Difference: FaqTrveca (1 vs. 8)

Revision 803 Sep 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Line: 34 to 34
 

Quan va ser el darrer trÓnsit?

Changed:
<
<
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 8 de juny del 2004. El trÓnsit a ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular. L'anterior a aquest va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d'observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d'Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l'horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d'Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d'Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).
>
>
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 5-6 de juny de 2012 i quasi no va ser visible des de la penÝnsula, L'anterior trÓnsit d'aquesta parella va ser el 8 de juny del 2004. El trÓnsit a ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular.

Del 2004 saltem al segle XIX, el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d'observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d'Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l'horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d'Espanya.

El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d'Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).

 

Quan es produiran els propers trÓnsits?

Changed:
<
<
Deixant de banda el trÓnsit del 5-6 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc l'11 de desembre de 2117 i desprÚs el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d'Espanya, amb el Sol molt baix a l'horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d'Espanya amb unes condicions tan favorables com les que hi van haver el 8 de juny del 2004 serÓ el trÓnsit del 11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit del 2004).
>
>
El proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc l'11 de desembre de 2117 i desprÚs el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d'Espanya, amb el Sol molt baix a l'horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d'Espanya amb unes condicions tan favorables com les que hi van haver el 8 de juny del 2004 serÓ el trÓnsit del 11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit del 2004).
  Pel que fa als trÓnsits de Mercuri, el proper tindrÓ lloc el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).
Changed:
<
<

Quina durada tÚ el trÓnsit del 5-6 de juny?

>
>

Quina durada va tenir el trÓnsit del 5-6 de juny?

 
Changed:
<
<
El trÓnsit de Venus del 5-6 de juny del 2012 s'espera que comenci (per a un observador geocŔntric) a les 22:09:29 (TU) i que acabi a les 04:49:27 (TU) amb una durada total de 6h 40min.
>
>
El trÓnsit de Venus del 5-6 de juny del 2012 comenšÓ (per a un observador geocŔntric) a les 22:09:29 (TU) i que va acabar a les 04:49:27 (TU) amb una durada total de 6h 40min.
  De fet, des de diferents llocs de la terra, els temps de contacte varien minuts o segons. Aquesta diferŔncia en els temps Ús el que permet als astr˛noms calcular la mida del Sistema Solar.

Revision 702 Sep 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Line: 13 to 13
 

QuŔ es veu durant un trÓnsit?

Changed:
<
<
Durant un trÓnsit veurem el disc del planeta projectat contra la superfÝcie brillant del Sol. El planeta apareixerÓ com un petit disc de color negre (degut al contrast entre l'hemisferi nocturn del planeta i la superfÝcie del Sol) que es va desplašant sobre el Sol. La mida aparent de Venus durant el trÓnsit del 8 de juny de 2004 Ús 30 vegades inferior a la mida del Sol. En comparaciˇ, durant el trÓnsit de Mercuri del pasta 7 de maig de 2003, el planeta va mostrar un disc aparent unes 160 vegades mÚs petit que el Sol.
>
>
Durant un trÓnsit veurem el disc del planeta projectat contra la superfÝcie brillant del Sol. El planeta apareixerÓ com un petit disc de color negre (degut al contrast entre l'hemisferi nocturn del planeta i la superfÝcie del Sol) que es va desplašant sobre el Sol. La mida aparent de Venus vist des de la Terra Ús unes 30 vegades inferior a la mida del Sol. En comparaciˇ, Mercuri mostra un disc aparent unes 160 vegades mÚs petit que el Sol.
 
Changed:
<
<
Com podem observar un trÓnsit? MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT. Mirar el Sol directament sense protecciˇ o a travÚs d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls.
>
>

Com podem observar un trÓnsit?

MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT. Mirar el Sol directament sense protecciˇ o a travÚs d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls.

  A diferŔncia del cas de Mercuri, el diÓmetre aparent de Venus durant un trÓnsit davant del Sol el pot arribar a fer detectable a ull nu SEMPRE PRENENT TOTES LES MESURES DE SEGURETAT NECESS└RIES ABANS ESMENTADES. En tot cas, la manera mÚs segura de fer-ho Ús projectant la imatge del Sol a travÚs d'un telescopi sobre una pantalla blanca (veieu figura). Aquesta forma d'observar el trÓnsit ofereix a mÚs l'avantatge de permetre l'observaciˇ simultÓnia a un grup de persones.

Revision 502 Nov 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Line: 32 to 32
 

Quan va ser el darrer trÓnsit?

Changed:
<
<
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 8 de juny del 2004. El trÓnsit a ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular. L'anterior a aquest va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d’observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d’Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l’horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d’Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d’Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).
>
>
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 8 de juny del 2004. El trÓnsit a ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular. L'anterior a aquest va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d'observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d'Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l'horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d'Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d'Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).
 

Quan es produiran els propers trÓnsits?

Changed:
<
<
Deixant de banda el trÓnsit del 5-6 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc l’11 de desembre de 2117 i desprÚs el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d’Espanya, amb el Sol molt baix a l’horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d’Espanya amb unes condicions tan favorables com les que hi van haver el 8 de juny del 2004 d’enguany serÓ el trÓnsit de l’11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit d’enguany).
>
>
Deixant de banda el trÓnsit del 5-6 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc l'11 de desembre de 2117 i desprÚs el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d'Espanya, amb el Sol molt baix a l'horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d'Espanya amb unes condicions tan favorables com les que hi van haver el 8 de juny del 2004 serÓ el trÓnsit del 11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit del 2004).
  Pel que fa als trÓnsits de Mercuri, el proper tindrÓ lloc el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).
Changed:
<
<

Quina durada tÚ el trÓnsit del 8 de juny?

>
>

Quina durada tÚ el trÓnsit del 5-6 de juny?

  El trÓnsit de Venus del 5-6 de juny del 2012 s'espera que comenci (per a un observador geocŔntric) a les 22:09:29 (TU) i que acabi a les 04:49:27 (TU) amb una durada total de 6h 40min.

De fet, des de diferents llocs de la terra, els temps de contacte varien minuts o segons. Aquesta diferŔncia en els temps Ús el que permet als astr˛noms calcular la mida del Sistema Solar.

Changed:
<
<
El trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004 va tenir una durada aproximada de 6 hores i 13 minuts. ComenšÓ a les 5h13m25s TU (TU = Temps Universal, Ús l’horari solar promig al meridiÓ de Greenwich. Per obtenir l’hora local a Espanya, cal sumar 2 hores quan estÓ vigent l’horari d’estiu i 1 hora quan estÓ vigent l’horari d’hivern), amb el Sol situat 8║ d’alšada respecte de l’horitzˇ de Barcelona, i finalitzÓ a les 11h26m03s TU, amb el Sol a 71║ d’alšada (a Barcelona).
>
>
El trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004 va tenir una durada aproximada de 6 hores i 13 minuts. ComenšÓ a les 5h13m25s TU (TU = Temps Universal, Ús l'horari solar promig al meridiÓ de Greenwich. Per obtenir l'hora local a Espanya, cal sumar 2 hores quan estÓ vigent l'horari d'estiu i 1 hora quan estÓ vigent l'horari d'hivern), amb el Sol situat 8║ d'alšada respecte de l'horitzˇ de Barcelona, i finalitzÓ a les 11h26m03s TU, amb el Sol a 71║ d'alšada (a Barcelona).
 
Changed:
<
<
En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Venus pot arribar a ser d’una mica mÚs de 8 hores.
>
>
En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Venus pot arribar a ser d'una mica mÚs de 8 hores.
  La durada mÓxima d'un trÓnsit de Mercuri Ús tambÚ de quasi 8 hores.

Com Ús Venus?

Changed:
<
<
Venus Ús el planeta mÚs similar a la Terra pel que fa a la seva mida: tÚ un diÓmetre equatorial de 12103 km, en front dels 12756 km de la Terra. La seva massa i densitat sˇn tambÚ molt semblants: Venus tÚ una massa equivalent al 81.5% de la massa de la Terra, i una densitat de 5.25 g/cm3, en front dels 5.52 g/cm3 en el cas de la Terra. Venus triga 224.7 dies en completar una volta al Sol, a una distÓncia promig de 108 milions de km (recordem que la Terra completa una volta al Sol en uns 365 dies, a una distÓncia mitja de 150 milions de km). Les semblances amb la Terra, per˛, acaben aquÝ. El perÝode rotaciˇ de Venus, de 243 dies (en sentit retr˛grad), Ús molt mÚs llarg que el de la Terra (de 23h56m). La seva atmosfera tambÚ Ús molt diferent a la de la Terra, ja que l’element predominant Ús el di˛xid de carboni (CO2), que provoca un brutal efecte hivernacle que fa que la temperatura superficial sigui d’uns 500║C, amb una pressiˇ d’unes 80 atmosferes.
>
>
Venus Ús el planeta mÚs similar a la Terra pel que fa a la seva mida: tÚ un diÓmetre equatorial de 12103 km, en front dels 12756 km de la Terra. La seva massa i densitat sˇn tambÚ molt semblants: Venus tÚ una massa equivalent al 81.5% de la massa de la Terra, i una densitat de 5.25 g/cm3, en front dels 5.52 g/cm3 en el cas de la Terra. Venus triga 224.7 dies en completar una volta al Sol, a una distÓncia promig de 108 milions de km (recordem que la Terra completa una volta al Sol en uns 365 dies, a una distÓncia mitja de 150 milions de km). Les semblances amb la Terra, per˛, acaben aquÝ. El perÝode rotaciˇ de Venus, de 243 dies (en sentit retr˛grad), Ús molt mÚs llarg que el de la Terra (de 23h56m). La seva atmosfera tambÚ Ús molt diferent a la de la Terra, ja que l'element predominant Ús el di˛xid de carboni (CO2), que provoca un brutal efecte hivernacle que fa que la temperatura superficial sigui d'uns 500║C, amb una pressiˇ d'unes 80 atmosferes.
 
Changed:
<
<
El planeta ha rebut la visita d’una gran quantitat de sondes espacials. La sonda que ha proporcionat dades de major interŔs va ser la Magellan, llenšada el 1989 per la NASA, i que va cartografiar amb ones de rÓdio la prÓctica totalitat de la superfÝcie del planeta.
>
>
El planeta ha rebut la visita d'una gran quantitat de sondes espacials. La sonda que ha proporcionat dades de major interŔs va ser la Magellan, llenšada el 1989 per la NASA, i que va cartografiar amb ones de rÓdio la prÓctica totalitat de la superfÝcie del planeta.
 

Algunes caracterÝsitiques de Venus

(extretes de AstronomÝa General Teˇrica y Prßctica. D.GaladÝ-EnrÝquez y J. GutiÚrrez Cabello)

Line: 66 to 66
 El primer trÓnsit de Venus va ser observat l'any 1639 per l'anglŔs J. Horrocks. Es dˇna la circumstÓncia de que Kepler havia predit un trÓnsit de Venus per l'any 1631. Tot i els esforšos de Gassendi, el trÓnsit no va ser observat, ja que es va produir quan era de nit a Franša (aquest fet era evidentment desconegut per Gassendi, degut a la precisiˇ limitada de les taules de Kepler). Kepler, per˛, no va predir cap trÓnsit per l'any 1639. Va ser el propi Horrocks qui l'octubre de 1639, comparant les taules de Kepler amb les mÚs antigues i inacurades de Lansberg, es va adonar de que aquestes darreres predeien un possible trÓnsit de Venus el novembre d'aquell mateix any. Horrocks va verificar aquest fet amb els seus propis cÓlculs, per˛ el fet de disposar de tan poc temps va fer que la notÝcia no fos convenientment anunciada, de manera que tan sols Horrocks, el seu germÓ Jonas i el seu amic Crabtree la van conŔixer amb prou antelaciˇ. Tant Horrocks com Crabtree van observar el trÓnsit i van prendre algunes mesures, mentre que sembla que el germÓ de Horrocks mai el va arribar a observar. La primera observaciˇ d'un trÓnsit de Mercuri va ser l'any 1631 per part de l'astr˛nom francŔs Pierre Gassendi. Tot i que el telescopi, imprescindible per observar els trÓnsits, s'utilitzava des d'aproximadament l'any 1610, ning˙ va observar els trÓnsits dels anys 1615, 1618 i 1628, ja que ning˙ no en coneixia la seva existŔncia. L'apariciˇ d'unes noves taules amb les posicions dels planetes (les Taules Rudolfines de J. Kepler l'any 1627) va fer possible conŔixer amb antelaciˇ el trÓnsit de 1631 i poder-lo observar.

Quina importÓncia cientÝfica tÚ un trÓnsit?

Changed:
<
<
Actualment els trÓnsits de Venus sˇn essencialment una curiositat. El mateix es pot dir dels trÓnsits de Mercuri. De les poques aportacions que avui dia poden fer els trÓnsits a l'astronomia podem destacar l'estudi de la variaciˇ de la velocitat de rotaciˇ de la Terra. Conegudes les circumstÓncies (es a dir, els temps de contacte i des d'on es va observar) d'un trÓnsit que va succeir en el passat, es poden arribar a deduir petites variacions en la durada del dia al llarg dels segles. La situaciˇ, per˛, va ser molt diferent fins el segle XIX. Fins aleshores els trÓnsits de Venus, tal i com havia suggerit Edmond Halley l'any 1716, es van fer servir per intentar mesurar la Unitat Astron˛mica, o el que Ús el mateix, la distÓncia entre la Terra i el Sol. Nombroses expedicions cientÝfiques van ser organitzades per observar els trÓnsits de 1761, 1769, 1874 i 1882. Per˛ malgrat tots els esforšos, diverses limitacions observacionals, en especial el fenomen de la gota negra, van fer impossible una determinaciˇ prou acurada de la Unitat Astron˛mica mitjanšant el mŔtode del trÓnsits de Venus. A la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX nous mŔtodes van ser ideats per determinar la distÓncia Terra-Sol, cap d'ells implicant el trÓnsit de Venus o Mercuri pel davant del Sol, perdent-se d'aquesta manera l’interŔs de la ciŔncia per aquests fen˛mens. Actualment tan sols fen˛mens derivats dels trÓnsits, com Ús el ja esmentat de la gota negra, sˇn objecte d'estudi. ;
>
>
Actualment els trÓnsits de Venus sˇn essencialment una curiositat. El mateix es pot dir dels trÓnsits de Mercuri. De les poques aportacions que avui dia poden fer els trÓnsits a l'astronomia podem destacar l'estudi de la variaciˇ de la velocitat de rotaciˇ de la Terra. Conegudes les circumstÓncies (es a dir, els temps de contacte i des d'on es va observar) d'un trÓnsit que va succeir en el passat, es poden arribar a deduir petites variacions en la durada del dia al llarg dels segles. La situaciˇ, per˛, va ser molt diferent fins el segle XIX. Fins aleshores els trÓnsits de Venus, tal i com havia suggerit Edmond Halley l'any 1716, es van fer servir per intentar mesurar la Unitat Astron˛mica, o el que Ús el mateix, la distÓncia entre la Terra i el Sol. Nombroses expedicions cientÝfiques van ser organitzades per observar els trÓnsits de 1761, 1769, 1874 i 1882. Per˛ malgrat tots els esforšos, diverses limitacions observacionals, en especial el fenomen de la gota negra, van fer impossible una determinaciˇ prou acurada de la Unitat Astron˛mica mitjanšant el mŔtode del trÓnsits de Venus. A la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX nous mŔtodes van ser ideats per determinar la distÓncia Terra-Sol, cap d'ells implicant el trÓnsit de Venus o Mercuri pel davant del Sol, perdent-se d'aquesta manera l'interŔs de la ciŔncia per aquests fen˛mens. Actualment tan sols fen˛mens derivats dels trÓnsits, com Ús el ja esmentat de la gota negra, sˇn objecte d'estudi. ;
 

En que consisteix l'efecte de la "gota negra"?

Changed:
<
<
Just desprÚs del contacte intern entre els discos del Sol i el planeta (Mercuri o Venus) succeeix quelcom d’estrany. En comptes de separar-se clarament del limb solar, el disc del planeta sembla quedar-se enganxat durant alguns segons a l'extrem del disc solar i es deforma per adoptar l'aparenša d'una gota negra. Aquest fenomen es torna a repetir just abans del darrer contacte intern. L'efecte de la gota negra impedeix cronometrar amb precisiˇ els instants de contacte entre el disc del planeta i el del Sol, i va ser la causa principal per la qual van fracassar els intents de determinar la distÓncia Terra-Sol seguint el mŔtode de Halley.
>
>
Just desprÚs del contacte intern entre els discos del Sol i el planeta (Mercuri o Venus) succeeix quelcom d'estrany. En comptes de separar-se clarament del limb solar, el disc del planeta sembla quedar-se enganxat durant alguns segons a l'extrem del disc solar i es deforma per adoptar l'aparenša d'una gota negra. Aquest fenomen es torna a repetir just abans del darrer contacte intern. L'efecte de la gota negra impedeix cronometrar amb precisiˇ els instants de contacte entre el disc del planeta i el del Sol, i va ser la causa principal per la qual van fracassar els intents de determinar la distÓncia Terra-Sol seguint el mŔtode de Halley.
 
gota0.jpg.

La principal responsable d'aquest fenomen Ús la turbulŔncia de l'atmosfera de la Terra, si bÚ tambÚ Ús important el fet de que el disc del Sol sigui lleugerament mÚs fosc en el seu extrem que en el centre (el que es coneix com enfosquiment del limb). Podem simular aquest efecte tot ajuntant els nostres dits a poc a poc i observant la seva ombra. Poc abans que s'arribin a tocar apareix una ombra en forma de menisc que sembla unir-los, de forma similar al que succeeix entre el limb del Sol i el del planeta.

Revision 402 Nov 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->

Preguntes freqŘents sobre els trÓnsits

Changed:
<
<

Tornar

logoPetit.gif
>
>
logovenus.jpg logovenus12.jpg
 
Line: 35 to 32
 

Quan va ser el darrer trÓnsit?

Changed:
<
<
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d’observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d’Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l’horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d’Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d’Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).
>
>
El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 8 de juny del 2004. El trÓnsit a ser visible en totes les seves fases des de tot el territori peninsular. L'anterior a aquest va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d’observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d’Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l’horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d’Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d’Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).
 

Quan es produiran els propers trÓnsits?

Changed:
<
<
Deixant de banda el trÓnsit del 8 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc el 5 de juny de 2012. Aquest trÓnsit, per˛, no podrÓ ser seguit en cap de les seves fases des d’Europa Occidental, i el millor lloc per observar-lo seran les illes del PacÝfic situades al Nord de l’equador. DesprÚs d’aquest, els segŘents trÓnsits de Venus no tindran lloc fins l’11 de desembre de 2117 i el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d’Espanya, amb el Sol molt baix a l’horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d’Espanya amb unes condicions tan favorables com el del 8 de juny d’enguany serÓ el trÓnsit de l’11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit d’enguany).
>
>
Deixant de banda el trÓnsit del 5-6 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc l’11 de desembre de 2117 i desprÚs el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d’Espanya, amb el Sol molt baix a l’horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d’Espanya amb unes condicions tan favorables com les que hi van haver el 8 de juny del 2004 d’enguany serÓ el trÓnsit de l’11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit d’enguany).
 
Changed:
<
<
Pel que fa als trÓnsits de Mercuri, els propers tindran lloc el 8 de novembre de 2006 (invisible des d'Espanya) i el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).
>
>
Pel que fa als trÓnsits de Mercuri, el proper tindrÓ lloc el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).
 

Quina durada tÚ el trÓnsit del 8 de juny?

Changed:
<
<
El trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004 tÚ una durada aproximada de 6 hores i 13 minuts. ComenšarÓ a les 5h13m25s TU (TU = Temps Universal, Ús l’horari solar promig al meridiÓ de Greenwich. Per obtenir l’hora local a Espanya, cal sumar 2 hores quan estÓ vigent l’horari d’estiu i 1 hora quan estÓ vigent l’horari d’hivern), amb el Sol situat 8║ d’alšada respecte de l’horitzˇ de Barcelona, i finalitzarÓ a les 11h26m03s TU, amb el Sol a 71║ d’alšada (a Barcelona). En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Venus pot arribar a ser d’una mica mÚs de 8 hores.
>
>
El trÓnsit de Venus del 5-6 de juny del 2012 s'espera que comenci (per a un observador geocŔntric) a les 22:09:29 (TU) i que acabi a les 04:49:27 (TU) amb una durada total de 6h 40min.

De fet, des de diferents llocs de la terra, els temps de contacte varien minuts o segons. Aquesta diferŔncia en els temps Ús el que permet als astr˛noms calcular la mida del Sistema Solar.

El trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004 va tenir una durada aproximada de 6 hores i 13 minuts. ComenšÓ a les 5h13m25s TU (TU = Temps Universal, Ús l’horari solar promig al meridiÓ de Greenwich. Per obtenir l’hora local a Espanya, cal sumar 2 hores quan estÓ vigent l’horari d’estiu i 1 hora quan estÓ vigent l’horari d’hivern), amb el Sol situat 8║ d’alšada respecte de l’horitzˇ de Barcelona, i finalitzÓ a les 11h26m03s TU, amb el Sol a 71║ d’alšada (a Barcelona).

En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Venus pot arribar a ser d’una mica mÚs de 8 hores.

  La durada mÓxima d'un trÓnsit de Mercuri Ús tambÚ de quasi 8 hores.

Revision 306 May 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->

Revision 204 May 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
Added:
>
>
<--
-->
 

Preguntes freqŘents sobre els trÓnsits

Revision 103 May 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
Added:
>
>

Preguntes freqŘents sobre els trÓnsits

Tornar

logoPetit.gif

QuŔ Ús un trÓnsit?

Un trÓnsit Ús el pas d'un planeta o de qualsevol altre astre pel davant del Sol. Dels planetes del Sistema Solar, tan sols Mercuri i Venus, per trobar-se mÚs a prop del Sol que la Terra, poden transitar pel davant del Sol. La Lluna tambÚ pot transitar pel davant del Sol i es produeix en aquest cas un eclipsi de Sol.

QuŔ es veu durant un trÓnsit?

Durant un trÓnsit veurem el disc del planeta projectat contra la superfÝcie brillant del Sol. El planeta apareixerÓ com un petit disc de color negre (degut al contrast entre l'hemisferi nocturn del planeta i la superfÝcie del Sol) que es va desplašant sobre el Sol. La mida aparent de Venus durant el trÓnsit del 8 de juny de 2004 Ús 30 vegades inferior a la mida del Sol. En comparaciˇ, durant el trÓnsit de Mercuri del pasta 7 de maig de 2003, el planeta va mostrar un disc aparent unes 160 vegades mÚs petit que el Sol.

Com podem observar un trÓnsit? MAI NO MIREU EL SOL DIRECTAMENT. Mirar el Sol directament sense protecciˇ o a travÚs d'ulleres (incloses les ulleres de sol), telescopis o qualsevol altre instrument no dissenyat amb aquesta finalitat pot produir-nos greus lesions als ulls.

A diferŔncia del cas de Mercuri, el diÓmetre aparent de Venus durant un trÓnsit davant del Sol el pot arribar a fer detectable a ull nu SEMPRE PRENENT TOTES LES MESURES DE SEGURETAT NECESS└RIES ABANS ESMENTADES. En tot cas, la manera mÚs segura de fer-ho Ús projectant la imatge del Sol a travÚs d'un telescopi sobre una pantalla blanca (veieu figura). Aquesta forma d'observar el trÓnsit ofereix a mÚs l'avantatge de permetre l'observaciˇ simultÓnia a un grup de persones.

projeccio.jpg

Cada quant es produeix un trÓnsit de Venus?

Si l'˛rbita de Venus no estiguÚs inclinada respecte de l'˛rbita de la Terra, Venus transitaria pel davant del Sol una vegada cada 584 dies (uns 19.5 mesos, el temps que triga en repetir-se la mateixa posiciˇ relativa Sol-Venus vist des de la Terra o perÝode sin˛dic). Per˛ la inclinaciˇ de l'˛rbita (uns 3.4 graus) provoca que la major part de les vegades Venus passi per sobre o per sota del disc solar, sense que es produeixi el trÓnsit. Tot plegat fa que els trÓnsits de Venus tinguin lloc cÝclicament i per parelles, separats per intervals segons el patrˇ segŘent: 8 anys, 121.5 anys, 8 anys, 105.5 anys. En algunes ocasions, com va succeir l'any 1388, un dels trÓnsits de la parella pot no esdevenir. Actualment nomÚs es poden produir els mesos de juny i desembre, agrupats per parelles (els dos trÓnsits del segle XXI tindran lloc al juny, mentre que els dos trÓnsits del segle XIX van tenir lloc al desembre, com passarÓ amb els trÓnsits del segle XXII).

I de Mercuri?

A l'igual que en el cas de Venus, l'˛rbita de Mercuri tambÚ es troba inclinada respecte a la de la Terra (en aquest cas 7.0 graus). Si no fos aixÝ hi hauria un trÓnsit de Mercuri cada 116 dies (el seu perÝode sin˛dic). En realitat, en promig tan sols hi ha 13 trÓnsits per segle, separats per intervals que van dels 3.5 als 13 anys. Actualment nomÚs es poden produir els mesos de maig i novembre.

Quan va ser el darrer trÓnsit?

El darrer trÓnsit de Venus va tenir lloc el 6 de desembre de 1882. Llavors, les millors condicions d’observaciˇ van correspondre a AmŔrica del Sud. Des d’Espanya, ˙nicament es va poder seguir el comenšament del trÓnsit, amb el Sol situat molt baix a l’horitzˇ. El trÓnsit anterior a aquest va tenir lloc el 9 de desembre de 1874 i el millor lloc per observar-lo va ser AustrÓlia. En cap moment es va poder seguir des d’Espanya. El darrer trÓnsit de Venus que va poder ser completament observable des d’Espanya, des del comenšament fins el final, va tenir lloc el 23 de maig de 1283. Ďbviament, llavors cap observador peninsular va seguir el fenomen (de fet, el primer trÓnsit de Venus observat va ser el del 1639, com veurem mÚs a baix).

Quan es produiran els propers trÓnsits?

Deixant de banda el trÓnsit del 8 de juny, el proper trÓnsit de Venus tindrÓ lloc el 5 de juny de 2012. Aquest trÓnsit, per˛, no podrÓ ser seguit en cap de les seves fases des d’Europa Occidental, i el millor lloc per observar-lo seran les illes del PacÝfic situades al Nord de l’equador. DesprÚs d’aquest, els segŘents trÓnsits de Venus no tindran lloc fins l’11 de desembre de 2117 i el 8 de desembre de 2125. NomÚs aquest ˙ltim serÓ parcialment visible des d’Espanya, amb el Sol molt baix a l’horitzˇ. El proper trÓnsit de Venus observable des d’Espanya amb unes condicions tan favorables com el del 8 de juny d’enguany serÓ el trÓnsit de l’11 de juny de 2247, encara que llavors la durada del trÓnsit serÓ menor (5h45m en front de les 6h13m del trÓnsit d’enguany).

Pel que fa als trÓnsits de Mercuri, els propers tindran lloc el 8 de novembre de 2006 (invisible des d'Espanya) i el 9 de maig de 2016 (visible des d'Espanya a partir del migdia).

Quina durada tÚ el trÓnsit del 8 de juny?

El trÓnsit de Venus del 8 de juny de 2004 tÚ una durada aproximada de 6 hores i 13 minuts. ComenšarÓ a les 5h13m25s TU (TU = Temps Universal, Ús l’horari solar promig al meridiÓ de Greenwich. Per obtenir l’hora local a Espanya, cal sumar 2 hores quan estÓ vigent l’horari d’estiu i 1 hora quan estÓ vigent l’horari d’hivern), amb el Sol situat 8║ d’alšada respecte de l’horitzˇ de Barcelona, i finalitzarÓ a les 11h26m03s TU, amb el Sol a 71║ d’alšada (a Barcelona). En els casos mÚs favorables la durada d'un trÓnsit de Venus pot arribar a ser d’una mica mÚs de 8 hores.

La durada mÓxima d'un trÓnsit de Mercuri Ús tambÚ de quasi 8 hores.

Com Ús Venus?

Venus Ús el planeta mÚs similar a la Terra pel que fa a la seva mida: tÚ un diÓmetre equatorial de 12103 km, en front dels 12756 km de la Terra. La seva massa i densitat sˇn tambÚ molt semblants: Venus tÚ una massa equivalent al 81.5% de la massa de la Terra, i una densitat de 5.25 g/cm3, en front dels 5.52 g/cm3 en el cas de la Terra. Venus triga 224.7 dies en completar una volta al Sol, a una distÓncia promig de 108 milions de km (recordem que la Terra completa una volta al Sol en uns 365 dies, a una distÓncia mitja de 150 milions de km). Les semblances amb la Terra, per˛, acaben aquÝ. El perÝode rotaciˇ de Venus, de 243 dies (en sentit retr˛grad), Ús molt mÚs llarg que el de la Terra (de 23h56m). La seva atmosfera tambÚ Ús molt diferent a la de la Terra, ja que l’element predominant Ús el di˛xid de carboni (CO2), que provoca un brutal efecte hivernacle que fa que la temperatura superficial sigui d’uns 500║C, amb una pressiˇ d’unes 80 atmosferes.

El planeta ha rebut la visita d’una gran quantitat de sondes espacials. La sonda que ha proporcionat dades de major interŔs va ser la Magellan, llenšada el 1989 per la NASA, i que va cartografiar amb ones de rÓdio la prÓctica totalitat de la superfÝcie del planeta.

Algunes caracterÝsitiques de Venus

(extretes de AstronomÝa General Teˇrica y Prßctica. D.GaladÝ-EnrÝquez y J. GutiÚrrez Cabello)

Massa
0.815 masses de la Terra
Radi equatorial
6051.4 km
Densitat promig
5.25 g/cm3
PerÝode de rotaciˇ
243 dies «
PerÝode orbital
224.701 dies
DistÓncia mitja al Sol
0.7233 UA (108 milions de km)
Excentricitat orbital
0.0068
Inclinaciˇ orbital
3.4 graus
venus.jpg

Qui va ser el primer en observar un trÓnsit?

El primer trÓnsit de Venus va ser observat l'any 1639 per l'anglŔs J. Horrocks. Es dˇna la circumstÓncia de que Kepler havia predit un trÓnsit de Venus per l'any 1631. Tot i els esforšos de Gassendi, el trÓnsit no va ser observat, ja que es va produir quan era de nit a Franša (aquest fet era evidentment desconegut per Gassendi, degut a la precisiˇ limitada de les taules de Kepler). Kepler, per˛, no va predir cap trÓnsit per l'any 1639. Va ser el propi Horrocks qui l'octubre de 1639, comparant les taules de Kepler amb les mÚs antigues i inacurades de Lansberg, es va adonar de que aquestes darreres predeien un possible trÓnsit de Venus el novembre d'aquell mateix any. Horrocks va verificar aquest fet amb els seus propis cÓlculs, per˛ el fet de disposar de tan poc temps va fer que la notÝcia no fos convenientment anunciada, de manera que tan sols Horrocks, el seu germÓ Jonas i el seu amic Crabtree la van conŔixer amb prou antelaciˇ. Tant Horrocks com Crabtree van observar el trÓnsit i van prendre algunes mesures, mentre que sembla que el germÓ de Horrocks mai el va arribar a observar. La primera observaciˇ d'un trÓnsit de Mercuri va ser l'any 1631 per part de l'astr˛nom francŔs Pierre Gassendi. Tot i que el telescopi, imprescindible per observar els trÓnsits, s'utilitzava des d'aproximadament l'any 1610, ning˙ va observar els trÓnsits dels anys 1615, 1618 i 1628, ja que ning˙ no en coneixia la seva existŔncia. L'apariciˇ d'unes noves taules amb les posicions dels planetes (les Taules Rudolfines de J. Kepler l'any 1627) va fer possible conŔixer amb antelaciˇ el trÓnsit de 1631 i poder-lo observar.

Quina importÓncia cientÝfica tÚ un trÓnsit?

Actualment els trÓnsits de Venus sˇn essencialment una curiositat. El mateix es pot dir dels trÓnsits de Mercuri. De les poques aportacions que avui dia poden fer els trÓnsits a l'astronomia podem destacar l'estudi de la variaciˇ de la velocitat de rotaciˇ de la Terra. Conegudes les circumstÓncies (es a dir, els temps de contacte i des d'on es va observar) d'un trÓnsit que va succeir en el passat, es poden arribar a deduir petites variacions en la durada del dia al llarg dels segles. La situaciˇ, per˛, va ser molt diferent fins el segle XIX. Fins aleshores els trÓnsits de Venus, tal i com havia suggerit Edmond Halley l'any 1716, es van fer servir per intentar mesurar la Unitat Astron˛mica, o el que Ús el mateix, la distÓncia entre la Terra i el Sol. Nombroses expedicions cientÝfiques van ser organitzades per observar els trÓnsits de 1761, 1769, 1874 i 1882. Per˛ malgrat tots els esforšos, diverses limitacions observacionals, en especial el fenomen de la gota negra, van fer impossible una determinaciˇ prou acurada de la Unitat Astron˛mica mitjanšant el mŔtode del trÓnsits de Venus. A la segona meitat del segle XIX i al llarg del segle XX nous mŔtodes van ser ideats per determinar la distÓncia Terra-Sol, cap d'ells implicant el trÓnsit de Venus o Mercuri pel davant del Sol, perdent-se d'aquesta manera l’interŔs de la ciŔncia per aquests fen˛mens. Actualment tan sols fen˛mens derivats dels trÓnsits, com Ús el ja esmentat de la gota negra, sˇn objecte d'estudi. ;

En que consisteix l'efecte de la "gota negra"?

Just desprÚs del contacte intern entre els discos del Sol i el planeta (Mercuri o Venus) succeeix quelcom d’estrany. En comptes de separar-se clarament del limb solar, el disc del planeta sembla quedar-se enganxat durant alguns segons a l'extrem del disc solar i es deforma per adoptar l'aparenša d'una gota negra. Aquest fenomen es torna a repetir just abans del darrer contacte intern. L'efecte de la gota negra impedeix cronometrar amb precisiˇ els instants de contacte entre el disc del planeta i el del Sol, i va ser la causa principal per la qual van fracassar els intents de determinar la distÓncia Terra-Sol seguint el mŔtode de Halley.

gota0.jpg.

La principal responsable d'aquest fenomen Ús la turbulŔncia de l'atmosfera de la Terra, si bÚ tambÚ Ús important el fet de que el disc del Sol sigui lleugerament mÚs fosc en el seu extrem que en el centre (el que es coneix com enfosquiment del limb). Podem simular aquest efecte tot ajuntant els nostres dits a poc a poc i observant la seva ombra. Poc abans que s'arribin a tocar apareix una ombra en forma de menisc que sembla unir-los, de forma similar al que succeeix entre el limb del Sol i el del planeta.

gota1.jpg gota2.jpg gota3.jpg

Si voleu una explicaciˇ mÚs completa de l'efecte de la gota negra consulteu http://nicmosis.as.arizona.edu:8000/POSTERS/TOM1999.jpg (en anglŔs, molt tŔcnic).

 
This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl