Difference: InauguracioCTA2018ca (1 vs. 3)

Revision 330 Oct 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 

Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov

Notícies destacades

Revision 230 Oct 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 

Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov

Notícies destacades

Line: 24 to 24
 

màxim
Representants ICCUB a la inauguració

Changed:
<
<
(d'esquerra a dreta: M. Ribó, Investigador de l'ICCUB;
J. M. Paredes, Director del Departament FQA;
D. Espriu, Vice-Rector de Recerca de la Universitat de Barcelona;
X. Luri, director de l'ICCUB)
Foto: IAC
Contribucions locals al projecte LST-1
>
>
(d'esquerra a dreta: M. Ribó, Investigador de l'ICCUB;
J. M. Paredes, Director del Departament FQA;
D. Espriu, Vice-Rector de Recerca de la Universitat de Barcelona;
X. Luri, director de l'ICCUB)
Foto: IAC
Contribucions locals al projecte LST-1
  Tres centres de recerca catalans han tingut una participació important en el desenvolupament tecnològic del LST-1. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha estat responsable de la coordinació, el control i l’assemblatge de la càmera del LST-1 així com del disseny i l’assemblatge del sistema mecànic que permet girar el telescopi i ancorar-lo a terra. L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB ha contribuït al disseny d’un dels dispositius d’amplificació del senyal. L’Institut de Ciències de l’Espai, ICE (IEEC-CSIC), ha participat en el desenvolupament del software de control i el scheduler. Totes tres institucions han contribuït a la definició dels objectius científics del projecte.

Revision 115 Oct 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
Added:
>
>

Inauguració del primer telescopi d’una xarxa de telescopis Txerenkov

Notícies destacades

màxim
LST-1

10/10/2018

  • Font: ICCUB
  • Context: Inauguració LST-1

CTA a La Palma

El dimecres 10 d’octubre del 2018, més de 200 assistents d’arreu del món es van reunir a la seu nord del Cherenkov Telescope Array (Xarxa de Telescopis Txerenkov, CTA) per assistir a la inauguració del primer Large-Sized Telescope (telescopi de gran mida, LST). El telescopi, anomenat LST-1, serà el primer de quatre LST a la part nord de l’Observatori CTA, el qual es troba al Observatorio del Roque de los Muchachos, a l’illa de La Palma i gestionat per l’Instituto de Astrofísica de Canarias. Un cop acabada, la xarxa nord estarà formada també per 15 quinze telescopis de mida mitjana (Medium-Sized Telescopes, MSTs).

L’equip del LST està format per més de 200 científics de deu països: Brasil, Croàcia, França, Alemanya, Índia, Itàlia, Japó, Polònia, Espanya i Suècia. En aquest context internacional, el disseny i la gestió es va dur a terme conjuntament pel Laboratori d’Annecy de Física de Partícules (LAPP); l’Institut de Física Max Plank de Munic (Alemanya); l’Institut Nacional de Física Nuclear d’Itàlia; l’Institut de Recerca de Raigs Còsmics de la Universitat de Tokio (Japó), l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) de Barcelona i el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnològiques de Madrid (CIEMAT). Entre les entitats participants en la construcció també hi ha l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, l’Institut de Ciències de l’Espai ICE (IEEC-CSIC).

El 9 d'octubre de 2015 es va fer la celebració de la primera pedra de la construcció del LST-1. Un cop es van completar els fonaments del telescopi (gener del 2017), l'equip va continuar anant assolint les fites de la construcció, com la instal•lació del sistema de rails (setembre del 2017), i el muntatge dels miralls (desembre del 2017). El febrer del 2018, es va completar l'estructura del LST-1 i el suport de la càmera es va instal•lar al juny. Finalment, la instal•lació de la càmera –la fase final- es va completar el 25 de setembre del 2018.

màxim
P. Duque, Ministre de Ciència, innovació i universitats;
X. Luri, director de l'ICCUB; J. M. Paredes, Director del Departament FQA

i D. Espriu, Vice-Rector de Recerca de la Universitat de Barcelona.
Foto: IAC

màxim
Representants ICCUB a la inauguració
(d'esquerra a dreta: M. Ribó, Investigador de l'ICCUB;
J. M. Paredes, Director del Departament FQA;
D. Espriu, Vice-Rector de Recerca de la Universitat de Barcelona;
X. Luri, director de l'ICCUB)
Foto: IAC

Contribucions locals al projecte LST-1

Tres centres de recerca catalans han tingut una participació important en el desenvolupament tecnològic del LST-1. L’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha estat responsable de la coordinació, el control i l’assemblatge de la càmera del LST-1 així com del disseny i l’assemblatge del sistema mecànic que permet girar el telescopi i ancorar-lo a terra. L’Institut de Ciències del Cosmos de la UB ha contribuït al disseny d’un dels dispositius d’amplificació del senyal. L’Institut de Ciències de l’Espai, ICE (IEEC-CSIC), ha participat en el desenvolupament del software de control i el scheduler. Totes tres institucions han contribuït a la definició dels objectius científics del projecte.

Detecció de raigs gamma

A banda del LST, es necessiten dos tipus telescopis més per poder estudiar el rang d’energia de 20 gigaelectró-volts (GeV) a 300 teraelectró-volts (TeV): els telescopis de mida mitjana i els de mida petita (mèdium-sized telescopes i small-sized telescopes). Com que els raigs gamma amb energia baixa produeixen poca llum Txerenkov, es necessiten els telescopis amb miralls grans per capturar les imatges. Per tant, es situaran quatre telescopis LST tant a la part nord com a la sud de l’observatori CTA, per cobrir la sensibilitat de la baixa energia entre 20 i 150 GeV dels CTA.

El LST té una superfície reflectora parabòlica de 23 metres de diàmetre, la qual s’aguanta amb una estructura tubular feta de fibra de carbó i tubs d’acer. La superfície reflectora de 400 metres quadrats capta i enfoca la llum del Txerenkov cap a la càmera, on els tubs fotomultiplicadors converteixen la llum en senyals elèctrics que es processen per l’electrònica de la càmera. Encara que el LST-1 fa 45 metres d’alçada i pesa unes 100 tones, és extremadament ràpid i pot reposicionar-se en tan sols 20 segons per poder arribar a captar senyals breus de raigs gamma de baixa energia.

Els LST ampliaran l'abast de la ciència a distàncies cosmològiques i a fonts més febles amb espectres d'energia sua. Tant la velocitat de reorientació dels telescopis com el llindar d'energia baix que proporcionen són elements clau pels estudis de fonts transitòries de raigs gamma en la nostra galàxia i per a l'estudi dels nuclis galàctics actius i les explosions de raigs gamma amb un alt en desplaçament cap al roig.

S’espera que el prototip sigui el primer telescopi LST del CTA, i, de fet, el primer telescopi en una seu de CTA, per a ser operat per l'Observatori CTA (CTAO). Però, com qualsevol altre lliurament tècnic en el gran projecte multinacional CTA, el LST-1 necessitarà passar un procés de revisió per poder verificar que el disseny compleix amb els objectius científics de CTA, les necessitats d’explotació, estàndards de seguretat, etc. abans de ser aprovat pel CTAO.

Podeu visitar el web de la inauguració del LST-1 (https://www.cta-observatory.org/lst-1_inauguration) per a més informació en altres llengües i enllaços a més materials, imatges i vídeos.

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl