Difference: SondaPhenixaterraca (6 vs. 7)

Revision 708 Feb 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
META TOPICPARENT name="HisoricNoticies"

Aterratge de la sonda Phoenix a prop del pol nord de Mart

Tornar

Barcelona, a 14 de març de 2008

Changed:
<
<
El 25 de maig de 2008, a les 23:36 TU està previst que la sonda Phoenix, primer integrant del programa Scout de la NASA, aterri a la superfície de Mart, a la recerca d'importants dades per a l'estudi de la història de l'aigua en el planeta vermell i per a determinar la seva potencial habitabilitat. Simulació per ordinador de l'aspecte de la sonda d'aterratge Phoenix sobre la superfície de Mart. Destaca especialment el braç   robòtic de què disposa per obtenir mostres del subsòl del planeta   vermell.
La sonda Phoenix sobre les planures àrtiques de Mart
Crèdits: NASA i University of Arizona
>
>
El 25 de maig de 2008, a les 23:36 TU està previst que la sonda Phoenix, primer integrant del programa Scout de la NASA, aterri a la superfície de Mart, a la recerca d'importants dades per a l'estudi de la història de l'aigua en el planeta vermell i per a determinar la seva potencial habitabilitat. Simulació per ordinador de l'aspecte de la sonda d'aterratge Phoenix sobre la superfície de Mart. Destaca especialment el braç robòtic de què disposa per obtenir mostres del subsòl del planeta vermell.
La sonda Phoenix sobre les planures àrtiques de Mart
Crèdits: NASA i University of Arizona
 


La missió Phoenix, llançada el 4 d'agost de 2007, ha estat dissenyada per a l'estudi del sòl i el subsòl marcians, i té l'esperança de recopilar dades sobre el clima i la geologia de Mart i poder arribar a respondre preguntes com ara: «és possible que el pol nord marcià albergui vida, especialment en el gel que s'espera trobar en el seu subsòl, o el seu entorn?», «quan va desaparèixer l'aigua líquida de la superfície de Mart?», «de quina manera afecten els processos que tenen lloc en els pols marcians entre l'aigua en forma sòlida i gasosa al clima del planeta vermell?». A més, el paper de la missió Phoenix pot ser vital per a la preparació de futures missions tripulades a Mart, ja que les dades que podria obtenir sobre la localització d'aigua i la composició química del sòl podrien ésser essencials.

Aquests objectius, de cabdal importància, no són nous per a la NASA, que havia intentat ja assolir-los dos cops: amb la malmesa Mars Polar Lander, que va fallar en el moment de retornar dades des del seu lloc d'aterratge a prop del pol sud de Mart, i amb la Mars Surveyor 2001 Lander, que no va ésser mai enviada, tot i haver estat desenvolupada gairebé fins al final. De fet, la missió Phoenix rep aquest nom, en honor de l'au mitològica, perquè «ha nascut de les cendres» d'aquestes dues missions, de les quals ha heretat alguns instruments.

Aquest cop la missió incorpora el bo i millor de les seves predecessores i ho combina amb la més avançada tecnologia del moment, i tot plegat per una quantitat relativament econòmica, tal com pretén el programa Scout, que té l'objectiu de proporcionar missions competitives a preus assequibles per a completar les línies d'investigació marcades per les grans missions estratègiques del Programa d'Exploració Marciana de la NASA.

Changed:
<
<
Fotografia de la sonda Phoenix, en el laboratori, amb els panells  solars estesos, envoltada per alguns dels treballadors del projecte. S'aprecia perfectament la mida de la sonda espacial: més o menys com una  furgoneta de transport mitjana.
La sonda Phoenix amb els panells solars totalment estesos
Crèdits: NASA i University of Arizona.
>
>
Fotografia de la sonda Phoenix, en el laboratori, amb els panells solars estesos, envoltada per alguns dels treballadors del projecte. S'aprecia perfectament la mida de la sonda espacial: més o menys com una furgoneta de transport mitjana.
La sonda Phoenix amb els panells solars totalment estesos
Crèdits: NASA i University of Arizona.
  Tal com pot comprovar-se en la imatge anterior, la sonda Phoenix no és un «explorador», com bona part de les últimes grans missions a Mart: té una mobilitat reduïda una vegada ha aterrat. Això és degut al fet que els responsables de la missió saben perfectament on volen anar: als 68º Nord, 233º Est de Mart, on tenen fermes proves, proporcionades per missions prèvies, que en el subsòl, a pocs centímetres de profunditat, hi ha aigua en estat sòlid. Per aquesta raó, per tal d'arribar a aquesta aigua, la sonda incorpora un braç robòtic, a l'estil de la Mars Polar Lander, capaç de cavar en la dura superfície de Mart fins a les capes d'interès.
Changed:
<
<
Recreació de l'aspecte de la sonda Phoenix sobre el vermellós  terreny de Mart, amb el seu braç robòtic estès retallant-se sobre  l'horitzó en el moment de l'ocàs.
Recreació de la sonda Phoenix treballant sobre la superfície de Mart
Crèdits: NASA i University of Arizona.
>
>
Recreació de l'aspecte de la sonda Phoenix sobre el vermellós terreny de Mart, amb el seu braç robòtic estès retallant-se sobre l'horitzó en el moment de l'ocàs.
Recreació de la sonda Phoenix treballant sobre la superfície de Mart
Crèdits: NASA i University of Arizona.
 
Changed:
<
<
Per a l'anàlisi de les mostres obtingudes, la sonda Phoenix disposa d'una bona quantitat d'instruments: forns en miniatura, un espectròmetre de masses, un laboratori químic complet (lab-in-a-box), una estació meteorològica i diversos sistemes d'imatge, entre els quals destaca un microscopi de força atòmica. Tots aquests instruments han estat construïts en col·laboració amb universitats dels Estats Units, Canadà, Alemanya i Suïssa, així com empreses privades, i s'enfronten al repte de treballar aguantant al llarg dels tres mesos que s'espera que es mantinguin operatius les terribles amplituds tèrmiques d'aquesta zona de la superfície de Mart, equivalent al nord d'Alaska en el nostre planeta: de -133 a +22 ºC.
>
>
Per a l'anàlisi de les mostres obtingudes, la sonda Phoenix disposa d'una bona quantitat d'instruments: forns en miniatura, un espectròmetre de masses, un laboratori químic complet (lab-in-a-box), una estació meteorològica i diversos sistemes d'imatge, entre els quals destaca un microscopi de força atòmica. Tots aquests instruments han estat construïts en col·laboració amb universitats dels Estats Units, Canadà, Alemanya i Suïssa, així com empreses privades, i s'enfronten al repte de treballar aguantant al llarg dels tres mesos que s'espera que es mantinguin operatius les terribles amplituds tèrmiques d'aquesta zona de la superfície de Mart, equivalent al nord d'Alaska en el nostre planeta: de -133 a +22 ºC.
 
Deleted:
<
<
META FILEATTACHMENT attachment="md_162.jpg" attr="h" comment="" date="1274362199" name="md_162.jpg" path="md_162.jpg" size="56183" stream="md_162.jpg" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp19496" user="SurinyeOlarte" version="1"
META FILEATTACHMENT attachment="sm_139.jpg" attr="h" comment="" date="1274362210" name="sm_139.jpg" path="sm_139.jpg" size="29203" stream="sm_139.jpg" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp19439" user="SurinyeOlarte" version="1"
META FILEATTACHMENT attachment="sm_301.jpg" attr="h" comment="" date="1274362220" name="sm_301.jpg" path="sm_301.jpg" size="23859" stream="sm_301.jpg" tmpFilename="/usr/tmp/CGItemp19264" user="SurinyeOlarte" version="1"
 
META TOPICMOVED by="SurinyeOlarte" date="1290443564" from="ServiAstro.SondaPhenixaterra" to="ServiAstro.SondaPhenixaterraca"
 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl