More topic actionsEdit   Attach

Preguntes freqŘents sobre els trÓnsits

logomcat.gif

transit Mercu6ca.jpg

QuŔ Ús un trÓnsit?

Un trÓnsit Ús el pas d'un planeta o de qualsevol altre astre pel davant del Sol. Dels planetes del Sistema Solar, tan sols Mercuri i Venus, per trobar-se mÚs a prop del Sol que la Terra, poden transitar pel davant del Sol. La Lluna tambÚ pot transitar pel davant del Sol i es produeix en aquest cas un eclipsi de Sol.

QuŔ es veu durant un trÓnsit?

Durant un trÓnsit veurem el disc del planeta projectat contra la superfÝcie brillant del Sol. El planeta apareixerÓ com un petit disc de color negre (degut al contrast entre l'hemisferi nocturn del planeta i la superfÝcie del Sol) que es va desplašant sobre el Sol. La mida aparent de Venus vist des de la Terra Ús unes 30 vegades inferior a la mida del Sol. En comparaciˇ, Mercuri mostra un disc aparent unes 160 vegades mÚs petit que el Sol.

Com podem observar un trÓnsit?

MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT. Mirar el Sol directament sense protecciˇ o a travÚs d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls.

Donada la petita mida aparent de Mercuri, Ús impossible poder-lo observar durant el trÓnsit a menys que utilitzem algun instrument ˛ptic. La manera mÚs segura de fer-ho Ús projectant la imatge del Sol a travÚs d'un telescopi sobre una pantalla blanca (veieu figura). Aquesta forma d'observar el trÓnsit ofereix a mÚs l'avantatge de permetre l'observaciˇ simultÓnia a un grup de persones.

El cas de Venus Ús lleugerament mÚs favorable, ja que en ser mÚs gran podria arribar a ser visible a simple vista (SEMPRE UTILITZANT EL CORRESPONENT FILTRE SOLAR). En qualsevol cas, el sistema de projecciˇ ens oferirÓ una millor visiˇ.

projeccio.jpg

Cada quant es produeix un trÓnsit de Mercuri?

Si l'˛rbita de Mercuri no estiguÚs inclinada respecte de l'˛rbita de la Terra, Mercuri transitaria pel davant del Sol una vegada cada 116 dies (el temps que triga en repetir-se la mateixa posiciˇ relativa Sol-Mercuri vist des de la Terra o perÝode sin˛dic). Per˛ la inclinaciˇ de l'˛rbita (7 graus) provoca que la major part de les vegades Mercuri passi "per sobre" o "per sota" del disc solar, sense que es produeixi el trÓnsit.

AixÝ doncs, les dues condicions necessÓries per a que hi hagi un trÓnsit de Mercuri sˇn: que la posiciˇ relativa Terra-Mercuri-Sol sigui l'adequada (3 cops l'any) i que la Terra passi prop dels dos punts d'intersecciˇ de la seva ˛rbita amb la de Mercuri (al maig i al novembre). Tot plegat fa que si es fa la mitjana resultin tan sol 13 trÓnsits per segle, separats per intervals que van dels 3.5 als 13 anys i que es donin als mesos de maig i novembre.

I de Venus?

A l'igual que en el cas de Mercuri, l'˛rbita de Venus tambÚ es troba inclinada respecte a la de la Terra (en aquest cas 3.4 graus). Si no fos aixÝ hi hauria un trÓnsit de Venus cada 584 dies (el seu periode sin˛dic). En realitat els trÓnsits de Venus sˇn uns fenomens extraordinÓriament inusuals, ja que en la mitjana Ús de dos cada poc mÚs d'un segle. Aquests dos trÓnsits estan separats 8 anys i l'interval entre parelles de trÓnsits va alternant-se entre els 105.5 i els 121.5 anys. En algunes ocasions, com va succeir l'any 1388, un dels trÓnsits de la parella pot no esdevenir.

Quan van ser els darrers trÓnsits?

Els darrer trÓnsits de Mercuri van ser:

  • 15 de novembre de 1999. Aquest trÓnsit, per˛, no va ser visible des de cap punt de la PenÝnsula en cap de les seves fases.
  • matÝ del 10 de novembre de 1973, visible des de la PenÝnsula.
  • 7 de maig de 2003. RetransmŔs per ServiAstro
  • 8 de novembre de 2006. No visible des de la PenÝnsula
  • el 9 de maig de 2016 (ennuvolat a Catalunya)

Pel cas de Venus:

El darrera parella de trÓnsits de Venus va tenir lloc el 5 de juny de 2012 i el 8 de juny del 2004. El trÓnsit del 2012 no va ser gairebÚ visible des de la penÝnsula, el del 2004 en canvi ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular. L'anterior parella de trÓnsits de Venus es va produir als anys 1874 i 1882. Tan sols el segon va ser parcialment visible des de la PenÝnsula

Quan es produiran els propers trÓnsits?

La propera parella de trÓnsits de Mercuri seran el 13 de novembre del 2032 i el 7 de novembre de 2039.

La propera parella de trÓnsits de Venus es produiran els anys 2117 i 2125.

Quina durada tÚ el trÓnsit del 9 de maig?

El trÓnsit de Mercuri del 9 de maig de 2016 tÚ una durada aproximada de 7 hores i 30 minuts.

En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Mercuri pot arribar a ser de fins a 8 hores. En mitjana els trÓnsits de novembre sˇn mÚs curts que els de maig, ja que els primers Ús produeixen quan Mercuri Ús a prop del periheli (distÓncia mÝnima al Sol) i, per la segona llei de Kepler, es mou mÚs de pressa que a l'afeli (els anys en que es produeix un trÓnsit, Mercuri passa per l'afeli una mica abans del mes de maig).

La durada mÓxima d'un trÓnsit de Venus Ús tambÚ d'una mica mÚs de 8 hores.

Com Ús Mercuri?

Mercuri Ús el planeta mÚs proper al Sol. Es tracta possiblement del planeta pitjor conegut (a excepciˇ de Plutˇ) del Sistema Solar. Tan sols ha estat visitat per una nau espaial, la Mariner 10 durant els any 1973 i 1974, que nomÚs va fotografiar un del seus hemisferis. La imatge que ens va proporcionar la Mariner 10 Ús la d'un planeta sense atmosfera i amb una superfÝcie plena de crÓters d'impacte.

Algunes caracterÝsitiques de Mercuri
(extretes de AstronomÝa General Teˇrica y Prßctica. D.GaladÝ-EnrÝquez y J. GutiÚrrez Cabello)
mercury2.jpg
Massa 0.055 Masses del Sol
Radi equatorial 2439 km
Densitat promig 5.43 g/cm3
PerÝode de rotaciˇ 58.646 dies
PerÝode orbital 87.969 dies
DistÓncia mitja al Sol 0.3871 AU (57900000 km)
Excentricitat orbital 0.206
Inclinaciˇ orbital 7.0 graus

Qui va ser el primer en observar un trÓnsit?

El primer trÓnsit de Venus va ser observat l'any 1639 per l'anglŔs J. Horrocks. Es dˇna la circumstÓncia de que Kepler havia predit un trÓnsit de Venus per l'any 1631. Tot i els esforšos de Gassendi, el trÓnsit no va ser observat, ja que es va produir quan era de nit a Franša (aquest fet era evidentment desconegut per Gassendi, degut a la precisiˇ limitada de les taules de Kepler). Kepler, per˛, no va predir cap trÓnsit per l'any 1639. Va ser el propi Horrocks qui l'octubre de 1639, comparant les taules de Kepler amb les mÚs antigues i inacurades de Lansberg, es va adonar de que aquestes darreres predeien un possible trÓnsit de Venus el novembre d'aquell mateix any. Horrocks va verificar aquest fet amb els seus propis cÓlculs, per˛ el fet de disposar de tan poc temps va fer que la notÝcia no fos convenientment anunciada, de manera que tan sols Horrocks, el seu germÓ Jonas i el seu amic Crabtree la van conŔixer amb prou antelaciˇ. Tant Horrocks com Crabtree van observar el trÓnsit i van prendre algunes mesures, mentre que sembla que el germÓ de Horrocks mai el va arribar a observar. La primera observaciˇ d'un trÓnsit de Mercuri va ser l'any 1631 per part de l'astr˛nom francŔs Pierre Gassendi. Tot i que el telescopi, imprescindible per observar els trÓnsits, s'utilitzava des d'aproximadament l'any 1610, ning˙ va observar els trÓnsits dels anys 1615, 1618 i 1628, ja que ning˙ no en coneixia la seva existŔncia. L'apariciˇ d'unes noves taules amb les posicions dels planetes (les Taules Rudolfines de J. Kepler l'any 1627) va fer possible conŔixer amb antelaciˇ el trÓnsit de 1631 i poder-lo observar.

Quina importÓncia cientÝfica tÚ un trÓnsit?

Actualment els trÓnsits de Mercuri sˇn essencialment una curiositat. El mateix es pot dir dels trÓnsits de Venus. De les poques aportacions que avui dia poden fer els trÓnsits a l'astronomia podem destacar l'estudi de la variaciˇ de la velocitat de rotaciˇ de la Terra. Conegudes les circumstÓncies (es a dir, els temps de contacte i des d'on es va observar) d'un trÓnsit que va succeir en el passat, es poden arribar a deduir petites variacions en la durada del dia al llarg dels segles. La situaciˇ, per˛, va ser molt diferent fins el segle XIX. Fins aleshores els trÓnsits de Venus, tal i com havia suggerit Edmond Halley l'any 1716, es van fer servir per intentar mesurar la Unitat Astron˛mica, o el que Ús el mateix, la distÓncia entre la Terra i el Sol. Nombroses expedicions cientÝfiques van ser organitzades per observar els trÓnsits de 1761, 1769, 1874 i 1882. Per˛ malgrat tots els esforšos, diverses limitacions observacionals, en especial el fenomen de la gota negra, van fer impossible una determinaciˇ prou acurada de la Unitat Astron˛mica mitjanšant el mŔtode del trÓnsits de Venus. A la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX nous mŔtodes van ser ideats per determinar la distÓncia Terra-Sol, cap d'ells implicant el trÓnsit de Venus o Mercuri pel davant del Sol, perdent-se d'aquesta manera interŔs de la ciŔncia per aquests fenomens. Actualment tan sols fenomens derivats dels trÓnsits, com Ús el ja esmentat de la gota negra, sˇn objecte d'estudi. ;

En que consisteix l'efecte de la "gota negra"?

Just desprÚs del contacte intern entre els discos del Sol i el planeta (Mercuri o Venus) succeeix quelcom dĺestrany. En comptes de separar-se clarament del limbe solar, el disc del planeta sembla quedar-se enganxat durant alguns segons a l'extrem del disc solar i es deforma per adoptar l'aparenša d'una gota negra. Aquest fenomen es torna a repetir just abans del darrer contacte intern. L'efecte de la gota negra impedeix cronometrar amb precisiˇ els instants de contacte entre el disc del planeta i el del Sol, i va ser la causa principal per la qual van fracassar els intents de determinar la distÓncia Terra-Sol seguint el mŔtode de Halley.

gota0.jpg.
La principal responsable d'aquest fenomen Ús la turbulŔncia de l'atmosfera de la Terra, si bÚ tambÚ Ús important el fet de que el disc del Sol sigui lleugerament mÚs fosc en el seu extrem que en el centre (el que es coneix com enfosquiment del limb). Podem simular aquest efecte tot ajuntant els nostres dits a poc a poc i observant la seva ombra. Poc abans que s'arribin a tocar apareix una ombra en forma de menisc que sembla unir-los, de forma similar al que succeeix entre el limbe del Sol i el del planeta.

gota1.jpg gota2.jpg gota3.jpg

Si voleu una explicaciˇ mÚs completa de l'efecte de la gota negra consulteu aquesta plana (en anglŔs, molt tŔcnic).

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl