Exposició itinerant que mostra els mètodes per a mesurar distàncies als cossos celests i com aquests mètodes s'han anat desenvolupant amb els anys segons les distàncies a mesurar.

Alguns dels procediments emprats en el passat avui en dia són obsolets per manca de precisió, d'altres s'han millorat amb nous instruments i són imprescindibles per arribar a mesurar distàncies cada cop més grans. I és que els diferents mètodes que s'apliquen a les diferents distàncies no són independents entre ells. Per estimar la distància a la galàxia més llunyana cal saber la que ens separa de galàxies properes. Alhora aquestes distàncies properes no es podrien calcular sense saber abans a quina distància són les estrelles i quina distància ens separa del Sol.La mida de l'Univers es calcula començant pel cossos que tenim més a prop i anant cada vegada més lluny, amb procediments successius i depenents.

Tot i que l'exposició s'ha elaborat en motiu del trànsit de Venus del 5-6 de juny del 2012, és una exposició atemporal.

El disseny tant dels continguts com del format de la exposició l'han fet: L. Balaguer, J. M. Carrasco, C. Jordi, E. Masana, S. Olarte, S. Roca i M. Romero. Tots ells membres del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.