Difference: FaqEcLuca (1 vs. 9)

Revision 901 Aug 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Deleted:
<
<
 

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

Tornar a retransmissions

Line: 60 to 59
 

Quan van ser els anteriors eclipsis de Lluna?

Tot seguit es mostren els últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:

Added:
>
>
 
  • 7 d'agost de 2017: Eclipsi parcial. Tota la parcialitat visible des de Catalunya.
  • 10-11 de febrer de 2017: Eclipsi penombral de Lluna. Algunes imatges de l'eclipsi a ServiAstro.
  • 28 de setembre de 2015 : Eclipsi total visible en totes les seves fases, de matinada. Retransmissió ServiAstro. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
Line: 73 to 73
 

Quan es produiran els propers eclipsis?

Changed:
<
<
>
>
 

Revision 826 Jun 2018 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Line: 59 to 59
 

Quan van ser els anteriors eclipsis de Lluna?

Changed:
<
<
Tot seguit es mostren els 7 últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:
>
>
Tot seguit es mostren els últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:
  • 7 d'agost de 2017: Eclipsi parcial. Tota la parcialitat visible des de Catalunya.
  • 10-11 de febrer de 2017: Eclipsi penombral de Lluna. Algunes imatges de l'eclipsi a ServiAstro.
  • 28 de setembre de 2015 : Eclipsi total visible en totes les seves fases, de matinada. Retransmissió ServiAstro. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
 
Line: 71 to 73
 

Quan es produiran els propers eclipsis?

Changed:
<
<
>
>
 
Changed:
<
<
  • 16 de maig de 2012: Eclipsi total pràcticament visible en totes les seves fases des de Catalunya.
>
>
 

Què són les sèries Saros?

Line: 100 to 103
 

Què són els nodes descendent i ascendent?

Changed:
<
<
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que http://www.hermit.org/Eclipse/why_months.html#Draconic": uns 5º.
>
>
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que http://www.hermit.org/Eclipse/why_months.html#Draconic": uns 5º.
  Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l' eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l' eclíptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l' eclíptica.

Revision 708 Feb 2017 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Added:
>
>
 

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

Tornar a retransmissions

Line: 58 to 59
 

Quan van ser els anteriors eclipsis de Lluna?

Changed:
<
<
Tot seguit es mostren els 6 últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:
>
>
Tot seguit es mostren els 7 últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:
  • 28 de setembre de 2015 : Eclipsi total visible en totes les seves fases, de matinada.
  • 15 de juny de 2011 : Eclipsi total. La lluna a Catalunya va sortir totalment eclipsada. Retransmissió ServiAstro. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
 
Added:
>
>
  • 21 de febrer de 2008: Eclipsi total, visible des de Catalunya. ServiAstro el va retransmetre en directe. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
 
  • 3 de març de 2007 : Eclipsi total, visible des de Catalunya. ServiAstro el va retransmetre en directe. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.
Added:
>
>
 

Quan es produiran els propers eclipsis?

Changed:
<
<
>
>
 
Added:
>
>
 

Què són les sèries Saros?

Line: 93 to 100
 

Què són els nodes descendent i ascendent?

Changed:
<
<
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada: uns 5º.
>
>
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que http://www.hermit.org/Eclipse/why_months.html#Draconic": uns 5º.
  Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclíptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclíptica.

Revision 622 Sep 2015 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

Line: 8 to 8
 

Què és un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfí­cie es reflexa la llum que prové d'ell.
>
>
La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfície reflexa la llum que prové del Sol.
 
Changed:
<
<
Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfí­cie. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.
>
>
Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfície. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Quan la lluna s'endinsa per complet en l'ombra de la Terra hi ha un eclipsi total.
 
Changed:
<
<
però a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.
>
>
A part de l'ombra, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.
  esqcat.gif
Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
No està a escala.
Line: 20 to 20
 

Quines són les fases d'un eclipsi?

Changed:
<
<
Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importància, que s'enumeren a continuació:
>
>
Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit travessa, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importància, que s'enumeren a continuació:
 
  • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comença a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
  • Segon contacte de la penombra: La Lluna s'endinsa totalment en la penombra de la Terra.
  • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comença a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
Line: 37 to 37
 

Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
>
>
Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, tot seguit el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
 

Què és la classificació de Danjon?

Line: 49 to 49
 
  • L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)

Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismàtics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfí­cie lunar.
>
>
Els eclipsis de Lluna són un dels fenomens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismàtics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfície lunar.
 

Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així­ doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfí­cie de la Terra.
>
>
Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així­ doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfície de la Terra.
  1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.
Changed:
<
<

Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors?

>
>

Quan van ser els anteriors eclipsis de Lluna?

 
Changed:
<
<
Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Catalunya:
>
>
Tot seguit es mostren els 6 últims eclipsis de Lluna visibles total o parcialment des de Catalunya:
 
Changed:
<
<
  • 3 de març de 2007 : Eclipsi total de Lluna, visible des de Barcelona. ServiAstro va retransmetre'l en directe i disposa de la galeria d'aquella retransmissió.

Quan es produiran els eclipsis posteriors?

>
>
  • 3 de març de 2007 : Eclipsi total, visible des de Catalunya. ServiAstro el va retransmetre en directe. Es pot consultar la galeria d'imatges d'aquella retransmissió.

Quan es produiran els propers eclipsis?

 
Changed:
<
<
>
>
 

Què són les sèries Saros?

Changed:
<
<
Existeix un comportament cí­clic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.
>
>
Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen essent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials altra vegada i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.
 

Informació addicional

  1. Breu article amb els conceptes principals.
  2. Pàgina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
Line: 85 to 85
  L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'òrbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.
Changed:
<
<
L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que està molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més pròxima.
>
>
L'apogeu és el punt en el qual la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que es troba molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més propera a ella.
 
Changed:
<
<
Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·lí­ptica s'anomenen de forma genèrica àpsides independentment del cos central.
>
>
Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·líptica s'anomenen de forma genèrica àpsides independentment del cos central.
  Donat que la diferència de distàncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.

Què són els nodes descendent i ascendent?

Changed:
<
<
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada: uns 5º.
>
>
Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i de la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada: uns 5º.
 
Changed:
<
<
Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclí­ptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclí­ptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclí­ptica.
>
>
Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclíptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclíptica.
 
Changed:
<
<
Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa lí­nia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.
>
>
Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa línia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.
 

Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

Changed:
<
<
Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí­ de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfí­cie i arriba de nou a la Terra.
>
>
Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfície i arriba una altra vegada a la Terra.
  El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí­ rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat refracció.

Informació addicional

Line: 114 to 114
  TLE1982-2056w.JPG
Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
Changed:
<
<
TLE2000-4850w.JPG
Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
>
>
TLE2000-4850w.JPG
Centre de l'eclipsi del 20-21 de gener de 2000.
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
  TLE2000Jul-3b.JPG
Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs, afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.

Changed:
<
<
Els fenòmens més importants que participen en aquest procés s'anomenen dispersió Rayleigh i dispersió de Mie,, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.
>
>
Els fenomens més importants que participen en aquest procés s'anomenen dispersió Rayleigh i dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.
 

Informació addicional

Changed:
<
<
  1. índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
  2. Pàgina descriptiva dels fenòmens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
  3. Pàgina descriptiva d'altres fenòmens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)
>
>
  1. Índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
  2. Pàgina descriptiva dels fenomens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
  3. Pàgina descriptiva d'altres fenomens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)

Revision 516 Sep 2015 - EduardMasana

Line: 1 to 1
 
<--
-->

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

Line: 59 to 59
 

Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors?

Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Catalunya:

Added:
>
>
  • 15 de juny de 2011 : Eclipse total que se verá en Cataluña desde el inicio de la totalidad.
 
Changed:
<
<
>
>
 

Quan es produiran els eclipsis posteriors?

Changed:
<
<
  • 15 de juny de 2011 : Eclipsi total que es veurà a Catalunya, més o menys, des de l'inici de la totalitat.
>
>
 

Què són les sèries Saros?

Revision 419 May 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

Revision 301 Apr 2011 - SurinyeOlarte

Line: 1 to 1
 
<--
-->
Changed:
<
<

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

>
>

Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

  Tornar a retransmissions
Line: 10 to 10
  La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfí­cie es reflexa la llum que prové d'ell.
Changed:
<
<
Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Així fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfí­cie. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.
>
>
Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfí­cie. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.
 
Changed:
<
<
Perí a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, perí no de la font en la seva totalitat.
>
>
però a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.
 
Changed:
<
<
esqcat.gif
Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
No estí a escala.
>
>
esqcat.gif
Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
No està a escala.
  Es pot donar el cas que la Lluna penetri sols en la penombra; en aquests casos el que té lloc és un eclipsi penombral de Lluna.

Quines són les fases d'un eclipsi?

Changed:
<
<
Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importí ncia, que s'enumeren a continuació:
  • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comeníça a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
>
>
Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importància, que s'enumeren a continuació:
  • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comença a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
 
  • Segon contacte de la penombra: La Lluna s'endinsa totalment en la penombra de la Terra.
Changed:
<
<
  • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comeníça a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
>
>
  • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comença a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
 
  • Segon contacte de l'ombra (U2): La Lluna s'endinsa completament en l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la fase de totalitat.
Changed:
<
<
  • Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comeníça a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
>
>
  • Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comença a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
 
  • Quart contacte de l'ombra (U4): La Lluna emergeix per complet de l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la segona fase penombral.
Changed:
<
<
  • Tercer contacte de la penombra: La Lluna comeníça a sortir de la penombra de la Terra.
>
>
  • Tercer contacte de la penombra: La Lluna comença a sortir de la penombra de la Terra.
 
  • Quart contacte de la penombra (P4): La Lluna surt per fi per complet de la penombra de la Terra. Final de la fase penombral i final de l'eclipsi.
Changed:
<
<
En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els grí fics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pí gines informatives de Serviastro.
>
>
En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els gràfics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pàgines informatives de Serviastro.
 
Changed:
<
<
[[InfEc030307][LE2007Mar03-Fig1-detall.gif
>
>
LE2007Mar03-Fig1-detall.gif
 
Changed:
<
<

Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de maríç de 2007.
Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html
>
>

Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007.
Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html
 

Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comeníça a entrar a la zona d'ombra prípiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara estí il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, així és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirí endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
>
>
Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
 

Què és la classificació de Danjon?

L'astrònom francès André-Louis Danjon va proposar una escala per avaluar l'aparença visual de la Lluna en un eclipsi: brillantor i color.

  • L=0 : Eclipsis molt foscos (Lluna gairebé invisible, especialment al bell mig de la totalitat)
  • L=1 : Eclipsis foscos, grisos o marronosos (els detalls sols poden distingir-se amb dificultat)
Changed:
<
<
  • L=2 : Eclipsis de color vermell íxid (ombra central molt fosca, perí més brillant cap als costats)
>
>
  • L=2 : Eclipsis de color vermell òxid (ombra central molt fosca, però més brillant cap als costats)
 
  • L=3 : Eclipsis de color vermell més brillant (l'ombra acostuma a tenir una vora groguenca)
  • L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)

Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

Changed:
<
<
Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismí tics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfí­cie lunar.
>
>
Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismàtics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfí­cie lunar.
 

Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així­ doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfí­cie de la Terra.

1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.

Changed:
<
<

Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors al 21 de febrer de 2008?

>
>

Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors?

 
Changed:
<
<
Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Barcelona:
>
>
Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Catalunya:
 
  • 3 de març de 2007 : Eclipsi total de Lluna, visible des de Barcelona. ServiAstro va retransmetre'l en directe i disposa de la galeria d'aquella retransmissió.
Deleted:
<
<
  • 7 de setembre de 2006 : Eclipsi parcial de Lluna, molt allunyat de la centralitat, visible des de Barcelona a partir de l'inici de la fase de parcialitat.
  • 14 de maríç de 2006 : Eclipsi penombral de Lluna. Malgrat ésser visible des de Barcelona, va ser molt difí­cil d'observar, donat que sols influí­ lleugerament en la brillantor de la Lluna.
  • 28 d'octubre 2004 : Eclipsi total de Lluna que fou invisible des de Barcelona com a conseqüència del mal temps.
  • 4 de maig de 2004 : Eclipsi total de Lluna efectivament visible des de Barcelona.
 

Quan es produiran els eclipsis posteriors?

Changed:
<
<
La llista següent contempla els propers 5 eclipsis de Lluna que seran visibles totalment o parcial des de Barcelona: Tornar amunt
  • Què són les sèries Saros?

  • >
    >
    • 15 de juny de 2011 : Eclipsi total que es veurà a Catalunya, més o menys, des de l'inici de la totalitat.

    Què són les sèries Saros?

     
    Changed:
    <
    <
    Existeix un comportament cí­clic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, perí la realitat és que a mesura que es va avaníçant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.
    >
    >
    Existeix un comportament cí­clic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.
     

    Informació addicional

    Changed:
    <
    <
    1. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Breu article amb els conceptes principals.
    2. Pí gina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
    3. Explicació detallada i amb grí fics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
    >
    >
    1. Breu article amb els conceptes principals.
    2. Pàgina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
    3. Explicació detallada i amb gràfics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
     
    1. Explicació sobre els mesos lunars , que acaba introduint el concepte de Saros
    Deleted:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Què són l'apogeu i el perigeu?

  •  
    Changed:
    <
    <
    L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'írbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.
    >
    >

    Què són l'apogeu i el perigeu?

     
    Changed:
    <
    <
    L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que estí molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més príxima.
    >
    >
    L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'òrbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.
     
    Changed:
    <
    <
    Aquests punts extrems de qualsevol írbita el·lí­ptica s'anomenen de forma genèrica http://ca.wikipedia.org)" hreflang="ca"> í psides independentment del cos central.
    >
    >
    L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que està molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més pròxima.
     
    Changed:
    <
    <
    Donat que la diferència de distí ncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.
    >
    >
    Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·lí­ptica s'anomenen de forma genèrica àpsides independentment del cos central.
     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Què són els nodes descendent i ascendent?

  • >
    >
    Donat que la diferència de distàncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.
     
    Changed:
    <
    <
    Les írbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'írbita lunar estí lleugerament inclinada : uns 5º.
    >
    >

    Què són els nodes descendent i ascendent?

     
    Changed:
    <
    <
    Els nodes lunars (nodes de l'írbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclí­ptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'írbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclí­ptica a la nord i aní logament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclí­ptica.
    >
    >
    Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada: uns 5º.
     
    Changed:
    <
    <
    Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa lí­nia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva írbita.
    >
    >
    Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclí­ptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclí­ptica a la nord i anàlogament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclí­ptica.
     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si estí dins de l'ombra de la Terra?

  • >
    >
    Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa lí­nia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.
     
    Changed:
    <
    <
    Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí­ de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Així és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfí­cie i arriba de nou a la Terra.
    >
    >

    Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

     
    Changed:
    <
    <
    El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí­ rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat http://es.wikipedia.org)" hreflang="es">refracció.
    >
    >
    Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí­ de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfí­cie i arriba de nou a la Terra.

    El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí­ rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat refracció.

     

    Informació addicional

    Changed:
    <
    <
    1. Pí gina de tractament general de la refracció
    2. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica
    Tornar amunt
  • Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

  • >
    >
    1. Pàgina de tractament general de la refracció
    2. Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica

    Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

     
    Changed:
    <
    <
    De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una apareníça diferent, raó per la qual l'astrínom francès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.
    >
    >
    De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una aparença diferent, raó per la qual l'astrònom francès André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    TLE1982-2056w.JPG
    Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000
    Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    TLE2000-4850w.JPG
    Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000
    Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    TLE2000Jul-3b.JPG
    Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs , afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.
    >
    >
    Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs, afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.
     
    Changed:
    <
    <
    Els fenímens més importants que participen en aquest procés s'anomenen http://ca.wikipedia.org" hreflang="ca">dispersió Rayleigh i http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan estí alt en el cel i vermellós quan estí baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.
    >
    >
    Els fenòmens més importants que participen en aquest procés s'anomenen dispersió Rayleigh i dispersió de Mie,, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.
     

    Informació addicional

    Changed:
    <
    <
    1. índex de continguts sobre íptica atmosfèrica a Hyperphysics
    2. Pí gina descriptiva dels fenímens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
    3. Pí gina descriptiva d'altres fenímens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)
    >
    >
    1. índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
    2. Pàgina descriptiva dels fenòmens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
    3. Pàgina descriptiva d'altres fenòmens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)

    Revision 228 Mar 2011 - SurinyeOlarte

    Line: 1 to 1
     
    <--
    -->
    Changed:
    <
    <

    Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

    >
    >

    Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

     
    Changed:
    <
    <
    Tornar
    >
    >
    Tornar a retransmissions
     
    Changed:
    <
    <

    Què és un eclipsi de Lluna?

  • Quines són les fases d'un eclipsi?

  • Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

  • Què és la classificació de Danjon?

  • Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

  • Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

  • Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors a aquest?

  • Quan es produiran els eclipsis posteriors?

  • Què són les sèries Saros?

  • Què són l'apogeu i el perigeu?

  • Què són els nodes descendent i ascendent?

  • Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

  • Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

    • Què és un eclipsi de Lluna?

      La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfície es reflexa la llum que prové d'ell.

    >
    >

    Què és un eclipsi de Lluna?

     
    Changed:
    <
    <
    Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfície. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.
    >
    >
    La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfí­cie es reflexa la llum que prové d'ell.
     
    Changed:
    <
    <
    Però a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.
    >
    >
    Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Així fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfí­cie. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.
     
    Changed:
    <
    <
    Esquema que mostra què és l'ombra i què la penombra en un eclipsi de Lluna
    Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
    No està a escala.
    >
    >
    Perí a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, perí no de la font en la seva totalitat.
     
    Changed:
    <
    <
    Es pot donar el cas que la Lluna penetri sols en la penombra; en aquests casos el que té lloc és un eclipsi penombral de Lluna.
    >
    >
    esqcat.gif
    Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
    No estí a escala.
     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Quines són les fases d'un eclipsi?

  • >
    >
    Es pot donar el cas que la Lluna penetri sols en la penombra; en aquests casos el que té lloc és un eclipsi penombral de Lluna.

    Quines són les fases d'un eclipsi?

     
    Changed:
    <
    <
    Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importà ncia, que s'enumeren a continuació:
    • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comença a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
    >
    >
    Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importí ncia, que s'enumeren a continuació:
    • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comeníça a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
     
    • Segon contacte de la penombra: La Lluna s'endinsa totalment en la penombra de la Terra.
    Changed:
    <
    <
    • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comença a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
    >
    >
    • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comeníça a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
     
    • Segon contacte de l'ombra (U2): La Lluna s'endinsa completament en l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la fase de totalitat.
    Changed:
    <
    <
    • Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comença a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
    >
    >
    • Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comeníça a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
     
    • Quart contacte de l'ombra (U4): La Lluna emergeix per complet de l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la segona fase penombral.
    Changed:
    <
    <
    • Tercer contacte de la penombra: La Lluna comença a sortir de la penombra de la Terra.
    >
    >
    • Tercer contacte de la penombra: La Lluna comeníça a sortir de la penombra de la Terra.
     
    • Quart contacte de la penombra (P4): La Lluna surt per fi per complet de la penombra de la Terra. Final de la fase penombral i final de l'eclipsi.
    Changed:
    <
    <
    En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els grà fics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pà gines informatives de Serviastro.
    >
    >
    En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els grí fics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pí gines informatives de Serviastro.
     
    Changed:
    <
    <
    Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007
    Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007.
    Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
    http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html
    >
    >
    [[InfEc030307][LE2007Mar03-Fig1-detall.gif
     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

  • >
    >

    Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de maríç de 2007.
    Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
    http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html
     
    Changed:
    <
    <
    Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
    >
    >

    Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

    Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comeníça a entrar a la zona d'ombra prípiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara estí il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, així és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirí endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.
     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Què és la classificació de Danjon?

  • >
    >

    Què és la classificació de Danjon?

     
    Changed:
    <
    <
    L'astrònom frà ncès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar una escala per avaluar l'aparença visual de la Lluna en un eclipsi: brillantor i color.
    • L=0 : Eclipsis molt foscos (Lluna gairebé invisible, especialment al bell mig de la totalitat)
    >
    >
    L'astrònom francès André-Louis Danjon va proposar una escala per avaluar l'aparença visual de la Lluna en un eclipsi: brillantor i color.
    • L=0 : Eclipsis molt foscos (Lluna gairebé invisible, especialment al bell mig de la totalitat)
     
    • L=1 : Eclipsis foscos, grisos o marronosos (els detalls sols poden distingir-se amb dificultat)
    Changed:
    <
    <
    • L=2 : Eclipsis de color vermell òxid (ombra central molt fosca, però més brillant cap als costats)
    • L=3 : Eclipsis de color vermell més brillant (l'ombra acostuma a tenir una vora groguenca)
    • L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)
    Tornar amunt
  • Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

  • >
    >
    • L=2 : Eclipsis de color vermell íxid (ombra central molt fosca, perí més brillant cap als costats)
    • L=3 : Eclipsis de color vermell més brillant (l'ombra acostuma a tenir una vora groguenca)
    • L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)

    Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

     
    Changed:
    <
    <
    Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismà tics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels crà ters de la superfície lunar.
    >
    >
    Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismí tics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels cràters de la superfí­cie lunar.

    Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt
  • Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

  • >
    >
    Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així­ doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfí­cie de la Terra.

    1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.

     
    Changed:
    <
    <
    Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfície de la Terra.
    >
    >

    Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors al 21 de febrer de 2008?

     
    Changed:
    <
    <
    1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.
    >
    >
    Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Barcelona:
    • 3 de març de 2007 : Eclipsi total de Lluna, visible des de Barcelona. ServiAstro va retransmetre'l en directe i disposa de la galeria d'aquella retransmissió.
    • 7 de setembre de 2006 : Eclipsi parcial de Lluna, molt allunyat de la centralitat, visible des de Barcelona a partir de l'inici de la fase de parcialitat.
    • 14 de maríç de 2006 : Eclipsi penombral de Lluna. Malgrat ésser visible des de Barcelona, va ser molt difí­cil d'observar, donat que sols influí­ lleugerament en la brillantor de la Lluna.
    • 28 d'octubre 2004 : Eclipsi total de Lluna que fou invisible des de Barcelona com a conseqüència del mal temps.
    • 4 de maig de 2004 : Eclipsi total de Lluna efectivament visible des de Barcelona.

    Quan es produiran els eclipsis posteriors?

     
    Changed:
    <
    <
    Tornar amunt 
  • Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors al 21 de febrer de 2008?

  • >
    >
    La llista següent contempla els propers 5 eclipsis de Lluna que seran visibles totalment o parcial des de Barcelona: Tornar amunt
  • Què són les sèries Saros?

  •  
    Changed:
    <
    <
    Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Barcelona:
    • 3 de març de 2007 : Eclipsi total de Lluna, visible des de Barcelona. ServiAstro va retransmetre'l en directe i disposa de la galeria d'aquella retransmissió.
    • 7 de setembre de 2006 : Eclipsi parcial de Lluna, molt allunyat de la centralitat, visible des de Barcelona a partir de l'inici de la fase de parcialitat.
    • 14 de març de 2006 : Eclipsi penombral de Lluna. Malgrat ésser visible des de Barcelona, va ser molt difícil d'observar, donat que sols influí lleugerament en la brillantor de la Lluna.
    • 28 d'octubre 2004 : Eclipsi total de Lluna que fou invisible des de Barcelona com a conseqüència del mal temps.
    • 4 de maig de 2004 : Últim eclipsi total de Lluna efectivament visible des de Barcelona.
    Tornar amunt
  • Quan es produiran els eclipsis posteriors?

    La llista següent contempla els propers 5 eclipsis de Lluna que seran visibles totalment o parcial des de Barcelona:

    Tornar amunt
  • Què són les sèries Saros?

    Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.

    Informació addicional

    1. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Breu article amb els conceptes principals.
    2. PÃ gina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
    3. Explicació detallada i amb grà fics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
    4. Explicació sobre els mesos lunars , que acaba introduint el concepte de Saros
    Tornar amunt
  • Què són l'apogeu i el perigeu?

  • >
    >
    Existeix un comportament cí­clic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, perí la realitat és que a mesura que es va avaníçant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.

    Informació addicional

    1. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Breu article amb els conceptes principals.
    2. Pí gina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
    3. Explicació detallada i amb grí fics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
    4. Explicació sobre els mesos lunars , que acaba introduint el concepte de Saros
    Tornar amunt
  • Què són l'apogeu i el perigeu?

  •  
    Changed:
    <
    <
    L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'òrbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.
    >
    >
    L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'írbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.
     
    Changed:
    <
    <
    L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que està molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més pròxima.
    >
    >
    L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que estí molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més príxima.
     
    Changed:
    <
    <
    Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·líptica s'anomenen de forma genèrica http://ca.wikipedia.org)" hreflang="ca"> à psides independentment del cos central.
    >
    >
    Aquests punts extrems de qualsevol írbita el·lí­ptica s'anomenen de forma genèrica http://ca.wikipedia.org)" hreflang="ca"> í psides independentment del cos central.
     
    Changed:
    <
    <
    Donat que la diferència de distà ncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.
    >
    >
    Donat que la diferència de distí ncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.
      Tornar amunt
    Changed:
    <
    <
  • Què són els nodes descendent i ascendent?

  • >
    >
  • Què són els nodes descendent i ascendent?

  •  
    Changed:
    <
    <
    Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada : uns 5º.
    >
    >
    Les írbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'írbita lunar estí lleugerament inclinada : uns 5º.
     
    Changed:
    <
    <
    Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclíptica a la nord i anà logament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclíptica.
    >
    >
    Els nodes lunars (nodes de l'írbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclí­ptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'írbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclí­ptica a la nord i aní logament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclí­ptica.
     
    Changed:
    <
    <
    Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa línia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.
    >
    >
    Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa lí­nia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva írbita.
      Tornar amunt
    Changed:
    <
    <
  • Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

  • >
    >
  • Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si estí dins de l'ombra de la Terra?

  •  
    Changed:
    <
    <
    Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfície i arriba de nou a la Terra.
    >
    >
    Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí­ de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Així és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfí­cie i arriba de nou a la Terra.
     
    Changed:
    <
    <
    El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat http://es.wikipedia.org)" hreflang="es">refracció.

    Informació addicional

    1. Pà gina de tractament general de la refracció
    2. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica
    Tornar amunt
  • Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

  • >
    >
    El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí­ rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat http://es.wikipedia.org)" hreflang="es">refracció.

    Informació addicional

    1. Pí gina de tractament general de la refracció
    2. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica
    Tornar amunt
  • Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

  •  
    Changed:
    <
    <
    De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una aparença diferent, raó per la qual l'astrònom francès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.
    >
    >
    De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una apareníça diferent, raó per la qual l'astrínom francès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000
    Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000
    Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000
    Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
    >
    >
    MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000
    Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
    Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com
     
    Changed:
    <
    <
    Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs , afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.
    >
    >
    Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs , afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.
     
    Changed:
    <
    <
    Els fenòmens més importants que participen en aquest procés s'anomenen http://ca.wikipedia.org" hreflang="ca">dispersió Rayleigh i http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.

    Informació addicional

    1. Índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
    2. Pà gina descriptiva dels fenòmens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
    3. Pà gina descriptiva d'altres fenòmens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)
    >
    >
    Els fenímens més importants que participen en aquest procés s'anomenen http://ca.wikipedia.org" hreflang="ca">dispersió Rayleigh i http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan estí alt en el cel i vermellós quan estí baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.

    Informació addicional

    1. índex de continguts sobre íptica atmosfèrica a Hyperphysics
    2. Pí gina descriptiva dels fenímens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
    3. Pí gina descriptiva d'altres fenímens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)
     

    Revision 128 Mar 2011 - SurinyeOlarte

    Line: 1 to 1
    Added:
    >
    >
    <--
    -->

    Preguntes freqüents sobre els eclipsis de Lluna

    Tornar

    • Què és un eclipsi de Lluna?

      La Lluna, com tots els cossos del Sistema Solar excepte el Sol, no produeix llum. Si habitualment la veiem és perquè sobre la seva superfície es reflexa la llum que prové d'ell.

      Els eclipsis de Lluna es donen quan la Terra queda situada entre la Lluna i el Sol, cosa que només pot passar amb Lluna plena. Això fa que la Lluna quedi immersa en el con d'ombra de la Terra: els raigs del Sol ja no arriben a la seva superfície. Si la Lluna només s'endinsa en part en l'ombra de la Terra, es produeix un eclipsi parcial. Per contra, quan s'endinsa per complet, té lloc un eclipsi total.

      Però a part de l'ombra en si, els objectes, si estan il·luminats per una font de llum extensa (no puntual), projecten també una ombra més tènue, anomenada penombra (veure figura) que es produeix en tots els punts de l'espai als quals pot arribar la llum procedent d'algunes zones de la font, però no de la font en la seva totalitat.

      Esquema que mostra què és l'ombra i què la penombra en un eclipsi de Lluna
      Posicions del Sol, la Terra i la Lluna en un eclipsi lunar. Naturalesa de l'ombra i la penombra.
      No està a escala.

      Es pot donar el cas que la Lluna penetri sols en la penombra; en aquests casos el que té lloc és un eclipsi penombral de Lluna.

      Tornar amunt

    • Quines són les fases d'un eclipsi?

      Al llarg d'un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit ha de travessar, completament o en part, la penombra i/o l'ombra. En aquests processos hi ha una sèrie de moments d'especial importà ncia, que s'enumeren a continuació:

      • Primer contacte de la penombra (P1): La Lluna comença a endinsar-se en la penombra de la Terra. Inici de l'eclipsi i de la primera fase penombral.
      • Segon contacte de la penombra: La Lluna s'endinsa totalment en la penombra de la Terra.
      • Primer contacte de l'ombra (U1): La Lluna comença a endinsar-se en l'ombra de la Terra. Fi de la fase penombral i inici de la primera fase de parcialitat.
      • Segon contacte de l'ombra (U2): La Lluna s'endinsa completament en l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la fase de totalitat.
      • Tercer contacte de l'ombra (U3): La Lluna comença a emergir de l'ombra de la Terra. Final de la fase de totalitat. Inici de la segona fase de parcialitat.
      • Quart contacte de l'ombra (U4): La Lluna emergeix per complet de l'ombra de la Terra. Final de la fase de parcialitat i inici de la segona fase penombral.
      • Tercer contacte de la penombra: La Lluna comença a sortir de la penombra de la Terra.
      • Quart contacte de la penombra (P4): La Lluna surt per fi per complet de la penombra de la Terra. Final de la fase penombral i final de l'eclipsi.
      En la llista anterior, entre parèntesis, apareixen els codis que es fan servir en els grà fics que consten en les fitxes que la NASA publica per a cada eclipsi i que es troben en les pà gines informatives de Serviastro.

      Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007
      Detall de la fitxa tècnica de l'eclipsi del 3 de març de 2007.
      Cortesia de F. Espenak, NASA's GSFC - 2006 April 20
      http://sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html

      Tornar amunt

    • Què es veu durant un eclipsi de Lluna?

      Durant el transcurs de l'eclipsi, pot observar-se com la Lluna entra a la zona de penombra. En aquesta fase, els canvis són gairebé inapreciables. Si l'eclipsi no és penombral, a continuació el disc comença a entrar a la zona d'ombra pròpiament dita. En aquest punt, una part del disc lunar es veu fosc, mentre que l'altra part encara està il·luminada. Si l'eclipsi és parcial, això és tot el que pot veure's, ja que la Terra i la Lluna no es troben prou alineades perquè la totalitat de la Lluna s'introdueixi en l'ombra de la Terra. En canvi, si l'eclipsi és total, la Lluna s'anirà endinsant en l'ombra de la Terra fins que tot el disc quedi a les fosques. En aquest moment, s'inicia la fase de totalitat durant la qual, curiosament, la Lluna no desapareix completament, sinó que agafa una tonalitat vermellosa.

      Tornar amunt

    • Què és la classificació de Danjon?

      L'astrònom frà ncès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar una escala per avaluar l'aparença visual de la Lluna en un eclipsi: brillantor i color.

      • L=0 : Eclipsis molt foscos (Lluna gairebé invisible, especialment al bell mig de la totalitat)
      • L=1 : Eclipsis foscos, grisos o marronosos (els detalls sols poden distingir-se amb dificultat)
      • L=2 : Eclipsis de color vermell òxid (ombra central molt fosca, però més brillant cap als costats)
      • L=3 : Eclipsis de color vermell més brillant (l'ombra acostuma a tenir una vora groguenca)
      • L=4 : Eclipsis de color vermell molt brillant, gairebé taronja (la vora de l'ombra té una tonalitat fins i tot blavosa)
      Tornar amunt
    • Com es pot observar un eclipsi de Lluna?

      Els eclipsis de Lluna són un dels fenòmens més senzills d'observar i també dels més bonics. Només cal buscar un lloc des d'on es pugui veure la Lluna i posar-se còmode. Per tal de veure l'esdeveniment amb més detall, es poden utilitzar uns prismà tics o un petit telescopi. D'aquesta manera es pot veure, per exemple, com l'ombra de la Terra va ocultant cadascun dels crà ters de la superfície lunar.

      Tornar amunt

    • Des de quins llocs de la Terra es pot observar un eclipsi de Lluna?

      Un eclipsi de Lluna es pot veure des de qualsevol punt de la Terra on sigui de nit1. Així doncs, i a diferència del que passa amb els eclipsis de Sol, els de Lluna poden veure's des de més de la meitat de la superfície de la Terra.

      1_ El que realment importa no és que sigui de nit o de dia, sinó que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó. Donat que els eclipsis de Lluna només poden tenir lloc quan aquesta és plena, exigir que sigui de nit o que la Lluna estigui per sobre de l'horitzó és el mateix, ja que la Lluna plena (i només la Lluna plena) surt quan es pon el Sol.

      Tornar amunt 

    • Quan van ser els eclipsis de Lluna anteriors al 21 de febrer de 2008?

      Tot seguit es mostren els últims 5 eclipsis de Lluna visibles totalment o parcial des de Barcelona:

      • 3 de març de 2007 : Eclipsi total de Lluna, visible des de Barcelona. ServiAstro va retransmetre'l en directe i disposa de la galeria d'aquella retransmissió.
      • 7 de setembre de 2006 : Eclipsi parcial de Lluna, molt allunyat de la centralitat, visible des de Barcelona a partir de l'inici de la fase de parcialitat.
      • 14 de març de 2006 : Eclipsi penombral de Lluna. Malgrat ésser visible des de Barcelona, va ser molt difícil d'observar, donat que sols influí lleugerament en la brillantor de la Lluna.
      • 28 d'octubre 2004 : Eclipsi total de Lluna que fou invisible des de Barcelona com a conseqüència del mal temps.
      • 4 de maig de 2004 : Últim eclipsi total de Lluna efectivament visible des de Barcelona.
      Tornar amunt
    • Quan es produiran els eclipsis posteriors?

      La llista següent contempla els propers 5 eclipsis de Lluna que seran visibles totalment o parcial des de Barcelona:

      Tornar amunt
    • Què són les sèries Saros?

      Existeix un comportament cíclic en els eclipsis que fa que cada 18,6 anys hi hagi dos eclipsis molt semblants. Aquests eclipsis s'agrupen en sèries, anomenades sèries Saros. Es podria pensar que tots els eclipsis pertanyents a una mateixa sèrie són molt semblants, però la realitat és que a mesura que es va avançant en la sèrie, els eclipsis evolucionen: comencen sent penombrals, després passen a parcials, a continuació són totals, després parcials de nou i penombrals per acabar. Després de l'últim eclipsi penombral, la sèrie s'esgota, havent pogut durar més de 1500 anys.

      Informació addicional

      1. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Breu article amb els conceptes principals.
      2. PÃ gina explicativa de la NASA Eclipse Home Page
      3. Explicació detallada i amb grà fics entenedors sobre els cicles dels eclipsis
      4. Explicació sobre els mesos lunars , que acaba introduint el concepte de Saros
      Tornar amunt
    • Què són l'apogeu i el perigeu?

      L'apogeu i el perigeu són dos punts especials de l'òrbita de la Lluna i de tots els altres cossos que orbiten entorn de la Terra, com ara els satèl·lits artificials.

      L'apogeu és el punt en què la Lluna es troba més allunyada de la Terra - estrictament, del centre de masses del sistema, que està molt a prop del centre de la Terra - i el perigeu el punt en què es troba més pròxima.

      Aquests punts extrems de qualsevol òrbita el·líptica s'anomenen de forma genèrica http://ca.wikipedia.org)" hreflang="ca"> à psides independentment del cos central.

      Donat que la diferència de distà ncies a la Terra entre una posició i l'altra és notable, la mida de la Lluna també es veu modificada de forma perceptible.

      Tornar amunt

    • Què són els nodes descendent i ascendent?

      Les òrbites de la Terra entorn el Sol, i la Lluna al voltant de la Terra no estan en el mateix pla, sinó que l'òrbita lunar està lleugerament inclinada : uns 5º.

      Els nodes lunars (nodes de l'òrbita de la Lluna) són els dos punts en què el pla de l'eclíptica (en el qual es troben la Terra i el Sol) talla l'òrbita de la Lluna. S'anomena node ascendent a aquell on es troba la Lluna quan passa de la banda sud de l'eclíptica a la nord i anà logament, s'anomena node descendent a aquell on es troba la Lluna quan passa del costat nord al sud de l'eclíptica.

      Aquests dos punts són importants perquè els eclipsis, tant els de Sol com els de Lluna, només poden produir-se si el Sol, la Terra i la Lluna estan aproximadament en la mateixa línia i per tant, cal que el nostre satèl·lit estigui en un dels nodes de la seva òrbita.

      Tornar amunt

    • Per què podem veure la Lluna en un eclipsi si està dins de l'ombra de la Terra?

      Veiem la Lluna fins i tot durant la fase de totalitat dels eclipsis perquè, malgrat que la Terra s'interposa en el camí de la llum des del Sol fins al nostre satèl·lit, alguns raigs encara poden arribar-hi. Això és conseqüència de l'atmosfera terrestre, que desvia alguns raigs de llum i els fa penetrar en l'ombra. Aquesta llum arriba a la Lluna, es reflexa en la seva superfície i arriba de nou a la Terra.

      El procés pel qual els raigs de llum es desvien del seu camí rectilini en passar per l'atmosfera és un cas particular d'un fenomen anomenat http://es.wikipedia.org)" hreflang="es">refracció.

      Informació addicional

      1. Pà gina de tractament general de la refracció
      2. http://es.wikipedia.org)" hreflang="es"> Un altre fenomen important conseqüència de la refracció atmosfèrica
      Tornar amunt
    • Per què veiem la Lluna d'un color vermellós durant els eclipsis?

      De fet, malgrat que el vermell és el color més habitual, la Lluna no sempre pren el mateix color i la mateixa tonalitat. En cada eclipsi té una aparença diferent, raó per la qual l'astrònom francès http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">André-Louis Danjon va proposar l' escala de graduació de la brillantor de la Lluna durant la fase de totalitat que porta el seu nom.

      MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse de Lluna del 6 de juliol de 1982
      Centre de l'eclipsi de Lluna del 6 de juliol de 1982
      Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

      MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000
      Centre de l'eclipse del 20-21 de gener de 2000.
      Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

      MrEclipse.com d'on procedeix la imatge" hreflang="en"> Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000
      Centre de l'eclipsi del 16 de juliol de 2000.
      Copyright 2007, Fred Espenak, www.MrEclipse.com

      Aquesta coloració que pren la Lluna en les fases de totalitat dels eclipsis és conseqüència del fet que la llum que arriba al satèl·lit ha travessat l'atmosfera terrestre. Aquesta, a més de desviar els raigs , afecta de manera diferent cada color: deixa passar amb molta més facilitat el vermell que el blau.

      Els fenòmens més importants que participen en aquest procés s'anomenen http://ca.wikipedia.org" hreflang="ca">dispersió Rayleigh i http://en.wikipedia.org)" hreflang="en">dispersió de Mie, els mateixos que permeten explicar per què el cel és blau, el Sol groc quan està alt en el cel i vermellós quan està baix, tant en la sortida com en la posta, o per què els núvols són blancs.

      Informació addicional

      1. Índex de continguts sobre òptica atmosfèrica a Hyperphysics
      2. Pà gina descriptiva dels fenòmens atmosfèrics conseqüència de les dispersions de Rayleigh i Mie (Hyperphysics)
      3. Pà gina descriptiva d'altres fenòmens atmosfèrics relacionats (Hyperphysics)
     
    This site is powered by the TWiki collaboration platform Powered by Perl