters 26 de maig
Les regions fosques i ombrívoles de la lluna fascinen tant als astrònoms com als fans de Pink Floyd. rL'eix de rotació del nostre satèl·lit natural s'ha inclinat 1.5º, cosa que significa que als seus pols hi ha punts que mai veuen la llum del Sol. El fons d'alguns cràters, per exemple, sempre és a l'ombra.

màxim La pluja de les Camelopardalides 26 maig
El 24 de maig, tal com es va predir, la Terra va passar a través d'un flux de runa del cometa 209P/LINEAR i l'encontre va produir alguns meteors. No obstant això, i contràriament a alguns pronòstics, no va hi haver un esclat intens. La quantitat de meteors visibles a ull nu no van ser més de 5 o 10 per hora, molt lluny de la "tempesta de meteors" que alguns titulars havien anticipat.

màxim Un cúmul d'estrelles a l'estela de Carina 21 de maig
En aquesta acolorida imatge obtinguda pel telescopi MPG / ESO de 2,2 metres a l'Observatori La Silla de l'ESO, a Xile, veiem el cúmul estel·lar NGC 3590. Aquests estels brillen davant d'un impressionant paisatge de taques fosques de pols i acolorids núvols de gas brillant. Aquesta petita troballa estel·lar revela als astrònoms algunes claus sobre com es formen i evolucionen aquestes estrelles, alhora que ens dóna pistes sobre l'estructura dels braços espirals de la nostra galàxia.

màxim El Hubble observa aurores a Saturn 19 de maig
Gràcies al Telescopi espacial de la NASA/ESA Hubble, els astrònoms han tornat a fotografiar aurores sobre el pol nord de Saturn. Aquestes imatges, obtingudes entre els mesos d'abril i maig de 2013 des de l'òrbita terrestre del Hubble, mostren la dinàmica de la coreografia amb un nivell de detall sense precedents.

màxim El misteri de la formació d'un magnetar, ¿resolt? 14 de maig
Els magnetars són els estranys romanents superdensos d'explosions de supernoves. Són els imants més potents coneguts en l'univers - milions de vegades més potents que els imants més forts de la Terra. Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms europeus creu haver trobat, per primera vegada, a l'estrella companya d'un magnetar. Aquest descobriment ajuda a explicar com es formen els magnetars - un enigma de fa 35 anys - i per què aquesta estrella particular no va col·lapsar en forat negre tal com esperarien els astrònoms.

màxim ¿Una nova pluja de metors el 24 de maig? 9 de maig
La matinada del 24 de maig podria haver-hi una nova pluja de meteors. Es tracta de la pluja de meteors de les Camelopardalides de maig, causada per la pols deixada enrere pel cometa periòdic 209P/LINEAR. Mai ningú les ha vist abans, però aquest any les Camelopardalides podrien rivalitzar amb les conegudes Perseides d'agost. "Alguns meteoròlegs han pronosticat més de 200 meteors per hora", diu Cooke, cap de l'Oficina de Medi Ambient sobre Meteorits de la NASA.

màxim Els astrònoms han creat el primer Univers virtual realista 7 de maig
Fins ara, cap simulació numèrica era capaç de reproduir el univers tant a gran escala com a petita escala simultàniament. El projecte es diu Illustris i es tracta d'una simulació capaç de reproduir la formació de galàxies. És realista en el sentit que molts observables ben determinats (composició química de les galàxies, fracció de galàxies el·líptiques i espirals, estructura a gran escala, buits, etc.) Són comparables als que poden mesurar-se en la simulació.

màxim Planck enregistra l'empremta magnètica de la nostra Galàxia 6 de maig
L'observatori espacial Planck de l'ESA ens revela l'estructura del camp magnètic de la nostra Galàxia. Aquesta nova imatge va ser confeccionada a partir de les primeres observacions a cel complet de la llum polaritzada emesa per la pols interestel·lar de la Via Làctia.

màxim Els colorits anells de Saturn 5 de maig Aquest impressionant arc de Sant Martí és una secció dels anells de Saturn retratats quatre segles després de ser descoberts per Galileu Galilei.

abril 2014

màxim Es mesura per primer cop la durada d'un dia en un exoplaneta 30 d'abril
Observaciones fetes amb el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, han determinat, por primer cop, la velocitat de rotació d'un exoplaneta. S'ha descobert que la duració d'un dia a Beta Pictoris b és només de vuit hores. Aquesta velocitat és més gran que la de qualsevol planeta del Sistema Solar - el seu equador es mou a quasibé 100.000 quilòmetres per hora.

màxim La Galàxia M82 i la Supernova SN2014J 29 d'abril
El 21 de gener 2014 els astrònoms van anunciar el descobriment de SN2014J supernova que va arribar al màxim brillantor al 31 de gener. Alguns dies més tard, aquesta supernova va començar a esvair-se. La imatge demostra que SN2014J (marcada amb línies negres) va seguir sent l'objecte més brillant òptic de la galàxia, fins i tot un mes després del descobriment.

màxim Curiosity capta la primera imatge d'un asteroide des de Mart 25 d'abril
Una imatge del rover Curiosity de la NASA ens mostra per primer cop no només un, sinó dos asteroides des de la superfície del Planeta Vermell: Ceres i Vesta. Tots dos -primer i tercer objectes més grans del cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter- són les destinacions de la missió Dawn de la NASA. Aquesta nau va orbitar Vesta el 2011 i 2012, i està en camí de començar a orbitar Ceres el proper any. Ceres és un planeta nan, així com un asteroide.

màxim Eclipse total de Luna 15 d'abril
Eclipsi visible des del Nord i el Sud d'Amèrica. Els observadors al Pacífic occidental es perden la primera meitat de l'eclipsi, ja que es produeix abans de la sortida de la lluna. De la mateixa manera passa en la major part d'Europa i Àfrica ja que la proposta de la lluna es dóna just quan comença l'eclipsi.
La NASA va oferir en directe a través de la seva pàgina web l'esdeveniment. Els que no hagin pogut gaudir de semblant espectacle, poden veure les millors imatges que diferents observadors han pujat al grup que la NASA va crear a flick anomenat
"NASA Lunar Eclipse Group". A través d'aquest grup,l'agència va invitar a tots els observadors a puja les seves imatges de l'eclipsi de lluna.
|

màxim

màxim

màxim | El grup Gaia del Departament d'Astronomia de la UB a la fira "Recerca en directe"

El grup Gaia del Departament ha participat a la fira "Recerca en directe", organitzada pel Parc Científic de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona.
“Recerca en directe” és una exposició de recerca actual que pretén comunicar la recerca barcelonina de manera coordinada exhibint projectes de recerca de diferents centres i instituts d’R+D de la ciutat.


Dates: Del 08 al 10 d'abril de 2014
Lloc: Edifici Històric UB-Aula Capella
Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Entrada lliure a partir de les 16 hores.
Entrada gratuïta
Cal fer reserva prèvia per a grups de més de 10 persones ||||

 
 

màxim Descoberta una posible exoluna 10 d'abril
Investigadors finançats per la NASA han descobert els primers senyals d'una "exolluna ", i encara que diuen que és impossible confirmar la seva presència, la troballa és un primer pas cap a la temptadora localització d'altres. El descobriment va ser fet amb ocasió d'una trobada casual d'objectes en la nostra galàxia, que només es va poder veure una vegada. " No tindrem l'oportunitat d'observar el candidat a exolluna de nou" , va dir David Bennett , de la Universitat de Notre Dame, Indiana, autor principal d'un nou document sobre els resultats que apareixen a la revista Astrophysical Journal . "Però podem esperar descobriments més inesperats com aquest ". L'estudi internacional està dirigit pels programes conjunts entre el Japó, Nova Zelanda i els Estats Units anomenats microlensing Observations in Astrophysics ( MOA ) i el Probing Lensing Anomalies NETwork ( PLANET , utilitzant telescopis a Nova Zelanda i Tasmània. La seva tècnica, anomenada microlent gravitacional, s'aprofita de les alineacions casuals entre les estrelles. Quan una estrella en primer pla passa entre nosaltres i una estrella més distant, l'estrella més propera pot actuar com una lupa per enfocar i donar brillantor a la llum de la més llunyana. Aquests fets en general duren al voltant d'un mes.

màxim Un assassí en sèrie galàctic 2 d'abril
En aquesta nova imatge, obtinguda pel telescopi MPG / ESO de 2,2 metres, instal·lat a l'Observatori La Silla de l'ESO, a Xile, podem veure el contrast entre aquestes dues galàxies: NGC 1316 i la seva companya, de menor grandària, NGC 1317. Aquestes galàxies estan molt a prop l'una de l'altra, però tenen històries molt diferents. La petita galàxia espiral NGC 1317 ha tingut una vida tranquil·la, però NGC 1316 ha engolit a altres galàxies en el seu violenta història, mostrant les seves cicatrius de guerra.

març 2014

màxim Redefinir els límits del Sistema Solar 26 març
Un equip de científics utilitzant observatoris amb base terrestre han descobert un objecte que es creu que té l'òrbita més distant trobada més enllà de la vora del nostre Sistema Solar conegut. Anomenat 2012 VP113, les observacions d'aquest objecte - possiblement un planeta nan - es va poder conèixer amb una beca de la NASA. Un planeta nan és un objecte en òrbita al voltant del Sol, prou gran per tenir la seva pròpia força de gravetat i que manté una forma esfèrica o gairebé rodona.

màxim Primer sistema d'anells descobert al voltant d'un asteroide 26 març
Observacions dutes a terme des de nombrosos punts del sud d'Amèrica, incloent l'Observatori La Silla de l'ESO, han descobert alguna cosa sorprenent: el remot asteroide Chariklo està envoltat per dos anells densos i estrets. És l'objecte més petit trobat fins ara que compta amb aquest tipus d'anells i el cinquè objecte que orbita al Sol en el Sistema Solar amb aquesta característica (després dels planetes Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, que el superen en grandària). L'origen d'aquests anells és encara un misteri, però poden ser el resultat d'una col·lisió que, posteriorment, hagi generat un disc de runa.

màxim VLT detecta l'estrella groga hipergegant més granescoberta fins ara 12 de març
El interferòmetre del VLT (Very Large Telescope Interferometer) d'ESO ha revelat l'existència de la major estrella groga - i una de les deu estrelles més grans - descoberta fins ara. Aquesta hipergegant mesura més de 1.300 vegades el diàmetre del Sol i forma part d'un sistema compost per dues estrelles: el seu segon component es troba tan a prop que està en contacte amb l'estrella més gran. Observacions dutes a terme durant seixanta anys, algunes realitzades per observadors aficionats, indiquen també que aquest estrany objecte canvia molt ràpid i ha estat detectat en una fase molt breu de la seva vida.

màxim La Glòria de Venus 11 de març
Un fenomen similar a l'arc de Sant Martí conegut com "glòria" ha estat captat per l'orbitador Venus Express de l'ESA a l'atmosfera del nostre veí més proper - aquesta és la primera vegada que aquest fenomen ha estat plenament reflectit en un altre planeta.

màxim El Hubble capta la misteriosa desintegració d'un asteroide [HEIC1405] 6 de març
El Telescopi Espacial Hubble de la NASA ha fotografiat quelcom mai vist abans, la desintegració d'un asteroide en 10 peces més petites. El trencament de cometes fràgils, compostos per gel i pols, ja s'havia observat quan s'acosten al Sol, però mai abans s'havia vist res com això al cinturó d'asteroides.

màxim La fàbrica d'estrelles NGC 7538 3 de març
Aquests cotonosos núvols retratats per l'observatori espacial Herschel de l'ESA formen part de la regió de formació d'estrelles NGC 7538. És una de les poques 'guarderies' d'estrelles massives que es troben relativament a prop del nostre planeta, a uns 9.000 anys llum, el que permet que els astrònoms puguin estudiar els seus processos amb un gran nivell de detall.

febrer 2014

màxim Una altra volta més: la taca solar gegant fa la seva tercera aparició, 28 febrer
Una taca solar gegant - una regió magnètica forta i complexa en la superfície del Sol - acaba d'aparèixer sobre l'horitzó del sol. Aquest és el tercer viatge a aquesta regió a través de la cara del sol, que té aproximadament 27 dies per fer una rotació completa.

màxim La missió Kepler de la NASA descobreix 715 nous planetes, 26 febrer
La missió Kepler de la NASA va anunciar dimecres el descobriment de 715 nous planetes. Aquests mons recentment verificats orbiten 305 estrelles, revelant sistemes de múltiples planetes molt semblants al nostre propi sistema solar.

màxim Imatge a 360 graus de les Aurores de Saturn, 12 de febrer
La NASA va entrenar diversos parells d'ulls sobre Saturn mentre el planeta oferia un espectacle de llum en els seus pols. Mentre que el Telescopi Espacial Hubble de la NASA, en òrbita al voltant de la Terra, observava les aurores del nord en longituds d'ona ultraviolades, la nau espacial Cassini de la NASA en òrbita al voltant de Saturn, captava vistes complementàries en primer pla en infraroig, llum visible i ultraviolada. Cassini també podia veure parts nord i sud de Saturn que no enfronten la Terra.

màxim Creen el mapa geològic amb més detall de la lluna més gran del Sistema Solar, 12 de febrer
Un grup de científics dirigit per Geoffrey Collins del Wheaton College ha fet el primer mapa geològic mundial de Ganímedes, la setena lluna de Júpiter. El mapa combina les millors imatges obtingudes durant els sobrevols realitzats per les naus espacials Voyager 1 i 2 de la NASA (1979) i l'orbitador Galileu (de 1995 a 2003) i ara és publicat pel Servei Geològic dels EUA com un mapa global. Tècnicament il · lustra el variat caràcter geològic de la superfície de Ganímedes i és el primer mapa global geològic d'aquesta gelada lluna. El mapa geològic de Ganímedes està disponible per a baixar a: http://www.jpl.nasa.gov/spaceimages/details.php?id=pia17902

màxim Un mes a L2, 12 de febrer
Gaia ha estat en la seva òrbita operacional al voltant de L2 durant al voltant d'un mes. Es troba en un programa de proves molt rigorós abans de començar les seves principals observacions científiques. Igual que en moltes reubicacions, li pot portar el seu temps instal·lar-se, sobretot a un satèl·lit que exigeix \x{200b}\x{200b}condicions molt precises i estables per a un bon funcionament.

màxim Un bon any per a descobrir un cometa, 12 de febrer
Un equip d'astrònoms europeus ha descobert un nou estel: una diminuta volva de llum en òrbita al Sol, sumida en les profunditats del Sistema Solar.
L'equip del Teide Observatory Tenerife Asteroid Survey ha estat reconegut com el descobridor del cometa P / 2014 C1, que ha estat batejat amb el nom de 'TOTAS' en honor a la feina d'aquesta agrupació.

màxim [Gaia comença a veure amb claredat, 6 de febrer
Gaia segueix amb el seu procés de posta a punt . Aquesta imatge de prova mostra un dens cúmul d'estrelles a la Gran Núvol de Magallanes, una galàxia satèl·lit de la nostra Via Làctia. Un cop Gaia comenci a fer els mesuraments de rutina generarà enormes quantitats de dades. Però per maximitzar la investigació científica de la missió s'enviaran a la Terra, per a la seva anàlisi, només petits ' retalls ' centrats en cadascuna de les estrelles que detecta.

gener 2014

màxim La supernova trobada a M82 pot haver arribat al seu pic de brillantor, gener 31
La supernova SN 2014 J va ser localitzada a la Galàxia del Cigar, el passat dia 21 de gener, per un grup d'estudiants i el seu professor ,S. Fossey, mentre feien pràctiques d'astronomia a l'observatori de la Universitat de Londres. Comunicat de premsa
La supernova continua creixent, essent cada cop més fàcil de veure amb telescopis petits, i ara sembla estar arribant a un màxim de magnitud V 10,6. Els propers dies amb poca lluna seran una bona oportunitat per observar-la. Cap al vespre es troba ben amunt al nordest:( (ascenció recta 9h 55m 42.2s, declinació +69° 40′ 26″)).
Sky & Telescope
Article relacionat

màxim El primer mapa del temps d'una nana marró, gener 29
El telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO ha estat l'instrument utilitzat per crear el primer mapa del temps de la superfície de la nana marró més propera a la terra. Un equip internacional ha fet un mapa de les zones clares i fosques a WISE J104915.57-531906.1B, conegut com Luhman 16B, una de les dues nanes marrons descobertes recentment que formen parella i que es troba a tan sols sis anys llum del Sol. Els nous resultats es publiquen el 30 gener 2014 a la revista Nature.

màxim Herschel descobreix vapor d'aigua al planeta nan Ceres, 23 de gener
L'observatori espacial Hershel de l'ESA ha descobert vapor d'aigua a l'entorn de Ceres. Es tracta de la primera detecció inequívoca de vapor d'aigua en un objecte del cinturó d'asteroides.

màxim La col · laboració ESA / ESO localitza amb èxit el seu primer objecte proper a la Terra potencialment perillós, 21 de gener
La primera campanya de localització d'Objectes Propers a la Terra (NEOs) s'ha dut a terme amb èxit, mitjançant una nova col · laboració entre l'Agència Espacial Europea (ESA en les seves sigles en anglès) i l'Observatori Europeu Austral (ESO). Fins ara, l'asteroide 2009 FD es trobava entre els cinc principals objectes més perillosos. No obstant això, noves observacions realitzades amb el Very Large Telescope (VLT) han demostrat que el risc que impacti la Terra és menor al que es temia.

2013

desembre 2013

portada.jpg Gaia, l'èxit del llançament,
El 19 de desembre a les 9:12:18 UT (10:12:18 hora d'aquí) Gaia ha sortit a l'espai sense problemes
Visita la plana de serviastro de la missió Gaia
o la plana especial de
màxim ,
El cometa Ison va passar a través de l'atmofera solar però no en va sortir ben parat.
Just abans d'arribar al periheli va semblar que es desintegrava. Després es va poder veure que alguna part d'ell havia sobreviscut a l'encontre.
De moment encara està per veure que és el que resta del cometa.
màxim
El cometa Ison s'està il·luminant ràpidament a mesura que se submergeix en l'atmosfera del Sol. En el seu màxim acostament el 28 de novembre el cometa serà a poc més d'un milió de quilòmetres sobre la superfície ardent del sol. Les temperatures al voltant del nucli gelat d'Ison podrien pujar fins 5000 F. Ningú sap si pot sobreviure aquest tipus de forn però si ho fa podria emergir com un esplèndid cometa visible a simple vista a principis de desembre.
En aquests moments, les millors vistes de l'estel provenen de l'.
màxim


http://www.isoncampaign.org/Present


Guia mensual del cometa al 2013

Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO)

Galeria d'imatges

màxim 4es jornades d'astronomia al Montsec


A partir del dia 16 de novembre comencen al Centre d'Observació de l'Univers les Quartes Jornades d'Astronomia al Montsec.

Aquest any: "L'Astronomia en el nostre dia a dia".

novembre 2013

màxim

El 20 de desembre a les 09:08:14 TU és la nova data i hora fixada per al llançament del satèl·lit Gaia.

El passat mes d'octubre es va prendre la decisió d'ajornar el llançament de la missió Gaia de l'ESA després de detectar un problema tècnic en un altre satèl·lit en òrbita .
Gaia utilitza els mateixos components que van causar aquest problema, pel que els enginyers que estaven treballant en els preparatius per al llançament van decidir prendre mesures preventives.

màxim * Eclipsi solar de cap de setmana, 3 de novembre de 2013
El diumenge al matí, la lluna va passar per davant del Sol, produint un eclipsi solar visible des de la Costa Est de Nord Amèrica i l'oest d'Àfrica.
Plana de la NASA

octubre 2013

màxim , 23 October 2013
Dimarts passat es va prendre la decisió d'ajornar el llançament de la missió Gaia de l'ESA després de detectar un problema tècnic en un altre satèl · lit en òrbita .
Gaia utilitza els mateixos components que van causar aquest problema, pel que els enginyers que estaven treballant en els preparatius per al llançament van decidir prendre mesures preventives.

màxim *, 18 d'octubre de 2013
Gaia ha passat el test més crític des que va arribar al Centre Espacial Europeu de Kourou ara fa més d'un mes i abans del llançament. Es tracta del desplegament del para-sol. Durant aquest test, les dotze peces de fibra de carboni fabricades per l'empresa espanyola SENER es van desplegar satisfactòriament a la sala neta. Com que l'obertura automàtica del para-sol no estava dissenyada per suportar el seu propi pes en l'ambient de gravetat de la Terra, es van instal·lar un cablejat i contrapesos a l'estructura per simular un ambient realista. A l'espai, el para-sol de 10,5 metres de diàmetre protegirà els telescopis del Sol i permetrà mantenir-los a una temperatura estable de -110 graus. El llançament de Gaia està previst per al 20 de novembre a les 9:57:30.

setembre 2013

màxim * Preparant-nos per al cometa ISON, 23 de setembre de 2013
Les missions espacials de la ESA s'estan preparant per a l'arribada d'un visitant de gel al Sistema Solar interior: el cometa ISON, que podria ser visible a ull nu a finals d'aquest any. Aquest cometa va ser descobert el dia 21 de setembre de 2012 pels astrònoms Artyom Novichonok i Vitali Nevski utilitzant un telescopi de 40 centímetres de diàmetre que forma part de la Xarxa Internacional d'Òptica Científica, ISON.

màxim *Mil milions d'estrelles al mapa més precís de la Via Làctia, El País sociedad, 3 de setembre de 2013

màxim * Llança el teu experiment a la frontera de l'espai, 2 de setembre de 2013
L'oportunitat de llançar experiments a l'estratosfera, o inclús al límit de l'espai, s'obre ara de nou per als estudiants universitaris: es seleccionarà un màxim de deu equips per a llançar experiments en globus aerostàtics durant la tardor del 2014, o realitzar experiments en un llançador la primavera del 2015.

agost 2013

màxim * Despertant-se amb un any nou, 19 d'agost de 2013
En el temps en que es triga a completar un sola jornada laboral un petit planeta extrasolar situat a 700 anys llum de nosaltres recorre una volta sencera a l'òrbita de la seva estrella.

juliol 2013

màxim * Dansa de raigs X, 29 de juliol de 2013
Com les imatges de les llums dels automòbils que travessen una ciutat per la nit, aquests singulars registres de més d'un miler de moviments realitzats per el telescopi espacial XMM-Newton de l'ESA, que desplaça la seva mirada d'un objecte de raigs X a un altre.

màxim * D'explosió de formació estel·lar a fracàs estel·lar, 25 de juliol de 2013
Noves observacions del telescopi ALMA a Xile han proporcionat als astrònoms la millor visió obtinguda fins al moment de com pot la forta formació estel·lar arrencar el gas d'una galàxia i deixar a les futures generacions d'estrelles sense el combustible necessari per a formar-se i créixer.

màxim * Dos erupcions solars simultanies , 22 de juliol de 2013
L'Observatori Solar i Heliosfèric ESA/NASA (SOHO) va capturar com es produien dos erupcions solars simultanies en aquest video del 1-2 de juliol de 2013.

màxim * Esquinçat per un forat negre , 17 de juliol de 2013
Noves observacions fetes amb el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO mostren per primer cop un núvol de gas esquinçat per el forat negre supermassiu situat al centre de la galàxia. EL núvol està ara tan estirat que la seva part frontal ha superat el punt més proper i està allunyant-se del forat negre a més de 10 millons de km/h, mentre que la cua encara està caient cap a ell.

màxim * Sobrevolant un canyó a Mart , 16 de juliol de 2013
Aquest impressionant vídeo de la sonda Mars Express de la ESA ens apropa al canyó més gran del Planeta Roig,Valles Marineris. Valles Marineris no només és el canyó més gran de Mart; amb els seus més de 4,000 kilòmetres d'extensió, 200 d'amplada i10 de profunditat és el més gran de tot el Sistema Solar.

màxim * Estrena mundial de la pel·lícula 'Hidden Universe' en formato IMAX® 3D , 1 de juliol de 2013
La producció en 3D 'Hidden Universe' (Universo Ocult) ha arribat als cinemes IMAX i a les pantalles gegants de tot el món, amb les seves estrenes internacionals programades pel 28 de juny de 2013 al Great Lakes Science Center situat a Cleveland, Ohio, EE.UU., i el 29 de juny al Planetari Tycho Brahe a Copenhague, Dinamarca. El rodatge mostra telescopis d'última generació en timelapses d'alta resolució, fascinants versions en 3D d'estructures celestes, i una simulació 3D de l'evolució de l'Univers.

juny 2013

màxim * Europa desitja a Gaia un bon viatge
El satèl·lit Gaia de l'Agència Espacial Europea ja està llest per a cartografiar amb una precisió inaudita la nostra galàxia en una missió que durarà cinc anys. Els científics i enginyers europeus han posat punt final a la preparació de Gaia pel seu llançament des de la Guaiana Francesa, previst pel proper 25 d'octubre.

Per explicar al gran públic la missió Gaia, investigadors del departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB han elaborat l'exposició itinerant "Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles" que es va presentar l'u de juliol al Parc Astronòmic Montsec i que podeu trobar en format digital aquí a serviastro: Mil milions d'ulls per a mil milions d'estrelles

+ info

màxim * Tres planetes a la zona habitable d'una estrella propera , 25 de juny de 2013
Un equip d'astrònoms ha combinat noves observacions de Gliese 667C amb dades de l'instrument HARPS, instal·lat al telescopi de 3,6 metres d'ESO, a Xile, per a desvetllar l'existència d'un sistema amb almenys, sis planetes. Però el que trenca tots els rècords és el fet que tres d'aquests planetes són superterres situades a la zona que envolta a l'estrella dins de la qual podria haver-hi aigua líquida, convertint-les en possibles candidates per a la presència de vida. Es tracta del primer sistema trobat amb una zona habitable totalment equipada.

màxim * La primera dona a l'espai, Valentina , 16 de juny de 2013
Després del primer vol espacial tripulat per Yuri Gagarin, la selecció d'alumnes cosmonautes femenins va ser autoritzat pel govern soviètic, amb l'objectiu de garantir que la primera dona a l'espai fos un ciutadà soviètic.

màxim * El port de Barcelona des de l'espai , 21 de juny de 2013
El satèlit japonès ALOS ha fotografiat des de l'espai la ciutat de Barcelona, a la costa nord-est de la Península Ibèrica.

màxim * Descobert un nou tipus d'estrella variable , 12 de juny de 2013
Utilitzant el telescopi suís Euler de 1,2 metres, instal·lat a l'Observatorio La Silla de ESO (a Xile) un equip d'astrònoms ha descobert un nou tipus d'estrelles variables. El descobriment es va bsar en la detecció de canvis molt petits a la brillantor de les estrelles d'un cúmul. Les observacions van revelar propietats desconegudes anteriorment d'aquestes estrelles que desafien les actuals teories i obren interrogants obre l'origen de les variacions.

màxim * 10 anys a Mart; noves visions globals tracen la historia del planeta vermell, 3 de juny, 2013
Nous mapes globals de Mart fets públics pel 10 aniversari del llançament de Mars Express de l'ESA tracen la història de l'aigua i l'activitat volcànica al planeta vermell, i identifiquen els llocs d'interès especial per a la pròxima generació d'exploradors de Mart.

maig 2013

màxim * El 31 de maig passarà l'asteroide 1998 QE2, 27 de maig, 2013
El 31 de maig de 2013, l'asteroide 1998 QE2 navegarà tranquil·lament al costat de la Terra, arribant a aproximar-se a uns 5,8 milions quilòmetres, o al voltant de 15 vegades la distància entre la Terra i la Lluna. I mentre QE2 no és de molt interès per als astrònoms i científics en la recerca d'asteroides perillosos, és d'interès per als que es fixen en l'astronomia de radar i tenen un telescopi radar de 70 metres o major a la seva disposició.

màxim * El Very Large Telescope d'ESO celebra 15 anys d'èxits, 23 de maig de 2013
Aquesta nova imatge celebra un important aniversari per al VLT (Very Large Telescope) - fa quinze anys, el 25 de maig de 1998, se celebrava la primera llum amb el primer dels seus Telescopis Unitaris. Des de llavors, s'han unit als quatre telescopis gegants els quatre Telescopis Auxiliars, més petits, que formen part de l'interferòmetre VLTI (VLT Interferometer). El VLT és una de les instal · lacions astronòmiques a terra més potents i productives que existeixen. El 2012 es van publicar més de 600 articles científics amb arbitratge basats en dades del VLT i el VLTI (ann13009).

màxim * Impacte a la Lluna, 17 de maig 2013
Un objecte de la mida d'una petita roca ha colpejat la superfície lunar al Mare Imbrium. Qualsevol que mirés la Lluna en el moment de l'impacte podria haver vist l'explosió - sense telescopi. Per un segon, el lloc de l'impacte va brillar com una estrella de quarta magnitud.

màxim * Explosió d'activitat solar, 14 de maig 2013
Una taca solar a l'extremitat oriental del sol explota amb potents flamarades solars de classe X. L'AR1748 es va anunciar a la matinada del 13 de maig amb una erupció de classe X1.7 (0.217 UT), seguida ràpidament per una flamarada de classe X2.8 (1.609 UT), i una flamarada de classe X3.2 (0117 UT el 14 de maig). Aquestes són les erupcions més fortes de l'any fins ara, i assenyalen un augment significatiu en l'activitat solar. Meteoròlegs de NOAA estimenamb una probabilitat del 40% més flamarades de tipus X en les pròximes 24 hores.
Space Weather
http://www.swpc.noaa.gov/today.html
http://stereo.ssl.berkeley.edu/multistatus.php

màxim * Viatge sense retorn a Mart, 10 de maig 2013
Entrevista a Josep Manel Carrasco al programa "Migdia" de 8TV per parlar del projecte "Mars-One" que pretén enviar l'any 2023 quatre voluntaris a Mart sense possibilitat de tornar a la Terra.

Composició en la qual es veu una bona part del Sol, amb una gran taca irregular a la part inferior esquerra de la imatge i unes altres, una mica més petites i molt més redones, en la part superior dreta del Sol: el planeta Mercuri en diferents moments del trànsit

10 anys de la primera retransmissió en viu a Serviastro, el trànsit de Mercuri del 7 de maig de 2003.

Des d'aleshores a ServiAstro s'han retransmès els fenòmens astronòmics més importants visibles des de Catalunya, oferint a més informació detallada tant de la natura d'aquests fenòmens com de les seves condicions d'observació.
Durant tots aquests anys des del nostre servidor també s'ha volgut donar cobertura a altres esdeveniments astronòmics d'especial interès que no eren visibles des d'aquí. Per tal de fer-ho possible membres del nostre departament s'han desplaçat a diferents llocs del món i ens han ofert les retransmissions en viu.

màxim * Una regió anàrquica de formació estel·lar, 2 de maig 2013
NGC 6559 és un núvol de gas i pols situat a una distància d'uns 5000 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Sagitari (L'arquer). La brillant regió és un objecte relativament petit de només uns pocs anys llum de mida, contrastant amb el seu veí famós, la Nebulosa de la Llacuna (Messier 8, eso0936), que abasta cent anys llum. Tot i que acostuma a passar desapercebuda en favor de la seva distingida companya, en aquesta imatge NGC 6559 té el paper de protagonista.

abril 2013

màxim * Herschel tanca els seus ulls a l'Univers, 29 d'abril 2013
L' observatori espacial Herschel de la ESA ha esgotat l'heli líquid del seu sistema de refrigeració i ha posat fi a més de tres anys d'observacions de l'Univers més fred.
La notícia que no va arribar per sorpresa: la missió va començar amb més de 2.300 litres d'heli líquid, que s'han estat evaporant lentament des del mateix moment en que es va acabar d'emplenar el dipòsit del satèl·lit el dia abans del seu llançament, el dia 14 de maig de 2009.

màxim L'escola Arrels II de Solsona guanya el concurs de SonCube- *, 25 d'abril de 2013
Dues alumnes d'aquest centre seran les encarregades de dissenyar i construir l'experiment que portarà la sonda fins a l'estratosfera.
El proper setembre, la sonda SonCube impulsada per un globus d'heli s'enlairarà per segon cop des de MónNatura Pirineus (Alt Àneu, Lleida), seguint amb el seu objectiu de fer arribar al gran públic i en especial als més joves l'interès per l'experimentació i les ciències de l'espai.
En aquesta ocasió, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Catalunya -La Pedrera han participat en l'organització delconcurs "SonCube, experimenta a la frontera de l'espai" que té com objectiu permetre al grup d'estudiants de batxillerat amb la proposta més elaborada i original dissenyar i construir l'experiment principal que portarà SonCube.

màxim * Descoberta la primera galàxia el·líptica compacta aïllada (cE) , 24 d'abril 2013
Les el·líptiques compactes (cEs) són un tipus estrany de galàxia nana, tenen un radi efectiu petit i una superfície central molt brillant. El millor exemple és la M32, una companya de la propera galàxia Andròmeda. Totes les que s'havien trobat fins ara estaven a prop de galàxies massives, per això molts astrònoms creien que les seves estranyes característiques provenien d'una galàxia progenitora més gran. Altres pensaven que les cEs es van formar de la mateixa manera que les altres galàxies el·líptiques però que simplement n'eren exemples rars de poca massa.

màxim * Herschel relaciona l'aigua de Júpiter amb l'impacte d'un cometa, 23 d'abril 2013
L'observatori espacial Herschel de la ESA ha solucionat un misteri relatiu a l'origen de l'aigua a l'atmosfera superior de Júpiter, ha trobat proves concloents de que va ser conseqüència del dramàtic impacte del cometa Shoemaker-Levy 9 al juliol de 1994.

màxim * UN PASEO POR EL ESPACIO- El llibre de tecnologia espacial per a tots els públics - , 23 d'abril de 2013
Un passeig per l'espai aproxima a tots els públics els fonaments dels enginys i tecnologies espacials, mostrant els beneficis que aporten a la qualitat de vida de les persones.
El llibre és una publicació de la indústria espacial espanyola, representada en la Comissió de Proespacio de TEDAE, amb la col · laboració de l'Agència Espacial Europea. A més de la versió en paper, el llibre pot ser consultat i descarregat gratuïtament des de les pàgines web de TEDAE i l' ESA amb l'objectiu d'ampliar la seva difusió entre tots els públics.

màxim * ¡Dóna l'Univers a un nen cec! El projecte sense ànim de lucre "A Touch of the Universe" te com objectiu la creació de 30 kits amb activitats astronòmiques tàctils per a nens, tant amb visió normal com amb problemes de visió. Els kits seran distribuits entre educadors i professors de paisos en vies de desenvolupament d'Amèrica, Àfrica i Àsia.
Es necessita recollir fons per a poder construir els 30 kits d'astronomia tàctil. Per tal de fer un donatiu visita la pàgina web el projecte: http://astrokit.uv.es/
"A Touch of The Universe" està recolzat per l'Oficina d'Astronomia per al desenvolupament de la Unió Astronòmica Internacional, l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València, Universe Awareness (UNAWE), Astrònoms Sense Fronteres (AWB), Galileo Teachers Training Program (GTTP), Galileo Mobile, NASA-CXO, i Observatori Astronòmic di Padova / INAF.

màxim * Una enorme factoria d'estrelles de l'univers primitiu desafia les teories sobre la formació de galàxies, 17 d'abril 2013
Un estudi, amb paricipació de l'IAC, detecta la galàxia amb formació estel·lar explosiva més distant coneguda, que va començar la seva producció quan l'Univers era molt jove. Mentre la Via Làctia crea una estrella cada any, aquesta galàxia produeix unes 3.000 estrelles en el mateix temps. Aquesta troballa suposa un desafiament per a les teories que expliquen la formació i evolució de les galàxies, que suposen que una galàxia d'aquestes característiques no podria existir tan aviat.

màxim * Una bocanada de matèria fosca a la ISS, 15 d'abril de 2013
El 3 d'abril, l'equip dirigit pel premi Nobel Samuel Ting, del MIT va anunciar que el Espectròmetre Magnètic Alfa, un detector de partícules en funcionament a bord de l'Estació Espacial Internacional des de 2011, ha comptat més de 400.000 positrons, l'equivalent d'antimatèria dels electrons. No hi ha perill d'una explosió, però el descobriment està enviant ones de xoc a través de la comunitat científica.

màxim * Una fantasmal bombolla verda, 10 d'abril 2013
Les estrelles de la mida del Sol acaben les seves vides com a petites i dèbils estrelles nanes blanques. Però en la recte final, en la seva retirada, són atmosferes llençades a l'espai. Durant unes desenes de mils d'anys es veuen rodejades per un espectacular i colorit núvol brillant de gas ionitzat conegut com a nebulosa planetària.

març 2013

màxim * ¿En ruta de col·lisió? Un cometa es dirigeix cap a Mart, 27 de març 2013
"Hi ha una petita però gens despreciable probabilitat de que el cometa 2013 A1 s'estavelli contra Mart a l'octubre de 2014", diu Don Yeomans, del Programa d' Objectes Propers a la Terra de la NASA, al Laboratorio de Propulsión a Raig (Jet Propulsion Laboratory o JPL). El nucli del cometa te probablement 1 a 3 km de diàmetre i s'apropa a gran velocitat, al voltant de 56 km/seg (aproximadament 125.000 milles por hora).

màxim * Montsec, Destí Turístic Starlight, 21 de març 2013
La fundació Starlight, avalada per la UNESCO, concedeix el certificat al Montsec per les bones condicions per a la contemplació d'estels

màxim * Planck presenta les seves primeres imatges de l'univers primordial, amb un nivell de precisió sense precedents, 21 de març 2013
L'Agència Espacial Europea (ESA) donà a conèixer els primers mapes i resultats cosmològics de l'Univers obtinguts amb el satèl·lit PLANCK. Aquests mapes tenen una qualitat mai abans assolida i mostren imatges de l'Univers més antic, quan aquest tenia només uns 400.000 anys d'edat.

màxim * ALMA reescriu la història del “Baby Boom” estel·lar de l'univers, 13 de març de 2013
Observacions portades a terme amb el conjunt ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) mostren que les explosions de formació estel·lar més potents del cosmos van tenir lloc molt abans del que es pensava.

màxim * El cometa Pan Starrs observable a ull nu,7 de març de 2013
Els cometes visibles a simple vista són una rara aparició en la gran varietat d'objectes celestes en el cel nocturn. Els científics estimen que la oportunitat de veure una d'aquestes boles de gel brutes anunciant la seva presència còsmica, tan brillant que es pot veure sense l'ajuda d'un telescopi o binoculars, només passa una vegada cada cinc a 10 anys. Però aqest any tenim dues visites visibles
Més informació sobre la seva visibilitat en aquest enllaç
i també en aquest.
Fotografies del cometa.

màxim * El proper 13 de març, Inauguració d'ALMA (Atacama Large Millimeter Array), 6 de març de 2013
Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), una associació internacional d'Europa, Amèrica del Nord i Àsia de l'Est en col·laboració amb la República de Xile, és el projecte astronòmic més gran que hi ha. ALMA serà un sol telescopi de disseny revolucionari, compost de 66 antenes d'alta precisió situat al Pla de Chajnantor, a 5000 metres d'altitud al nord de Xile.
ESO emetrà en streaming l'acte de inauguració. Es podrà veure en aquest enllaç.

màxim * Cassini espia a Venus des de l'òrbita de Saturn, 5 de març de 2013
Un remot planeta brilla il·luminat per la llum del Sol. Venus destaca com un far a través dels anells de Saturn en aquesta imatge presa per la sonda internacional Cassini.

febrer 2013

màxim * El naixement d'un planeta gegant?, 28 de febrer de 2013
Utilizant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip de astrònoms ha obtingut el que sembla ser la primera observació directa d'un planeta en formació incrustat en un gran disc de gas i pols.

màxim * NuSTAR ajuda a resoldre l'enigma de l'espí dels forats negres , 28 de febrer de 2013
Dos observatoris espacials de raigs X, el Nuclear Spectroscopic Telescope Array (NuSTAR) de la NASA i el XMM-Newton de la SEA, s'han unit per a mesurar definitivament, per primer cop, la velocitat de gir d'un forat negre.

màxim * Entrevista a Josep Manel Carrasco a "Para todos la 2" de TVE sobre la pluja coronal al Sol , 28 de febrer de 2013
Entrevista realitzada el 28 de febrer de 2013 a Josep Manel Carrasco (astrònom de la Universitat de Barcelona) al programa "Para Todos la 2" de TVE per a explicar las fulguracions solars i el fenomen de "Pluja coronal".
SDO de la NASA mostra una petita pluja al Sol

màxim * Seguir els trens amb la precisió dels satèl·lits, 25 de febrer de 2013,
Seguint l'exemple de com l'ESA controla els satèl·lits, els ferrocarrils espanyols s'han actualitzat amb alta tecnologia per tal de tenir els seus usuaris al cas de quan trigarà el següent tren en entrar a l'estació.

màxim * SDO de la NASA observa un ràpid creixement de les taques solars, 20 de febrer de 2013,
Entre el 19 i el 20 de febrer de 2013 els científics van veure formar-se una taca solar gegant en menys de 48 hores. Ha crescut més de sis diàmetres terrestres encara que és difícil de jutjar ja que es troba sobre una esfera i no sobre un disc.

727039main coronal-rain-467.jpg * SDO de la NASA mostra una petita pluja al Sol, 19 de febrer de 2013
Els fenòmens eruptius al Sol poden ser molt diferents. Alguns són simples flamarades solars, algunes d'elles amb una expulsió adicional de material solar denominada ejecció de massa coronal (CME), i d'altres amb complexes estructures mòbils associades a canvis en les línies de camp magnètic i que formen bucles en l'atmosfera solar, la corona

màxim * L'impacte de l'asteroide a Rússia, 19 de febrer de 2012,
Els primers detalls de l'impacte de l'asteroide a Russia el 15 de febrer, el més fort en més d'un segle, s'estan aclarint. L'ESA està avaluant acuradament la informació que serà crucial per al programa de l'Agencia de caça d'asteroides.
L'impacte del dia 15

màxim * La NASA i l'ESA afirmen que no existeix relació entre el meteorit caigut a Rússia i l'asteroide 2012 DA14, 15 de febrer de 2013
spaceweather

màxim * La visita de 2012 DA14, l'asteroide conegut que més aprop passarà de la Terra, 14 de febrer de 2013: 2012 DA14 transitarà a uns 27.700 km de distància de la superfície terrestre el proper divendres, 15 de febrer. Serà l'asteroide que més aprop transiti de la Terra des de que es poden estudiar les òrbites d'aquests objectes, encara que no podrà veure's a ull nu. Telescopis de l'IAC participaran en la seva observació que podrà seguir-se online
L'asteroide 2012 DA14 creuarà l'òrbita de la Terra el 15 de febrer.
El asteroide que bat el rècord d'apropament

El 2012 DA14 s'apropa

màxim * Una gota de tinta en un cel lluminós, 13 de febrer: Aquesta imatge de l'instrument Wide Field Imager, instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres (ubicat a l'Observatorio La Silla d'ESO, a Xile), mostra el brillant cúmul estel·lar NGC 6520 i a la seva veïna, Barnard 86, l'estrany núvol fosc amb forma de sargantana. Aquesta parella còsmica es mostra sobre u fons de milions d'estels brillants a la part més refulgent de la Via Làctia; una regió tan densa que és difícil veure zones del cel fosc al llarg de la imatge.

màxim * Gaia revelarà els secrets de les estrelles més fredes de la Via Làctia, 12 de febrer: La missió Gaia, que l'Agència Espacial Europea (ESA) posarà en òrbita aquesta tardor, serà capaç d'esbrinar les característiques físiques de desenes de mils de les estrelles més fredes de la Via Làctia.
Monografia sobre Gaia

màxim * Els vents de les estrelles més massives estan fets de peces diminutes, 5 de febrer: L'observatori espacial XMM-Newton de la ESA ha completat l'estudi més detallat fet mai del fort vent d'una estrella gegant, que mostra per primer cop que no es tracta d'una brisa uniforme sinó que es fragmenta en cents de mils de peces.

màxim * Sondegen l'activitat nuclear en la formació estel·lar utilitzant espestroscopia multiobjecte d'infraroig proper, 4 de febrer de 2013: El paper dels nuclis galàctics actius (AGN) en la formació i evolució de les galàxies encara no és ben establert.

gener 2013

màxim * L'asteroide 2012 DA14 creuarà l'òrbita de la Terra el 15 de febrer, 30 de gener de 2013: Aquest singular asteroide descobert per l'OAM, la nit del 22 de febrer de 2012, té uns 44 metres de diàmetre i és classificat com un asteroide NEO tipus Apollo, creuarà l'òrbita de la Terra el proper 15 de febrer de 2013 a una distància de només 30.000 km.
El asteroide que bat el rècord d'apropament

màxim * Reull Vallis, un riu corria a través seu, 17 de gener de 2013: Es creu que Reull Vallis es va formar quan l'aigua hi corria en el passat marcià, tallant un canal amb fort pendent a través de les terres altes de Promethei Terra, abans de còrrer en direcció a la vasta conca Hellas.

màxim * La missió AIDA per a desviar l'asteroide busca idees brillants, 15 de gener de 2013: ESA està buscant idees que ajudin a guiar el desenvolupament de la missió AIDA (Asteroid Impact and Deflection mission), que investiga la manera de desviar l'asteroide Apophis.
El observatori espacial Hershel intercepta l'asteroide Apophis, 9 de gener

màxim * Llum des de la foscor, 16 de gener de 2013: Aquesta nova i evocadora imatge de la ESO mostra el núvol fosc on s'estan formant noves estrelles, a la vora d'un cúmul d'estrelles brillants que ja han sorgit de la seva polsosa guarderia estel·lar. La nova imatge va ser obtinguda amb el telescopi MPG/ESO de 2,2 metres, instal·lat a l'observatori de La Silla a Xile, i és la millor imatge mai obtinguda amb llum visible d'aquest objecte gairebé desconegut.

màxim * Noves expulsions solars, 14 de gener de 2013: El 13 de gener a les 2:24 a.m. el sol va eructar amb una expulsió de massa coronal dirigida a la Terra o CME. Una CME no s'ha de confondre amb una erupció solar. Una CME és un fenomen que pot enviar partícules a l'espai i arribar a la Terra d'un a tres dies després.

màxim * ALMA dóna informació sobre les corrents de gas que permeten la formació dels planetes, 2 de gener de 2013: Gràcies al radiotelescopi ALMA (the Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), astrònoms han pogut captar per primer cop una etapa clau en el procés de formació de planetes gegants. Grans corrents de gas flueixen a través d'un espai en el disc de material que es troba al voltant d'una estrella jove.

màxim * Dos grans cometes al 2013, un d'ells "El cometa del segle", 30 de desembre de 2012: Han passat 15 anys des de que el Hale-Bopp, l'últim gran cometa, va deixar el seu rastre al llarg del cel. Però el 2013 promet doblar, no només els cometes que es podran veure, sinó els grans cometes. I el segon cometa ha de ser tan espectacular que ben bé podria ser el cometa del segle.

2012

desembre 2012

màxim * Espectacle al cel de Nadal, 21 de desembre: La Lluna i Júpiter estan convergint per un espectacle al cel de Nadal. Tens un telescopi? Alguna cosa està passant a Júpiter que el converteix en un objectiu molt interessant.
màxim * El trànsit de Venus a Saturn el 21 de desembre de 2012: "El divendres, 21 de desembre, hi haurà un trànsit de Venus visible des de Saturn, i nosaltres el podrem veure per mitjà de la missió espacial Cassini"
whitedwarf.jpg * Com les nanes blanques imiten els forats negres, 17 de desembre: Un grup d'astrònoms ha revelat que les erupcions brillants de raigs X en les galàxies properes, que indiquen la presencia dels forats negres, poden ser produïdes per les nanes blanques.
maya.jpg * Perquè el món no es va acabar ahir?, 14 de desembre: La NASA està tan segura de que el món no arribarà a a la seva fi el 21 de desembre de 2012, que ja va publicar un vídeo per a l'endemà.
geminidsnorth.jpg * La pluja de les Gemínides, 13 decdesembre: La pluja anual de meteors de les Gemínides assolirà el seu màxim el 13 i 14 de desembre del 2012. L'espectacle, que té el seu origen en un inusual "cometa rocós", podria produir més de 100 meteors per hora durant les hores de foscor, abans de la sortida de sol d'aquest dijous-divendres.
En l'imatge podeu veure on és situat el radiant d'aquesta pluja.
La pluja de meteors d'un cometa rocós
monogràfic sobre les pluges d'estels
Titan s Nile River small.jpg * Cassini descobreix un petit Nil en una lluna de Saturn, 12 de desembre:
La missió internacional Cassini ha descobert el que sembla ser una versió extraterrestre en miniatura del riu Nil: la vall d'un riu a Tità, la lluna de Saturn, que s'estén més de 400 km des de les seves fonts fins al mar.

710733main Edgett-2-pia16469-673.jpg * El Curiosity descobreix aigua i substàncies que contenen clor i sofre a Mart , 3 de desembre:
El rover Curiosity de la NASA ha utilitzat la seva amplia gamma d'instruments per analitzar el sòl marcià per primer cop, i ha descobert una química complexa. Aigua i substàncies que contenen clor i sofre entre d'altres ingredients, van ser descobertes a les mostres entregades per el braç de Curiosity al laboratori d'anàlisi a l'interior del rover.

novembre 2012

eso1248a.jpg * Inclús les nanes marrons podrien crear planetes rocosos, 30 de novembre:
Per primer cop, utilitzant el conjunt de telescopis ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), un equip d'astrònoms ha descobert que les regions exteriors del disc polsós que envolta una nana marró conté grans sòlids de mida mil·limètrica com els que es troben als discos més densos al voltant de les estrelles recent nascudes. La sorprenent troballa suposa un repte per a les teories sobre com es formen els planetes rocosos de la mida de la Terra i suggereix que els planetes rocosos poden ser més comuns del que es creu.

eso1247a.jpg * Descoberta la explosió més gran provocada per un forat negre, 28 de novembre:
Utilitzant un telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms ha descobert un quàsar amb l'emissió ,és energètica descoberta fins avui, com a mínim cinc cops més potent que es que s'han observat fins ara. Els quàsars són centres galàctics extremadament brillants activats per forats negres super massius. Molts ejecten grans quantitats de material cap a es seves galàxies amfitriones i aquests rajos juguen un paper molt important a l'evolució galàctica.

708264main1 solarmin-max-670.jpg * Mínim solar, màxim solar, 26 de novembre:
La imatge de l'esquerra mostra un sol tranquil d'octubre del 2010 Al costat dret, de l'octubre del 2012, mostra una atmosfera solar molt més activa. El sol s'apropa al pic d'activitat solar, un pic conegut com màxim solar, previst per al 2013.

eso1246a.jpg * El planeta nan Makemake perd la seva atmosfera, 21 de novembre:
Els astrònoms han utilitzat tres telescopis dels observatoris de la ESO a Xile, per a observar el planeta nan Makemake creuar per davant d'una estrella distant, bloquejant la seva llum. Per primer cop, gràcies a les noves observacions, han pogut comprovar si Makemake està rodejat per una atmosfera o no. Aquest món gèlid orbita en les parts més externes del Sistema Solar i es suposava que podria tenir una atmosfera similar a la de Plutó (eso0908), però aquest no sembla ser el cas.Els científics també van mesurar per primer cop la densitat de Makemake.

eso1245a.jpg * Perdut en el espai: hem trobat un planeta solitari?, 14 de novembre:
Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO i el Telescopi Canadà-França-Hawaii, un equip d'astrònoms ha identificat un cos que, probablement, sigui un planeta vagant per l'espai sense estrella amfitriona. Es tracta de la sorprenent troballa del millor candidat trobat fins ara de planeta que flota lliurement i l'objecte d'aquest tipus més propera al Sistema Solar, ja que es troba a una distància d'uns 100 anys llum. La seva relativa proximitat, i l'absència d'una estrella brillant molt propera a ell, han permès a l'equip estudiar la seva atmosfera amb gran detall. Aquest objecte també ofereix als astrònoms un anticip del tipus d'exoplanetes que futurs instruments volen observar al voltant d'altres estrelles.

DSC 02094.jpg * Proba-2 capta tres eclipsis solars, 14 de novembre:
El satèl·lit observador del Sol de la ESA Proba-2 va experimentar tres eclipsis solars parcials, mentre que els observadors afortunats que van mirar des del nord d'Australia van ser obsequiats amb un eclipsi total.

TSE2012PhilHart 6999 900px.jpg * Eclipsi total de sol, 13 de novembre:
El 13-14 de novembre del 2012 es va produir un eclipsi total de Sol visible només des d'una estreta franja que travessà l'hemisferi sud de la Terra. El camí de l'ombra de la Lluna començà al nord d'Austràlia i creuà l'Oceà Pacífic Sud sense tornar a tocar terra ferma. Més informació

7cdf43ff18ebe63050bbbbcf2a408d53.jpg * Descobreixen una nova super terra, 8 de novembre:
Un equip internacional d'astrònoms format per Guillem Anglada Escudé de la Universitat de Göttingen i Mikko Tuomi de la Universitat de Hertfordshire a Harfield ha descobert una nova super Terra amb bones condicions per a que s'hi doni vida.

pia16296-640.jpg * Imagtes de l'Asteroid 2007 PA8 tretes per un radar de la NASA, 5 de novembre: Els científics que treballen amb l'antena de 230 peus d'ample (70 metres) Deep Space Network de la NASA a Goldstone, Califòrnia, han obtingut diverses imatges de radar que mostren l'asteroide 2007 PA8 proper a la Terra. Les imatges van ser generades a partir de les dades recollides a Goldstone el 28 d'octubre, 29 i 30 de 2012. La distància de l'asteroide a la Terra el 28 d'octubre va ser de 6,5 milions milles (10 milions de quilòmetres) i de 5,6 milions de milles (9.000.000 km) el 30 d'octubre. La perspectiva en les imatges és similar a veure l'asteroide per sobre del seu pol nord. Cadascuna de les tres imatges es mostra a la mateixa escala.

HENRIETTA.jpg * L'estrany cas d' Henrietta Leavitt, 5 de novembre: Nou videoblog de divulgació de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia.
Treballava a l'observatori de Harvard i es passava els dies sentada davant d'una placa fotogràfica, contant estrelles. Es deia Henrietta Swuan Leavitt i pertanyia a l'anomenat "Harem de Pickering", un grup de dones que des de 1877 a 1919 van ser contractades per l'aleshores director de Harvard, Edward Charles Pickering, per tal de realitzar treballs astronòmics sistemàtics i laboriosos, al preu de 25 centaus l'hora.

octubre 2012

eso1243a.jpg * ¿Estrelles velles i joves?, 31 d'octubre: Els cúmuls globulars d'estrelles es troben entre els objectes més vells de l'univers, i l'NGC 6362 no pot ocultar la seva edat en aquesta imatge.

ngc4178 525 roll.jpg * NGC 4178: Revela un miniforat negre supermassiu, 24 d'octubre:
Ha estat identificat un dels forats negres supemassius amb menor massa mai observat al centre d'una galàxia, gràcies a l'observatori Chandra de raigs X i a d'altres observatoris.

valles 3d H large0.jpg * El canyó més gran del Sistema Solar, 22 d'octubre:
El Gran Canyó del Colorado impressiona a tot aquell que el visita, però no és més que una simle esgarrapada a la superfície del nostre planeta si el comparem amb Valles Marineris, la profunda cicatriu de Mart.

GAIA Cam01 2 M1.jpg * L'ESA presenta la missió Gaia, en la qual participen 30 investigadors de la UB, 23 d'octubre: La missió Gaia comença el compte enrere. D'aquí a un any està previst el llançament d'aquest satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA), que cartografiarà més de mil milions d'estrelles a l'espai amb un grau de precisió sense precedents, i posarà a prova les teories sobre l'origen i l'evolució de la nostra galàxia. L'objectiu de la missió és fer el cens galàctic més acurat de la Via Làctia. En aquest projecte, en el qual col·laboren prop de 400 científics europeus, hi participen trenta investigadors i tècnics del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la UB que han tingut un paper rellevant en la concepció i el disseny de l'instrument i en el processament i la simulació de dades de la missió.
Enllaç als vídeos explicatius de la missió (disponibles en català, castellà i anglès)
Dossier de premsa de la missió Gaia

eso1241a.jpg * Trobat un planeta al sistema estel·lar més proper a la Terra, 16 d'octubre: Astrònoms europeus han descobert un planeta amb una massa similar a la de la Terra orbitant una estrella al sistema Alfa Centauri, el més proper a la Terra. També és l'exoplaneta més lleuger descobert fins al moment al voltant d'una estrella tipus el Sol. El planeta va ser detectat utilitzant l'instrument HARPS instal·lat al telescopi de 3,6 m a l'observatori La Silla d' ESO, a Xile.

eso1239a.jpg * ALMA localitza una sorprenent estructura espiral, 10 d'octubre: Utilitzant el conjunt de telescopis ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) els astrònoms han descobert una estructura espiral totalment inesperada al material que envolta a la vella estrella R Sculptoris. Es tracta de la primera vegada que es troba aquest tipus d'estructura, amb embolcall esfèric, al voltant d'una estrella gegant vermella. També és la primera vegada que els astrònoms han pogut captar informació tridimensional completa sobre aquesta espiral. Probablement, la forma estranya va ser creada per una estrella companya oculta que orbita l'estrella gegant vermella.

Finkelstein Img1.jpg * Descobreixen pols galàctic d'èpoques antigues amb el Telescopi Hubble, 9 d'octubre 2012: Elpols és un element important en la "construcció" d'estrelles i planetes. És per això que els astrònoms necessiten entendre com i quan s'ha format el pols còsmic, essent un pas essencial per conèixer l'evolució de les galàxies, les estrelles i els planetes .

694432main newblackhole-466.jpg * El Swift de la NASA descobreix un nou forat negre a la nostra galàxia, 5 d'octubre: El satèl·lit Swift de la NASA ha detectat recentment una ona creixent de raigs X d'alta energia produïda per una font propera al centre de la nostra galàxia. L'explosió, produïda per una rara nova de raigs X anuncia la presència d'un forat negre desconegut fins al moment.

olivine L.jpg * Herschel detecta cristalls típics dels cometes en un sistema planetari proper, 3 d'octubre: El disc de pols que envolta la estrella jove BetaPictoris conté un tipus de material primitiu que també és present en cometes del nostre Sistema solar, segons ha descobert el telescopi espacial d'infraroig llunyà de la ESA, Herschel.

20121003-pic1-vera.jpg * La massa de la matèria fosca revelada per medicions precises de la galàxia, 3 d'octubre: Un equip d'investigació japonés ha tingut èxit al determinar el patró astronòmic de la Galàxia basant-se en mesures precises de distàncies fetes amb radiotelescopis avançats. Els nous descobriments són que la distància del Sol al centre galàctic és de 26,100 anys-llum, i que la velocitat de rotació de la Galàxia al Sistema Solar és de 240 km/s.

setembre 2012

C2012S1 2012Sep22 H06--644x362.jpg * Un nou cometa descobert, 21 de setembre:
Els fòrums d'astronomia són un formiguer d'especulacions sobre el cometa recentment descobert C/2012 S1 (Ison). El cometa Ison que actualment es troba més enllà de l'òrbita de Júpiter, es dirigeix cap a una trobada amb les proximitats del Sol el proper any. El novembre de 2013, passarà a menys de 0,012 UA (1,8 milions de quilòmetres) de la superfí­cie solar. L'escalfament intens que experimentarà llavors podria convertir-lo en un cometa brillant visible a ull nu.

maig 2012

  • Cygnus-X: Herschel ens mostra el "cigne" amb tot el seu esplendor, 10 de maig:
    Un manyoc caòtic de filaments de pols i gas conformen la matriu on s'està formant una nova generació d'estrelles massives, tal i com es pot veure en aquesta imatge impressionant de Cygnus-X, presa per el telescopi espacial Herschel de la ESA.

  • Descobreixen un cúmul estelar massiu proper a la Terra, 7 de maig:
    Investigadors de l'Institut d'Astrofí­sica de Canàries (IAC), la Universitat de la Laguna (ULL) i el Centre d'Estudis de Física d'Aragó (CEFCA) han descobert un cúmul estel·lar massiu proper a la Terra .El nou cúmul, anomenat Masgomas-1, te unes 20.000 masses solars, el doble de la massa de Trumpler 14, el cúmul d'estrelles conegut més proper al nostre planeta. A la Via Làctea només es coneixen en l'actualitat una desena d'aquests cúmuls massius (de més de 10.000 masses solars), del centenar que se calcula que existeixen. Són ells els que marquen el ritme de l'activitat de formació estel·lar i resulten perfectes per a estudiar l'estructura i els processos que tenen lloc a la nostra galàxia.

abril 2012

  • Aurores d'Urà vistes des de la Terra, 25 d'abril:
    Per primera vegada, uns científics han enregistrat unes imatges d’aurores per sobre del planeta gegant Urà, observant d’aquesta manera una altra característica d’aquest planeta llunyà. Aquestes observacions s’han fet, com a conseqüència d’un programa d’observacions del Telescopi Espacial Hubble, que ens mostra aquest fenomen de curta durada amb uns punts febles i brillants, prou diferents de les acolorides cortines de llum que sovint podem observar a la Terra.

  • Herschel detecta una "masacre" de cometes,13 de abril:
    l'observatori espacial Herschel de la ESA ha estudiat el disc de pols que envolta l'estrella Fomalhaut. Les partícules que el formen podrien ser el resultat d'una sèrie de col·lisions en les que s'estarien destruint mils de cometes cada dia.

març 2012

  • El motor de la Nebulosa del Cranc, 30 de març:
    El púlsar al cor de la Nebulosa del Cranc bull d'energia. Els telescopis MAGIC a l'illa canària de La Palma l'han confirmat després detectar-ho en raigs gamma d’entre 25 i 400 GeV, un rang d’energies que estava pràcticament inexplorat fins ara. MAGIC ha trobat que els senyals que emet aquest estel arriben fins a energies tan altes com 400 GeV, entre 50 i 100 vegades més del que prediu la teoria. Això ha deixat perplexos als científics, perquè podria apuntar a un procés astrofísic encara desconegut.

febrer 2012

  • Una cuna de formació estel·lar, 1 de febrer:
    Aquesta nova imatge mostra una guarderia d'estrelles anomenada NGC 3324. Va ser presa utilitzant l'instrument Wide Field Imager instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres de l' ESO, a l'observatori de La Silla, a Xile.

  • IBEX Revela Noves observacions de la matèria interestel·lar, 1 de febrer
    L'Explorador del Límit Interestel·lar (IBEX) de la NASA ha captat la millor i més completa visió del que hi ha més enllà del nostre Sistema Solar. Les noves mesures ens donen pistes de com i on es va formar el Sistema Solar, les forces que físicament li donen forma, i la història d'altres estrelles de la Via Làctea.

gener, 2012

  • El passat salvatge de les galàxies més massives, 25 de gener:
    Utilitzant el telescopi APEX, un equip d'astrònoms ha trobat la relació més evident fins al moment entre les explosions més potents de formació estelar a l'Univers primerenc i les galàxies més massives trobades en l'actualitat.

  • Una gran tormenta solar arriba a la Terra, 25 de gener:
    Una gran erupció solar va desencadenar el 23 de gener una ejecció de masssa coronal que es va desplaçar a 1400 quilòmetres per segon i que va trobar la Terra ahir. Una erupció energètica d'aquest nivell pot espatllar els satèl·lits, així que els equips d'operacions de la ESA i altres organitzacions van seguir d'aprop la tormenta.

  • La nebulosa de la hèlix vista amb colors nous, 19 de gener: El telescopi VISTA de l'ESO, a l'Observatori Paranal, a Xile, ha capturat una nova imatge de la Nebulosa de l'Hèlix. Aquesta imatge, presa amb llum infraroja, revela filaments de gas fred, invisible per a imatges preses amb llum visible, a més de descobrir-nos un fons ric d'estrelles i galàxies.

  • La població de planetes és abundant, 11 de Gener, 2012
    Un equip internacional, que inclou a tres astrònoms de l'Observatori Europeu Austral (ESO), ha utilitzat la tècnica de microlents gravitacionals per a calcular fins a quin punt són comuns els planetes a la Via Làctea. Després de sis anys de recerca, durant els que s'han cartografiat millons d'estrelles, l'equip va concloure que l'existència de planetes al voltant de les estrelles és la norma,més que l'excepció. Els resultats apareixeran a la revista Nature del 12 de gener de 2012.

  • "EL GORDO", Un inmens cúmul de galàxies distants, 10 de Gener, 2012
    Un jove i massiu cúmul de galàxies, extremadament calent, - el més gran vist fins al moment en l'Unives llunyà- ha estat estudiat per un equip internacional utilitzant el telescopi Very Large Telescope (VLT) d'ESO (ubicat al desert d' Atacama, a Xile), l'Observatori de Rajos X Chandra de la NASA i l'Atacama Cosmology Telescope.
    També a la Vanguardia

2011

desembre 2011

  • Una muntanya espacial produeix meteorits terrestres, desembre 31, 2011: Quan la nau espacial Dawn de la NASA, va entrar a l'òrbita al voltant de l'asteroid gegant Vesta, al mes de juliol, els científics esperaben, amb certesa, que la sonda revelés coses sorprenents. Però ningú s'esperava que una muntanya de 21 Km d'alt, dos cops i mig més alta que l'Everest, fos una d'elles.

  • VLT troba una estrella que gira a velocitat récord. 05/12/2011. El Very Large Telescope de ESO de Cerro Paranal (Chile), va detectar l'estrella que gira més ràpid que s'havia conegut mai. Aquesta estrella, jove, massiva i brillant es troba a la galàxia veïna, El Gran núvol de Magallanes, a uns 160 000 anys-llum de la Terra. Els astrònoms creuen que pot haver tingut un passat violent i que hauria estat expulsada d'un sistema estelar binari després de l'explosió de la seva companya.

  • Resultats del Voyager de la NASA en una nova regió a la vora del Sistema Solar, 05/12/2011. La nau espacial Voyager 1 de la NASA ha entrat en una nova regió entre el nostre sistema solar i l'espai interestel · lar. Les dades obtingudes de la Voyager en l'últim any revelen aquesta nova regió com una mena de purgatori còsmica. En ella, el vent de partícules carregades que flueixen cap a fora nostre sol s'ha calmat, el camp magnètic del nostre sistema solar s'acumula, i les partícules d'alta energia sembla que s'escapin des de l'interior del nostre sistema cap a l'espai interestel · lar.

  • La missió Kepler de la NASA ha confirmat el seu primer planeta dins la "zona habitable" de la seva estrella"05/12/2011 - La missió Kepler de la NASA ha confirmat el seu primer planeta en la "zona habitable", la regió en l'òrbita dal voltant de la seva estrella on l'aigua líquida podria existir en la superfície del planeta. Kepler també ha descobert més de 1000 candidats a planetes nous, gairebé duplicant el seu nombre prèviament conegut. Deu d'aquests candidats són propers a la Terra en grandària i amb l'òrbita a la zona habitable de la seva estrella amfitriona. Els candidats requereixen observacions de seguiment per verificar que són planetes reals.

  • Super Terres gegants fetes de diamants són possibles, 05/12/2011. Un planeta de diamants pot sonar bonic, però no voldria viure allà. Un nou estudi suggereix que algunes estrelles de la Via Làctia podrien albergar "super-Terres de carboni " - planetes gegants terrestres que contenen fins a un 50 per cent de diamants. No obstant això, si existeixen, els planetes probablement serien sense vida com la coneixem.

  • Eclipsi total de Lluna, 02/12/2011. Despertar abans de la Sortida de Sol pot ser difícil, especialment durant el cap de setmant. El dissabte 10 de desembre durant les primeres hores del matí, a l'Oest d'Amèrica del Nord, es podrà veure un eclipsi total de Lluna. L'esdeveniment s'iniciarà al voltant de les 4:45 de la matinada (hora oficial del Pacífic), quan la gran ombra vermella de la Terra caigui sobre el disc lunar. Cap a les 6: 05 de la matinada (hora oficial del Pacífic) la Lluna estarà completament envoltada de llum vermella. Aquest esdeveniment (L'últim eclipsi total de Lluna fins l'any 2014) serà visible des del costat del Pacífic d'Amèrica del Nord, a tot l'Oceà Pacífic, a Àsia i Europa Oriental.

novembre 2011

  • Senyals de gel en un altre sistema solar El Telescopio Espacial Spitzer, de la NASA, ha detectado señales de masas de hielo que caen en forma de lluvia en un sistema solar alienígena. Esta lluvia de cometas es similar a lo que posiblemente ocurrió en nuestro propio sistema solar hace varios miles de millones de años, durante un período que se conoce como "Bombardeo Pesado Tardío".

setembre 2011

  • Estrelles joves posen per a les càmeres, 07/09/2011: El New Technology Telescope (NTT) de la ESO a l'Observatori La Silla, a Xile, va obtenir aquesta impresionant imatge del cúmul obert NGC 2100...

Anteriors

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl