Difference: GAngladaUB2018ca (1 vs. 3)

Revision 302 Mar 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 

Entrevista a Guillem Anglada

Ràdio i TV

Line: 12 to 12
 21/02/2018

Deleted:
<
<
  • A càrrec de: Roberto Emparan
 
  • Context: acte de lliurament de la darrera edició dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), desembre del 2017.

Revision 228 Feb 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 

Entrevista a Guillem Anglada

Ràdio i TV

Line: 9 to 9
 
Changed:
<
<
21/02/2017
>
>
21/02/2018
 

Revision 128 Feb 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
Added:
>
>

Entrevista a Guillem Anglada

Ràdio i TV

Premsa

màxim
G. Anglada a l'acte del passat desembre

21/02/2017

  • Font: Notícies UB
  • A càrrec de: Roberto Emparan
  • Context: acte de lliurament de la darrera edició dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), desembre del 2017.

Text entrevista

Guillem Anglada Escudé (Ullastrell, Vallès Occidental, 1979), actualment professor d'Astrofísica a la Universitat Queen Mary de Londres, va estudiar Física a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2007 amb una tesi sobre la missió Gaia dirigida pel catedràtic Jordi Torra. El seu àmbit d'estudi són les tècniques precises de detecció d’exoplanetes. Va liderar el grup de recerca que va descobrir el planeta Pròxima b, al voltant de l’estrella més propera a la Terra, Pròxima del Centaure. A finals del 2016, la revista Nature el va escollir com un dels deu científics més destacats d’aquell any a tot el món. Anglada va participar en l’acte de lliurament de la darrera edició dels Premis del Consell Social i de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG), el desembre del 2017.

Què ens aporta el descobriment de nous exoplanetes per al coneixement de la Terra?

Hi ha diversos aspectes, un dels quals és conèixer com es formen els sistemes planetaris i els processos físics involucrats, com ara la dinàmica de fluids o l’astrofísica: aquesta és la part estrictament científica de coneixement pur. Després hi ha altres factors, com ara donar resposta a grans qüestions per saber com és de comú el nostre planeta en el context de l’Univers, quin és l’origen de la vida i quines són les condicions necessàries perquè aquesta vida aparegui. Fins ara, sabem quines són les condicions suficients amb les quals hi ha vida al nostre planeta, però no sabem quines són les condicions necessàries. El fet de conèixer com d’extraordinària és la Terra ens farà valorar-la més.

Actualment es coneixen prop de 3.500 exoplanetes; el més proper és Pròxima b, situat a quatre anys llum, i recentment se n’ha descobert un altre a onze anys llum. Què podem saber, ara, d’aquests exoplanetes?

Ara mateix, el que hem fet és detectar-los d’una manera molt bàsica. Això consisteix a determinar que el planeta hi és, quin és el seu període orbital i quina massa té. Aquests dos planetes tenen una massa similar al nostre, i la distància a la qual es troben de la seva estrella fa que tinguin una temperatura també similar a la terrestre. Aquestes característiques són les que els fan especials i potencialment semblants a la Terra. Tot i així, com he dit abans, sabem quines són les condicions necessàries per a la vida i de moment aquestes ho són, però tenim una llista molt llarga de propietats i les hem d’anar validant.

Pensa que podrem arribar a aquests planetes?

És evident que, si en algun moment podem anar a un altre sistema planetari, el de Pròxima b serà en tot cas el primer. Encara que quatre anys llum segueix sent lluny, és el més proper que tenim.

La idea d’anar a altres sistemes planetaris i cercar-hi evidència de vida va començar als anys setanta amb Frank Drake i altres investigadors en el context de programes com SETI. Llavors es van fer càlculs i es va pensar en algunes tecnologies, com ara la fusió nuclear, però no han acabat de funcionar. La nova línia de treball, liderada per inversors a Silicon Valley, és miniaturitzar les sondes. En comptes d’enviar aparells de tones o centenars de quilograms, la idea és construir sondes molt petites basades en la tecnologia dels mòbils.

Per exemple, una vela solar impulsada per un làser podria assolir velocitats més altes que una gran sonda, i arribar fins a un 10-20 % de la velocitat de la llum. A aquesta velocitat es trigaria uns vint anys a arribar al planeta, i per tant, es podria fer l’experiment en una mateixa generació. Sense entrar en detalls tècnics, es calcula que en vint anys aquesta tecnologia podria estar disponible.

Aquesta proposta permetria fer més d’un llançament: se’n podrien fer centenars. El paradigma és molt diferent de l’actual: ara cal quinze anys per desenvolupar una sonda i s’han de creuar els dits perquè tot funcioni correctament. A més, hi ha poca iteració tecnològica, tot es fa per primera vegada.

Un dels temes que més va destacar Nature del descobriment de Pròxima b va ser la campanya pública Pale Red Dot per fer el seguiment de la cerca de l’exoplaneta. En què va consistir?

Aquest va ser realment un component important del projecte. Amb els recursos per a la campanya de detecció del planeta al voltant de Pròxima del Centaure vam fer una campanya de comunicació.

Mitjançant un web, una pàgina de Facebook i un perfil de Twitter, explicàvem els passos que anàvem fent, tot i que no sabíem si hi hauria cap planeta. A més, el projecte tenia una durada de dos mesos, un temps raonable per dur a terme una comunicació d’aquest tipus. Vam publicar articles de científics coneguts, vam explicar els detalls tècnics de la ciència i vam fomentar la discussió. A banda que el descobriment de l’exoplaneta més proper a la Terra fos molt rellevant, aquesta campanya va ajudar que després tingués molt més ressò i que s’entengués el que havíem fet.

Aquesta part de comunicació, la vam dur a terme amb professionals de les unitats de comunicació i divulgació dels observatoris de l’Organització Europea per a la Recerca Astronòmica a l’Hemisferi Austral (ESO), i el treball conjunt va funcionar molt bé de cara a unificar la imatge del projecte a les xarxes socials i l’ús que en vam fer.

Encara que en principi anava dirigida a aconseguir públic general, això no va acabar de funcionar, però sí que vam aconseguir que ens seguissin periodistes científics, redactors científics de revistes, etc.

Quin era l’objectiu de la campanya?

Aquests temes que són científicament populars s’han de fer servir perquè la gent entengui què és formular un experiment, què és l’evidència científica. A més, la comunicació científica és un fenomen d’actualitat global en un moment de crisi de credibilitat com el que vivim (antivacunes, negació del canvi climàtic, etc.). En aquest context, hem de fer que la ciència sigui oberta i s’entengui en què consisteix un experiment.

Segons la meva opinió, la ciència ha de passar a ser el tercer sector de la societat. Hauríem de sortir a sèries de televisió com La Riera o als debats dels mitjans. Per aconseguir que se separin els temes de ciència dels temes com la fe.

Pensa que és desconeixement...

No és una qüestió de desconeixement, sinó d’entrenament del pensament crític. A Anglaterra, per exemple, ja estan implementant que en els projectes de recerca s’assigni un pressupost de comunicació que s’ha de gastar. Algunes entitats finançadores demanen un pla de comunicació i divulgació amb pressupost i hores de comunicador. Això de tenir tres estudiants fent tuits, com es fa ara, no funciona. La tendència és que s’haurà d’assignar a l’entorn d’un 2 o 3 % del pressupost dels projectes a comunicació. És com a les empreses: la comunicació forma part de l’estratègia, és a dir, que ha d’estar integrada en el projecte científic des del principi.

En el marc dels premis de la FBG, es premien casos de retorn a la societat dels coneixements adquirits. Pensa que la seva recerca té un retorn?

No tota la recerca bàsica acaba retornant, però només que un de cada deu projectes de recerca bàsica acabi amb una millora disruptiva, ja és suficient per justificar aquestes inversions.

Per fer ciència has de tenir unes fites, però s’entén que quan es duu a terme una recerca hi haurà transversalitat amb diferents disciplines i tecnologia, i amb la societat, i aquest és el sentit de la recerca bàsica.

Vostè va fer la tesi a la UB en el marc de la missió Gaia. Ara que aquesta missió està a punt de publicar un nou catàleg, com creu que poden ajudar les dades de Gaia a la recerca d’exoplanetes?

La missió Gaia és d’astrometria, és a dir, es tracta de mesurar distàncies, òrbites... I aquesta és d’aquelles tasques que s’han de fer. Hi ha branques de l’astrofísica —com ara l’estudi de galàxies, cúmuls, etc.— que necessiten més aquest tipus de dades per fer ciència. En el nostre cas, la comprensió del planeta depèn de la comprensió de l’estrella. És a dir, com més dades tinguem de l’estrella, millor entendrem l’exoplaneta que l’orbita. De fet, Gaia serveix per a tot, et dona els estàndards per poder calibrar les mides de l’Univers.

Ara fa prop de quatre anys que duu a terme la seva recerca al Regne Unit. Com pot afectar el Brexit al món de la recerca? A mi m’afectarà segur, però encara no sé com. Hi ha molta incertesa. En el cas de les universitats, per exemple, a Anglaterra són entitats sense ànim de lucre, i les subvencions que reben depenen del nombre d’estudiants, molts d’ells europeus.

Pel que fa a la recerca, el que s’estan trobant és que actualment posar un investigador anglès al capdavant d’un projecte internacional és molt arriscat. Cap projecte no obté resultats fins al cap de tres o quatre anys, i ara per ara el govern no pot assegurar-ne el pressupost.

Valora tornar?

No ho descarto, encara que hi ha pocs ajuts per a joves investigadors. Els programes que hi ha ara, com ICREA, semblen dirigits a investigadors més sèniors.

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl