Difference: WebMonografiesca (1 vs. 29)

Revision 2918 Feb 2019 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
>
>
màxim
"El temps no és el que sembla", E. Salvador, Revista l'Atzavara, (2019)

 màxim
"Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar"

Changed:
<
<
màxim
L’obra lul·liana i la ciència moderna
(català)
>
>
màxim
L’obra lul·liana i la ciència moderna
(català)
 
Deleted:
<
<
 
transitve12.jpg
Els trànsits

Revision 2810 Jan 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

màxim
"Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar"
Changed:
<
<
transitve12.jpg
Els trànsits
>
>
màxim
L’obra lul·liana i la ciència moderna
(català)

transitve12.jpg
Els trànsits
 

Images Perseid Meteor Shower3.jpg
Les pluges d'estels
(pdf, català)
Changed:
<
<
>
>
 Aurores 9.jpg
Aurores polars
Changed:
<
<
>
>
 Artista-Ottavio-Leoni-424.jpg
Galileo Galilei: 400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
(pdf, català)

reloj-735x400.jpg
La mesura del temps
(pdf, català)
Changed:
<
<
Crater.jpg
Gravetat i col.lisions:
quins cossos poden xocar amb nosaltres ?
(pdf, català)
>
>
Crater.jpg
Gravetat i col.lisions:
quins cossos poden xocar amb nosaltres ?
(pdf, català)
 
Changed:
<
<
>
>
 400 408 giotto.jpg
Què va ser l'estel de Nadal?

250px-Gregory XIII.jpg
El calendari cristià o occidental
Changed:
<
<
Missions.jpg
Missions espacials:
Gaia, ExoMars, Rosseta, Juno, Curiosity, New Horizons
>
>
Missions.jpg
Missions espacials:
Gaia, ExoMars, Rosseta, Juno, Curiosity, New Horizons
 

Revision 2707 Nov 2017 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
transitve12.jpg
Els trànsits
>
>
màxim
"Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar"

transitve12.jpg
Els trànsits
 

Images Perseid Meteor Shower3.jpg
Les pluges d'estels
(pdf, català)
Changed:
<
<
>
>
 Aurores 9.jpg
Aurores polars
Changed:
<
<
>
>
 Artista-Ottavio-Leoni-424.jpg
Galileo Galilei: 400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
(pdf, català)

reloj-735x400.jpg
La mesura del temps
(pdf, català)
Changed:
<
<
Crater.jpg
Gravetat i col.lisions:
quins cossos poden xocar amb nosaltres ?
(pdf, català)
>
>
Crater.jpg
Gravetat i col.lisions:
quins cossos poden xocar amb nosaltres ?
(pdf, català)
 
Changed:
<
<
>
>
 400 408 giotto.jpg
Què va ser l'estel de Nadal?

250px-Gregory XIII.jpg
El calendari cristià o occidental
Changed:
<
<
Missions.jpg
Missions espacials:
Gaia, ExoMars, Rosseta, Juno, Curiosity, New Horizons
>
>
Missions.jpg
Missions espacials:
Gaia, ExoMars, Rosseta, Juno, Curiosity, New Horizons
 

Revision 2610 Apr 2017 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Line: 27 to 27
 
250px-Gregory XIII.jpg
El calendari cristià o occidental
Changed:
<
<
Gaia-gal2.jpg
Missions espacials: Gaia

msl20110602 PIA14175-br.jpg
Missions espacials: Curiosity

NewHorizonsatPluto.jpg
Missions espacials: New Horizons

Rosetta at comet large.jpg
Missions espacials: Rosetta

màxim
Missions espacials: Exomars

juno 160701.jpg
Missions espacials: Juno
>
>
Missions.jpg
Missions espacials:
Gaia, ExoMars, Rosseta, Juno, Curiosity, New Horizons
 

Revision 2522 Dec 2016 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Line: 37 to 37
 
Rosetta at comet large.jpg
Missions espacials: Rosetta
Changed:
<
<
màxim
Missions espacials: Exomars
>
>
màxim
Missions espacials: Exomars

juno 160701.jpg
Missions espacials: Juno
 

Revision 2409 Nov 2016 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Line: 37 to 37
 
Rosetta at comet large.jpg
Missions espacials: Rosetta
Added:
>
>
màxim
Missions espacials: Exomars
 

META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 2325 May 2016 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Revision 2224 May 2016 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
orbitamercurio ca.jpg
La història de Mercuri i Vulcà, com la va explicar Einstein
>
>
transitve12.jpg
Els trànsits
 
Changed:
<
<
img1.gif
Els trànsits de Venus i el càlcul de la distància Terra-Sol
>
>
Images Perseid Meteor Shower3.jpg
Les pluges d'estels
(pdf, català)
 

Changed:
<
<
Aurores 9.jpg
Aurores polars
>
>
Aurores 9.jpg
Aurores polars
 
Changed:
<
<
Aurores 9.jpg
Aurores polars
>
>
Artista-Ottavio-Leoni-424.jpg
Galileo Galilei: 400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
(pdf, català)
 
Changed:
<
<
calendaris Carrasco.jpg
Astronomia a la radio i la TV
El trànsit de Mercuri, abril 2016
>
>
reloj-735x400.jpg
La mesura del temps
(pdf, català)
 
Changed:
<
<
museumiro.jpg
Observació astronòmica
a la Fundació Miró
>
>
Crater.jpg
Gravetat i col.lisions:
quins cossos poden xocar amb nosaltres ?
(pdf, català)
 
Changed:
<
<

Aurores polars:

Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.

Pluges d'estels:

Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?

Missions espacials

La missió Gaia:

La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.

New Horizons

Aquesta missió de la NASA va ser dissenyada per ajudar-nos entendre els mons de la frontera del Sistema Solar mitjançant el que serà el primer reconeixement de Plutó i les seves llunes, Caront, Nix i Hydra. La missió visitarà després un o més objectes del cinturó de Kuiper.

Rosetta

Missó internacional que consta d'un un orbitador i i un aterrador per a revelar els secrets dels misteriosos "mini" planetes de gel: els cometes

Curiosity

Amb el seu rover Curiosity la missió Mars Science Laboratory és part del “Mars Exploration Program” de la NASA, un esforç a llarg termini de l'exploració robòtica del planeta vermell.

La mesura del temps:

La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d'història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.


Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi:

L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?:

En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.

L'Estel de Nadal:

Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.

>
>
400 408 giotto.jpg
Què va ser l'estel de Nadal?
 
Changed:
<
<

CalculTerrasolapartir de Venus:

>
>
250px-Gregory XIII.jpg
El calendari cristià o occidental
 
Changed:
<
<
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
>
>
Gaia-gal2.jpg
Missions espacials: Gaia
 
Changed:
<
<

Història dels trànsits:

>
>
msl20110602 PIA14175-br.jpg
Missions espacials: Curiosity
 
Changed:
<
<
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
>
>
NewHorizonsatPluto.jpg
Missions espacials: New Horizons
 
Changed:
<
<

El calendari cristià o occidental:

>
>
Rosetta at comet large.jpg
Missions espacials: Rosetta
 
Changed:
<
<
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
>
>
 
META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 2123 May 2016 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
orbitamercurio ca.jpg
La història de Mercuri i Vulcà, com la va explicar Einstein

img1.gif
Els trànsits de Venus i el càlcul de la distància Terra-Sol

Aurores 9.jpg
Aurores polars

Aurores 9.jpg
Aurores polars

calendaris Carrasco.jpg
Astronomia a la radio i la TV
El trànsit de Mercuri, abril 2016

museumiro.jpg
Observació astronòmica
a la Fundació Miró
 

Aurores polars:

Changed:
<
<
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
>
>
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
 
Changed:
<
<

Pluges d'estels:

>
>

Pluges d'estels:

  Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?
Line: 24 to 42
 Missó internacional que consta d'un un orbitador i i un aterrador per a revelar els secrets dels misteriosos "mini" planetes de gel: els cometes

Curiosity

Changed:
<
<
Amb el seu rover Curiosity la missió Mars Science Laboratory és part del “Mars Exploration Program” de la NASA, un esforç a llarg termini de l'exploració robòtica del planeta vermell.
>
>
Amb el seu rover Curiosity la missió Mars Science Laboratory és part del “Mars Exploration Program” de la NASA, un esforç a llarg termini de l'exploració robòtica del planeta vermell.
 
Changed:
<
<

La mesura del temps:

>
>

La mesura del temps:

  La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d'història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
Changed:
<
<


Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi:

>
>


Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi:

  L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
Changed:
<
<

Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?:

>
>

Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?:

  En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
Line: 41 to 59
  Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Changed:
<
<

Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus:

>
>

CalculTerrasolapartir de Venus:

 
Changed:
<
<
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
>
>
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
 

Història dels trànsits:

Revision 2030 Jul 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Line: 8 to 8
  Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
Changed:
<
<

Pluges d'estels:

>
>

Pluges d'estels:

  Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?

Revision 1929 Jul 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Deleted:
<
<
 
Added:
>
>
 

Aurores polars:

Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.

Changed:
<
<

Pluges d'estels:

>
>

Pluges d'estels:

  Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?

Revision 1829 Jan 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
 

Aurores polars:

Revision 1708 Jan 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
Aurores polars
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
>
>

Aurores polars:

 
Changed:
<
<
Pluges d'estels
Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?
>
>
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
 
Changed:
<
<
La missió Gaia
La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.
>
>

Pluges d'estels:

 
Changed:
<
<
La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d'història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
>
>
Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?
 
Changed:
<
<
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
>
>

Missions espacials

La missió Gaia:

 
Changed:
<
<
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
>
>
La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.

New Horizons

Aquesta missió de la NASA va ser dissenyada per ajudar-nos entendre els mons de la frontera del Sistema Solar mitjançant el que serà el primer reconeixement de Plutó i les seves llunes, Caront, Nix i Hydra. La missió visitarà després un o més objectes del cinturó de Kuiper.

Rosetta

Missó internacional que consta d'un un orbitador i i un aterrador per a revelar els secrets dels misteriosos "mini" planetes de gel: els cometes

Curiosity

Amb el seu rover Curiosity la missió Mars Science Laboratory és part del “Mars Exploration Program” de la NASA, un esforç a llarg termini de l'exploració robòtica del planeta vermell.

La mesura del temps:

La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d'història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.


Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi:

L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?:

En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.

L'Estel de Nadal:

Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.

Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus:

Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.

Història dels trànsits:

Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.

El calendari cristià o occidental:

Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.

 
META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 1603 Apr 2013 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
Aurores polars
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
>
>
Aurores polars
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
 
Pluges d'estels
Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?

Revision 1505 Feb 2013 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
Aurores polars
Les aurores polars són coneguts fenòmens que il•luminen el cel de nit, sobretot a les zones polars, amb una gran varietat de formes que canvien contínuament.
 
Pluges d'estels
Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?

La missió Gaia
La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.

Revision 1407 Nov 2012 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Revision 1331 Oct 2012 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
Pluges d'estels
Moltes vegades es parla de les pluges d'estels que es poden veure durant l'any. Però, que són aquests "estels"? quina explicació donen els astrònoms d'aquests fenòmens?
 
La missió Gaia
La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.
Changed:
<
<
La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d’història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
>
>
La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d'història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
 
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

Revision 1230 Oct 2012 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Deleted:
<
<
La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d’història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
 
Changed:
<
<
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
>
>
La missió Gaia
La missió de la ESA que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. En ella participen 30 investigadors de la UB.

La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d’història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
 
Changed:
<
<
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l'Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la via làctia.
>
>
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
 
Deleted:
<
<
Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
 
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.

Revision 1127 Sep 2012 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
La mesura del temps
La mesura del temps sembla una cosa senzilla: les busques del rellotge marquen com va discorrent impassiblement. Darrera dels rellotges actuals, però, hi ha molts segles d’història, mètodes diferents de mesurar el temps, i lleis de la física que estableixen les relacions entre uns rellotges i uns altres.
 
Changed:
<
<
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L’any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l’astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d’Univers i del nostre lloc dins d’ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l’astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l’Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l’Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
>
>
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L'any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l'astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d'Univers i del nostre lloc dins d'ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l'astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l'Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l'Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
 
Changed:
<
<
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l’Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d’estrelles de la via làctia.
>
>
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l'Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d'estrelles de la via làctia.
 
Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.

Revision 1017 Feb 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Changed:
<
<
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L’any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l’astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d’Univers i del nostre lloc dins d’ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l’astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l’Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l’Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
>
>
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L’any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l’astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d’Univers i del nostre lloc dins d’ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l’astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l’Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l’Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
 
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l’Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d’estrelles de la via làctia.
Changed:
<
<
Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
>
>
Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
 
L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
Deleted:
<
<
META FILEATTACHMENT attachment="impactes.pdf" attr="h" comment="" date="1291140415" name="impactes.pdf" path="impactes.pdf" size="615006" stream="impactes.pdf" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp23552" user="SurinyeOlarte" version="1"
META FILEATTACHMENT attachment="Article_Galileo.pdf" attr="h" comment="" date="1291143668" name="Article_Galileo.pdf" path="Article Galileo.pdf" size="923703" stream="Article Galileo.pdf" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp23450" user="SurinyeOlarte" version="1"
 
META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 901 Dec 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L’any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l’astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d’Univers i del nostre lloc dins d’ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l’astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l’Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l’Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.
Changed:
<
<
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l’Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d’estrelles de la via làctia.
>
>
La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l’Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d’estrelles de la via làctia.
 
Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.

Revision 801 Dec 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Revision 701 Dec 2010 - DaniMolina

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Revision 630 Nov 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Monografies

Added:
>
>
Galileo Galilei.400 aniversari de les primeres observacions del cel amb telescopi
L’any 1609 Galileo Galilei va dirigir per primera vegada, amb esperit científic, un telescopi cap al cel. Aquell esdeveniment va suposar l'inici de l’astronomia moderna i va revolucionar completament el nostre concepte d’Univers i del nostre lloc dins d’ell. Però Galileo no és només famós pels seus descobriments científics, que com veurem no es van limitar a l’astronomia. Galileo és també, i potser principalment, conegut pel judici al que l’Església el va sotmetre per haver difós les idees copernicanes que situaven al Sol al centre de l’Univers, i en el qual va ser declarat culpable i condemnat a arrest domiciliari per la resta dels seus dies.

La missió GAIA més a prop
“Charting the Galaxy – from Hipparcos to Gaia” és el títol del vídeo on l’Agència Espacial Europea (ESA) explica una de les missions que te actualment en marxa: GAIA, que cartografiarà prop de mil milions d’estrelles de la via làctia.

Gaia- Astrometria al microsegon d'arc
La astrometria és la branca de la astronomia que estudia les posicions i els moviments dels astres. Al llarg de molts segles, fins al naixement de l'astrofísica, va ser pràcticament l'única branca de l'astronomia. Tot i amb això, amb només dades astromètriques els astrònoms van ser capaços de descobrir, per exemple, la precisió dels equinoccis, determinar les òrbites dels planetes i establir les lleis de Kepler, deduir l'estructura de la Galàxia o mesurar efectes com l'aberració de la llum, primera prova directa del moviment de la Terra al voltant del Sol.
Gravetat i col·lisions. Quins cossos poden xocar amb nosaltres?
En el Sistema Solar on ens trobem immersos com a habitants del planeta Terra, no ens hi trobem pas sols. No només hi ha els altres planetes i els satèl.lits, sinó que també hi trobem asteroides, cometes i milions de partícules de pols, cada u seguint el seu camí entorn del Sol. La Terra en la seva trajectòria al voltant del Sol, any rera any, realitza un escombrat constant de material còsmic i col.lisiona amb aquests cossos i material.
 
L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
Added:
>
>
META FILEATTACHMENT attachment="impactes.pdf" attr="h" comment="" date="1291140415" name="impactes.pdf" path="impactes.pdf" size="615006" stream="impactes.pdf" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp23552" user="SurinyeOlarte" version="1"
META FILEATTACHMENT attachment="Article_Galileo.pdf" attr="h" comment="" date="1291143668" name="Article_Galileo.pdf" path="Article Galileo.pdf" size="923703" stream="Article Galileo.pdf" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp23450" user="SurinyeOlarte" version="1"
 
META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 524 Nov 2010 - DaniMolina

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"
Deleted:
<
<
<--  
-->
 

Monografies

L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.

Revision 418 Nov 2010 - DaniMolina

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"
<--  
-->
Deleted:
<
<
Català Castellano English
 

Monografies

L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
\ No newline at end of file
Added:
>
>
META TOPICMOVED by="DaniMolina" date="1290097003" from="ServiAstro.WebMonografies" to="ServiAstro.WebMonografiesca"

Revision 318 Oct 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"

Revision 218 Oct 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"
<--  
-->
Added:
>
>
Català Castellano English
 

Monografies

L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.

Revision 106 Apr 2010 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
Added:
>
>
META TOPICPARENT name="CometaMachholz2004"
<--  
-->

Monografies

L'Estel de Nadal
Anàlisi detallada, fonamentada en els treballs de l'astrofísic Mark R. Kidger, dels possibles fenòmens astronòmics que, per la seva naturalesa i cronologia, poden explicar l'estranya aparició d'un brillant estel que, segons explica l'Evangeli, guià els Reis Mags d'Orient cap al lloc de naixement del Messies.
Càlcul de la distància Terra-Sol a partir d'observacions efectuades en ocasió d'un trànsit de Venus
Al llarg de bona part de la història de l'astronomia moderna, les observacions dels trànsits de Venus, uns dels fenòmens més extraordinaris - per poc freqüents - de l'astronomia, foren la millor manera de determinar la distància que ens separa del Sol. Per aquesta raó, els països occidentals emprengueren costoses expedicions destinades a dur a terme les observacions oportunes. En aquest article s'explica detalladament un dels mètodes possibles per a efectuar aquest càlcul, amb les simplificacions necessàries per tal que pugui ésser entès pels lectors no especialitzats. Es requereixen, no obstants, coneixements bàsics de trigonometria i geometria.
Història dels trànsits
Article sobre com van ésser descoberts els trànsits planetaris i sobre com els astrònoms han aconseguit obtenir informació a partir del mateixos al llarg dels darrers segles.
El calendari cristià o occidental
Article sobre l'evolució del calendari que es fa servir actualment en el món occidental, el calendari gregorià. Es fa un recorregut complet des del primer calendari solar que coneixem, l'egipci, fins al que tenim avui, passant fonamentalment per la importantíssima reforma que suposà el calendari julià.
 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl