| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
Juliol 2018 | |
<
< | | >
> | | | "Descobert un gran llac d'aigua líquida a Mart sota el gel del pol sud del planeta"
J.M. Carrasco
Catalunya Migdia, Catalunya Ràdio, (25/07/2018) |
| | | | | |  | Notícies:
L'ICCUB passa a formar part de la col·laboració Virgo
(12/07/2018) |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
Juliol 2018 | |
<
< | | >
> | | | Notícies:
L'ICCUB passa a formar part de la col·laboració Virgo
(12/07/2018) |
| | | | |  | Notícies:
Els telescopis MAGIC identifiquen l’origen d’un neutrí còsmic
(12/07/2018) |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
Juliol 2018 | |
<
< | | >
> | | | Notícies:
Els telescopis MAGIC identifiquen l’origen d’un neutrí còsmic
(12/07/2018) |
| | | | |  Notícies:
Una explosió estel·lar condiciona l’habitabilitat de l’exoplaneta més proper a la Terra
(02/07/2018) |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2018 | |
>
> | Juliol 2018
| | Notícies:
Una explosió estel·lar condiciona l’habitabilitat de l’exoplaneta més proper a la Terra
(02/07/2018) |
| | | | Juny 2018
| |
<
< |  Agenda astronòmica:
Nou calendari d'efemèrides i carta de visibilitat a l'agenda astronòmica de Serviastro
(20/08/2018) |
| >
> | Agenda astronòmica:
Nou calendari d'efemèrides i carta de visibilitat a l'agenda astronòmica de Serviastro
(20/06/2018) | | | |
| | |
<
< |  Notícies:
La missió Gaia al RECERCAT"
(20/08/2018) |
| >
> | Notícies:
La missió Gaia al RECERCAT"
(20/06/2018) | | | |
| | | Notícies:
Eclipsi total de lluna visible des de Catalunya el 27 de juliol
| |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
Juny 2018 | |
<
< | | >
> | | | | | Agenda astronòmica:
Nou calendari d'efemèrides i carta de visibilitat a l'agenda astronòmica de Serviastro
(20/08/2018) |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
Juny 2018 | |
<
< | | >
> | | | Agenda astronòmica:
Nou calendari d'efemèrides i carta de visibilitat a l'agenda astronòmica de Serviastro
(20/08/2018) |
| | | Notícies:
"C. Jordi , X. Luri i la missió Gaia al RECERCAT"
(20/08/2018) |
| | | | |  Notícies:
Eclipsi total de lluna visible des de Catalunya el 27 de juliol
|
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2018 | |
>
> | Juny 2018
| | Notícies:
Eclipsi total de lluna visible des de Catalunya el 27 de juliol
|
| | | |
maig 2018 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
maig 2018 | |
<
< | | >
> | | | Notícies:
"En busca del número que explica el universo" Miralda, J.; Luri, X.
La Vanguardia (09/06/2018) |
| | | | |  Notícies:
Andreu Faro entrevista J.M. Carrasco sobre la missió Gaia
05/06/2018 |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
maig 2018 | |
<
< | | | Noticies:
Nit temàtica sobre l'Univers: "La vida a l'univers","Sónar Calling", "Cocoon" i "Terrícoles"
05/06/2018 | | | >
> | | | Notícies:
Andreu Faro entrevista J.M. Carrasco sobre la missió Gaia
05/06/2018 | | | | | | |
>
> |
| | | Notícies:
Nit temàtica sobre l'Univers: "La vida a l'univers","Sónar Calling", "Cocoon" i "Terrícoles"
05/06/2018 |
| | | | | | Noticies:
Investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos en el Sónar 2018
14/05/2018 |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
maig 2018 | |
<
< | | >
> | | | Noticies:
Nit temàtica sobre l'Univers: "La vida a l'univers","Sónar Calling", "Cocoon" i "Terrícoles"
05/06/2018 |
| | | | |  | Noticies:
Investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos en el Sónar 2018
14/05/2018 |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2018
maig 2018 | |
<
< |
 |
Torna la Festa de la Ciència de la UB, 02/05/2018
L’11 de maig del 2018, de 9.00 a 14.00 h, tindrà lloc a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona la jornada de divulgació científica més festiva de la UB. Al llarg del matí, la seu central de la Universitat s’omplirà de tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic, com ara demostracions d’investigadors, tallers, jocs... |
| >
> |
| | Noticies:
Investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos en el Sónar 2018
14/05/2018 |
| | | "IV Festa de la Ciència de la UB, 2018",
11/05/2018
Edifici històric de la Universitat de Barcelona |
| | | |
abril 2018
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2018 | |
>
> |
maig 2018
| |
Torna la Festa de la Ciència de la UB, 02/05/2018
L’11 de maig del 2018, de 9.00 a 14.00 h, tindrà lloc a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona la jornada de divulgació científica més festiva de la UB. Al llarg del matí, la seu central de la Universitat s’omplirà de tota mena d’activitats pràctiques i de caràcter científic, com ara demostracions d’investigadors, tallers, jocs... |
| | | abril 2018
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2018 | |
>
> | abril 2018
| | | febrer
| | |
 |
Es publica el llibre "Iluminando el lado oscuro del universo" de Roberto Emparan, 02/02/2018
El descobriment de les ones gravitatòries -el peculiar so de dos forats negres que xoquen i es fonen un amb altre- canviarà la nostra manera d'imaginar l'univers: a partir d'ara escoltarem la seva banda sonora.
Què significa aquesta troballa històrica, i com hem arribat fins a ella?
Aquest és el relat d'una fascinant odissea que va començar fa més de cent anys amb un jove anomenat Albert Einstein. Roberto Emparan, un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i la teoria de supercordes, ha composat una història de ciència en acció, que ens convida a recórrer en companyia dels seus protagonistes, amb els seus defectes i les seves emocions, a la recerca de respostes a preguntes fonamentals.
Una guia de viatge accessible, estimulant i fiable cap a les sorprenents idees sobre el temps i l'espai que fa un segle es van imaginar i avui per fi hem aconseguit demostrar.
Preparem-nos per il·luminar el costat fosc de l'univers i gaudir així de l'extraordinària música de la foscor còsmica. |
| |
<
< | gener | >
> | gener 2018 | | |
 |
El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril, 07/12/2017
El 25 d'abril de 2018, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques el segon catàleg de dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. |
| |
<
< | 2017
desembre 2017
 |
Gaia, una de les 5 missions liderades per l'ESA prorrogades fins el 2020 , 07/12/2017
Gaia ha estat una de les 5 missions liderades per l'ESA que han estat prorrogades fins el 2020. La vida de Gaia, la missió espacial que està cartografiant la nostra Galàxia, es va ampliar amb divuit mesos, del 25 de juliol de 2019 al 31 de desembre de 2020. Aquesta és la primera vegada que Gaia, que es va iniciar el 2013 i va ser finançada originalment com a una missió de cinc anys, ha estat subjecta al procés de pròrroga. |
novembre 2017
 |
Es publica una selecció dels asteroides detectats per Gaia entre agost 2014 i maig 2016 , 30/11/2017
Mentre escaneja el cel, la missió Gaia d'ESA no només cartografia el contingut estel·lar de la nostra Galàxia, sinó també la població d'asteroides del Sistema Solar.
Aquesta visualització mostra la detecció feta per Gaia (representada pel punt blau pàl·lid) de més de 13 000 asteroides, mentre escanejava el cel entre el mes d'agost de 2014 i el maig de 2016. Es tracta d'un subconjunt del nombre total d'asteroides que Gaia va veure: els asteroides brillants que s'han detectat més de deu vegades durant aquest període. Les dades corresponents a la posició en el cel de cada detecció de cada asteroide s'inclouran en la segona publicació de dades de Gaia, la segona publicació intermèdia de dades de la missió, prevista per a l'abril de 2018. |
 |
Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar, 07/11/2017
El Sistema Solar acull un gran nombre d’asteroides. La majoria orbiten entre les òrbites de Mart i Júpiter. El primer asteroide va ser descobert el 1801; el 1900 ja se’n coneixien prop de 500, i actualment les tècniques modernes per cartografiar l’espai han permès descobrir-ne centenars de milers. Un dels telescopis que s’ocupa d’explorar el cel, prenent imatges d’àrees extenses de forma freqüent i buscant el rastre lluminós que deixa un asteroide en moviment, és el PANSTARRS 1, situat a Hawaii. El 20 d’octubre el PANSTARRS va detectar un dels molts asteroides que es descobreixen cada dia, però aquest concretament presentava un comportament molt peculiar i diferent de tots els altres: a mesura que s’obtenien observacions per determinar-ne l’òrbita, quedava clar que el nou asteroide es movia molt més de pressa que qualsevol altre objecte conegut del Sistema Solar. Aquest moviment tan ràpid significava que aquest nou asteroide, anomenat A/2017 U1, no era un objecte del Sistema Solar, sinó que venia d’una altra estrella. |
octubre 2017
 |
Primer esdeveniment còsmic observat amb ones gravitacionals i radiació electromagnètica, 16/10/2017
Astrònoms de diferents col·laboracions van anunciar dilluns 16 d'octubre la detecció de dues estrelles de neutrons en col·lisió pels observatoris d'ona gravitacional LIGO i Verge i també per altres 70 observatoris d'ones electromagnètiques. Aquesta és la primera vegada que els científics han detectat ones gravitacionals alhora que la llum emesa pel mateix esdeveniment còsmic, obrint una nova finestra a l'astronomia d'observació, l'astronomia 'multi-missatger'. |
setembre 2017
 |
La fi de Cassini, 15/09/2017
Cassini acaba el seu viatge de 13 anys pel sistema de Saturn amb una caiguda intencional cap al planeta per assegurar que les llunes de Saturn (en particular Encèlad, amb el seu oceà subterrani i indicis d'activitat hidrotermal) segueixen verges per exploracions futures. |
juliol 2017
 |
Galàxies llunyanes revelen el final de l'edat fosca còsmica, 12/07/2017
National Optical Astronomy Observatory / Astrophysical Journal Letters
Un equip d'astrònoms que estudia l'Univers llunyà ha descobert que les galàxies petites amb formació d'estrelles eren abundants a l'Univers quan aquest tenia només 800 milions d'anys d'edat, un percentatge molt petit de la seva edat actual. Els resultats suggereixen que les galàxies més primerenques, que van il·luminar i ionitzar l'univers, es van formar en èpoques encara més anteriors. |
 |
Una gran taca solar de cara a la Terra,, 11/07/2017
SpaceWeather
Cinc dies després de la seva primera aparició, AR2665 ha girat finalment en una posició geoefectiva. L'enorme taca solar està directament enfront de la Terra. AR2665 és de lluny la més gran taca solar de 2017, amb una mida de més de 120.000 km d'extrem a extrem. A més, té un camp magnètic beta-gamma inestable que alberga energia per explosions de classe M.
Feu clic a la imatge per veure una animació de la taca solar des de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA. |
juny 2017
 |
El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra,, 30/06/2017
L’asteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal d’asteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de l’Observatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). |
 |
III Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica,, 30/06/2017
El 3r Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica s'ha celebrat del 27 al 30 de juny de 2017 a Cellers (Lleida). Hi han participat 80 experts en la mesura, modelització i estudi de la contaminació lumínica provinents de 20 països d'arreu del món. El congrés ha estat organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec (PAM), la Universitat Comenius de Bratislava, l'Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia i el Cégep de Sherbrooke de Quebec al Canadà. |
 |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
 |
No hi ha univers sense Big Bang, 15/06/2017
Segons la teoria de la relativitat d'Einstein, la curvatura de l'espai-temps era infinita al Big-Bang. De fet, en aquest punt totes les eines matemàtiques fallen i la teoria es trenca. Però exisitia la idea de que potser el principi de l'univers pogués ésser tractat d'una manera senzilla i que els infinits del Big Bang poguessin ésser evitats. Científics del Max Planck Institute for Gravitational Physics (Albert Einstein Institute/AEI) a Potsdam (Alemania) i del Perimeter Institute a Canadà, han estat capaços d'utilitzar mètodes matemàtics millors per a demostrar que aquestes idees no poden funcionar. |
mayo 2017
 |
Descoberta una súper-Terra propera a la zona d'habitabilitat d'una estrella freda, 30/05/2017
Un equip internacional liderat per investigadors de l'IAC descobreix amb la tècnica de la velocitat radial un planeta possiblement rocós al voltant d'una zona habitable d'una nana roja. Només es coneixen unes desenes de sistemes planetaris d'aquest tipus la seva detecció ha estat possible amb l'espectrògraf HARPS-N del Telescopi Nazionale Galileo (TNG), instal·lat a l' Observatorio del Roque de Los Muchachos, aLa Palma. |
 |
Creen el mapa més gran de l'univers, 18/05/2017
Els astrònoms del projecte Sloan Digital Sky Survey (SDSS) han creat el primer mapa de l'estructura de gran escala de l'univers basant-se completament en les posicions de quàsars. Els quàsars són punts de llum increïblement brillants i llunyans alimentats per forats negres supermassius. |
abril 2017
 |
Els exoplanetes podrien tenir oceans com els de la Terra?,, 21/04/2017
Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua, es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. En el conjunt de planetes amb aigua, cada una d’aquestes quantitats pot variar considerablement. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press), l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model estadístic —basat en l’estadística bayesiana— per predir la divisió entre terra i aigua en exoplanetes habitables. |
 |
L'Asteroide 2014 JO25 passa prop de la Terra,, 10/04/2017
El proper 19 d'abril l'asteroide 2014 J025, descobert el 2014 amb 650 metres de diàmetre, passarà a una distància unes 4,6 vegades la distància Terra-Lluna. És remarcable el fet de que un asteroide d'aquesta mida s'apropi tant a la Terra. |
febrer 2017
 |
Eclipsi anular de Sol a l'hemisferi sud,, 26/02/2017
Durant el matí del 26 de febrer es va produir un eclipsi de Lluna a l'hemisferi sud. El pas de l'eclipsi travessava l'extrem sud de Xile i Argentina, s'estengué a través de l'Atlàntic a Angola, la República Democràtica del Congo i Zàmbia. L'eclipsi només va cobrir el 99% del disc solar. ( Vídeo il·lustratiu del pas de l'eclipsi.)
La imatge de l'eclipsi la va fer Enzo De Bernardini a Facundo, Chubut, Argentina. |
 |
Nous avenços en l'investigació dels Halos de Matèria Fosca,, 14/02/2017
Durant els últims vint anys, s'ha tractat de corroborar els efectes predits dels halos de matèria fosca en les barres de les galàxies barrades. La idea bàsica és que d'acord amb els models de simulació que inclouen els halos, aquests havien d'haver actuat com un fre gravitacional i alentit la rotació de les barres durant la vida dels discs galàctics. |
gener 2017
 |
Tot esperant la tempesta solar,l, 17/01/2017
Les tempestes solars estan passant a ser avui dia un fenomen de risc donada la gran dependència social de l'electricitat i les comunicacions. |
 |
Nova teoria per a l'origen de la Lluna,, 11/01/2017
Una nova teoria afirma que l'origen de la Lluna és degut a una multiplicitat de petits impactes, en contra de la teoria majoritàriament acceptada fins ara d'un únic impacte gegant. |
 |
Gaia es converteix en caçadora d'asteroides, 24/01/2017
Encara que és famosa pels seus sondejos d'estrelles i per cartografiar la Via Làctia en tres dimensions, la missió Gaia de l'ESA té més facetes amagades. Entre elles, la seva contribució a l'estudi dels asteroides dispersos pel Sistema Solar. Ara, per primer cop, Gaia no només està proporcionant informació crucial per entendre asteroides coneguts, també ha començat a buscar nous, fins ara desconeguts pels astrònoms. |
 |
ALMA comença a observar el Sol, 17/01/2017
Noves imatges obtingudes amb ALMA (Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array), instal·lat a Xile, han revelat detalls del nostre Sol abans invisibles, incloent una nova visió del fosc i contorsionat centre d'una taca solar que té gairebé dues vegades el diàmetre de la Terra . Els resultats suposen una important ampliació de la gamma d'observacions que poden utilitzar-se per estudiar la física de la nostra estrella més propera. |
 |
El Hubble detecta "exocometes" caient cap una estrella jove,12/01/2017
El telescopi espacial Hubble ha descobert estels que estan caient cap a l'estrella HD 172555, que és una joveneta de 23 milions d'anys d'edat, situada a 95 anys-llum de la Terra. Els exocometes (estels que no pertanyen al nostre Sistema Solar) no han estat observats directament al voltant de l'estrella però la seva presència ha estat deduïda per la detecció de gas que probablement siguin les restes vaporitzades dels seus nuclis gelats. HD 172555 representa el tercer sistema extrasolar on els astrònoms han detectat cometes esgarriats. Tots aquests sistemes són joves, de menys de 40 milions d'anys. |
 |
VLT buscarà planetes al sistema Alfa Centauri, 09/01/2017
ESO ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives per adaptar la instrumentació del VLT (Very Large Telescope), a Xile, amb la finalitat de realitzar una cerca de planetes en el sistema estel·lar proper a Alfa Centauri. Aquests planetes podrien ser els objectius d'un eventual llançament de sondes en miniatura per part de la iniciativa Breakthrough Starshot. |
| | |
Enllaços |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
2018
febrer | |
>
> |
| | |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
2018
febrer | |
>
> |
| | |
| |
Es publica el llibre "Iluminando el lado oscuro del universo" de Roberto Emparan, 02/02/2018
El descobriment de les ones gravitatòries -el peculiar so de dos forats negres que xoquen i es fonen un amb altre- canviarà la nostra manera d'imaginar l'univers: a partir d'ara escoltarem la seva banda sonora.
Què significa aquesta troballa històrica, i com hem arribat fins a ella?
Aquest és el relat d'una fascinant odissea que va començar fa més de cent anys amb un jove anomenat Albert Einstein. Roberto Emparan, un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i la teoria de supercordes, ha composat una història de ciència en acció, que ens convida a recórrer en companyia dels seus protagonistes, amb els seus defectes i les seves emocions, a la recerca de respostes a preguntes fonamentals.
Una guia de viatge accessible, estimulant i fiable cap a les sorprenents idees sobre el temps i l'espai que fa un segle es van imaginar i avui per fi hem aconseguit demostrar.
Preparem-nos per il·luminar el costat fosc de l'univers i gaudir així de l'extraordinària música de la foscor còsmica. |
gener |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2018 | |
>
> | febrer
| |
Es publica el llibre "Iluminando el lado oscuro del universo" de Roberto Emparan, 02/02/2018
El descobriment de les ones gravitatòries -el peculiar so de dos forats negres que xoquen i es fonen un amb altre- canviarà la nostra manera d'imaginar l'univers: a partir d'ara escoltarem la seva banda sonora.
Què significa aquesta troballa històrica, i com hem arribat fins a ella?
Aquest és el relat d'una fascinant odissea que va començar fa més de cent anys amb un jove anomenat Albert Einstein. Roberto Emparan, un dels nostres físics més reconeguts internacionalment en el camp de la gravetat, els forats negres i la teoria de supercordes, ha composat una història de ciència en acció, que ens convida a recórrer en companyia dels seus protagonistes, amb els seus defectes i les seves emocions, a la recerca de respostes a preguntes fonamentals.
Una guia de viatge accessible, estimulant i fiable cap a les sorprenents idees sobre el temps i l'espai que fa un segle es van imaginar i avui per fi hem aconseguit demostrar.
Preparem-nos per il·luminar el costat fosc de l'univers i gaudir així de l'extraordinària música de la foscor còsmica. |
| | | | |
<
< | Gener | >
> | gener | | |
| |
El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril, 07/12/2017
El 25 d'abril de 2018, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques el segon catàleg de dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. |
2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> |
2018
Gener
| |
El segon catàleg de Gaia es farà públic el 25 d'abril, 07/12/2017
El 25 d'abril de 2018, l’Agència Espacial Europea (ESA) farà públiques el segon catàleg de dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. |
| | | 2017
desembre 2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | desembre 2017
| |
Gaia, una de les 5 missions liderades per l'ESA prorrogades fins el 2020 , 07/12/2017
Gaia ha estat una de les 5 missions liderades per l'ESA que han estat prorrogades fins el 2020. La vida de Gaia, la missió espacial que està cartografiant la nostra Galàxia, es va ampliar amb divuit mesos, del 25 de juliol de 2019 al 31 de desembre de 2020. Aquesta és la primera vegada que Gaia, que es va iniciar el 2013 i va ser finançada originalment com a una missió de cinc anys, ha estat subjecta al procés de pròrroga. |
| | |
novembre 2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | | | | novembre 2017 | |
>
> |
| |
Es publica una selecció dels asteroides detectats per Gaia entre agost 2014 i maig 2016, 30/11/2017
Mentre escaneja el cel, la missió Gaia d'ESA no només cartografia el contingut estel·lar de la nostra Galàxia, sinó també la població d'asteroides del Sistema Solar.
Aquesta visualització mostra la detecció feta per Gaia (representada pel punt blau pàl·lid) de més de 13 000 asteroides, mentre escanejava el cel entre el mes d'agost de 2014 i el maig de 2016. Es tracta d'un subconjunt del nombre total d'asteroides que Gaia va veure: els asteroides brillants que s'han detectat més de deu vegades durant aquest període. Les dades corresponents a la posició en el cel de cada detecció de cada asteroide s'inclouran en la segona publicació de dades de Gaia, la segona publicació intermèdia de dades de la missió, prevista per a l'abril de 2018. |
| | |
| |
Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar, 07/11/2017
El Sistema Solar acull un gran nombre d’asteroides. La majoria orbiten entre les òrbites de Mart i Júpiter. El primer asteroide va ser descobert el 1801; el 1900 ja se’n coneixien prop de 500, i actualment les tècniques modernes per cartografiar l’espai han permès descobrir-ne centenars de milers. Un dels telescopis que s’ocupa d’explorar el cel, prenent imatges d’àrees extenses de forma freqüent i buscant el rastre lluminós que deixa un asteroide en moviment, és el PANSTARRS 1, situat a Hawaii. El 20 d’octubre el PANSTARRS va detectar un dels molts asteroides que es descobreixen cada dia, però aquest concretament presentava un comportament molt peculiar i diferent de tots els altres: a mesura que s’obtenien observacions per determinar-ne l’òrbita, quedava clar que el nou asteroide es movia molt més de pressa que qualsevol altre objecte conegut del Sistema Solar. Aquest moviment tan ràpid significava que aquest nou asteroide, anomenat A/2017 U1, no era un objecte del Sistema Solar, sinó que venia d’una altra estrella. |
octubre 2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | novembre 2017
| |
Un asteroide provinent d’una estrella llunyana visita el Sistema Solar, 07/11/2017
El Sistema Solar acull un gran nombre d’asteroides. La majoria orbiten entre les òrbites de Mart i Júpiter. El primer asteroide va ser descobert el 1801; el 1900 ja se’n coneixien prop de 500, i actualment les tècniques modernes per cartografiar l’espai han permès descobrir-ne centenars de milers. Un dels telescopis que s’ocupa d’explorar el cel, prenent imatges d’àrees extenses de forma freqüent i buscant el rastre lluminós que deixa un asteroide en moviment, és el PANSTARRS 1, situat a Hawaii. El 20 d’octubre el PANSTARRS va detectar un dels molts asteroides que es descobreixen cada dia, però aquest concretament presentava un comportament molt peculiar i diferent de tots els altres: a mesura que s’obtenien observacions per determinar-ne l’òrbita, quedava clar que el nou asteroide es movia molt més de pressa que qualsevol altre objecte conegut del Sistema Solar. Aquest moviment tan ràpid significava que aquest nou asteroide, anomenat A/2017 U1, no era un objecte del Sistema Solar, sinó que venia d’una altra estrella. |
| | | octubre 2017
| |
Primer esdeveniment còsmic observat amb ones gravitacionals i radiació electromagnètica, 16/10/2017
Astrònoms de diferents col·laboracions van anunciar dilluns 16 d'octubre la detecció de dues estrelles de neutrons en col·lisió pels observatoris d'ona gravitacional LIGO i Verge i també per altres 70 observatoris d'ones electromagnètiques. Aquesta és la primera vegada que els científics han detectat ones gravitacionals alhora que la llum emesa pel mateix esdeveniment còsmic, obrint una nova finestra a l'astronomia d'observació, l'astronomia 'multi-missatger'. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | octubre 2017
| |
Primer esdeveniment còsmic observat amb ones gravitacionals i radiació electromagnètica, 16/10/2017
Astrònoms de diferents col·laboracions van anunciar dilluns 16 d'octubre la detecció de dues estrelles de neutrons en col·lisió pels observatoris d'ona gravitacional LIGO i Verge i també per altres 70 observatoris d'ones electromagnètiques. Aquesta és la primera vegada que els científics han detectat ones gravitacionals alhora que la llum emesa pel mateix esdeveniment còsmic, obrint una nova finestra a l'astronomia d'observació, l'astronomia 'multi-missatger'. |
| | |
setembre 2017
| |
La fi de Cassini, 15/09/2017
Cassini acaba el seu viatge de 13 anys pel sistema de Saturn amb una caiguda intencional cap al planeta per assegurar que les llunes de Saturn (en particular Encèlad, amb el seu oceà subterrani i indicis d'activitat hidrotermal) segueixen verges per exploracions futures. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> |
setembre 2017
| |
La fi de Cassini, 15/09/2017
Cassini acaba el seu viatge de 13 anys pel sistema de Saturn amb una caiguda intencional cap al planeta per assegurar que les llunes de Saturn (en particular Encèlad, amb el seu oceà subterrani i indicis d'activitat hidrotermal) segueixen verges per exploracions futures. |
| | | juliol 2017
| |
Galàxies llunyanes revelen el final de l'edat fosca còsmica, 12/07/2017
National Optical Astronomy Observatory / Astrophysical Journal Letters
Un equip d'astrònoms que estudia l'Univers llunyà ha descobert que les galàxies petites amb formació d'estrelles eren abundants a l'Univers quan aquest tenia només 800 milions d'anys d'edat, un percentatge molt petit de la seva edat actual. Els resultats suggereixen que les galàxies més primerenques, que van il·luminar i ionitzar l'univers, es van formar en èpoques encara més anteriors. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2017
juliol 2017 | |
>
> |
| |
Galàxies llunyanes revelen el final de l'edat fosca còsmica, 12/07/2017
National Optical Astronomy Observatory / Astrophysical Journal Letters
Un equip d'astrònoms que estudia l'Univers llunyà ha descobert que les galàxies petites amb formació d'estrelles eren abundants a l'Univers quan aquest tenia només 800 milions d'anys d'edat, un percentatge molt petit de la seva edat actual. Els resultats suggereixen que les galàxies més primerenques, que van il·luminar i ionitzar l'univers, es van formar en èpoques encara més anteriors. |
| | | | |
<
< |
| |
Una gran taca solar de cara a la Terra,, 11/07/2017
Cinc dies després de la seva primera aparició, AR2665 ha girat finalment en una posició geoefectiva. L'enorme taca solar està directament enfront de la Terra. AR2665 és de lluny la més gran taca solar de 2017, amb una mida de més de 120.000 km d'extrem a extrem. A més, té un camp magnètic beta-gamma inestable que alberga energia per explosions de classe M.
Feu clic a la imatge per veure una animació de la taca solar des de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA. |
| >
> |
| |
Una gran taca solar de cara a la Terra,, 11/07/2017
SpaceWeather
Cinc dies després de la seva primera aparició, AR2665 ha girat finalment en una posició geoefectiva. L'enorme taca solar està directament enfront de la Terra. AR2665 és de lluny la més gran taca solar de 2017, amb una mida de més de 120.000 km d'extrem a extrem. A més, té un camp magnètic beta-gamma inestable que alberga energia per explosions de classe M.
Feu clic a la imatge per veure una animació de la taca solar des de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA. |
| | |
juny 2017 | | |
| |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
| |
<
< |
| |
[https://observatori.uv.es/no-hay-universo-sin-big-bang/][No hi ha univers sense Big Bang]], 15/06/2017
Segons la teoria de la relativitat d'Einstein, la curvatura de l'espai-temps era infinita al Big-Bang. De fet, en aquest punt totes les eines matemàtiques fallen i la teoria es trenca. Però exisitia la idea de que potser el principi de l'univers pogués ésser tractat d'una manera senzilla i que els infinits del Big Bang poguessin ésser evitats. Científics del Max Planck Institute for Gravitational Physics (Albert Einstein Institute/AEI) a Potsdam (Alemania) i del Perimeter Institute a Canadà, han estat capaços d'utilitzar mètodes matemàtics millors per a demostrar que aquestes idees no poden funcionar. |
| >
> |
| |
No hi ha univers sense Big Bang, 15/06/2017
Segons la teoria de la relativitat d'Einstein, la curvatura de l'espai-temps era infinita al Big-Bang. De fet, en aquest punt totes les eines matemàtiques fallen i la teoria es trenca. Però exisitia la idea de que potser el principi de l'univers pogués ésser tractat d'una manera senzilla i que els infinits del Big Bang poguessin ésser evitats. Científics del Max Planck Institute for Gravitational Physics (Albert Einstein Institute/AEI) a Potsdam (Alemania) i del Perimeter Institute a Canadà, han estat capaços d'utilitzar mètodes matemàtics millors per a demostrar que aquestes idees no poden funcionar. |
| | |
mayo 2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
<
< | juny 2017 | >
> | juliol 2017
| |
Una gran taca solar de cara a la Terra,, 11/07/2017
Cinc dies després de la seva primera aparició, AR2665 ha girat finalment en una posició geoefectiva. L'enorme taca solar està directament enfront de la Terra. AR2665 és de lluny la més gran taca solar de 2017, amb una mida de més de 120.000 km d'extrem a extrem. A més, té un camp magnètic beta-gamma inestable que alberga energia per explosions de classe M.
Feu clic a la imatge per veure una animació de la taca solar des de l'Observatori de Dinàmica Solar de la NASA. |
| | | | |
<
< | June 2017 | >
> | juny 2017 | | |
| |
El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra,, 30/06/2017
L’asteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal d’asteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de l’Observatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2017
juny 2017 | |
>
> |
June 2017
| |
El catedràtic Jorge Núñez de Murga dona nom a l’últim asteroide descobert a l’Observatori Fabra,, 30/06/2017
L’asteroide 1941 WA ha rebut el nom de (4298) Jorgenunez. Aquest cos celeste, un dels planetes menors del cinturó principal d’asteroides del Sistema Solar —situat entre les òrbites de Mart i Júpiter—, porta el nom de Jorge Núñez de Murga, catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona i actual director de l’Observatori Fabra, observatori astronòmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). |
| | |
| |
III Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica,, 30/06/2017
El 3r Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica s'ha celebrat del 27 al 30 de juny de 2017 a Cellers (Lleida). Hi han participat 80 experts en la mesura, modelització i estudi de la contaminació lumínica provinents de 20 països d'arreu del món. El congrés ha estat organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec (PAM), la Universitat Comenius de Bratislava, l'Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia i el Cégep de Sherbrooke de Quebec al Canadà. |
| |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2017
juny 2017 | |
>
> |
| |
III Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica,, 30/06/2017
El 3r Congrés Internacional LPTMM de Contaminació Lumínica s'ha celebrat del 27 al 30 de juny de 2017 a Cellers (Lleida). Hi han participat 80 experts en la mesura, modelització i estudi de la contaminació lumínica provinents de 20 països d'arreu del món. El congrés ha estat organitzat pel Parc Astronòmic del Montsec (PAM), la Universitat Comenius de Bratislava, l'Acadèmia de Ciències d'Eslovàquia i el Cégep de Sherbrooke de Quebec al Canadà. |
| | |
| |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
| |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
| |
>
> |
| |
[https://observatori.uv.es/no-hay-universo-sin-big-bang/][No hi ha univers sense Big Bang]], 15/06/2017
Segons la teoria de la relativitat d'Einstein, la curvatura de l'espai-temps era infinita al Big-Bang. De fet, en aquest punt totes les eines matemàtiques fallen i la teoria es trenca. Però exisitia la idea de que potser el principi de l'univers pogués ésser tractat d'una manera senzilla i que els infinits del Big Bang poguessin ésser evitats. Científics del Max Planck Institute for Gravitational Physics (Albert Einstein Institute/AEI) a Potsdam (Alemania) i del Perimeter Institute a Canadà, han estat capaços d'utilitzar mètodes matemàtics millors per a demostrar que aquestes idees no poden funcionar. |
mayo 2017
| |
Descoberta una súper-Terra propera a la zona d'habitabilitat d'una estrella freda, 30/05/2017
Un equip internacional liderat per investigadors de l'IAC descobreix amb la tècnica de la velocitat radial un planeta possiblement rocós al voltant d'una zona habitable d'una nana roja. Només es coneixen unes desenes de sistemes planetaris d'aquest tipus la seva detecció ha estat possible amb l'espectrògraf HARPS-N del Telescopi Nazionale Galileo (TNG), instal·lat a l' Observatorio del Roque de Los Muchachos, aLa Palma. |
| |
Creen el mapa més gran de l'univers, 18/05/2017
Els astrònoms del projecte Sloan Digital Sky Survey (SDSS) han creat el primer mapa de l'estructura de gran escala de l'univers basant-se completament en les posicions de quàsars. Els quàsars són punts de llum increïblement brillants i llunyans alimentats per forats negres supermassius. |
| | | abril 2017
| |
Els exoplanetes podrien tenir oceans com els de la Terra?,, 21/04/2017
Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua, es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. En el conjunt de planetes amb aigua, cada una d’aquestes quantitats pot variar considerablement. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press), l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model estadístic —basat en l’estadística bayesiana— per predir la divisió entre terra i aigua en exoplanetes habitables. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | juny 2017
| |
Gaia capta estrelles de gran velocitat,, 26/06/2017
Amb l'ajuda d'un programari que imita un cervell humà, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat sis estrelles que van a alta velocitat des del centre de la nostra Galàxia fins a les seves afores. Això podria proporcionar informació clau sobre algunes de les regions més obscures de la Via Làctia. |
| | | abril 2017
| |
Els exoplanetes podrien tenir oceans com els de la Terra?,, 21/04/2017
Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua, es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. En el conjunt de planetes amb aigua, cada una d’aquestes quantitats pot variar considerablement. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press), l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model estadístic —basat en l’estadística bayesiana— per predir la divisió entre terra i aigua en exoplanetes habitables. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2017
abril 2017 | |
>
> |
| |
Els exoplanetes podrien tenir oceans com els de la Terra?,, 21/04/2017
Perquè la superfície d’un planeta pugui tenir àrees extenses tant de terra com d’aigua, es necessita un equilibri delicat entre el volum d’aigua que reté i les dimensions de les conques oceàniques. En el conjunt de planetes amb aigua, cada una d’aquestes quantitats pot variar considerablement. Encara es desconeix la raó per la qual els valors de la Terra estan en ple equilibri. En un article publicat a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Oxford University Press), l’autor, Fergus Simpson, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), ha construït un model estadístic —basat en l’estadística bayesiana— per predir la divisió entre terra i aigua en exoplanetes habitables. |
| | |
| |
L'Asteroide 2014 JO25 passa prop de la Terra,, 10/04/2017
El proper 19 d'abril l'asteroide 2014 J025, descobert el 2014 amb 650 metres de diàmetre, passarà a una distància unes 4,6 vegades la distància Terra-Lluna. És remarcable el fet de que un asteroide d'aquesta mida s'apropi tant a la Terra. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
abril 2017 | |
<
< |
| >
> |
| |
L'Asteroide 2014 JO25 passa prop de la Terra,, 10/04/2017
El proper 19 d'abril l'asteroide 2014 J025, descobert el 2014 amb 650 metres de diàmetre, passarà a una distància unes 4,6 vegades la distància Terra-Lluna. És remarcable el fet de que un asteroide d'aquesta mida s'apropi tant a la Terra. |
| | |
febrer 2017 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | abril 2017
| | | febrer 2017
| [[/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/Enzo-De-Bernardini-Annular_Solar_Eclipse_Feb26_2017_1_1488177000_lg.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/Enzo-De-Bernardini-Annular_Solar_Eclipse_Feb26_2017_1_1488177000_lg.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
febrer 2017 | |
<
< |
 |
Eclipsi anular de Sol,, 26/02/2017
Durant el matí del 26 de febrer es va produir un eclipsi de Lluna a l'hemisferi sud. El pas de l'eclipsi travessava l'extrem sud de Xile i Argentina, s'estengué a través de l'Atlàntic a Angola, la República Democràtica del Congo i Zàmbia. L'eclipsi només va cobrir el 99% del disc solar. ( Vídeo il·lustratiu del pas de l'eclipsi.)
La imatge de l'eclipsi es va fer a les 14:03, Patricio Leon at 14:03 TU amb el sol cobert un 49% |
| >
> |
| |
Eclipsi anular de Sol a l'hemisferi sud,, 26/02/2017
Durant el matí del 26 de febrer es va produir un eclipsi de Lluna a l'hemisferi sud. El pas de l'eclipsi travessava l'extrem sud de Xile i Argentina, s'estengué a través de l'Atlàntic a Angola, la República Democràtica del Congo i Zàmbia. L'eclipsi només va cobrir el 99% del disc solar. ( Vídeo il·lustratiu del pas de l'eclipsi.)
La imatge de l'eclipsi la va fer Enzo De Bernardini a Facundo, Chubut, Argentina. |
| | |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
| |
Nous avenços en l'investigació dels Halos de Matèria Fosca,, 14/02/2017
Durant els últims vint anys, s'ha tractat de corroborar els efectes predits dels halos de matèria fosca en les barres de les galàxies barrades. La idea bàsica és que d'acord amb els models de simulació que inclouen els halos, aquests havien d'haver actuat com un fre gravitacional i alentit la rotació de les barres durant la vida dels discs galàctics. |
| |
>
> |
| | | gener 2017
| [[/twiki/pub/ServiAstro/WebGaleria/groe1_eherrero.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/WebGaleria/groe1_eherrero.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
febrer 2017 | |
>
> |
| | |
| |
Nous avenços en l'investigació dels Halos de Matèria Fosca,, 14/02/2017
Durant els últims vint anys, s'ha tractat de corroborar els efectes predits dels halos de matèria fosca en les barres de les galàxies barrades. La idea bàsica és que d'acord amb els models de simulació que inclouen els halos, aquests havien d'haver actuat com un fre gravitacional i alentit la rotació de les barres durant la vida dels discs galàctics. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
2017 | |
>
> | febrer 2017
| |
Nous avenços en l'investigació dels Halos de Matèria Fosca,, 14/02/2017
Durant els últims vint anys, s'ha tractat de corroborar els efectes predits dels halos de matèria fosca en les barres de les galàxies barrades. La idea bàsica és que d'acord amb els models de simulació que inclouen els halos, aquests havien d'haver actuat com un fre gravitacional i alentit la rotació de les barres durant la vida dels discs galàctics. |
| | | gener 2017
| [[/twiki/pub/ServiAstro/WebGaleria/groe1_eherrero.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/WebGaleria/groe1_eherrero.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
gener 2017 | |
>
> |
| |
Tot esperant la tempesta solar,l, 17/01/2017
Les tempestes solars estan passant a ser avui dia un fenomen de risc donada la gran dependència social de l'electricitat i les comunicacions. |
| |
Nova teoria per a l'origen de la Lluna,, 11/01/2017
Una nova teoria afirma que l'origen de la Lluna és degut a una multiplicitat de petits impactes, en contra de la teoria majoritàriament acceptada fins ara d'un únic impacte gegant. |
| | |
| |
Gaia es converteix en caçadora d'asteroides, 24/01/2017
Encara que és famosa pels seus sondejos d'estrelles i per cartografiar la Via Làctia en tres dimensions, la missió Gaia de l'ESA té més facetes amagades. Entre elles, la seva contribució a l'estudi dels asteroides dispersos pel Sistema Solar. Ara, per primer cop, Gaia no només està proporcionant informació crucial per entendre asteroides coneguts, també ha començat a buscar nous, fins ara desconeguts pels astrònoms. |
| [[/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/eso1703a.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/eso1703a.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
gener 2017 | |
>
> |
| |
Gaia es converteix en caçadora d'asteroides, 24/01/2017
Encara que és famosa pels seus sondejos d'estrelles i per cartografiar la Via Làctia en tres dimensions, la missió Gaia de l'ESA té més facetes amagades. Entre elles, la seva contribució a l'estudi dels asteroides dispersos pel Sistema Solar. Ara, per primer cop, Gaia no només està proporcionant informació crucial per entendre asteroides coneguts, també ha començat a buscar nous, fins ara desconeguts pels astrònoms. |
| | |
| |
ALMA comença a observar el Sol, 17/01/2017
Noves imatges obtingudes amb ALMA (Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array), instal·lat a Xile, han revelat detalls del nostre Sol abans invisibles, incloent una nova visió del fosc i contorsionat centre d'una taca solar que té gairebé dues vegades el diàmetre de la Terra . Els resultats suposen una important ampliació de la gamma d'observacions que poden utilitzar-se per estudiar la física de la nostra estrella més propera. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | 2017
gener 2017 | |
>
> |
| |
El Hubble detecta "exocometes" caient cap una estrella jove,12/01/2017
El telescopi espacial Hubble ha descobert estels que estan caient cap a l'estrella HD 172555, que és una joveneta de 23 milions d'anys d'edat, situada a 95 anys-llum de la Terra. Els exocometes (estels que no pertanyen al nostre Sistema Solar) no han estat observats directament al voltant de l'estrella però la seva presència ha estat deduïda per la detecció de gas que probablement siguin les restes vaporitzades dels seus nuclis gelats. HD 172555 representa el tercer sistema extrasolar on els astrònoms han detectat cometes esgarriats. Tots aquests sistemes són joves, de menys de 40 milions d'anys. |
| | |
| |
VLT buscarà planetes al sistema Alfa Centauri, 09/01/2017
ESO ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives per adaptar la instrumentació del VLT (Very Large Telescope), a Xile, amb la finalitat de realitzar una cerca de planetes en el sistema estel·lar proper a Alfa Centauri. Aquests planetes podrien ser els objectius d'un eventual llançament de sondes en miniatura per part de la iniciativa Breakthrough Starshot. |
| |
<
< | 2016
desembre 2016
 |
Un esdeveniment superlluminós explicat per un forat negre en rotació ràpida que ha devorat a una estrella, 12/12/2016
Fins fa poc, es creia que ASAAAN-15lh, un punt de llum en una galàxia llunyana extraordinàriament lluminós, era la supernova més brillant mai vista. Però ara, noves observacions de diversos observatoris, incloent ESO, han posat en dubte aquesta classificació. En el seu lloc, un grup d'astrònoms proposa que la font va ser un esdeveniment més extrem i molt excepcional: un forat negre en veloç rotació destrossant a una estrella que va passar massa a prop. |
 |
Prevenció de tempestes solars, 12/12/2016
El catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona Blai Sanahuja, expert en meteorologia espacial, parla al diari Ara sobre la meteorologia espacial. |
 |
La matèria fosca podria ser més uniforme del que es pensava, 07/12/2016
Després d'analitzar les dades d'un nou i immens sondeig de galàxies amb el telescopi de rastreig del VLT de l'ESO, a Xile, els resultats suggereixen que la matèria fosca pot ser menys densa i estar distribuïda de forma més uniforme en l'espai del que es pensava. |
novembre 2016
 |
Esculpint sistemes solars, 11/11/2016
L'instrument SPHERE, d'ESO, revela discos protoplanetaris als que donen forma planetes recien nascuts |
 |
L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa, 07/11/2016
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia. |
 |
Gaia espia dues estrelles temporalment intensificadess, 03/11/2016
Mentre explora el cel per mesurar la posició de més de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat dos exemples rars d'estrelles la llum de les quals va ser temporalment intensificada per altres objectes celestes que creuaven per la seva línia visual. Una d'aquestes estrelles s'espera que torni a incrementar aviat la seva brillantor. Les mesures de Gaia seran importants per conèixer més sobre aquestes "lents" còsmiques. |
octubre 2016
setembre 2016
 |
RoseTTa acaba la missió el 30 de setembre, 06/09/2016
El proper 30 de setembre, Rosetta, completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del seu cometa
Aquest final es degut a la distància cada cop més gran entre la sonda i el Sol i la Terra. A mesura que s'apropa a l'òrbita de Júpiter, l'energia solar que alimenta la sonda i els seus instruments és cada cop més petita, així com també ho és l'ample de banda per a la transmissió de dades científiques. |
 |
Apareix Philae, 06/09/2016
A menys d'un mes de finalitzar la seva missió, la càmera d'alta resolució de Rosetta ha descobert el mòdul d'aterratge Philae, encaixat en una escletxa del 67P/Churyumov–Gerasimenko. |
agost 2016
 |
Rosetta captura una gran emisión del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per per un esllaviçament de terra que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel. |
 |
Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar. |
juliol2016
| | | | |
<
< |
 |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
 |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
juny 2016
 |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
 |
Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents. |
 |
Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida. |
maig 2016
 |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
 |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
 |
La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol. |
 |
L'ull màgic de Mercuri ,05/05/2016,
Aquesta imatge ens ofereix una suggerent vista del cràter Kertész de Mercuri, captada per la sonda Messenger de la NASA.. |
 |
Imatges de taques estel·lars proporcionen dades sobre el Sol primitiu ,05/05/2016,
Astrònoms de la Universitat de Michigan han pres imatges detallades d'una estrella propera que mostra taques estel·lars, anàlogues a les taques solars del nostre sol. Els investigadors han emprat una tècnica d'interferometria per construir essencialment la primera seqüència en lapse de temps de l'estrella zeta Andromedae durant les seves rotacions de 18 dies. |
abril 2016
 |
Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol. |
març 2016
 |
Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic |
febrer 2016
 |
Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai. |
 |
Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita. |
 |
LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant. |
 |
Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO |
 |
Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia. |
 |
Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment. |
gener
 |
La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc. |
 |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| | |
Enllaços | | |
- Notícies del JPL .
- Notícies d' space.com .
| |
<
< |
 |
Il·lusions òptiques a l'Óssa Major, 21 de setembre
Algunes de les imatges més espectaculars de l'Univers deuen la seva bellesa a un joc de perspectives, com és el cas d'aquesta imatge presa pel telescopi espacial Hubble. |
| >
> | | | |
| META FILEATTACHMENT |
attachment="c.jpg" attr="h" comment="" date="1411387614" name="c.jpg" path="c.jpg" size="76708" user="SurinyeOlarte" version="1" |
| META FILEATTACHMENT |
attachment="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" attr="h" comment="" date="1458046188" name="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" path="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" size="170172" user="SurinyeOlarte" version="1" |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | 2017
gener 2017
| |
VLT buscarà planetes al sistema Alfa Centauri, 09/01/2017
ESO ha signat un acord amb Breakthrough Initiatives per adaptar la instrumentació del VLT (Very Large Telescope), a Xile, amb la finalitat de realitzar una cerca de planetes en el sistema estel·lar proper a Alfa Centauri. Aquests planetes podrien ser els objectius d'un eventual llançament de sondes en miniatura per part de la iniciativa Breakthrough Starshot. |
2016 | | | desembre 2016
| [[/twiki/pub/ServiAstro/MagicLens/magic_gravitational.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/eso1644b.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | desembre 2016
| |
Un esdeveniment superlluminós explicat per un forat negre en rotació ràpida que ha devorat a una estrella, 12/12/2016
Fins fa poc, es creia que ASAAAN-15lh, un punt de llum en una galàxia llunyana extraordinàriament lluminós, era la supernova més brillant mai vista. Però ara, noves observacions de diversos observatoris, incloent ESO, han posat en dubte aquesta classificació. En el seu lloc, un grup d'astrònoms proposa que la font va ser un esdeveniment més extrem i molt excepcional: un forat negre en veloç rotació destrossant a una estrella que va passar massa a prop. |
| |
Prevenció de tempestes solars, 12/12/2016
El catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona Blai Sanahuja, expert en meteorologia espacial, parla al diari Ara sobre la meteorologia espacial. |
| |
La matèria fosca podria ser més uniforme del que es pensava, 07/12/2016
Després d'analitzar les dades d'un nou i immens sondeig de galàxies amb el telescopi de rastreig del VLT de l'ESO, a Xile, els resultats suggereixen que la matèria fosca pot ser menys densa i estar distribuïda de forma més uniforme en l'espai del que es pensava. |
| | | novembre 2016
| [[/twiki/pub/ServiAstro/MagicLens/magic_gravitational.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/MagicLens/magic_gravitational.jpg |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
| |
>
> |
| |
Esculpint sistemes solars, 11/11/2016
L'instrument SPHERE, d'ESO, revela discos protoplanetaris als que donen forma planetes recien nascuts |
| | |
| |
L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa, 07/11/2016
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
novembre 2016 | |
>
> |
| | |
| |
L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa, 07/11/2016
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
novembre 2016 | |
>
> |
| |
L’IEEC celebra el seu 20è aniversari amb el cicle de conferències “Descobrint l’Univers” a CosmoCaixa, 07/11/2016
L’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) compleix 20 anys. Dues dècades dedicades a conèixer l’Univers. Les quatre unitats que conformen l’IEEC: L’Institut de Ciències del Cosmos (UB), l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC), el Centre d’Estudis i Recerca Espacials (UAB) i el grup de recerca en Ciència i Tecnologia de l’Espai (UPC) han participat durant aquets 20 anys en diverses missions espacials de les diferents agències espacials i han contribuït de forma rellevant al coneixement de l’astrofísica i l’astronomia. |
| | |
| |
Gaia espia dues estrelles temporalment intensificadess, 03/11/2016
Mentre explora el cel per mesurar la posició de més de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat dos exemples rars d'estrelles la llum de les quals va ser temporalment intensificada per altres objectes celestes que creuaven per la seva línia visual. Una d'aquestes estrelles s'espera que torni a incrementar aviat la seva brillantor. Les mesures de Gaia seran importants per conèixer més sobre aquestes "lents" còsmiques. |
octubre 2016 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | novembre 2016
| |
Gaia espia dues estrelles temporalment intensificadess, 03/11/2016
Mentre explora el cel per mesurar la posició de més de mil milions d'estrelles de la nostra galàxia, el satèl·lit Gaia de l'ESA ha detectat dos exemples rars d'estrelles la llum de les quals va ser temporalment intensificada per altres objectes celestes que creuaven per la seva línia visual. Una d'aquestes estrelles s'espera que torni a incrementar aviat la seva brillantor. Les mesures de Gaia seran importants per conèixer més sobre aquestes "lents" còsmiques. |
| | | octubre 2016
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | octubre 2016
| | | setembre 2016
| [[/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/Gaia-gal_rgb.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/NoticiesDestacades/Gaia-gal_rgb.jpg | |
<
< | " alt="màxim"border="0" width="107" height="71" }%]] | Gaia presenta el mapa més precís de l’Univers, 14/09/2016
|| | >
> | " alt="màxim"border="0" width="107" height="71" }%]] | Gaia presenta el mapa més precís de l’Univers, 14/09/2016 || | | |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
setembre 2016
| [[/twiki/pub/ServiAstro/AcordCTA/image_284.jpg][%IMAGE{"/twiki/pub/ServiAstro/AcordCTA/image_284.jpg | |
<
< | " alt="màxim"border="0" width="107" height="71" }%]] | Signat l'acord per instal·lar l'observatori CTA del nord a La Palma, 23/09/2016
El 19 de setembre, el Consorci de la Xarxa de Telescopis Cherenkov (CTA) ha signat un acord amb l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) per instal·lar l'observatori Cherenkov de l'hemisferi nord a Roque de los Muchacos, a l'illa de La Palma. || | >
> | " alt="màxim"border="0" width="107" height="71" }%]] | Signat l'acord per instal·lar l'observatori CTA del nord a La Palma, 19/09/2016 || | | | | |
<
< |
 |
Gaia presenta el mapa més precís de l’Univers, 14/09/2016
El 14 de setembre, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha fet públiques les primeres dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. |
| >
> |
| | |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
setembre 2016 | |
>
> |
| |
Gaia presenta el mapa més precís de l’Univers, 14/09/2016
El 14 de setembre, l’Agència Espacial Europea (ESA) ha fet públiques les primeres dades de la missió Gaia, una missió astromètrica que té com a objectiu crear el mapa d’estrelles més precís de la nostra galàxia, la Via Làctia. |
| | |
| |
RoseTTa acaba la missió el 30 de setembre, 06/09/2016
El proper 30 de setembre, Rosetta, completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del seu cometa
Aquest final es degut a la distància cada cop més gran entre la sonda i el Sol i la Terra. A mesura que s'apropa a l'òrbita de Júpiter, l'energia solar que alimenta la sonda i els seus instruments és cada cop més petita, així com també ho és l'ample de banda per a la transmissió de dades científiques. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | setembre 2016
| |
RoseTTa acaba la missió el 30 de setembre, 06/09/2016
El proper 30 de setembre, Rosetta, completarà la seva missió amb un descens controlat sobre la superfície del seu cometa
Aquest final es degut a la distància cada cop més gran entre la sonda i el Sol i la Terra. A mesura que s'apropa a l'òrbita de Júpiter, l'energia solar que alimenta la sonda i els seus instruments és cada cop més petita, així com també ho és l'ample de banda per a la transmissió de dades científiques. |
| |
Apareix Philae, 06/09/2016
A menys d'un mes de finalitzar la seva missió, la càmera d'alta resolució de Rosetta ha descobert el mòdul d'aterratge Philae, encaixat en una escletxa del 67P/Churyumov–Gerasimenko. |
| | | agost 2016
| |
Rosetta captura una gran emisión del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per per un esllaviçament de terra que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
agost 2016 | |
<
< |
| |
Rosetta captura l'explosió del cometa del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per el despreniment d'una gran roca que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel. |
| >
> |
| |
Rosetta captura una gran emisión del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per per un esllaviçament de terra que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel. |
| | | | |
<
< |
| |
Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar. |
| >
> |
| |
Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar. |
| | | juliol2016 | |
<
< |
| >
> |
| | | | |
<
< |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
| >
> |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
| | | | |
<
< |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
| >
> |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
| | |
juny 2016 | |
<
< |
| |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
| >
> |
| |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
| | | | |
<
< |
| |
Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents. |
| >
> |
| |
Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents. |
| | | | |
<
< |
| |
Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida. |
| >
> |
| |
Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida. |
| | | | |
<
< |
| >
> |
| | | maig 2016 | |
<
< |
| |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
| >
> |
| |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
| | | | |
<
< |
| |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
| >
> |
| |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
| | | | |
<
< |
| |
La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol. |
| >
> |
| |
La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol. |
| | | | |
<
< |
| |
L'ull màgic de Mercuri ,05/05/2016,
Aquesta imatge ens ofereix una suggerent vista del cràter Kertész de Mercuri, captada per la sonda Messenger de la NASA.. |
| >
> |
| |
L'ull màgic de Mercuri ,05/05/2016,
Aquesta imatge ens ofereix una suggerent vista del cràter Kertész de Mercuri, captada per la sonda Messenger de la NASA.. |
| | | | |
<
< |
| |
Imatges de taques estel·lars proporcionen dades sobre el Sol primitiu ,05/05/2016,
Astrònoms de la Universitat de Michigan han pres imatges detallades d'una estrella propera que mostra taques estel·lars, anàlogues a les taques solars del nostre sol. Els investigadors han emprat una tècnica d'interferometria per construir essencialment la primera seqüència en lapse de temps de l'estrella zeta Andromedae durant les seves rotacions de 18 dies. |
| >
> |
| |
Imatges de taques estel·lars proporcionen dades sobre el Sol primitiu ,05/05/2016,
Astrònoms de la Universitat de Michigan han pres imatges detallades d'una estrella propera que mostra taques estel·lars, anàlogues a les taques solars del nostre sol. Els investigadors han emprat una tècnica d'interferometria per construir essencialment la primera seqüència en lapse de temps de l'estrella zeta Andromedae durant les seves rotacions de 18 dies. |
| | | abril 2016 | |
<
< |
| |
Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol. |
| >
> |
| |
Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol. |
| | | març 2016 | |
<
< |
| >
> |
| | | | |
<
< |
| |
Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic |
| >
> |
| |
Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic |
| | | febrer 2016 | |
<
< |
| |
Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai. |
| >
> |
| |
Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai. |
| | | | |
<
< |
| |
Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita. |
| >
> |
| |
Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita. |
| | | | |
<
< |
| |
LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant. |
| >
> |
| |
LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant. |
| | | | |
<
< |
| |
Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO |
| >
> |
| |
Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO |
| | | | |
<
< |
| |
Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia. |
| >
> |
| |
Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia. |
| | | | |
<
< |
| |
Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment. |
| >
> |
| |
Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment. |
| | | gener | |
<
< |
| |
La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc. |
| >
> |
| |
La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc. |
| | | | |
<
< |
| >
> |
| | | | |
<
< |
| |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| >
> |
| |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| | |
Enllaços | | |
- Notícies del JPL .
- Notícies d' space.com .
| |
<
< |
| |
Il·lusions òptiques a l'Óssa Major, 21 de setembre
Algunes de les imatges més espectaculars de l'Univers deuen la seva bellesa a un joc de perspectives, com és el cas d'aquesta imatge presa pel telescopi espacial Hubble. |
| >
> |
| |
Il·lusions òptiques a l'Óssa Major, 21 de setembre
Algunes de les imatges més espectaculars de l'Univers deuen la seva bellesa a un joc de perspectives, com és el cas d'aquesta imatge presa pel telescopi espacial Hubble. |
| | |
| META FILEATTACHMENT |
attachment="c.jpg" attr="h" comment="" date="1411387614" name="c.jpg" path="c.jpg" size="76708" user="SurinyeOlarte" version="1" |
| META FILEATTACHMENT |
attachment="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" attr="h" comment="" date="1458046188" name="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" path="10636547_527728240733047_8461139034614490698_o.jpg" size="170172" user="SurinyeOlarte" version="1" |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades
agost 2016 | |
>
> |
| |
Rosetta captura l'explosió del cometa del cometa 67P, 25/08/2016
En unes observacions sense precedents fetes a principis d'aquest any, Rosetta va captar inesperadament l'explosió del cometa causada probablement per el despreniment d'una gran roca que va deixar exposada a la radiació solar gran quantitat de gel. |
| | |
| |
Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar. |
juliol2016 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | agost 2016
| |
Es descobreix un planeta a la zona habitable que envolta a l'estrella més propera , 25/08/2016
Un equip d'astrònoms ha trobat clares evidències de la presència d'un planeta orbitant l'estrella més propera a la Terra, Propera Centauri. Aquest món, tan intensament buscat i batejat com Pròxima b, orbita a la seva freda i vermella estrella amfitriona cada 11 dies i té una temperatura que permetria l'existència d'aigua líquida en la seva superfície. Aquest món rocós és una mica més massiu que la Terra i és l'exoplaneta més proper a nosaltres -i també pot ser el planeta més proper que pugui albergar vida fora del Sistema Solar. |
| | | juliol2016 | |
<
< |
| >
> |
| | |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
juliol2016 | |
<
< |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
| >
> |
| | | | |
>
> |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
| | |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
juliol2016 | |
>
> |
| |
Juno en òrbita al voltant de Júpiter, 05/07/2016
Després d'un viatge de cinc anys fins al planeta més gran del Sistema Solar, la nau de la NASA Juno ha entrat amb èxit a l'òrbita de Júpiter engegant el motor 35 minuts. La confirmació de que la posta en marxa del motor s'ha completat es va rebre a la Terra a les 03:54 GMT del dimarts 5 de juliol (23:53 del dilluns 4 a l'hora de l'est d'EUA).
Página especial Juno
|
| | |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
juny 2016 |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
juliol2016 | |
<
< |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
| >
> |
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
| | |
juny 2016
| |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies
Notícies destacades | |
>
> | juliol2016
| |
Fixada la data de publicació de les dades de Gaia: 14 de setembre , 04/07/2016
La missión Gaia de l'ESA que es va llançar el 19 de desembre del 2013 i que des del 25 de juliol de 2014 està realitzant les seves operacions per tal de realitzar un mapa en 3D de la nostra Galàxia, publicarà les seves primeres dades el 14 de setembre. |
| | |
juny 2016
| |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
juny 2016 | |
>
> |
| |
La misisió Juno llesta per a sobrevolar Júpiter el 4 de juliol, 20/06/2016
La nit del 4 de juliol Juno volarà a uns 4.667 quilòmetres dels núvols del planeta més gran del Sistema Solar. Encendrà el seu motor principal durant 35 minuts, col·locant-se en una òrbita polar al voltant del gegant gasós. Durant els sobrevols, Juno investigarà més enllà de la capa fosca de núvols de Júpiter i els estudiarà per aprendre més sobre els orígens del planeta, la seva estructura, atmosfera i magnetosfera.
Plana especial Juno
|
| | |
| |
Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
juny 2016 | |
<
< |
 |
LIGO detecta ones gravitacionals provinents d’una altra fusió de dos forats negres, 15/06/2015
El Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, participa a través de la Col·laboració Científica LIGO en la identificació d’un segon esdeveniment d’ones gravitacionals en les dades dels detectors Advanced-LIGO.
El 26 de desembre de 2015 a les 03:38:53 UTC, els científics varen observar ones gravitacionals –ondulacions en el teixit de l’espaitemps– per segona vegada. GW151226 és la segona observació clara d’una fusió de forats negres i, juntament amb GW150914, marca l’inici de l’astronomia d’ones gravitacionals com un mitjà per explorar noves fronteres del nostre univers. |
| >
> |
| |
Excés inesperat de planetes gegants en un cúmul estel·lar, 17/06/2016
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert que hi ha molts més planetes calents similars a Júpiter del que se suposava, en un cúmul estel·lar anomenat Messier 67. Aquest sorprenent resultat es va obtenir utilitzant diversos telescopis i instruments, incloent al espectrògraf HARPS instal·lat en l'Observatori La Silla, a Xile. L'ambient dens d'un cúmul genera més interaccions entre els planetes i les estrelles properes, la qual cosa podria explicar l'excés de Júpiteres calents. |
| | |
| |
Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
juny 2016 | |
>
> |
| |
LIGO detecta ones gravitacionals provinents d’una altra fusió de dos forats negres, 15/06/2015
El Grup de Relativitat i Gravitació de la Universitat de les Illes Balears, participa a través de la Col·laboració Científica LIGO en la identificació d’un segon esdeveniment d’ones gravitacionals en les dades dels detectors Advanced-LIGO.
El 26 de desembre de 2015 a les 03:38:53 UTC, els científics varen observar ones gravitacionals –ondulacions en el teixit de l’espaitemps– per segona vegada. GW151226 és la segona observació clara d’una fusió de forats negres i, juntament amb GW150914, marca l’inici de l’astronomia d’ones gravitacionals com un mitjà per explorar noves fronteres del nostre univers. |
| | |
| |
Primera detección de alcohol metílico en un disco de formación planetaria, 15/06/2015
El conjunt ALMA ha aconseguit detectar la molècula orgànica d'alcohol metílic (metanol) en el disc protoplanetari de TW Hydrae. Es tracta de la primera detecció d'aquest compost en un disc jove de formació planetària. El metanol és l'única molècula orgànica complexa detectada fins ara en discos que deriva, inequívocament, d'una forma gelada. La seva detecció ajuda als astrònoms a comprendre els processos químics que tenen lloc durant la formació de sistemes planetaris i que, en última instància, desemboquen en la creació dels ingredients per a la vida. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
Notícies destacades | |
<
< | 2015 | >
> | juny 2016 | | |
maig 2016
| |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2015 | |
>
> |
| | | maig 2016
| |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
| | |
| |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| |
<
< | desembre | | | | |
<
< |
 |
Chandra descobreix un espectacular llaç galàctic desplegat, 21 de desembre 2015
Un equip d'astrònoms han descobert un extraordinari llaç de gas calent en l'estela que deixa una galàxia en dades de l'observatori de raigs X Chandra de NASA. El bucle o cua de raigs X és creat per gas arrencat a la galàxia mentre aquesta travessa un enorme núvol de gas intergalàctic. Amb una longitud d'almenys 250 mil anys llum es tracta probablement de la cua d'aquest tipus més llarga que hagi estat detectada |
 |
Cervantes ja és una estrella, 15 de desembre 2015
semblava una empresa quixotesca, però ho hem aconseguit! Des d'avui Cervantes ja dóna nom a un estel, i Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea als quatre planetes que la orbiten. La proposta cervantina ha resultat clarament vencedora en el concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el qual s'han votat propostes de tot el món per nomenar 20 nous sistemes planetaris descoberts en els últims anys. |
 |
SOHO, 20 anys explicant el Sol, 2 de desembre 2015
Molt del que sabem del Sol l'hi devem a SOHO. Una part molt important dels últims descobriments sobre el funcionament de la nostra estrella procedeix de l'estudi ininterromput a càrrec del satèl·lit SOHO, llançat a l'espai el 2 de desembre de 1995. |
novembre
 |
Tot a punt per a LISA Pathfinder, la missió de l’ESA amb important participació de l’ICE (IEEC-CSIC), 20 de novembre 2015
El llançament està previst per a les 5.30h del dia 2 de desembre.
Des de l’ICE (IEEC-CSIC) es farà un seguiment especial en directe i activitats durant tot el dia, amb retransmissions en diferit, visites als laboratoris i la sala de control des d’on es seguirà el desenvolupament de la missió. Per participar és necessari registrar-se prèviament.
LISA Pathfinder posa a prova la tecnologia que permetrà detectar les ones gravitacionals. Aquesta missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) compta amb una destacada participació espanyola, especialment a través del grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), que ha creat l’ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d’altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control d’ambdós. |
 |
Una estrella gegant enxampada mentre s'aprimava, 15 de novembre 2015
Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms ha captat les imatges més detallades de l'estrella hipergegant VY Canis Majoris. Aquestes observacions mostren com la mida inesperadament gran de les partícules de pols que envolten a l'estrella li permeten perdre una enorme quantitat de massa a mesura que comença el procés de la seva mort. Aquest procés, entès ara per primera vegada, és necessari per preparar aquestes estrelles gegantines davant el seu explosiu final com supernoves. |
 |
Un forat negre supermassiu en acció, 16 de novembre 2015
Els científics solen combinar el poder d'observació de diferents telescopis per a desvetllar els secrets de l'univers. Aquesta imatge és un magnífic exemple del que es pot arribar a aconseguir amb aquesta tècnica. |
 |
L'halo brillant d'una estrella zombie, 11de novembre 2015
Un equip internacional d'astrònoms ha estudiat per primera vegada i amb gran detall, les restes de la interacció fatal entre una estrella morta i el seu sopar d'asteroides. |
 |
Vídeos finalistes de la beca SEA per al campament organitzat per l'ESO, 11 de novembre de 2015
Carme Homs Pons és l'estudiant guanyadora de la beca que ofereix la Societat Espanyola d'Astronomia per assistir al campament d'astronomia d'ESO. La beca de la SEA cobreix el cost complet del campament, incloent el transport. El campament es realitzarà del 26 de desembre de 2015 al 1 gener 2016 a l'Observatori Astronòmic de la Regió Autònoma de la Vall d'Aosta, està situat a Saint-Barthelemy, Nus (Itàlia). Podien participar estudiants d'entre 16 i 18 anys que van realitzar un vídeo en anglès amb una durada màxima de tres minuts sobre el tema "El meu objecte / fenomen astronòmic favorit". En total han participat 30 estudiants a Espanya. A més de Carmen Homs Pons, van resultar finalistes els vídeos de Sonali Mayani, Maria Civit Solé, Francesc Xavier Ruché Álvarez i Laia de la Torre. |
 |
Imatges de radar proporcionen nous detalls sobre l'asteroide 2015 TB145, 5 de novembre de 2015
El radiotelescopi de l'Observatori d'Arecibo ha pres les imatges de radar de més alta resolució de l'asteroide 2015 TB145, que va passar prop de la Terra el 31 d'octubre. Els científics de la NASA van fer rebotar senyals de radar contra l'asteroide quan passava prop de la Terra el 3 d'octubre, a una distància de 1,3 vegades la distància de la Terra a la Lluna. L'asteroide te forma esfèrica, d'uns 600 metres de diàmetre |
octubre
 |
VISTA descobreix un nou component de la Galàxia, 28 d'octubre
Cartografiant la presència d'un tipus d'estrelles que varien de brillantor, anomenades Cefeides, s'ha descobert un disc d'estrelles joves ocultes rere densos núvols de pols en la protuberància central. |
 |
A la matinada, Venus, Júpiter i Mart ben junts, 27 d'octubre
Encara que qualsevol matí a finals d'octubre és un bon moment per mirar als planetes, del 24 d'octubre al 29 és millor degut a que durant aquests dies, el triangle dels planetes es reduirà fins que està a menys de cinc graus d'ample. En acabar octubre es començarà a trencar el triangle planetari però encara hi ha dues dates d'especial interès, el 6 de novembre i el 7. En aquestes matinades hivernals, la Lluna creixent es llançar-se en picat entre els planetes en dispersió. El dia 6 serà prop de Júpiter i el 7 haurà passat Mart i Venus. |
 |
El petó final de dues estrelles: directe a la catàstrofe, 21 d'octubre
Un equip internacional d'astrònoms ha descobert l'estrella doble més calenta i massiva les omponents de la qual estan tan a prop una de l'altra que es toquen. Les dos estrelles, situades al sistema extrem VFTS 352, podrien dirigir-se cap a un final dramàtic, durant el qual les dues estrelles es fondrien per a crear una sola estrella gegant o acabaran formant un forat negre binari. |
 |
Saturn i Dione, 20 d'octubre
Saturn té nombroses i variades llunes- fins ara se n'han descobert més de 60- .La sonda espacial Cassini va captar una de les llunes més grans, Dione, mentre es desplaçava per davant de Saturn. |
 |
Un sac de carbó còsmic, 14 d'octubre
En aquesta imatge les taques fosques gairebé bloquegen la llum d'un ric camp d'estrelles. Les àrees de color són petites parts d'una enorme nebulosa fosca coneguda com Sac de Carbó, un dels objectes més destacats d'aquest tipus, visible a simple vista. |
 |
Canvis a la gran taca roja de Júpiter, 13 d'octubre
Els reculls anuals d'imatge ajudarà els científics actuals i futurs a veure com aquests mons gegants canvien amb el temps. Les observacions estan dissenyades per capturar una àmplia gamma de característiques, incloent vents, núvols, tempestes i química atmosfèrica. |
 |
Explosions d'una estrella acabada de nèixer, 13 d'octubre
L'objecte es troba en la constel·lació d'Orió (el caçador) en una densa regió molecular de formació estel·lar, a prop de la famosa nebulosa Cap de Cavall. En regions com aquesta, els núvols de pols i gas col·lapsen sota la força de la gravetat, giren més ràpid i s'escalfen cada vegada més, fins que una jove estrella s'encén al centre del núvol. Qualsevol material sobrant s'arremolina al voltant de la protoestrella nounada, formant un disc d'acreció que, sota determinades circumstàncies, evolucionarà per formar el material bàsic per a la creació de planetes, asteroides i cometes. |
 |
Cassini comença a sobrevolar la lluna de Saturn Enceladus, 13 d'octubre
La nau espacial Cassini conclourà la seva activitat en la regió de les grans llunes gelades de Saturn, amb una sèrie de tres aproximacions a Enceladus a partir de dimecres, 14 d'octubre. Les imatges començaran a arribar un o dos dies després del sobrevol, que proporcionarà la primera oportunitat per a un primer pla de la regió polar nord d'Enceladus. |
 |
Primera pedra del prototip del LST (Large Size Telescope) , 8 d'octubre,
El divendres 9 d'octubre, a les 5 de la tarda, es celebrarà la cerimònia de la primera pedra del telescopi Cherenkov de l'hemisferi nord, el prototip del LST (Large Size Telescope), de 23 metres de diàmetre, a l'Observatori del Roque de los Muchachos (ORM), a l'illa de La Palma. |
 |
Ones misterioses fent curses en un disc de formació de planetes, 8 doctubre,
Per mitjà del VLT i del Hubble els astrònoms han descobert estructures mai vistes abans en un disc de pols al voltant d'una estrella propera. Les ràpides formes u ones detectades al disc de l'estrella AU Microscopii, no s'assemblen a res que s'hagi vist, o predit, amb anterioritat. |
setembre
| |
Il·lusions òptiques a l'Óssa Major, 21 de setembre
Algunes de les imatges més espectaculars de l'Univers deuen la seva bellesa a un joc de perspectives, com és el cas d'aquesta imatge presa pel telescopi espacial Hubble. |
 |
Una tímida galaxia veïna, 16 de setembre
La galàxia nana de l'Escultor, captada en aquesta nova imatge per la càmera Wide Field Imager, instal·lada en el telescopi MPG / ESO de 2,2 metres a l'Observatori La Silla, és una veïna propera a la nostra galàxia, la Via Làctia . Malgrat la seva proximitat, les dues galàxies tenen històries i personalitats molt diferents. Aquesta galàxia és molt més petita i vella que la Via Làctia, el que la converteix en un objecte d'estudi molt valuós per estudiar la formació tant d'estrelles com de galàxies en l'univers primerenc. No obstant això, a causa que és molt tènue, estudiar aquest objecte no és tasca fàcil. |
agost
 |
Castellterçol Star Party, 12 agost 2015
A càrrec d'astrònoms del DAM.
28/08/2015 a les 21:30 sortida des de la Plaça Nova de Castellterçol, observació des de la Creueta. Activitat gratuïta |
 |
Persèids 2015, 12 agost 2015
¿Com observar-los? Envia'ns les teves fotos i les publicarem a ServiAstro |
 |
Traçant la lenta mort de l'Univers, 10 agost,
Un equip internacional d'astrònoms, estudiant més de 200.000 galàxies, ha mesurat l'energia generada dins d'una enorme zona de l'espai amb una precisió mai abans aconseguida. Es tracta de l'avaluació més completa de l'emissió d'energia de l'univers proper. L'equip confirma que l'energia produïda avui en una secció de l'Univers és només la meitat del que era fa dos mil milions d'anys i ha revelat que aquesta disminució té lloc en totes les longituds d'ona, des de l'ultraviolat fins a l'infraroig llunyà. L'Univers està morint lentament. |
juliol
 |
Ciència a la superfície d'un cometa, 31 de juliol 2015
Molècules complexes que podrien se els elements claus per a la vida, les pujades i baixades diaries de temperatura , i un anàlisi de les propietats de la superfície i de l'estructura interna del cometa són alguns dels treballs presentats en el primer anàlisi científic de les dades enviades per Philae. |
 |
La missió Kepler descobreix Bigger, un antic cosí de la Terra, 23 de juliol 2015
La missió Kepler ha confirmat el primer planeta de mida semblant a la Terra a la "zona habitable" al voltant d'una estrella semblant al Sol. El descobriment i la introducció de 11 nous planetes candidats de la zona habitable marquen una altra fita en la cerca d'una altra "Terra" . |
 |
Múltiples descobriments de la missió New Horizons, 16 de juliol 2015
Muntanyes gelades a Plutó i una nova i una vista més nítida de Caront, la seva lluna més gran, són alguns dels descobriments anunciats el dimecres per l'equip de la missió, només un dia després de que la missió arribés a Plutó. |
 |
Jupiter Twin Discovered Around Solar Twinhttp://www.eso.org/public/spain/news/eso1529/, 15 de juliol 2015
Un equip internacional d'astrònoms ha utilitzat el telescopi de 3.6 metros de 'ESO per a identificar un planeta igual a Júpiter orbitant a la mateixa distància d'una estrella com el Sol, denominada HIP 11915. Segons les teories actuals, la formació de planetes amb masses semblants a Júpiter juga un paper important en la configuració de l'arquitectura dels sistemes planetaris. L'existència d'un planeta amb massa i òrbites similars a Júpiter, al voltant d'una estrella com el nostre Sol, obre la possibilitat de que el sistema de planetes al voltant d'aquesta estrella, pogués ser similar al nostre propi Sistema Solar. HIP 11915 te aproximadament la mateixa edat que el nostre Sol i a més, la similitud de la seva composició suggereix que podria haver-hi planetes rocosos orbitant més a prop de l'estrella. |
 |
Plutó i Caront: El duo dinàmic de New Horizons, 9 de juliol 2015
Són una parella fascinant: dos mons gelats, girant al voltant del seu centre comú de gravetat com un parell de patinadors agafats de la mà. Els científics creuen que es van formar en una col·lisió còsmica mils de milions d'anys enrere, i no obstant això, en molts aspectes, semblen més estranys que germans. |
 |
Rosetta es prepara per al periheli, 13 de juliol 2015
Les investigacions de Rosetta continuen i l'equip de la missió segueix amb el compte enrere cap al periheli - el punt més proper al Sol de l'òrbita del cometa- on l'activitat s'espera que estigui en el seu punt màxim. |
 |
Les explosions més grans de l'Univers, alimentades pels imant més potents, 8 de juliol 2015
Observacions fetes des dels observatoris La Silla i Paranal d'ESO, a Xile, han demostrat, per primer cop, l'existència d'un vincle entre una explosió de raigs gamma de molt llarga durada i una explosió d'una supernova inusualment brillant. Els resultats mostren que l'explosió de la supernova no va ser provocada per la decaiguda radioactiva, com s'esperava, sinó que va ser generada pels camps magnètics súperforts en decaïment que envolten a un objecte exòtic anomenat magnetar. |
 |
Tempesta geomagnètica el 4 de juliol, 4 de juliol 2015
Durant les últimes hores del 4 de juliol, es va enregistrar una tempesta geomagnètica moderada-forta. Les aurores van acompanyar els focs artificials a latituds ben baixes de nord-Amèrica. |
 |
Contant estrelles amb Gaia, 3 de juliol 2015
Aquesta imatge, basada en dades de manteniment del satèl·lit Gaia, de l'ESA, no és una forma habitual de representar el cel. La imatge mostra la silueta de la nostra Galàxia, i dels veïns Núvols de Magallanes, i ha estat obtinguda d'una forma bastant inusual. |
 |
A Rosetta hi ha pous que generen raigs de pols, 3 de juliol 2015
Alguns dels raigs de pols que emergeixen del cometa de Rosetta poden associar-se a pous actius que es van formar probablement per un col·lapse sobtat de la superfície. Aquests forats permeten entreveure el caòtic i divers interior del cometa. |
 |
New Horizons detecta metà a Plutó, 1 de juliol 2015
Sí, hi ha metà a Plutó, i no, no ve de les vaques. El espectròmetre d'infraroigs de la nau espacial New Horizons de la NASA ha detectat metà congelat a la superfície de Plutó. Astrònoms des de la Terra van observar primer aquest compost químic a Plutó el 1976. |
juny
 |
Un gran forat negre es desperta després d'anys de calma, 26 de juny 2015
Durant la passada setmana el satèl·lit de l'ESA Integral ha estat observant una excepcional explosió de radiació d'alta energia produïda per un forat negre que devora material del seu company de massa estelar |
 |
Detectats a Venus fluxos de lava calenta, 18 de juny
La nau de l'ESA Venus Express ha trobat la millor evidència fins ara de la presència de vulcanisme actiu al planeta veí de la Terra. Veure la superfície del planeta és extremadament difícil a causa del gruix de la seva atmosfera, però els radars de missions precedents han revelat que Venus és un món cobert de volcans i antigues llengües de lava. |
 |
El telescopi Hubble detecta en un planeta llunyà una capa "filtre solar" ,12 de juny
El telescopi espacial Hubble ha detectat una estratosfera, una de las capes primàries de la atmosfera de la Terra, en un exoplaneta massiu i molt calent conegut com WASP-33b.
La presència de l'estratosfera pot donar claus sobre la composició del planeta i sobre com es va formar. Aquesta capa atmosfèrica conté molècules que absorbeixen la radiació ultraviolada i la llum visible, actuant com un filtre solar per a l'entorn. Fins ara els científics dubtaven sobre la possibilitat de trobar aquestes molècules en atmosferes de planetes extremadament calents d'altres sistemes estel·lars. |
 |
Una papallona celeste surt de la seva crisàlide,10 de juny
Per primer cop, algunes de les imatges més nítides mai preses per el Very Large Telescope d'ESO revelen el que sembla ser una estrella envellida creant una nebulosa planetària en forma de papallona. Aquestes observacions de l'estrella gegant vermella L2 Puppis, obtingudes amb el mode ZIMPOL de l'instrument SPHERE, acabat d'instal·lar, també van mostrar clarament l'existència d'una companya propera. Si les etapes de la mort de les estrelles segueixen plantejant als astrònoms molts enigmes, l'origen de les nebuloses bipolars d'aquest tipus, amb les seves formes de rellotges de sorra, resulta doblement enigmàtic. |
 |
Pluja de meteors a plena llum del dia,5 juny
La Terra està entrant al riu de restes d'un cometa desconegut i això està provocant una de les pluges de meteors més intenses de tot l'any. De forma irònica val a dir que la majoria d'observadors del cel no podran observar-la perquè la pluja té el seu màxim a ple dia. La pluja ha estat detectada mitjançant un radar que recull els ecus de meteoroides que travessen el cel. Els astrònoms l'han anomenat "Ariètides" perquè el seu focus és a la constel·lació d'Àries, no molt allunyada del Sol de juny. |
maig
 |
Proposta d'acció: Tallers amb el paquet educatiu "Llum còsmica", 29 de maig
La IAU ofereix als professors el paquet educatiu de Llum Còsmica per tal que muntin tallers sobre la ciència de la llum. El paquet comprèn moltes activitats, eines i altres recursos sobre el tema de la ciència de la llum. Les sol·lcituds es poden fer fins el 15 de juny |
 |
La terrible bellesa de Medusa, 21 de maig
Utilitzant el Very Large Telescope d'ESO, a Xile, un equip d'astrònoms ha enregistrat la imatge més detallada presa fins ara de la nebulosa Medusa. Les estrelles que es troben al cor d'aquesta nebulosa ja van iniciar la seva transició cap a la jubilació, expulsant les seves capes externes cap a l'espai i formant aquest núvol. La imatge augura el destí final del Sol, el qual, finalment, també es convertirà en un objecte d'aquest tipus. |
 |
El 22 de maig de 2015, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat.
Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació. Web |
 |
El costat fosc dels cúmuls d'estrelles, 13 de maig
Observacions dutes a terme amb el Very Large Telescope de l'ESO a Xile han descobert una classe nova de cúmuls globulars "foscos" d'estrelles al voltaant de la galàxia gegant Centaurus A. Aquests objectes misteriosos s'assemblen als cúmuls normals, però, contenen molta més massa i poden contenir quantitats inesperades de matèria fosca, o forats negres massius- cosa inesperada i inexplicable en qualsevol de les dues opcions. |
|
 |
Evidencies de com l'agua arriba a la Terra a les restes dels asteroides , 8 de maig
Segons noves investigacions l'enviament d'aigua via asteroides o cometes ocorre en altres sistemes planetaris de la mateixa manera que en la Terra. Les troballes donen suport a la possibilitat de que l'aigua pugui ser enviada als exoplanetes similars a la Terra per mitjà aquests cossos i així crear un ambient propici per a la formació de vida. |
abril
 |
Hiperió, la lluna esponjosa de Saturn, 29 d'abril
El subjecte d'aquesta imatge sembla una esponja de mar surant en les profunditats. De fet, l'entorn hostil del mar no és molt diferent de l'espai profund, l'escenari d'aquesta fotografia, en la que es pot veure una de les llunes exteriors de Saturn, Hiperió, amb un increïble nivell de detall. |
 |
20 exoplanetes disponibles per a ser nombrats, 27 d'abril
El concurs NameExoWorlds, organitzt per l'IAU i Zooniverse, està entrant en un nou estadi. Els 20 ExoPlanetes més populars estan disponibles per a les propostes de noms que han fet les associacions sense ànim de lucre i els clubs registrats. |
 |
Els tresors del Hubble es custodien a ESAC, 24 d'abril
Avui es compleixen 25 anys del llançament del telescopi espacial Hubble de la NASA i l'ESA, el telescopi més productiu de la història de l'astronomia i el que millor ha mostrat al públic la immensitat del cosmos. Els astrònoms del Centre Europeu d'Astronomia Espacial (ESAC), a Madrid, van desitjar ahir llarga vida al Hubble i van explicar que més de la meitat dels descobriments actuals amb aquest telescopi es basen en les observacions emmagatzemades precisament a la biblioteca astronòmica d'ESAC. |
 |
Dark Energy survey: publiquen el mapa més gran de matèria fosca de l’Univers, 15 d'abril 2015
Científics del projecte Dark Energy Survey (DES) publiquen el primer d’un seguit de mapes de la matèria fosca de l’Univers. Aquests mapes, elaborats amb una de les càmeres digitals més potents del món, són les cartografies de la matèria fosca més grans i més detallades que s’han fet fins ara. L’estudi dels mapes permetrà entendre millor el paper que juga la matèria fosca en el procés de formació de galàxies i ens apropa a l’objectiu últim del projecte DES que és l’estudi de la naturalesa de l'energia fosca. |
 |
Primers signes d'interacció de la matèria fosca amb ella mateixa?,
Per primer cop podria haver-se observat matèria fosca interaccionant amb una altra matèria fosca de una manera diferent a la que genera la pròpia força de la gravetat. Mitjançant l'observació de galàxies e col·lisió amb el VLT (Very Large Telescope) d'ESO i amb el Telescopi Espacial Hubble de NASA/ESA, s'han captat els primers indicis sobre la natura d'aquest misteriós component de l'Univers. |
 |
Es busquen fotògrafs!,
En motiu del llançament del Sentinel-2A, l'ESA et convida a participar al concurs de fotografia amb ‘la visió en color’ com a tema. Podràs guanyar un viatge al centre d'operacions de l'ESA a Alemanya per a seguir en directe l'esdeveniment del llançament d'aquest satèl·lit. |
 |
Sessió informativa de la NASA sobre la missió cap a Plutó,
NASA Television retransmetrà rodes de premsa a les 5 pm i 7:30 pm del dimarts, 14 d'abril, per discutir els plans i les activitats futures relacionades amb la històrica nau que sobrevolarà Plutó aquest estiu, New Horizons.
Els informadors descriuran els objectius de la missió, els objectius científics i els plans de trobada, incloent els tipus d'imatges i altres dades que es poden esperar i quan. |
 |
Descobertes molècules orgàniques complexes en un sistema estelar jove,
Per primer cop, un equip d'astrònoms ha detectat la presència de molècules orgàniques complexes (els components essencials per a la construcció de la vida) en un disc protoplanetari al voltant d'una estrella jove. El descobriment reafirma que les condicions que van donar lloc al naixement de la Terra i el Sol no són úniques a l'Univers. |
 |
Eclipsi total de lluna 4 d'abril,
A les 12 horas TU es va produir un eclipsi total de lluna visible des d'Àsia, Austràlia, Pacífic, Amèrica. |
març
 |
Segueix en directe el llançament de Galileo 27 de març,
El desplegament de la constel·lació europea de navegació per satèl·lit es rependrà el divendres 27 de març, amb el llançament dels satèl·lits número 7 i 8. L'enlairament és programat per a les 21:46:18 GMT (22:46:18 CET, 18:46:18 hora local) d'aquesta nit, a lloms d'un vehice Soyuz ST-B que sortirà des del Port Espacial Europeu a la Guayana Francesa. La retransmissió del llançament començarà a les 21:24 GMT (22:24 CET).
Segueix el llançament en directe des d'aquí |
 |
El vent dels forats negres pot aturar la formació d'estrelles 26 de març,
Gràcies a l'observatori espacial Herschel de l'ESA, els astrònoms han descobert que el vent generat per un forat negre està escombrant la galàxia on es troba, emportant-se la matèria primera necessària per a formar noves estrelles |
 |
Una col·lisió d'estrelles per a una enigmàtica explosió ocorreguda al segle XVII 23 de març,
Noves observacions portades a terme amb l'APEX i d'altres telescopis, revelen que l'estrella que els astrònoms europeus van veure aparèixer al cel al 1670 no era una nova, sinó un tipus de col·lisió estelar molt més excepcional i violenta. Va ser prou espectacular com per a veure's fàcilment a ull nu durant la seva primera explosió, però els rastres que va deixar eren tan dèbils que ha estat necessari utilitzar telescopis submil·limètrics per a fer l'anàlisi que , finalment, pogués desvetllar el misteri més de 340 anys després |
| |
Una col·lisió d'estrelles per a una enigmàtica explosió ocorreguda al segle XVII 23 de març,
Noves observacions portades a terme amb l'APEX i d'altres telescopis, revelen que l'estrella que els astrònoms europeus van veure aparèixer al cel al 1670 no era una nova, sinó un tipus de col·lisió estelar molt més excepcional i violenta. Va ser prou espectacular com per a veure's fàcilment a ull nu durant la seva primera explosió, però els rastres que va deixar eren tan dèbils que ha estat necessari utilitzar telescopis submil·limètrics per a fer l'anàlisi que , finalment, pogués desvetllar el misteri més de 340 anys després |
 |
Els mini satèl·lits de la ESA observaran l'eclipsi de sol de divendres 16 de març,
El proper divendres pel matí es produirà un eclipsi de sol. Encara que des d'Europa continental només es pugui veure un eclipsi parcial, el mini satèl·lit de l'agència per a l'estudi del Sol, Proba-2, observarà dos períodes d'eclipsi total durant una dotzena de segons des de la seva òrbita a 820 kilòmetres d'altitud. |
 |
Mart: el planeta que que va perdre un gran oceà 5 de març,
Mart tenia un oceà primitiu que contenia més aigua que l'oceà Àrtic de la Terra, i cobria una porció de la superfície del planeta més gran que la que cobreix l'oceà Atlàntic a la Terra, d'acord amb els resultats publicats avui. Un equip internacional de científics han utilitzat el Very Large Telescope d'ESO, conjuntament amb els instruments de l'observatori WM Keck i el telescopi d'infrarojos de la NASA, per monitoritzar l'atmosfera del planeta i fer un esquema de les propietats de l'aigua en les diferents parts de l'atmosfera de Mart en un període de sis anys. |
febrer
 |
L'univers profund en 3D, MUSE va més enllà del Hubble, 26 de febrer,
L'instrument MUSE, del Very Large Telescope d'ESO, ha proporcionat als astrònoms la millor visió tridimensional de l'univers profund aconseguida fins al moment. Després d'observar detingudament la regió sud del Camp profund del Hubble durant només 27 hores, les noves observacions revelen les distàncies, els moviments i altres propietats de moltes més galàxies de les que fins ara s'havien vist amb el Hubble i revela la presència d'objectes que no s'havien vist fins ara. |
 |
Aster organitza una observació a Barcelona per l'eclipsi del 20 de març. , 23 de febrer,
Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona, posarà un punt d'observació de l'eclipsi al Passeig Marítim, davant del Parc de la Barceloneta, una mica al sud de l'Hospital del Mar.
S'invitarà a observar l'eclipsi, prestant-los ulleres de protecció, a les persones que els vulguin visitar. I a més es farà una observació reservada a grups d'alumnes de centres escolars de la zona.
S'invitarà als estudiants a dibuixar l'aparença del Sol en el moment de fer la seva observació. En acabar el fenomen, cada escola, a partir dels dibuixos fets pels alumnes en diferents moments de l'eclipsi, hauria de poder fer un pòster o mural amb la seqüència complerta de l'eclipsi, que pot quedar com a recurs pedagògic del centre.
Des de Barcelona no tindrem ocasió de veure cap eclipsi de Sol de certa entitat fins a l'agost de 2026.
Tothom està invitat. |
 |
Un cometa inusual de dret cap al Sol, 20 de febrer,
Els astrònoms estan desconcertats per un cometa que va passar increïblement proper al Sol el 19 de febrer. La primera impressió era que un objecte tan petit s'havia de desintegrar al passar vora el Sol amb la seva temperatura. Per contra va sorgir aparentment intacte i està brillant al allunyar-se del Sol. Extraoficialment, el cometa ha estat anomenat"SOHO-2875," perquè és el 2875a descobriment de cometes del SOHO. |
 |
Sorprenent alineació de quàsars a través de milions d'anys llum, 19 de febrer,
Noves observacions del telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, a Xile, han revelat l'existència d'alineacions de les estructures més grans mai descobertes a l'univers. Un equip europeu d'investigació ha descobert que els eixos de rotació dels forats negres supermassius centrals, en una mostra de quàsars, són paral·lels entre si a distàncies de mils milions d'anys llum. L'equip també a descobert que els eixos de rotació d'aquests quàsars tendeixen a alinear-se amb les vastes estructures de la xarxa còsmica en la que resideixen. |
 |
El fantasma de Júpiter vist per el XMM-Newton i el Hubble, 03 de febrer,
Els objectes astronòmics solen tenir noms ambigus, especialment quan la seva denominació històrica va ser encunyada abans de que fos compresa la seva naturalesa i està basada simplement en la seva aparença física..
Un cas de nomenclatura especialment confusa és el de les nebuloses planetàries, les restes d'estrelles de poca massa o intermèdia. |
gener
 |
Vista panoràmica d'alta definició de la galàxia d'Andròmeda, 30 de gener,
Aquesta impressionant vista d'una part de la galàxia d'Andròmeda (M31) és la imatge composta més nítida mai presa del nostre veí galàctic. S'ha fet amb el Telescopi Espacial Hubble. Tot i que la galàxia és a més de 2 milions d'anys-llum de distància, el telescopi Hubble és prou potent com per a resoldre les estrelles individualment en una llarga secció del disc de la galàxia de 61.000 anys llum. És com fotografiar una platja i poder resoldre els grans de sorra. |
 |
La boca de la bèstia, 28 de gener,
Com la boca oberta d'una criatura celestial gegantina, el glòbul cometari CG4 brilla de forma amenaçadora en aquesta imatge de l'ESO Very Large Telescope. Encara que en aquesta imatge sembla ser gran i brillant, realment és una nebulosa dèbil, molt difícil de localitzar per als astrònoms amateurs. La natura exacta de CG4 continua sent un misteri. |
 |
Grans de pols que es fracturen, 28 de gener,
La nau Rosetta, de la ESA, està aportant informació especial per a entendre el cicle de pols a la superfície d'un cometa, a mesura que observa de quina manera el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko es desfà de la coberta de pols que ha acumulat al llarg dels últims quatre anys. |
 |
El asteroide que va sobrevolar la Terra te una lluna pròpia, 27 de gener,
Les primeres imatges de radar de l'asteroide 2004 BL86, que va fer la seva aproximació més propera a la Terra el 26 de gener de 2014 a les 08:19 a.m. PST (11:19 a.m. EST) a una distància de prop de 1.2 milions de kilòmetres, o 3.1 cops la distància de la Terra a la Lluna, revelen que té la seva pròpia lluna. |
 |  |
Lovejoy al “máximo”, 22 de gener de 2015,
El cometa Lovejoy segueix el camí cap al periheli de la seva òrbita, que es produirà el proper 30 de gener. Encara que en aquests moments s'està allunyant de la Terra, segueix essent un objecte visible a ull nu (magnitud al voltant de 4) per la seva alta activitat.
Des d'una perspectiva astronòmica aquests dies estem vivint els moments més espectaculars que pot oferir-nos el cometa. Passant de l'estat d' hibernació a una frenètica activitat deguda a l'augment de radiació solar. Aquesta activitat es manifesta tan a la coma como a la cua. * + info: Artícle "cometa Lovejoy" de l'astrofísic del IAC Miquel Serra Ricart al blog Vía Láctea s/n.
*Enllaços*:
|
|
|
 |
Un asteroide passarà prop de la Terra el proper 26 de Gener, 15 de gener,
Un asteroide, anomenat 2004 BL86, passarà a tres cops la distància que separa la Terra de la Lluna el proper 26 de gener. Per la seva brillantor reflexada, els astrònoms calculen que te mig quilòmetre de diàmetre. El sobrevol de 2004 BL86 serà el més proper realitzat per una roca espacial coneguda d'aquesta mida fins que l'asteroide 1999 AN10 passi per el veïnatge de la Terra al 2027. |
 |
On han anat totes les estrelles?, 7 de gener,
En aquesta nova imatge de l'ESO, sembla que hi falten algunes estrelles. El buit negre en aquest camp d'estrelles tan brillant no és ua bretxa, sinó més aviat una regió de l'espai obstruida per gas i pols. Aquest núvol fosc s'anomena LDN 483 (por les sigles Lynds Dark Nebula 483). Aquests núvols són els llocs on neixen les futures estrelles. |
 |
Falles i foses tectòniques a Mart, 7 de gener,
Encara que Mart sigui un planeta molt diferent al nostre, la seva geologia ens pot resultar sorprenentment familiar, Aquesta imatge de la sonda europea Mars Express mostra una regió del Planeta Vermell plena de penya-segats, foses, falles, altiplans i volcans. |
 |
El Chandra observa una explosió record del forat negre de la Galàxia, 5 de gener,
S'ha observat la flamarada de raigs X més gran detectada fins ara provinent del forat negre supermassiu del centre de la Galàxia. Aquest esdeveniment, detectat per l'observatori de raigs X Chandra de la NASA, augmenta les qüestions sobre el comportament d'aquest forat negre gegant o del seu entorn. |
| | |
Enllaços |
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | |
2015
maig 2016 | |
<
< |
 |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
| >
> |
| |
La mol·lècula PO, un pas cap a l'origen de la vida en l'Univers, 27/05/2015
Per primer cop ha estat detectada una molècula prebiòtica PO en regions de formació d'estrelles. Aquesta molècula juga un paper clau en la formació de l'estructura de doble hèlix de l'ADN i, per tant, està directament relacionada amb l'origen de la vida. |
| |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
| | |
| |
La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2015 | |
>
> | maig 2016
| |
El cometa de Rosetta té els ingredients necessaris per a la vida, 27/05/2015
S'han descober els ingredients que es es consideren crucials per a a la vida en el cometa que ha estat analitzant la missió Rosetta durant dos anys. Entre aquests hi ha l'aminoàcid glicina, que es troba a les proteïnes, i el fòsfor, un component clau per a les membranes cel·lulars i per a l'ADN. |
| |
La interacció de Plutó amb el vent solar és única ,05/05/2016,
Plutó es comporta menys del que s'esperava com un estel i una mica més semblant a un planeta com Mart o Venus en la forma en què interactua amb el vent solar, un flux continu de partícules carregades procedents del sol. |
| |
L'ull màgic de Mercuri ,05/05/2016,
Aquesta imatge ens ofereix una suggerent vista del cràter Kertész de Mercuri, captada per la sonda Messenger de la NASA.. |
| |
Imatges de taques estel·lars proporcionen dades sobre el Sol primitiu ,05/05/2016,
Astrònoms de la Universitat de Michigan han pres imatges detallades d'una estrella propera que mostra taques estel·lars, anàlogues a les taques solars del nostre sol. Els investigadors han emprat una tècnica d'interferometria per construir essencialment la primera seqüència en lapse de temps de l'estrella zeta Andromedae durant les seves rotacions de 18 dies. |
| | | abril 2016
| |
Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol. |
|
| |
| META TOPICPARENT |
name="WebNoticiesca" |
Notícies | | | Notícies destacades
2015 | |
>
> | abril 2016
| |
Observació del Sol a la Festa de la Ciència de la UB , 29 abril 2016,
El 29 d’abril de 2016, la Universitat de Barcelona obre les portes a la ciutadania per celebrar la II Festa de la Ciència UB. L’activitat té com a objectiu fer accessible a tots els públics, d’una manera lúdica i innovadora, la recerca que es duu a terme a la Universitat. Per això, durant tot el dia els campus de la UB organitzaran activitats de divulgació ─des d’una gimcana fins a tallers, xerrades i jocs─ en què es mostrarà la feina dels investigadors de tots els camps del coneixement i s’explicarà de quina manera repercuteix la recerca en el progrés de la societat.
L'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (IEEC-UB) i el Departament de Física Quàntica i Astrofísica instal·laran un telescopi davant de l'entrada principal de l'Edifici Històric per tal d'oferir al públic l'observació del Sol. |
| | | març 2016 | |
<
< |
| |
Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic |
| >
> |
| |
Eclipsi total de Sol del 09 de març,
El dia 9 de març de 2016 hi haurà un eclipsi total de Sol. Aquest eclipsi serà l'únic total del 2016. Es podrà veure en la seva totalitat des de l'est asiàtic, Austràlia i el Pacífic. En fase parcial el podran veure des de Sumatra, Borneo, Sulawesi i el Pacífic |
| | | febrer 2016 | |
<
< |
| |
Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai. |
| >
> |
| |
Es completa el sondeig ATLASGAL de la Via Làctia , 24 de febrer de 2016
Per primera vegada, el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha mapejat l'àrea completa del plànol galàctic visible des de l'hemisferi sud en longituds d'ona submilimétricas (entre la llum infraroja i les ones de ràdio) amb més detall que els últims sondejos realitzats des l'espai. |
| | | | |
<
< |
| |
Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita. |
| >
> |
| |
Exposició "Telescopi Asssumpció Català", 24 ,de febrer de 2016
El proper 4 de març s'inaugurarà l'exposició "Telescopi Assumpció Català" en motiu del bateig d'un nou telescopi al Centre d'Observació de l'Univers d'Àger. Maria Assumpció Català va ser la primera astrònoma professora numerària a una universitat de l'estat espanyol. L'exposició ha estat elaborada pels membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i està a disposició dels centres que la vulguin acollir de forma totalment gratuita. |
| | | | |
<
< |
| |
LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant. |
| >
> |
| |
LIGO ha detectat ones gravitatòries que provenen de forats negres , 12 de febrer de 2016
El 14 de setembre de 2015 a les 09:51 GMT, els detectors bessons LIGO que es troben a Livingston, Louisiana, i Hanford, Washington, EUA van mesurar ones en l'entramat de l'espai-temps - ones gravitatòries -que arrivaben a la Terra des d'un esdeveniment catastròfic en l'univers distant. |
| | | | |
<
< |
| |
Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO |
| >
> |
| |
Ones gravitacionals. Què han trobat? Acte organitzat per l'ICCUB , 11 de febrer de 2016
Ara fa cent anys que Einstein va predir l’existència d’ones gravitatòries. Aquest dijous, 11 de febrer, científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (Caltech) i la col·laboració científica LIGO, reunits per la Fundació Nacional per a la Ciència (NSF), dels Estats Units, explicaran a la comunitat científica en quin punt es troben els esforços per identificar aquestes ones amb el detector LIGO |
| | | | |
<
< |
| |
Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia. |
| >
> |
| |
Els noms de les pluges d'estels, al web del TERMCAT, 8 febrer 2016
Coincidint amb una de les primeres pluges de meteors de l’any, els alfa-Centàurids, que es produeixen la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat el dia 8, el TERMCAT publica aquest mapa de constel·lacions interactiu amb la referència a una quinzena de pluges de meteors (o pluges d’estels, com se les coneix popularment).
Les denominacions catalanes de les pluges de meteors recollides al mapa interactiu segueixen el Criteri sobre la denominació catalana de les pluges de meteors, aprovat pel Consell Supervisor amb el consens de diversos especialistes de l’àmbit de l’astronomia. |
| | | | |
<
< |
| |
Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment. |
| >
> |
| |
Un correu electrònic difon el rumor de la detecció d'ones gravitacionals, 5 febrer 2016
És només un rumor, però si l'especificitat és una mesura de la credibilitat, podria ser cert. Durant setmanes, s'ha difós per Internet el rumor que els investigadors de l'Observatori d'Ones Gravitacionals amb interferòmetre làser (LIGO) han descobert ones gravitacionals. En particular, corre el rumor que els físics LIGO han vist dos forats negres movent-se en espiral i fusionant. Per ara, un missatge de correu electrònic que va acabar al Twitter afegeix algunes xifres a aquests rumors. L'autor diu que va aconseguir els detalls de les persones que han vist el manuscrit del paper LIGO que descriurà el descobriment. |
| | | gener | |
<
< |
| |
La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc. |
| >
> |
| |
La llum amb més energia mai observada des d’un púlsar, 16 de gener de 2016
Un grup de científics que treballen a l’observatori MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov) han descobert la radiació polsant més energètica mai detectada des d’un objecte estel·lar: el púlsar del Cranc. |
| | | | |
<
< |
| >
> |
| | | | |
<
< |
| |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| >
> |
| |
Primer mapa d'edats global de la Via Làctia, 8 de gener de 2016
Utilitzant maneres completament noves per deduir les edats de les anomenades estrelles gegants vermelles a partir de dades observades, un equip d'astrònoms ha creat el primer mapa a gran escala que mostra les edats de les estrelles de la Via Làctia. |
| | |
desembre | |
<
< |
| |
Chandra descobreix un espectacular llaç galàctic desplegat, 21 de desembre 2015
Un equip d'astrònoms han descobert un extraordinari llaç de gas calent en l'estela que deixa una galàxia en dades de l'observatori de raigs X Chandra de NASA. El bucle o cua de raigs X és creat per gas arrencat a la galàxia mentre aquesta travessa un enorme núvol de gas intergalàctic. Amb una longitud d'almenys 250 mil anys llum es tracta probablement de la cua d'aquest tipus més llarga que hagi estat detectada |
| >
> |
| |
Chandra descobreix un espectacular llaç galàctic desplegat, 21 de desembre 2015
Un equip d'astrònoms han descobert un extraordinari llaç de gas calent en l'estela que deixa una galàxia en dades de l'observatori de raigs X Chandra de NASA. El bucle o cua de raigs X és creat per gas arrencat a la galàxia mentre aquesta travessa un enorme núvol de gas intergalàctic. Amb una longitud d'almenys 250 mil anys llum es tracta probablement de la cua d'aquest tipus més llarga que hagi estat detectada |
| | | | |
<
< |
| |
Cervantes ja és una estrella, 15 de desembre 2015
semblava una empresa quixotesca, però ho hem aconseguit! Des d'avui Cervantes ja dóna nom a un estel, i Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea als quatre planetes que la orbiten. La proposta cervantina ha resultat clarament vencedora en el concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el qual s'han votat propostes de tot el món per nomenar 20 nous sistemes planetaris descoberts en els últims anys. |
| >
> |
| |
Cervantes ja és una estrella, 15 de desembre 2015
semblava una empresa quixotesca, però ho hem aconseguit! Des d'avui Cervantes ja dóna nom a un estel, i Quixot, Rocinante, Sancho i Dulcinea als quatre planetes que la orbiten. La proposta cervantina ha resultat clarament vencedora en el concurs NameExoWorlds de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) en el qual s'han votat propostes de tot el món per nomenar 20 nous sistemes planetaris descoberts en els últims anys. |
| | | | |
<
< |
| >
> |
| | | | |
<
< |
| |
SOHO, 20 anys explicant el Sol, 2 de desembre 2015
Molt del que sabem del Sol l'hi devem a SOHO. Una part molt important dels últims descobriments sobre el funcionament de la nostra estrella procedeix de l'estudi ininterromput a càrrec del satèl·lit SOHO, llançat a l'espai el 2 de desembre de 1995. |
| >
> |
| |
SOHO, 20 anys explicant el Sol, 2 de desembre 2015
Molt del que sabem del Sol l'hi devem a SOHO. Una part molt important dels últims descobriments sobre el funcionament de la nostra estrella procedeix de l'estudi ininterromput a càrrec del satèl·lit SOHO, llançat a l'espai el 2 de desembre de 1995. |
| | |
novembre | |
<
< |
| |
Tot a punt per a LISA Pathfinder, la missió de l’ESA amb important participació de l’ICE (IEEC-CSIC), 20 de novembre 2015
El llançament està previst per a les 5.30h del dia 2 de desembre.
Des de l’ICE (IEEC-CSIC) es farà un seguiment especial en directe i activitats durant tot el dia, amb retransmissions en diferit, visites als laboratoris i la sala de control des d’on es seguirà el desenvolupament de la missió. Per participar és necessari registrar-se prèviament.
LISA Pathfinder posa a prova la tecnologia que permetrà detectar les ones gravitacionals. Aquesta missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) compta amb una destacada participació espanyola, especialment a través del grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), que ha creat l’ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d’altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control d’ambdós. |
| >
> |
| |
Tot a punt per a LISA Pathfinder, la missió de l’ESA amb important participació de l’ICE (IEEC-CSIC), 20 de novembre 2015
El llançament està previst per a les 5.30h del dia 2 de desembre.
Des de l’ICE (IEEC-CSIC) es farà un seguiment especial en directe i activitats durant tot el dia, amb retransmissions en diferit, visites als laboratoris i la sala de control des d’on es seguirà el desenvolupament de la missió. Per participar és necessari registrar-se prèviament.
LISA Pathfinder posa a prova la tecnologia que permetrà detectar les ones gravitacionals. Aquesta missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) compta amb una destacada participació espanyola, especialment a través del grup d’Astronomia Gravitacional-LISA de l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), que ha creat l’ordinador a bord, els sistemes de diagnòstic d’altíssima estabilitat i sensibilitat, i el software de control d’ambdós. |
| | | | |
<
< |
| |
Una estrella gegant enxampada mentre s'aprimava, 15 de novembre 2015
Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms ha captat les imatges més detallades de l'estrella hipergegant VY Canis Majoris. Aquestes observacions mostren com la mida inesperadament gran de les partícules de pols que envolten a l'estrella li permeten perdre una enorme quantitat de massa a mesura que comença el procés de la seva mort. Aquest procés, entès ara per primera vegada, és necessari per preparar aquestes estrelles gegantines davant el seu explosiu final com supernoves. |
| >
> |
| |
Una estrella gegant enxampada mentre s'aprimava, 15 de novembre 2015
Utilitzant el telescopi VLT (Very Large Telescope) d'ESO, un equip d'astrònoms ha captat les imatges més detallades de l'estrella hipergegant VY Canis Majoris. Aquestes observacions mostren com la mida inesperadament gran de les partícules de pols que envolten a l'estrella li permeten perdre una enorme quantitat de massa a mesura que comença el procés de la seva mort. Aquest procés, entès ara per primera vegada, és necessari per preparar aquestes estrelles gegantines davant el seu explosiu final com supernoves. |
| | | | |
<
< |
| |
Un forat negre supermassiu en acció, 16 de novembre 2015
Els científics solen combinar el poder d'observació de diferents telescopis per a desvetllar els secrets de l'univers. Aquesta imatge és un magnífic exemple del que es pot arribar a aconseguir amb aquesta tècnica. |
|
|
}%
