More topic actionsEdit   Attach

La hist˛ria dels trÓnsits

Tornar a monografies

Tornar a els trÓnsits del segle XXI i la seva hist˛ria


1.- Primeres previsions i observacions de trÓnsits

Per tal de poder predir un esdeveniment tan particular com un trÓnsit planetari Ús necessari disposar de bones dades de les ˛rbites planetÓries i Ús aquest el motiu pel qual no es va observar cap trÓnsit fins al segle XVII. L'exhaustiu treball matemÓtic de Johannes Kepler (1571-1630) sobre les dades d'observacions a ull nu de Tycho Brahe, li van permetre presentar les taules Rodolfines l'any 1627. El nom d'aquestes taules no era sinˇ una dedicat˛ria a Rodolf II d'Habsburg, el seu benefactor. A partir d'aquestes taules, Kepler anuncia que es produirÓ un trÓnsit de Mercuri el 7 de novembre de 1631 i un de Venus el 7 de desembre del mateix any. Malauradament ell no va viure per a poder comprovar-ho.

Les seves previsions van resultar certes i l'astr˛nom francŔs Pierre Gassendi va poder observar el trÓnsit de Mercuri des de ParÝs. TambÚ el van observar Remus Quietanus a l'AlsÓcia, el pare Cysatus a Innsbruck(Tirol) i observadors jesu´tes an˛nims a Ingolstadt (Baviera). Per altra banda el trÓnsit de Venus del mes segŘent no es va poder observar degut a quŔ es va produir quan era de nit a Europa.

Kepler havia anunciat que la periodicitat dels trÓnsits de Venus era de 120 anys per˛ per altra banda, hi havia publicades unes altres taules degudes a Van Lansberge que parlaven dĺun trÓnsit per al 1639. Donat que aquestes taules semblaven poc fiables, Jeremiah Horrocks (1619-1641), un jove d'origen anglŔs, va realitzar els seus propis cÓlculs extraient com a conclusiˇ que a les tres de la tarda del diumenge 4 de desembre de 1639 es produiria un nou trÓnsit de Venus trencant definitivament la idea de periodicitat proposada per Kepler. Horrocks va poder observar el trÓnsit mitjanšant projecciˇ i realitzar les primeres mesures en un trÓnsit del diÓmetre aparent de Venus i de la paralĚlaxi solar (distÓncia Terra-Sol). Un amic seu, anomenat William Crabtree (1610-1644) va poder observar-lo des de Manchester per˛ segons es diu va quedar tan sorprŔs amb l'esdeveniment que no va realitzar mesures.

Pintura de l'observaciˇ del trÓnsit de Venus per projecciˇ

Fig 1. William Crabtree observant el trÓnsit des de Manchester (pintura de F.M.Brown)

2.- Els trÓnsits de Venus al segle XVIII

L'eminent Edmond Halley (1656-1742) va observar des de l'illa de Santa Helena el trÓnsit de Mercuri del 1677 i va planificar uns cÓlculs que permetrien mitjanšant la mesura de les durades dels trÓnsits de Venus en diferents llocs calcular la distÓncia Terra-Sol amb bona precisiˇ. Els segŘents trÓnsits de 1761 i 1769 servirien com a proves i caldria enviar expedicions a diversos punts de la Terra ja que el mŔtode requeria situar observadors amb gran separaciˇ en latitud. Per altra banda el francŔs Delisle (1688-1768) va proposar tambÚ el seu propi mŔtode. Amb aquestes propostes va nÚixer la tendŔncia de realitzar expedicions internacionals amb prop˛sits astron˛mics.

El trÓnsit del 6 de juny de 1761 va comportar una gran preparaciˇ dels cientÝfics de l'Ŕpoca. AixÝ Delisle va enviar a m˙ltiples coneguts el seu mapa de visibilitat de l'esdeveniment. Aquest trÓnsit es podia seguir completament des d'└sia i parcialment al PacÝfic, Europa i └frica. AixÝ l'AcadŔmia de CiŔncies francesa va enviar 3 expedicions a pa´sos aliats de Franša, ja que estÓvem en plena guerra dels Set Anys. La primera expediciˇ encapšalada per Cassini de Thury va anar a Viena com a convidats de l'arxiduc Josep, la segona dirigida per Chappe d'Auteroche va anar a Tobolsk (SibŔria) per cortesia de la tsarina Elisabeth i finalment la tercera campanya encapšalada per PingrÚ va anar a Illa RodrÝguez (nord de Madagascar). Un quart intent va ser el dirigit per Le Gentil cap a Pondichery (═ndia) per˛ que va haver d'interrompre's donat que els anglesos havien ocupar aquell territori i es va haver de quedar a Illa Maurici (llavors Illa de Franša) amb la intenciˇ d'esperar el trÓnsit del 1769. Finalment l'astr˛nom Lalande el va observar des de ParÝs.

En competŔncia amb aquestes expedicions els anglesos van enviar una expediciˇ a Santa Helena dirigida per Maskelyne que no va poder observar el trÓnsit per mal temps. Un segon equip amb Charles Mason, James Bradley i Jeremiah Dixon va observar el trÓnsit des de Ciutat del Cap desprÚs de no poder arribar a Bencoolen (Sumatra) degut a quŔ els francesos l'havien ocupat.

Altres equips d'arreu del mˇn tambÚ van seguir aquest trÓnsit, en total eren 120 astr˛noms situats en mÚs de seixanta emplašaments diferents. Les conclusions mÚs importants van ser les dificultats en detectar els temps de contacte per l'efecte de la gota negra el que implicava un error massa gran en la determinaciˇ de la paralĚlaxi i les sospites posteriorment confirmades que Venus tenia atmosfera.

El segon trÓnsit d'aquest segle (el de 3 i 4 de juny de 1769) era observable completament des de l'oceÓ PacÝfic, a l'extrem est d'└sia, a Nord AmŔrica i a les regions polars del nord, mentre que es podia observar parcialment a la resta d'AmŔrica, └sia i Oceania. Amb l'experiŔncia adquirida molts equips van disposar-se a observar el trÓnsit. Per part francesa Le Gentil es va traslladar a Pondichery (═ndia) per˛ el mal temps no el va deixar observar (2 intents cap encert). Chappe va canviar SibŔria per San JosÚ (Baixa Calif˛rnia) acompanyat de Pauly, NoŰl, Dubois i els espanyols Vicente de Doz i Salvador de Medina. AllÝ van poder realitzar l'observaciˇ del trÓnsit i de l'eclipsi de Lluna del 18 de juny per˛ una epidŔmia de tifus va acabar amb la vida de la majoria dels expedicionaris. Finalment PingrÚ va canviar Madagascar per Santo Domingo aprofitant el viatge per provar rellotges de navegaciˇ a mÚs de completar l'observaciˇ del trÓnsit.

Els equips anglesos tambÚ es van desplegar per la Terra; de fet, dos anys abans del trÓnsit un equip especialitzat va triar els llocs. Dymond i Wales van anar a la Badia de Hudson, el pare MaximiliÓ Hell acompanyat per Horrebow (astr˛nom danŔs) i Borgrewing van anar a Vard÷ al Nord d'EscandinÓvia en zona polar. L'expediciˇ mÚs sonada va ser la dels mars del Sud, en la que hi aniria un jove desconegut llavors, anomenat James Cook (a la figura). Aquests van triar TahitÝ com a lloc d'observaciˇ i Charles Green i James Cook van realitzar l'observaciˇ amb Ŕxit. Finalment tambÚ va observar-se des de Noruega per part de Bayley i des del Cap Nord per Dixon.

L'interŔs creixent va fer que d'altres grans pa´sos s'interessessin per l'esdeveniment i donessin facilitats perquŔ els astr˛noms anessin a observar el trÓnsit. AixÝ en total es van recollir mÚs de 150 observacions que permeteren, en reduccions posteriors (Encke 1824 i Newcomb 1890), precisar molt bÚ la paralĚlaxi solar.

Retrat del capitÓ Cook

Fig 2. El capitÓ Cook

3.- Els trÓnsits al segle XIX

El primer dels trÓnsits d'aquest segle es va produir el 9 de desembre de 1874 i era observable des del sud-est asiÓtic i Oceania, i parcialment al PacÝfic, EurÓsia i └frica. Els avenšos tecnol˛gics dels darrers cent anys permeten realitzar mÚs i millors expedicions per a observar el trÓnsit. AixÝ, els anglesos van preparar 5 expedicions: Illa RodrÝguez (ara de sobirania anglesa), Nova Zelanda, dos a les illes Kerguelen i tres a l'actual arxipŔlag de Hawaii. Per altra banda R˙ssia va organitzar 24 estacions d'observaciˇ al llarg del seu territori.

No podem oblidar els persistents francesos que van realitzar sis expedicions: a Beijing (Xina), a Japˇ, a Saigon (actualment Vietnam), a les illes Campbell, a l'illa de Saint Paul i a Nova Caled˛nia. Els francesos van explotar al mÓxim els recursos de la recent inventada fotografia i Ús aquest el primer trÓnsit del que se'n tenen imatges reals.

El segle XIX encara va tenir un segon trÓnsit, el darrer de la hist˛ria abans del de juny de 2004. Es va produir el 6 de desembre de 1882 i es va poder observar completament des de tot AmŔrica del Sud i Central i part de Nord AmŔrica. Per aquest trÓnsit, Franša va enviar 10 expedicions: HaitÝ, MŔxic, Martinica, Florida, Patag˛nia, Xile, Chubut, Rio-Negro, Cabo de Hornos i a Bragado. Molt nombroses van ser les expedicions enviades per l'observatori naval de Washington i aixÝ des de molts llocs del planeta. Amb el recull de les dades d'aquest i dels anteriors trÓnsits, Newcomb el 1890 va precisar la paralĚlaxi solar amb gran precisiˇ. Altres mŔtodes alternatius basats en lĺobservaciˇ de Mart o dĺasteroides van donar resultats semblants al llarg del segle XIX i inicis del XX. Tots aquests mŔtodes nomÚs s'han pogut superar amb les mesures de radar.

4.- Els trÓnsits al segle XXI

Aquest nou segle ha comenšat amb molts esdeveniments, el primer dĺells el trÓnsit de Mercuri del mes de maig de 2003. Poc mÚs dĺun any desprÚs vam tenir una gran oportunitat amb aquest trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004. Ara ens toca a nosaltres escriure la hist˛ria...

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl